Calendari 2006 Calendari 2007 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 1 1594 Juliana Morell Gener 1853 Maria Elena Maseras Ribera Febrer 1857 Dolors Aleu i Riera Març 1862 Manuela Solís i Claràs Abril 1865 Montserrat Garriga Cabrero Maig 1892 Margarita Comas Camps Juny 1904 Àngels Ferrer i Sensat Juliol 1905 Maria Capdevila d’Oriola Agost 1919 Adela Simó Pera Setembre 1919 Margarita Brender Rubira Octubre 1924 Maria Lluïsa Canut Ruiz Novembre 1940 Maria Àngels Cardona i Florit Desembre Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 2 studis recents sobre gènere i ciència revelen encara una discriminació envers les dones en les institucions d’investigació científica i tècnica, tant públiques com privades. Si això passa al segle XXI, no costa d’ima- ginar la situació que van viure les nostres antecessores en un àmbit com el de la ciència i la tecnologia que els era totalment hostil. Les dones a les quals retem homenatge en aquest calendari van haver de lluitar no només per elles, sinó també per obrir el camí de la integració al món científic a altres dones, camí que encara avui resta pendent en la construcció d’una nova cultura on no podem oblidar el paper que les dones juguen en el terreny del coneixement i les noves tecnologies. Ens trobem en un ordre social en ple canvi, però ancorat en estructures passades, de mane- ra que, mentre la realitat canvia, l’imaginari cultural es resisteix a fer-ho. La participació de les dones al món científic i tecnològic és encara clarament insuficient, realitat que és, a més d’injusta, perillosa per a la ciència i l’assoliment dels objectius de qualitat en una societat del coneixement. És hora que les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia siguin reconegudes, perquè si no ho fem, les properes generacions de científiques i tècniques seran injustament tractades, fins al punt de poder perdre valuoses dones en tots aquests àmbits. Aquest calendari pretén reconèixer les aportacions que han fet les primeres dones científi- ques i tècniques, dones que, des de les seves posicions, van transformar i transformen les fronteres dels espais tradicionalment assignats a dones i a homes. Sara Berbel Sánchez Presidenta e Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 3 Física. 1594 Juliana Morell Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra, l’any 1594. Amb vuit anys ja parlava i escrivia en llatí, grec i hebreu. Per problemes financers del seu pare, que era banquer, la seva família es va haver de traslladar a Lió. Va ser en aquella ciutat francesa on, segons els cànons de formació univer- sitària de l’època, va seguir una formació universal. Estudià dret civil i canònic, filosofia i també física i astronomia. Si la presència de dones a la universitat era prou minsa en aquells moments, el fet d’interessar-se per disciplines de l’àmbit científic convertí el seu cas en un dels pocs que estan documentats a tot Europa. De Lió es traslladà a Avinyó, on aconseguí el grau doctoral en dialèctica i ètica l’agost del 1608, amb l’obra Oració recitada davant Pau V. El 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze, entrà al mones- tir de les monges dominicanes de santa Pràxedes, a Avinyó. Juliana Morell és l’única dona que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 4 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 4 11 18 25 Gener 2007 ReisCap d’Any Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 5 Neix a Barcelona el 25 de maig del 1853. Fa el batxillerat i deci- deix estudiar medicina. Pel que sembla, la seva intenció era estudiar a casa amb tutors particulars i assistir a la universitat només per examinar-se, però un canvi en les disposicions admi- nistratives l’obligaren a seguir les classes presencialment. El mes de setembre del 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l’Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s’explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments per part dels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina. Acaba els estudis l’any 1878 i l’1 de febrer del 1879 demana permís per exa- minar-se del grau de llicenciatura en medicina. El fet que fos dona produí gran con- fusió en els òrgans burocràtics, que trigaren més de tres anys a atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el 19 de juny del 1882, s’examinà el 25 d’octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que es doctorés. Desanimada per les dificultats burocràtiques, es dedicà a l’ensenyament primer a Vilanova i la Geltrú i després a Maó, on morí l’any 1905. Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l’Eixample, al carrer Rosselló, porta el seu nom. Metgessa. 1953 Maria Elena Maseras Ribera Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 6 Febrer 2007 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 1 8 15 22 2 9 16 23 3 10 17 24 4 11 18 25 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 7 Neix a Barcelona el 3 d’abril del 1857. Acaba el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressa a la Facultat de Medicina. Acaba els estudis el 1879, però no té per- mís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril del 1882, i s’examina el 19 de juny d’aquell any. Aprova amb excel·lent i es converteix en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol. Es doctora a Madrid al final del setembre del 1882. Publica la tesi doctoral titulada «De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer» (1883). S’especialitza en ginecologia i medicina infantil. La doctora Aleu i Riera portà una vida professional molt activa durant 25 anys. Va ser professora d’higiene domèstica a l’Acadèmia per a la Il·lus- tració de la Dona, fundada per Esmeralda Cervantes i ubicada al número 10 de la rambla de Canaletes. També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àm- bit de la maternitat, com ara «Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños». Morí el 19 de febrer del 1913. Metgessa.1857 Dolors Aleu i Riera Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 8 1 8 15 22 29 Març 2007 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 Dia Internacional de les Dones Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 9 Ginecòloga. 1862 Neix a València l’any 1862. Amb setze anys, s’examina d’ingrés a l’Ins- titut de València. Cursa els estudis de batxillerat i els acaba amb la qualificació d’excel·lent. Entre 1882 i 1883 fa la preparatòria de medicina a la Universitat. El 1889 obté la llicenciatura en medici- na, també amb excel·lent. Se’n va a Madrid i ingressa com a practicant a l’Instituto Rubio de l’Hospital de la Princesa. Allà amplia els coneixements en ginecologia i es doctora amb la màxima puntuació. El 1891 s’instal·la a París, on destaca com a professional entre impor- tants investigadors de l’època, com són Pinard, Tarnier o Varnier. Posteriorment torna a València, s’hi estableix com a ginecòloga i troba un gran reconeixement per part de l’alta societat de l’època. Uns anys més tard, el seu matrimoni l’obliga a traslladar-se a Madrid. Els primers temps foren difícils, ja que la societat de l’èpo- ca no sols no veia amb bons ulls que una dona casada treballés, sinó que tampoc no acceptava la validesa professional d’una dona en el món de la medicina. Tot i així, la doctora Solís i Claràs persistí en la seva vocació i finalment trobà un reconeixement en l’entorn. L’abril del 1906 fou elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola, i combinà així les tasques clíniques amb la recer- ca. Com a fruit de la seva activitat publicà una obra titulada Higiene del embarazo y de la primera infancia, que fou prolo- gada pel doctor Santiago Ramón y Cajal, el qual lloava no tan sols el valor científic de l’obra, sinó l’excel·lència i l’habilitat científica de l’autora. Manuela Solís i Claràs Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 10 6 13 20 27 Abril 2007 2 9 16 23 30 3 10 17 24 4 11 18 25 5 12 19 26 7 14 21 28 1 8 15 22 29 Dilluns de Pasqua Florida Divendres Sant Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 11 Nascuda a Cienfuegos (Cuba) l’any 1865, el seu nom autèntic era Maria Caridad del Cobre Garriga Cabrero. El fet de traslladar-se a Catalunya amb la família durant els primers anys de vida va moti- var possiblement que adoptés el nom de Montserrat. Després de seguir un curs de botànica amb el Dr. Pius Font i Quer, va esdevenir col·laboradora seva. Realitzà la tasca metòdi- ca d’herboritzar diverses plantes d’arreu de Catalunya, engrandí notablement la secció de botànica del Museu de Ciències Natu- rals i d’aquesta manera es convertí en una eminent i reconeguda botànica. Participà activament en la formació de l’Institut Botànic de Barcelona, i van ser especialment significatives les donacions que va fer de les plantes herboritzades. Morí a Barcelona l’any 1956. L’interès de la seva carrera va fer que l’Ajuntament de Barcelona donés el seu nom a una plaça del districte de Sant Martí, l’any 1998. Botànica.1865 Montserrat Garriga Cabrero Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 12 Maig 2007 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 Festa del Treball Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 13 Naturalista. 1892 Margarita Comas Camps Va néixer a Alaior (Mallorca) el 25 de novembre del 1892. En primera ins- tància estudia magisteri a Mallorca, però posteriorment, el 1922, ingres- sa a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera, el 1928 arriba a ser una de les primeres llicenciades en bio- logia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la portà a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya, guanya la Càtedra de Ciències Naturals de la Univer- sitat d’Oviedo. Posteriorment fa classes i exerceix com a directo- ra a l’Escola Normal de Mestres de Tarragona. Durant la Segona República és la vicerectora de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. L’any 1934 va ser professora agre- gada de biologia infantil i metodologia de les ciències de la natu- ralesa a la Universitat de Barcelona. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes fran- ceses i en el Boletín de la Sociedad Española de Ciencias Naturales. En esclatar la Guerra Civil espanyola, s’instal·la a Bilbao. El 1937 emigra a Anglaterra, on continua investigant dins l’àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall. Morí a Exeter, Anglaterra, l’any 1973. Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 14 Juny 2007 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 15 Naturalista. 1904 Filla de la pedagoga Rosa Sensat, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. El 1914 entra a l’Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels Ferrer i Sensat orientà des de molt jove els interessos cap a les ciències naturals i experimentals. Es llicencia en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del degà, entra com a professora a la càtedra de zoografia d’articulats i s’encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l’Institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escola Blanquerna. Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d’Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després de set anys, s’embarca en el projecte de creació de l’Institut-Escola del Parc, on fomenta l’ensenyament experimen- tal de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic. Després de la Guerra Civil perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l’Instituto Isabel la Católica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar. Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l’Institut de Reus. Sota el règim franquista la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l’ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l’Institut de Mataró o el de la Verneda, on va treballar com a directora els últims vuit anys de carrera professional. Morí l’any 1992. Àngels Ferrer i Sensat Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 16 Juliol 2007 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 7 14 21 28 1 8 15 22 29 6 13 20 27 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 17 Matemàtica. 1905 Neix a Cavestany l’any 1905. El 1924, a l’edat de dinou anys, ingressa a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de la Universitat de Barcelona. El 26 de setembre del 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en ciències exactes i va esdevenir una de les primeres matemàtiques universitàries de l’Estat espanyol. El 1931 fou becada per la Junta de Ampliación de Estudios (JAE) durant nou mesos per estudiar la teoria de les funcions a França. Durant el curs 1931-1932 treballà com a professora auxiliar d’astronomia general i física del globus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. La seva carrera com a investigadora quedà definitivament interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme. Després del 39, els càrrecs docents deixaren de tenir validesa. L’any 1940 Maria Capdevila d’Oriola accedeix al càrrec de catedràtica d’ins- titut de setena categoria (amb un sou de 10.600 pessetes). Maria Capdevila d’Oriola Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 18 Agost 2007 6 13 20 27 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 L’Assumpció Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 19 Va néixer a Barcelona l’any 1919. Quan encara no havia fet els 18 anys pre- ceptius per a l’ingrés, va a ser admesa com a alumna a la prestigiosa Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya, on es va formar durant els anys de la Guerra Civil sota la influència positiva de Manolita Ricart. En acabar la guerra, però, el seu títol no tenia validesa i per poder treballar li calgué tornar a estudiar, aquesta vegada la carrera de practicant, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Tal vegada perquè la situació de la infermeria aquí era ben poc satisfactòria per a una professional formada amb les directrius més modernes, es traslladà a Anglaterra, on exercí durant alguns anys. Posteriorment organitzà el Departament d’Infermeria del nou Hospital General d’Astúries, on va dur a la pràctica un model d’in- fermeria amb un alt nivell d’autonomia en la gestió. Després de la reorganització dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, li van confiar la direcció del nou Departament d’Inferme- ria i la de l’Escola, on des del 1966 va formar les noves infermeres en els coneixements i els principis que sempre havien orientat la seva carrera. Morí l’any 1979. Directora Escola d’Infermeres. 1919 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 20 1 8 15 22 29 Setembre 2007 3 10 17 24 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 2 9 16 23 30 Diada Nacional de Catalunya Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 21 Arquitecta. 1919 Va néixer l’any 1919 a Romania. Estudià arquitectura a l’Escola Tèc- nica Superior de Barcelona. L’any 1962 era l’única dona col·legiada al COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) i durant molts anys fou l’única que exercia aquesta professió a la pro- víncia de Barcelona. El seu caràcter cosmopolita i el seu bagatge cultural i vital la van portar a defensar un estil d’arquitectura avantguardista, segons el qual el disseny dels espais incideix de manera qualitativa en una millora de la vida de les persones que l’habiten. En una entrevista feta pel diari La Prensa (6 de novembre del 1962), ella mateixa apuntava la influència de l’arquitectura mediterrània en els seus projectes i parlava de l’interès que tenia per una arquitectura harmònica que comencés a planificar- se en l’urbanisme i que mantingués la seva coherència, fins a preveure una decoració adient amb les característiques de les usuàries i els usuaris. Margarita Brender donà, al llarg de la seva trajectòria professional, una gran importància a la integració entre arquitectura i natura. Considerava que tota habitació hauria de permetre veure el cel. Lamentava sovint les limitacions de la política urba- nística predominant en el moment, que no permetia una amplitud d’espais com la que ella considerava justa, oportuna i necessària. Seguint la seva línia teòrica i pràctica, l’any 1966 s’encarregà d’un projecte residencial de 346 habitatges a Badalona. També és la signant d’un conjunt residencial de luxe al Prat de Llobregat. Morí l’11 de febrer de l’any 2000. Margarita Brender Rubira Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 22 Octubre 2007 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 Festa de la Hispanitat Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 23 Neix a Maó l’any 1924. Es llicencià en Ciències Físiques a la Universitat de Bar- celona. A l’edat de 30 anys obté el títol de doctora a la mateixa universitat. Treballa a Madrid com a col·laboradora, investigadora i professora d’inves- tigació al Consejo Superior de Investigaciones Científicas. També va ser catedràtica a la School of Engineering and Technology, Southern Illinois University; i Program Manager del US-Spain & Latin AmericaCooperative Program, a la National Science Foundation, Washington D.C. En tornar a Espanya fou directora del Programa d’Administració, Cooperació Educativa, Cultural i d’Investigació entre Espanya i els EUA, de la Secretaria General Tècnica del MEC, i directora del Gabinet del Banc de Dades de la Secretaria General del CSIC. Igualment fou una de les fundadores de l’Institut Menorquí d’Estudis, IME. Conjuntament amb el seu marit, el Dr. Amorós, obtingué el Premi Francisco Franco de Ciencias de 1963, pel seu treball d’investigació La difracción difusa de los cristales molecu- lares (CSIC, Madrid, 1965) i la Research Recognition Award 1968 del Southern Illinois University Graduate Council. Com a professora, Marisa Canut s’hi implica decididament, i participà en una reclamació judicial contra les universitats nord-americanes per obtenir el pagament de la diferència de salari que percebien les professores università- ries respecte dels seus companys professors, contra el que preveia una llei aprovada anys abans. Les professores universitàries van guanyar el plet, i les universitats van haver d’abonar la diferència de salari dels anys transcorreguts des que s’havia aprovat la llei al mateix temps que els igualaven. Dins del cicle de conferències realitzat al Palau de la Virreina de Barcelona l’abril–maig de 1999 al voltant de l’exposició Seneca Falls: un segle i mig de Moviment Internacional de Dones, la Dra. Canut va participar-hi amb una conferència titula- da, Una feminista en la universidad norteamericana en los 70, en la qual es relata l’evolució del moviment feminista univer- sitari a partir de la seva aparició a la Southern Illinois University. Morí el mes d’agost de l’any 2005. Ciències Físiques. 1924 Maria Lluïsa Canut Ruiz Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 24 Novembre 2007 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 4 11 18 25 Tots Sants Dia Internacional contra la violència envers les dones Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 25 Nascuda a Ciutadella, Menorca, el 1940. Va estudiar ciències biològi- ques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1963. Interessada a presentar una obra ben digna com a tesi doctoral, va treballar molt intensament del 1964 al 1971 per dur a terme un ampli projecte sobre el curs de la vida i el cicle anual de les plantes i les comunitats vegetals que hi ha en ambients diferents. Va seleccionar un nombre considerable d’àrees diverses de Collserola, al costat de Barcelona. Durant més de dos anys seguits va anar cada setmana a examinar l’estat de la vegetació de les diverses àrees d’estudi. Es doctorà el 1972. Des d’aquest any i fins al 1985 treballà com a adjunta al Departament de Botànica de la Universitat de Barcelona. L’any 1984 va traslladar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’any 1986 va fer oposicions i va passar a ser catedràtica de biologia vegetal en aquesta Universitat. Acabada l’obra de doctorat, s’inclinà pels estudis de citotaxonomia, ciència que estableix la identificació en base a les característiques cromosòmiques. Va establir relació amb investigadores i investigadors de diversos països. Una de les col·laboracions més sòlides fou la que man- tingué amb la Dra. Juliette Contandriopoulos, professora de la Universitat de Marsella i especialista en vegetals de la Mediterrània Oriental. La Dra. Cardona tenia interès, en primer lloc, en la botànica de les Illes Balears i, sobretot, en la de Menorca, però també treballà en altres espais. Va ser membre de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat d’Història Natural de les Balears i de moltes altres entitats del país i de l’estranger. Morí a Barcelona l’any 1991. Maria Àngels Cardona i Florit Bióloga.1940 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 26 Desembre 2007 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 Dia de la Constitució Gener 2008 7 14 21 28 1 8 15 22 29 2 9 16 23 30 3 10 17 24 31 4 11 18 25 5 12 19 26 6 13 20 27 La Immaculada Nadal Sant Esteve Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 27 Institut Català de les Dones Barcelona Pl. Pere Coromines, 1 08001 Barcelona (Barcelonès) 93 495 16 00 icdbcn.presidencia@gencat.net Tarragona c/ Sant Francesc, 3 43003 Tarragona (Tarragonès) 977 24 13 04 icdtar.presidencia@gencat.net Girona c/ Juli Garreta, 14, entl. 17002 Girona (Gironès) 972 41 29 90 icdgi.presidencia@gencat.net Lleida Passeig de Lluís Companys, 1, 1r 25003 Lleida (Segrià) 973 28 11 93 icdlle.presidencia@gencat.net Tortosa Palau Abària. c/ Montcada, 23 43500 Tortosa (Baix Ebre) 977 44 47 58 icdtee.presidencia@gencat.net Horari d’atenció: de 9h a 14h (de dilluns a divendres) i de 16h a 18h (de dilluns a dijous). Horari d’estiu: de 8.30h a 14.30h. www.gencat.cat/icdones Relació d’imatges: Juliana Morell Fotografia del Paranimf de la Universitat de Barcelona. © Pilar Aymerich Maria Elena Maseras Ribera Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Dolors Aleu i Riera Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Manuela Solís i Claràs Revista Feminal del 28 de juliol de 1908 Montserrat Garriga Cabrero Joan Porcar (extret del calendari ICD 1997) Margarita Comas Camps Universitat de Barcelona Àngels Ferrer i Sensat Escola d’Estiu de la Generalitat de Catalunya (extret del Fullet d’homenatge dels mestres de Catalunya, 1982) Maria Capdevila d’Oriola Expedient acadèmic cedit per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona Adela Simó Pera Centre de documentació de L’Hospital Sant Pau Margarita Brender Rubira Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de Catalunya Maria Lluïsa Canut Ruiz Fotografia cedida per la família Maria Àngels Cardona i Florit Institut d’Estudis Catalans. Galeria de Científics Catalans: http://www.iecat.net/institucio/seccions/ CienciesBiologiques/cientifics/ cientifics%20catalans/ © Generalitat de Catalunya Institut Català de les Dones Documentació Margarita Artal / Marta Machimbarrena Artau Polítiques d’Igualtat Disseny gràfic Estudi Carme Vives / Núria Tresserra Fotomecànica Molagraf, s.l. Impressió Gesmax, s.l. Tiratge: 7.000 exemplars Dipòsit legal: B-52.128-2006 Dones Ciencia 21/11 21/11/06 14:18 Página 28