Acords de  
Govern
 
 
Acords de Govern

30 de gener de 2007

Acords destacats 2

Documentació 20

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 2

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Aprovat el Projecte de llei del llibre quart del Codi civil  
de Catalunya
 
 
La nova legislació, relativa a les successions, impedeix que un

cònjuge maltractador pugui heretar i protegeix els drets dels vidus  
i les vídues  
 
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del llibre quart del Codi civil de  
Catalunya, relatiu a les successions. Amb l’aprovació d’aquest Projecte de llei,  
l’executiu català harmonitza i sistematitza la legislació catalana en aquest  
àmbit alhora que fa un altre pas endavant en la constitució d’un sistema jurídic  
català i en el seu procés codificador. L’any 2002, el Govern va aprovar la  
primera Llei del Codi civil. El juliol de 2005, l’executiu va donar llum verda al  
projecte del llibre cinquè del Codi, relatiu als drets reals, i el passat mes de  
desembre es va aprovar el llibre tercer, que tracta sobre la persona jurídica i,  
en particular, de les associacions i fundacions.  
 
Llibre quart del Codi civil, referent a les successions
 
 
El Projecte de llei del llibre quart del Codi civil aporta una regulació nova en el  
dret de successions, tot i que manté els principis bàsics del dret català com la  
necessitat de la figura de l’hereu en el testament; la incompatibilitat en una  
mateixa herència entre la succesió testamentària i la intestada; i la prevalença  
del títol voluntari, entre d’altres  
 
Entre les novetats més destacades del llibre, que s’estructura en sis títols, hi  
ha la incorporació dels casos de violència domèstica com a casos d’indignitat  
per a succeir a la parella (aquesta nova reglació impedirà que una parella  
maltractadora pugi heretar del cònjuge maltractat). Es suprimeixen institucions  
provinents del dret romà com la quarta trabel.liniana i la quarta falcidia, que  
son figures ja en desús. També es regula el testament conjunt; o la supressió  
del testament davant del rector de parròquia i la seva substitució pel testament  
davant l’alcalde, només en aquells casos en què el perill de mort impedeixi  
anar a un notari.  
 
El nou llibre permet reordenar i simplificar els fideïcomisos, a més de  
sistematitzar i actualitzar la regulació dels llegats. El Projecte de llei revitalitza  
els pactes successoris, que han esdevingut una figura de poca utilitat. La nova  
regulació farà que no es limitin a persones unides per vincles familiars ni a un  
únic hereu i podran ser a favor d’un contractant o a favor de terceres persones  
i, per tant, es desvinculen del matrimoni.  
 
Pel que fa al dret del cònjuge vidu, se solucionen les disfuncions en la gestió  
dels patrimonis que comporten l’existència de l’usdefruït vidual universal i se li

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 3

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

concedeix al vidu o vidua ¼ part de l’herència del difunt en propietat, amb  
l’opció de l’usdefruit a l’habitatge conjugal més 1/8 part de l’herència.  
S’equipara el convivent en unió estable de parella al cònjuge vidu amb els  
requisits que s’hagi formalitzat en escriptura pública, hi hagi algun fill comú o  
si la convivència ha durat almenys 4 anys.  
 
Es declara imprescriptible la petició de l’herència (fins ara era de 30 anys) que  
no caduca en el temps i que s’harmonitza, així, amb la llei primera del Codi  
civil de Catalunya. També se suprimeix la reserva vidual.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 4

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

El DOGC deixarà d'imprimir-se en paper i es publicarà  
únicament a través d’Internet
 
 
L’Avantprojecte de llei aprovat avui reconeix el Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya com a servei públic universal i gratuït  
 
La renovació tecnològica del DOGC permetrà oferir un servei

d’alertes als usuaris a través de sms  
 
La supressió de l'edició impresa representarà un estalvi de paper  
d'unes 350 tones anuals  
 
El Consell de Govern ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei del Diari Oficial de  
la Generalitat de Catalunya
(DOGC), segons el qual el Diari serà accessible  
únicament per Internet de manera gratuïta i deixarà de publicar-se en paper.  
La nova llei dota de validesa jurídica la versió digital del Diari Oficial, d'acord  
amb els canvis socials i tecnològics produïts d’ençà que es va reemprendre la  
seva publicació, l’any 1977. Així, l’única versió oficial i autèntica del DOGC  
serà la disponible universalment i gratuïta per Internet.  
 
D'acord amb aquest avantprojecte de llei, les biblioteques del Sistema de  
Lectura Pública i les llibreries de la Generalitat hauran de facilitar la consulta  
gratuïta del DOGC a tots els ciutadans i ciutadanes. La supressió de l'edició  
impresa representarà un estalvi de paper d'aproximadament 350 tones anuals.  
 
La renovació tecnològica del Diari permetrà oferir serveis de pagament per  
facilitar la consulta d’informació als ciutadans. Entre d’altres, en el futur es  
podran fer subscripcions temàtiques i rebre avisos per sms al telèfon mòbil  
quan es publiquin qüestions d’interès per a l’usuari. Una altra de les novetats  
destacades d’aquest procés de renovació del DOGC és la digitalització dels  
exemplars editats durant la República, que seran accessibles igualment des  
d’Internet.  
 
El projecte de llei aprovat avui també preveu la possibilitat d’integrar dins el  
DOGC els butlletins oficials de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i  
Tarragona, amb l’acord previ de les diputacions respectives. D’aquesta  
manera, es podrà configurar una única publicació oficial a Catalunya.  
 
Antecedents històrics
 
 
L’embrió de l’actual Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va ser el  
Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el número 1 del qual va aparèixer el 3  
de maig de 1931 amb la instauració de la Generalitat republicana. A partir del  
31 de desembre següent va canviar el nom pel de Butlletí Oficial de la

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 5

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Generalitat de Catalunya, fins que, el 26 d'agost de 1936, es va convertir en  
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El darrer número d'aquesta època  
es va publicar el 25 de gener de 1939, el dia abans de la caiguda de  
Barcelona a mans de les tropes franquistes.  
 
Malgrat això, la voluntat de supervivència a l'exili es va manifestar en l'edició  
de tres números, publicats pel president Josep Tarradellas a França. El  
número 1 porta data de juny de 1956; el número 2, de maig de 1977, i el  
número 3, d'agost del mateix any.  
 
Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 5 d'octubre de 1977, es  
va iniciar la segona època de la Generalitat contemporània i es va  
reemprendre la publicació del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: el 5  
de desembre de 1977 va aparèixer el número 1, amb la publicació del Reial  
decret llei 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la  
Generalitat de Catalunya i el nomenament de Josep Tarradellas com a  
President de la Generalitat, de Frederic Rahola com a conseller de la  
Presidència i els decrets d'estructura del Govern de la Generalitat provisional i  
nomenament dels consellers.  
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 6

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Catalunya serà pionera a Europa en la regulació del  
sector de les teràpies naturals  
 
El Govern proposa un Decret que regularà 3.500 establiments, 60

escoles i 5.000 professionals de les teràpies naturals  
 
S’estima que un 30% de la població de Catalunya ha utilitzat

alguna vegada les teràpies naturals i un 67% dels pacients crònics  
les utilitzen habitualment  
 
El projecte de Decret aprovat avui crea una Comissió Assessora

per a la Regulació de les Teràpies Naturals  
 
El Govern afronta la regulació del sector de les teràpies naturals amb un  
decret pioner a Europa que pretén establir els requisits tècnics necessaris i la  
formació específica que han d’acreditar els establiments, les escoles i els  
professionals que les exerceixen. El Govern ha aprovat avui el Projecte de  
Decret pel qual es regulen les condicions per a l’exercici de determinades  
teràpies naturals i es crea la Comissió Assessora per a la Regulació de la  
Teràpies Naturals.  
 
Segons un estudi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, les teràpies  
naturals a Catalunya són utilitzades per un 67% pacients crònics. S’estima, a  
més, que un 30% dels ciutadans han fet ús, alguna vegada a la seva vida,  
d’aquests tipus de teràpies i que actualment existeixen uns 3.500  
establiments, 5.000 pràctics i 60 escoles de teràpies naturals.  
 
El projecte de decret de teràpies naturals regula els requisits estructurals,  
d'equipament i d'activitat que han de complir els establiments de teràpies  
naturals per a la seva autorització i registre; el procediment d'autorització dels  
establiments de pràctica de teràpies naturals; els requisits del personal no  
sanitari per a l'aplicació de les teràpies naturals; la formació i l'avaluació de  
coneixements i competències d'aquest personal; els requisits d'acreditació  
dels centres de formació en teràpies naturals; la creació i regulació de  
diversos registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions  
atorgades, i el règim de control i sancionador en l'àmbit de les teràpies  
naturals.  
 
Les teràpies que regula el decret són:  
 

a) Naturopatia  
b) Naturopatia amb criteri homeopàtic  
c) Acupuntura  
d) Teràpia tradicional xinesa

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 7

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

e) Kinesiologia  
f) Osteopatia

g) Shiatsu

h) Reflexologia podal  
i) Espinologia  
j) Drenatge limfàtic  
k) Quiromassatge  
l) Diafreoteràpia  
m) Alliberació holística d’estrès amb tècniques de kinesiologia  
 
El text preveu que la formació específica per a la pràctica de teràpies naturals  
s'ha de dur a terme en centres de formació acreditats i ha d’anar a càrrec de  
personal amb formació acreditada. També regula els requisits d'autorització  
dels establiments de pràctica de teràpies naturals així com de les persones  
que les exerceixen.  
 
L'acreditació per a l'aplicació d'una o vàries teràpies naturals anirà a càrrec de  
l'Institut d'Estudis de la Salut, que habilitarà els pràctics per valorar l'estat dels  
pacients i aplicar la teràpia natural corresponent sempre que no hi hagi  
patologia diagnosticada que ho contradigui o alerta que recomani l'atenció  
dins el sistema sanitari.  
 
Es considera establiment de pràctica de teràpies naturals el conjunt organitzat  
de mitjans tècnics i instal·lacions en el qual una o vàries persones que no  
ostenten una llicenciatura o una diplomatura sanitària exerceixen una o més  
d'una de les teràpies naturals amb subjecció als requisits d'acreditació o als  
requisits de reconeixement formatiu establerts en el Decret.  
 
El Decret també estableix que un pràctic en teràpies naturals és aquella  
persona que no disposant de titulació oficial o habilitació professional per a  
l'exercici de les professions sanitàries titulades està facultada, d'acord amb els  
procediments d'acreditació i de reconeixement professional d'aquest Decret,  
per aplicar alguna o algunes de les teràpies naturals incloses en l'àmbit  
d'aplicació d'aquest decret en establiments de pràctica de teràpies naturals o  
en centres sanitaris, en aquest darrer cas, sota la direcció d'un professional  
sanitari.  
 
El Departament de Salut, mitjançant aquest decret, inicia un procés de  
reconeixement de la utilització d'altres teràpies diferents de les de la medicina  
convencional o al·lopàtica amb la seguretat que la sinergia d'ambdues  
produirà una millora del benestar de les persones.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 8

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

612 460

950

3.680

2.565

6.856

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Evolució de les places  
d'oposicions 2002-2007

El Govern convoca 6.856 places de mestres i professors  
de secundària per a l’any 2007
 
 
Aquesta és l’oferta de places més nombrosa per a cossos de

funcionaris docents que el Departament d'Educació ha fet fins ara  
 
La convocatòria permetrà reduir el nombre de docents interins i

cobrirà el gran volum de jubilacions que es preveuen per als  
propers cursos
 
 
El Consell de Govern ha aprovat avui la convocatòria de 6.856 places  
d’ensenyament secundari per a l'any 2007, de les quals 4.490 es destinaran al  
cos de mestres i 2.366 al cos de professors. Aquesta és l’oferta de places més  
nombrosa per a cossos de funcionaris docents que el Departament d'Educació  
ha fet fins ara, i continua la línia iniciada els anys 2005 i 2006, en què es van  
treure a concurs 3.680 i 2.575 places respectivament.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Com a conseqüència de l’augment de l’escolarització i de la implantació de la  
sisena hora, en els darrers dos anys s’han incorporat a l’educació pública  
8.054 docents, fet que suposa un increment del 16%. Amb aquesta  
convocatòria, d’una banda, es reduirà la proporció de docents interins, que  
actualment representa el 24% de la plantilla, i es donarà una major estabilitat  
al personal docent. De l’altra, es cobriran les places dels mestres i professors  
jubilats, que el Departament d’Educació xifra en més de 7.000 fins al curs  
2010-2011.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 9

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

D’aquesta manera el Govern segueix apostant per garantir l'estabilitat del  
personal docent de secundària. L’oferta aprovada avui se suma a la  
anunciada pel Govern el mes de desembre passat dins l’acord relatiu a les  
condicions laborals del professorat de secundària, que va suposar la  
convocatòria de 4.010 places de catedràtic d’ensenyament secundari.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 10

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Els funcionaris de la Generalitat comptaran amb un  
increment retributiu del sou del 3,55% durant el 2007
 
 
El Govern ratifica l’acord aprovat per la Mesa General de

Negociació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya fa  
pocs dies
 
 
El Govern aplicarà un increment retributiu al sou dels funcionaris d’un 3,55%  
durant l’any 2007. Aquest és un dels compromisos de l’acord que  
l’Administració de la Generalitat ha signat amb les organitzacions sindicals  
CCOO i UGT en el marc de la Mesa General de Negociació de l’Administració  
de la Generalitat i que el Govern ha aprovat avui.  
 
L’acord, que es va adoptar el dia 22 de gener, determina les retribucions per a  
l’any 2007, així com el seu pagament a compte a la nòmina del mes de gener  
de conformitat amb el decret de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat  
de Catalunya. Concretament, estableix que a la nòmina del mes de gener és  
farà un pagament a compte d’un 2% d’increment sobre el sou base, els  
triennis i el complement de destinació. La Llei de Pressupostos Generals de  
l'Estat per a l'any 2007, preveu de fet que per a l'exercici del 2007, l'increment  
de les retribucions dei personal en actiu de totes les administracions públiques  
serà del 2% respecte al 2006.  
 
L’acord inclou el manteniment de l’aportació del 0,5% de la massa salarial al  
Pla de Pensions de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, de forma que les  
aportacions individualitzades experimentaran a l’any 2007 un increment del  
3,55%, equivalent a l’establert amb caràcter general. La Mesa també va  
assolir el compromís d'arribar amb la paga extraordinària de desembre de  
2009 al 100% del total del complement específic o concepte adequat.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 11

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

El Govern millorarà l’abastament d’aigua potable del  
Prat de Llobregat amb la perllongació de la conducció  
d’Abrera-Fontsanta  

L’objectiu és resoldre els problemes de contaminació i salinització  
de l’aquífer profund del Llobregat per tal de garantir el  
subministrament d'aigua potable a la ciutat

  
L’obra ha de premetre cobrir a llarg termini les necesitats  
previstes en les ampliacions del port i de l’aeroport
 
 
El Govern ha impulsat els tràmits necessaris per a resoldre els problemes de  
contaminació i salinització de l’aquífer profund del Llobregat per garantir el  
subministrament d'aigua potable al municipi del Prat de Llobregat amb les  
obres de perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins a la ciutat.  
 
El Govern, que ha declarat avui la urgència de l’ocupació dels béns i drets  
afectats per aquesta obra, pretén tambe donar resposta a l'increment de  
demanda d’aigua potable previst amb les grans infraestructures en fase de  
construcció de les ampliacions del port i l'aeroport, així com les noves zones a  
urbanitzar.  
 
Aquest projecte, que suposa una inversió de 26 milions d’euros, ha obtingut  
finançament europeu a través dels Fons de Cohesió.  
 
El subministrament d’aigua potable del Prat depen de l’aqüífer profund  
del riu Llobregat i de la xarxa metropolitana
 
 
El subministrament d'aigua potable de la ciutat del Prat de Llobregat i dels  
polígons industrials adjacents depenen de dos fonts diferents, la primera de  
l'explotació de l'aqüífer profund del riu Llobregat i la segona, de la xarxa  
metropolitana. Dues terceres parts del cabal d'abastament del Prat de  
Llobregat procedeixen de l'aqüífer profund del riu Llobregat, a través de quatre  
pous d'entre 50 i 60 metres de profunditat, situats en la zona del delta del riu  
Llobregat.  
 
L'aigua captada de l'aqüífer rep un tractament en tres instal·lacions on es  
potabilitza i s'eliminen els compostos organoclorats volàtils. L'abastament a  
través de la connexió amb la xarxa metropolitana prové de les estacions de  
tractament d'aigua potable (ETAP) d'Aigües Ter Llobregat, al terme municipal  
d'Abrera, i d'Aigües de Barcelona, al terme municipal de Sant Joan Despí.  
 
Les analítiques de les aigües extretes dels pous per part de l'empresa que  
gestiona l'abastament del municipi, Aigües del Prat, constaten que l'aigua

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 12

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

procedent de l'aqüífer profund presenta una elevada mineralització (salinitat) i  
duresa, així com importants concentracions de sulfats, clorurs, sodi, potassi i  
en algunes captacions concentracions significatives de tricloroetilè i  
tetracloroetè. Aquest últim és un dels factors que determina que del total dels  
quinze pous que formen part de l'abastament subterrani, només quatre tinguin  
autorització per extreure aigua. Les analítiques realitzades durant els últims  
anys, mostren d'altra banda que l'aigua procedent de l'aqüífer duplica la  
salinitat de l'aigua de la connexió de la xarxa metropolitana.  
 
El projecte de perllongació de la canalització Abrera-Fontsanta fins a la ciutat  
permetrà realitzar un tractament de les aigües procedents de l'aqüífer profund  
a través d'un tractament d'osmosi inversa centralitzat en dues plantes de  
forma que la concentració de clorurs no superi el llindar establert.  
L'aprofitament de les aigües de l'aqüífer, passarà dels quatre pous actuals a  
sis un cop estiguin les plantes d'osmosi en funcionament. D’altra banda, es  
construirà una canonada de gravetat de 1.400 mm de diàmetre i 3.400 m de  
longitud, des del dipòsit de la Fontsanta fins al Prat de Llobregat.  
 
També s'inclou la xarxa en alta del Prat de Llobregat amb conduccions de  
diferents diàmetres. Aquesta xarxa consta de dos ramals: un discorre pel  
marge dret del riu Llobregat i l'altre passa al costat de les autopistes C-32 i C32B, d’accés a l'aeroport. També es preveu la connexió amb la planta  
potabilitzadora de Sant Joan Despí d'Aigües de Barcelona. El project preveu  
deixar preparades les connexions necessàries perquè el Dipòsit de la  
Fontsanta pugui rebre l'aigua producte de la ITAM del Baix Llobregat.  
 
.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 13

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

El Govern atorga cinc concessions de ràdio municipal  
 
S’amplia l’oferta de ràdio local pública a Catalunya  
 
El Consell de Govern ha aprovat avui la concessió de cinc emissores de ràdio  
municipal als ajuntaments de Cunit (Baix Penedès), Saus-CamalleraLlampaies (Alt Empordà), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), Gavà (Baix  
Llobregat) i Barberà del Vallès (Vallès Occidental).  
 
En el cas de les tres primeres emissores, es tracta d’adjudicacions  
provisionals a l’espera de l’informe que en garanteixi la viabilitat tècnica. Els  
projectes presentats per aquestes localitats compleixen amb el compromís  
d’emetre íntegrament en català, (o com a mínim en un 75%), i d’oferir una  
programació pròpia de caràcter local, sense connexió a emissores comercials  
i sense ser incorporats a cadenes de radiodifusió.  
 
Els ajuntaments de Gavà i Barberà del Vallès, per la seva banda, ja havien  
obtingut l’adjudicació provisional i enguany han aconseguit el dictamen  
favorable de viabilitat tècnica, motiu pel qual el Govern els ha atorgat avui la  
gestió de manera definitiva.  
 
Al mateix temps, el Govern també ha decidit declarar l’extinció de la concessió  
feta a l’ajuntament de Masroig (Priorat), a petició d’aquest mateix consistori, ja  
que fa més de tres anys que l’emissora no emet. Així mateix, el Consell de  
Govern ha declarat la caducitat del procediment de concessió de l’emissora  
municipal de Llers, perquè l’ajuntament va comunicar al Govern de la  
Generalitat que aquesta ja no existia.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 14

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

El Govern declara bé cultural d’interès nacional  
l’església de Sant Pere dels Arquells, a la Segarra
 
 
L’edifici, inclòs en el tram català-meridional del Camí de Sant

Jaume, rep la distinció en la categoria de monument històric  
 
L’església de Sant Pere dels Arquells, a Ribera d’Ondarra (la Segarra), és des  
d’avui bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric,  
segons ha acordat avui el Consell de Govern. A més del conjunt arquitectònic,  
en la declaració també s’inclouen les finques i els espais públics més propers  
a l’església, ja que futures intervencions afectarien directament a la  
contemplació del monument.  
 
D’aquesta manera, el Govern vol protegir i conservar una construcció de gran  
valor històric, fonamentalment pel fet que hi passa el camí de Sant Jaume, en  
el seu tram català meridional. Aquest fragment del camí va des de Montserrat  
fins a Cervera, passant per Igualada, l'església de Sant Jaume Sesoliveres,  
Jorba, l'església de Santa Maria del Camí, Montmaneu i la Panadella.  
 
El primer coneixement que es té de l’existència de l’església és de mitjans del  
segle XI. Durant el segle XV es va enderrocar la primitiva església romànica  
per construir-hi l’església gòtica actual. Des del segle XII fins l’any 1835 va ser  
un priorat i a partir de la desamortització, una església parroquial.  
 
L’església d’estil gòtic consta d’una sola nau capçada amb un absis poligonal  
de cinc cares. Està coberta per voltes d'arestes recolzades sobre arcs torals  
suportats en façana per contraforts exteriors. Les façanes són de maçoneria i  
la coberta és a dues aigües amb teula àrab.  
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 15

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

El Govern aprova les despeses electorals a les  
eleccions a Cambres Agràries
 
 
L’import dels ajuts per a la celebració dels comicis, fixat segons el

cens electoral i el nombre establert de membres electes, serà de  
327.250 euros  
 
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural atorgarà

0,5 euros per vot vàlid obtingut i 3.100 euros per membre de  
cambra elegit  
 
El Govern ha aprovat avui el decret pel qual es regulen les subvencions i les  
despeses en les eleccions a Cambres Agràries, previstes pel proper 25 de  
febrer. D’aquesta manera s’actualitza el decret de 1994 i s’incrementen en un  
30% els diners que lliura l’Administració a les organitzacions agràries. Així  
doncs, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR)  
subministrarà un import màxim de 327.250 euros, en concepte de despeses,  
tenint en compte el cens electoral i el nombre de membres electes.  
 
Tal i com ja es va acordar amb els representants de les organitzacions  
agràries a la Taula de Foment celebrada el 19 de desembre passat, el Govern  
ha aprovat avui que lliurarà 0,5 euros per vot vàlid obtingut per a cada  
candidatura que tingui, com a mínim, un membre elegit; i 3.100 euros per  
membre de cambra elegit.  
 
Les Cambres Agràries són uns organismes de consulta de l’Administració  
agrària i la seva funció bàsica és mesurar la representativitat de les  
organitzacions professionals agràries durant un període de 4 anys. Les  
eleccions s’organitzen cada 4 anys i s’elegeixen 25 membres per cada cambra  
agrària. A Catalunya hi ha un total de 4 cambres, una per cada demarcació  
catalana.  
 
Les últimes eleccions a Cambres Agràries van ser l’1 de desembre de 2002 i  
van donar com a resultat que les organitzacions més representatives  
escollides fossin Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya  
(JARC) i l’Associació Agrària de Joves Agricultors – Associació Empresaris  
Agraris de Lleida (ASAJA-AEAAL). Aquestes organitzacions han representat,  
doncs, els interessos econòmics i socials dels agricultors i ramaders en els  
organismes oficials de consulta de l’Administració, és a dir, a les Taules  
Sectorials, la Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural i la Taula de  
Concertació.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 16

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
 
NOMENAMENTS
 
 
El Govern ha aprovat avui el nomenament de Ferran Sicart Ortí com a nou  
director general de Política Financera i Assegurances del Departament  
d’Economia i Finances. També ha aprovat d’altres quatre nomenaments  
corresponents al Departament de Justícia: Àngels Vivas Larruy, com a  
secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Isidor García  
Sánchez, com a director general de Recursos de l’Administració de Justícia,  
Núria Clèries Nerín, com a directora general de Modernització de  
l’Administració de Justícia i José-Pascual Ortuño Muñoz, com a director  
general de Dret i d’Entitats Jurídiques.  
 
 
 
FERRAN SICART ORTÍ, director general de Política Financera i  
Assegurances

Nascut el 10 de juliol del 1946.  
 
Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, i professor  
mercantil des del 1966.  
 
Després de treballar com a economista a Banca Catalana i a la Direcció de  
programació i finances de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el 1983  
va incorporar-se a Caixa Catalunya, entitat de la qual n’ha estat cap de l'Àrea  
de Tresoreria i Mercat de Capitals.  
 
En l’àmbit acadèmic, ha estat professor del Departament d’Economia política,  
hisenda pública i dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona (19812001). És autor de diversos articles i publicacions sobre hisenda pública,  
finançament autonòmic, economia monetària, sistema financer, operacions  
financeres, etc.  
 
 
 
ÀNGELS VIVAS LARRUY, secretària de Relacions amb l’Administració de  
Justícia
 
 
Nascuda a Barcelona el 1957.  
 
Llicenciada en dret. És magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de  
Justícia de Catalunya (TSJC) i fou membre electe de la Sala de Govern del  
mateix Tribunal.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 17

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Va ingressar a la carrera judicial el 1982 i ha estat jutgessa de primera  
instància i instrucció a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona; jutgessa degana de  
Barcelona, lletrada del Servei d’Inspecció del Consell General del Poder  
Judicial; magistrada de la Secció Desena (penal) de l’Audiència Provincial de  
Barcelona i, des del 1992, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de  
Catalunya.  
 
Dins de la seva activitat acadèmica, ha impartit classes de dret del treball i  
Seguretat Social com a professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i  
a la Universitat Politècnica de Catalunya; alhora ha exercit com a tutora de  
dret processal i pràctica jurídica del Consell General del Poder Judicial.  
 
Membre de l’associació Jueces por la Democracia, ha destacat per la seva  
activitat com a conferenciant en l’àmbit de les relacions laborals i dels drets de  
la dona a l’Administració de justícia. És autora de l’informe de la Comissió del  
Consell General del Poder Judicial per a la igualtat d’oportunitats de dones i  
homes a la judicatura (2005), i de l’obra col·lectiva Tractat medicolegal sobre  
incapacitats laborals. La incapacitat permanent des del punt de vista  
medicolegal
(2006).  
 
 
 
ISIDOR GARCÍA SÁNCHEZ, director general de Recursos de  
l’Administració de Justícia
 
 
Nascut a Barcelona, el 1958.  
 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona a l’any 1980, ha exercit  
d’advocat col·legiat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona durant el  
periode 1983-2003.  
 
Des del desembre de 2003 ha estat cap del Gabinet del conseller de Justícia  
de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Vallès i posteriorment, des del  
desembre del 2006, de la consellera de Justícia, Montserrat Tura.  
 
Lligat a la docència universitària des del 1982, ha exercit de professor de les  
assignatures de “Dret Civil” i “Dret de l’Empresa” a la Facultat de Ciències  
Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB).  
 
És membre, des de l’any 2005, de la Comissió de Seguiment per a la  
Implantació de la Justícia de Proximitat a la ciutat de Barcelona, i vocal del  
Consell de Direcció de l’Agència Catalana de Consum, en ambdós casos en  
representació del Departament de Justícia.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 18

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

NÚRIA CLÈRIES NERÍN, directora general de Modernització de  
l’Administració de Justícia  
 
Nascuda a Barcelona el 1958.  
 

Llicenciada en Dret i diplomada en Criminologia per la Universitat de  
Barcelona. Des de gener de 2004, i fins a l’actualitat, ha estat directora  
general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de  
Justícia de la Generalitat de Catalunya.  
 
Va ingressar a la carrera judicial l’any 1985. Ha estat magistrada de la Sala  
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
(TSJC) des de l’any 1991. Anteriorment ha estat lletrada adscrita al Servei  
d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial (1995-2001), adscrita a la  
Comissió d’elaboració i seguiment del Llibre Blanc de la Justícia del CGPG i  
membre electe de la Sala de Govern del TSJC (2002-2004).  
 
Núria Clèries ha estat professora de dret orgànic a l’Escola Judicial des de  
l’any 2004 i també ha realitzat diverses activitats de cooperació internacional:  
coordinadora de la Comissió de Treball sobre Oficina Judicial en el Fòrum  
Centreamericà per la Independència del Poder Judicial i l’Eficàcia de  
l’Administració de Justícia a Centreamèrica (Associació catalana de  
professionals de la cooperació-Jutges per la democràcia) i consultora  
internacional per a l’elaboració del Reglament del Departament de Registre i  
Control del Consell Nacional de la Judicatura en el Projecte de Suport al  
Poder Judicial d’Equador (Agència Espanyola de Cooperació Internacional).  
 
 
 
JOSÉ PASCUAL ORTUÑO MUÑOZ
, director general de Dret i Entitat  
Jurídiques
 
 
Nascut a Yecla (Múrcia), el 1951.  
 
Llicenciat en dret i magistrat de la Secció 12a de l’Audiència Provincial de  
Barcelona, especialitzada en dret de família, de la persona i protecció de  
menors.  
 
Va ingressar a la carrera judicial el 1990 i ha estat jutge de primera instància i  
instrucció a Lleida, vicedegà dels jutjats de 1a instància de Barcelona i  
magistrat del Jutjat de 1a Instància núm. 14 de Barcelona. Alhora ha estat  
coordinador, el 2006, de les experiències pilot del Consell General del Poder  
Judicial sobre mediació familiar.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 19

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Com a docent s’ha dedicat a la formació de jutges i magistrats a l’Escola  
Judicial, a escoles judicials de França i Portugal, a l’Aula Judicial  
Iberoamericana i a la xarxa de formació judicial europea i també ha  
desenvolupat la seva activitat en l’àmbit de la cooperació judicial internacional.  
Així mateix ha impartit dret civil a la Universitat de Múrcia i a la Universitat  
Pompeu Fabra.  
 
És autor de nombrosos treballs en matèria de dret de família i de menors.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 20

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

 

 

 

 

Acords de  
Govern

  

Documentació  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 21

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

AVANTPROJECTE DE LLEI PEL QUAL S'APROVA EL LLIBRE QUART  
DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA RELATIU A LES SUCCESSIONS  

SUMARI  
 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS  
 
Article únic. Aprovació del Llibre Quart del Codi civil de Catalunya  
 
Llibre Quart. Successions  
 
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS  
Capítol I. La successió hereditària  
Capítol II. La capacitat successòria  
 
TÍTOL II. LA SUCCESSIÓ TESTADA  
Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries  
Secció Primera. Disposicions generals  
Secció Segona. Els testaments notarials  
Subsecció Primera. El testament obert  
Subsecció Segona. El testament tancat  
Subsecció Tercera. El testament conjunt  
Secció Tercera. El testament en perill de mort davant l'alcalde  
Secció Quarta. El testament hològraf  
Secció Cinquena. Els codicils i les memòries testamentàries  
 
Capítol II. Ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries  
 
Capítol III. La institució d'hereu  
Secció Primera. Disposicions generals  
Secció Segona. La institució d'hereu sota condició i termini  
 
Capítol IV. Disposicions fiduciàries  
Secció Primera. La designació d'hereu per fiduciari  
Subsecció Primera. La designació d'hereu pel cònjuge o convivent  
Subsecció Segona. La designació d'hereu pels parents  
Secció Segona. Els hereus i legataris de confiança  
 
Capítol V. Les substitucions hereditàries  
Secció Primera. La substitució vulgar  
Secció Segona. La substitució pupil.lar  
Secció Tercera. La substitució exemplar  
 
Capítol VI. Els fideïcomisos  
Secció Primera. Els fideïcomisos en general  
Secció Segona. Interpretació dels fideïcomisos  
Secció Tercera. Els efectes del fideïcomís mentre està pendent  
Secció Quarta. Disposició dels béns fideïcomesos  
Secció Cinquena. Els efectes del fideïcomís al moment de la seva delació  
Secció Sisena. El fideïcomís de residu  
 

Capítol VII. Els llegats  
Secció Primera. Els llegats i llurs efectes  
Secció Segona. Les classes de llegats

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 22

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Secció Tercera. La ineficàcia dels llegats  
 
Capítol VIII. Les disposicions modals  
 
Capítol IX. Els marmessors  
 
TÍTOL III. ELS PACTES SUCCESSORIS I LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT  
Capítol I. Pactes successoris  
Secció Primera. Disposicions generals  
Secció Segona. Pactes successoris a favor d'un o alguns dels atorgants  
Secció Tercera. Heretament a favor de terceres persones  
Secció Quarta. Pactes successoris d'atribució particular  
Secció Cinquena. Pactes de renúncia  
 
Capítol II. Les donacions per causa de mort  
 
TÍTOL IV. LA SUCCESSIÓ INTESTADA  
Capítol I. Disposicions generals  
 
Capítol II. L'ordre de succeir  
Secció Primera. La successió en línia directa descendent  
Secció Segona. La successió del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella  
Secció Tercera. La successió en línia directa ascendent  
Secció Quarta. La successió dels col.laterals  
Secció Cinquena. La successió en cas d'adopció  
Secció Sisena. La successió de la Generalitat de Catalunya  
 
Capítol III. La successió de l'impúber  
 
TÍTOL V. ALTRES ATRIBUCIONS SUCCESSÒRIES DETERMINADES PER LA LLEI  
Capítol I. La llegítima  
Secció Primera. Disposicions generals  
Secció Segona. Els legitimaris i la determinació de la llegítima  
Secció Tercera. L'atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima  
Secció Quarta. La preterició i el desheretament  
Secció Cinquena. La inoficiositat  
Secció Sisena. L'extinció de la llegítima  
 
Capítol II. La quarta vidual  
 
TÍTOL VI. L'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA  
Capítol I. L'acceptació i la repudiació de l'herència  
Secció Primera. Disposicions generals  
Secció Segona. L'acceptació de l'herència pura i simple i a benefici d'inventari  
Secció Tercera. Els efectes de l'acceptació de l'herència  
Secció Quarta. El benefici de separació de patrimonis  
 
Capítol II. El dret d'acréixer  
 
Capítol III. La comunitat hereditària  
 
Capítol IV. La partició i la col.lació  
Secció Primera. La partició  
Secció Segona. La col.lació

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 23

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Capítol V. La protecció del dret hereditari  
 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS  
 
I. PRINCIPIS I SISTEMÀTICA DE LA LLEI  
 
La codificació del dret català de successions es va portar a terme amb la Llei 40/1991, de 30  
de desembre, Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en què el  
recollí de manera completa. D'acord amb la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera llei del  
Codi civil de Catalunya, la present llei té per objecte incorporar el vigent dret de successions,  
com a Llibre IV, al Codi civil. Conforme a l'article 6 de l'esmentada Primera llei, aquesta conté  
modificacions d'addició, de supressió o de nova redacció que s'han considerat necessàries  
introduir en l'articulat del Codi de Successions. Amb això, la llei no pretén realitzar només una  
mera refosa del dret vigent, amb lleugers canvis formals, que inclourien la renumeració i les  
rúbriques dels articles, sinó que aborda una actualització i reforma del dret de successions a  
Catalunya, partint i respectant el model del que ja existeix.  
 
Malgrat que el Codi de Successions és un text relativament recent, amb quinze anys de  
vigència, cal tenir en compte que una part substancial del seu articulat té l'origen en el  
Projecte de Compilació de 1955. Això no vol dir que el dret català en aquesta matèria no hagi  
estat actualitzat en els darrers temps, tot el contrari. Tant l'adaptació de la Compilació a la  
Constitució i la seva incorporació a l'ordenament català, realitzades amb la Llei 13/1984, de 20  
de març, i amb el Decret Legislatiu 1/1984, de 19 de juliol, així com la seva reforma amb les  
lleis 11/1987, de 25 de maig, de successió intestada, 12/1987, de 25 de maig, de reforma de  
les reserves legals i 8/1990, de 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima, han  
estat modificacions cabdals del dret català de successions que n'han permès l'actualització a  
les necessitats socials de cada moment.  
 
En aquesta ocasió, l'oportunitat que ofereix la refosa del dret vigent en el Llibre IV del Codi  
civil s'ha aprofitat per introduir els canvis que s'han considerat necessaris per a les exigències  
del moment present i que responen a l'experiència acumulada en la seva aplicació durant les  
darreres dècades. L'actualització o reforma parteix del reconeixement de l'alta qualitat tècnica  
del Codi de Successions i de la seva utilitat contrastada a la pràctica. Amb tot, hi ha aspectes  
en què s'han posat de relleu mancances i la necessitat de modificacions i, a més, la societat i  
l'economia han experimentat transformacions a les que cal donar resposta legislativa.  
L'evolució del dret de família a Catalunya també obliga a afrontar la modificació del dret  
successori. La reforma persegueix alhora simplificar, aclarir el dret vigent, facilitar-ne  
l'aplicació extrajudicial i evitar conflictes i litigis. Atès tot això, la present reforma porta a terme  
dos tipus de modificacions al dret de successions de Catalunya, unes de caire tècnic i d'altres  
que reflecteixen decisions de política jurídica amb una clara repercussió social. Aquestes  
darreres es concentren, fonamentalment, en matèria de formes testamentàries, pactes  
successoris, successió intestada, en especial als drets del cònjuge vidu o convivent, llegítima i  
quarta vidual, així com la supressió de la reserva.  
 
La Llei respecta l'estructura del Codi de Successions vigent amb dos canvis d'ordre  
sistemàtic. L'actual Títol I, relatiu a disposicions generals, es divideix en dos títols i el segon  
passa a ser el Títol VI del nou Llibre IV, sobre adquisició i repudiació de l'herència. Aquesta  
decisió respon a un criteri sistemàtic que s'ajusta a l'ordre temporal de les fases en què es  
desenvolupa a la pràctica la successió hereditària. En segon lloc, l'actual Títol III del Codi de  
Successions, sobre els testaments, passa a ser el Títol II, amb la voluntat de reflectir-ne la  
centralitat en el procés successori, mentre que l'actual Títol II, sobre heretaments, passa a  
constituir el nou Títol III sobre pactes successoris, atesa la seva subsidiàrietat a la pràctica en  
relació als testaments, tot i la seva preferència com a fonament de la vocació successòria. A

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 24

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

més dels esmentats, el Títol IV és el relatiu a la successió intestada, mentre que el Títol V  
abasta les altres atribucions successòries determinades per la llei, és a dir, llegítima i quarta  
vidual. La Llei es clou amb deu disposicions transitòries, que regulen les situacions a què  
dóna lloc el canvi de regulació, una disposició addicional i tres disposicions finals, entre les  
quals la segona que modifica determinats articles del Llibre V per coordinar-los amb el nou  
contingut del Llibre IV.  
 
Es mantenen els principis successoris del dret català recollits al Codi de Successions: el  
principi de necessitat d'hereu, d'universalitat del títol d'hereu, d'incompatibilitat de títols  
successoris, de prevalença del títol voluntari i el de perdurabilitat del títol successori. Es  
considera que la seva modificació suposaria un canvi radical en el sistema del dret català, que  
no s'ha valorat com a oportú. Aquests principis funcionen raonablement a la pràctica,  
caracteritzen el dret català de successions i l'ordenament en preveu les excepcions  
necessàries per a la seva operativitat.  
 
En matèria formal cal destacar la important reducció de disposicions que es podrien  
considerar supèrflues, massa detallistes i àdhuc reiteratives, impròpies d'un Codi civil. Així,  
s'ha passat dels tres-cents noranta-sis articles actuals als tres-cents setanta-dos del nou  
Llibre IV. S'adapta també el llenguatge legal a la realitat present i als canvis legislatius més  
recents, en coordinació amb els altres Llibres del Codi civil, i es proposen noves rúbriques per  
als articles atès que aquestes no existien en el Codi de Successions.  
 
II. DISPOSICIONS GENERALS  
 
En matèria de disposicions generals sobre la successió hereditària, el Capítol I del Títol I  
manté substancialment el dret vigent, amb lleus modificacions tècniques i de sistemàtica, que  
es reflecteixen al canvi de seu de l'apartat segon de l'article 1 del Codi de Successions, que  
passa a ser el nou article 463-1, en el capítol dedicat a la comunitat hereditària; el segon incís  
de l'apartat segon de l'article 4 que passa a ser l'article 425-4, en la seu pròpia de substitució  
vulgar; l'article 411-7, que inverteix el principi prohibitiu en matèria de pactes successoris; i la  
introducció d'un nou article 411-8 sobre reserves legals, conseqüència de la seva supressió a  
Catalunya i, per això, de tot el Capítol III del Títol V del Codi de Successions, que hi estava  
dedicat.  
 
En matèria de capacitat successòria, com a novetats al dret vigent es preveu una fórmula per  
afrontar els supòsits residuals en què el testador ha cridat a la seva successió persones  
encara no nascudes ni concebudes al moment de l'obertura de la successió. En seu  
d'indignitat s'actualitzen les causes vigents, i s'hi incorporen d'altres delictes contra la persona  
del testador, o d'altres persones que li són properes, que van més enllà de l'actual criteri  
restrictiu de la mort i que incorporen les novetats legislatives en matèria de violència de  
gènere. Es flexibilitzen també les causes que afecten a comportaments del progenitors envers  
els seus fills. En aquesta mateixa seu, es regulen les causes d'inhabilitat successòria les  
quals, per bé que limitades a la successió voluntària, estan clarament vinculades a la  
capacitat per succeir.  
 
III. LA SUCCESSIÓ TESTADA  
 
a) Formes testamentàries  
 
El Títol II del Llibre IV s'ocupa de la successió testada, tot seguit de les disposicions generals  
en matèria successòria. Amb aquesta decisió sistemàtica, es vol senyalitzar la importància i  
centralitat del testament en el procés successori, com a llei que és de la pròpia successió.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 25

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

En matèria de formes testamentàries, es simplifiquen i aclareixen disposicions sobre  
testaments, codicils i memòries testamentàries, d'acord amb les darreres aportacions  
jurisprudencials i de la pràctica notarial. Es suprimeix el testament ordinari davant rector, que  
ha tingut gran importància en el passat. Aquest testament es substitueix pel testament  
extraordinari davant l'alcalde en perill de mort, que pot ser de gran utilitat en situacions  
extremes. No s'acull el testament només davant testimonis, d'acord amb el dret vigent, però  
admetent que en matèria de formes testamentàries regeix el Conveni de La Haia de 5  
d'octubre de 1961.  
 
Destaca la regulació de l'anomenat testament conjunt, és a dir, el testament atorgat alhora per  
dues persones. Aquesta introducció respon a les exigències posades de relleu en la pràctica  
notarial i recupera una tradició estroncada a finals del segle XIX amb l'aprovació del Codi civil  
espanyol. El testament conjunt respecta el caràcter revocable de les disposicions  
testamentàries i estableix els requisits per a l'efectiva revocació, que exigeix una notificació a  
l'altre atorgant. En la mesura en què el dret català regula els pactes successoris, i els admet  
de forma preventiva amb el mateix sistema de notificació, els testaments conjunts només  
seran possibles quan no s'hi estableixin disposicions vinculants o correspectives.  
 
En matèria de codicils i memòries testamentàries, la refosa del dret vigent s'ha aprofitat per  
aclarir algunes qüestions dubtoses i problemàtiques que han sorgit a la pràctica.  
 
b) Nul.litat i ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries  
 
Les normes sobre ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries són objecte  
de sistematització i reformulació, atès que en alguns punts el dret fins ara vigent era poc  
precís i àdhuc reiteratiu. Es fixa un termini general de caducitat de quatre anys per a les  
accions de nul.litat, que s'unifica amb altres terminis d'accions d'impugnació per ser aquest el  
general, i s'acota el nombre d'interessats i legitimats en aquesta acció. S'ha considerat  
oportuna la introducció d'una regla que eviti la nul.litat dels testaments quan falti l'expressió de  
la data i del lloc, d'acord amb la jurisprudència més recent. S'ha posat especial cura en aclarir  
el dret vigent en matèria de revocació i compatibilitat entre testaments, com dels efectes i  
conseqüències de la ineficàcia dels testaments. Així, es precisen tècnicament els supòsits de  
nul.litat parcial i la salvaguarda del document de darrera voluntat. També es precisa que la  
nul.litat d'un testament suposa la pervivència de l'anterior. Es preveu expressament el  
testament merament revocatori i també la possibilitat de revocar la revocació d'un testament  
anterior.  
 
c) Institució d'hereu  
 
En aquesta seu, es manté el principi tradicional del dret català de necessitat d'institució  
d'hereu als testaments a Catalunya. Cal esmentar l'excepció de nomenament de marmessor  
universal i també el manteniment de l'excepció del Dret de Tortosa de poder repartir tota  
l'herència en llegats, que és possible al dret general de Catalunya quan hi ha nomenament de  
marmessor universal. D'acord amb el dret vigent, es mantenen les diferents regles  
interpretatives i integradores de la voluntat del testador en supòsits de designacions  
complexes, incertes i genèriques de nomenament de l'instituït. S'actualitza la regulació dels  
efectes que cal donar a les crisis familiars sobre les disposicions de darrera voluntat, d'acord  
amb la recent reforma de la separació i el divorci, que suprimeix el sistema causalista en la  
matèria, sobre el que es basava la regulació vigent.  
 
Pel que fa condició, termini i mode, sistemàticament s'ubiquen els dos primers en institució  
d'hereu, mentre que el mode successori es configura com una disposició successòria més i,  
per això, es regula en un capítol específic a continuació dels llegats. Es preveu una forma de  
flexibilitzar el règim prohibitiu de la condició resolutòria en dret català, derivada dels principis

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 26

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

successoris, en forma de fideïcomís tàcit, tal com s'ha vingut apuntant doctrinalment, i es fan  
previsions sobre el règim de la condició suspensiva i les facultats de l'hereu condicional,  
actualment mancades de regulació. Es prohibeix la condició de no impugnar el testament,  
habitual a molts testaments, que genera incertesa i s'ha de considerar inadmissible per limitar  
l'accés a la tutela judicial.  
 
Pel que fa a les disposicions fiduciàries, es manté el dret vigent amb lleus canvis formals i  
tècnics. No s'ha considerat oportú un canvi a fons de la designació d'hereu per fiduciari ni  
tampoc de l'hereu de confiança, amb la finalitat d'ampliar la fidúcia successòria a d'altres  
supòsits.  
 
d) Substitucions hereditàries  
 
En matèries de substitucions hereditàries, que inclouen la vulgar, la pupil.lar i l'exemplar, no hi  
ha canvis significatius pel que fa al seu règim jurídic, a banda de millores tècniques i d'estil.  
Amb tot, en matèria de substitució vulgar s'aclareix la qüestió que podia generar dubtes de  
quan es produeix la delació en favor del substitut vulgar pel cas de frustració de la primera  
crida. Per la resta es manté la regulació actual prou adequada. En matèria de substitució  
pupil.lar i exemplar es respecten els criteris tradicionals de troncalitat i independència de les  
disposicions dels substituents.  
 
e) Fideïcomisos  
 
En seu de fideïcomisos, s'ha abordat una revisió a fons de l'actual normativa amb la finalitat  
d'adaptar-la a la realitat actual i de simplificar-la, oferint solucions a situacions complexes que  
es poden donar a la pràctica. S'ha reduït significativament el nombre d'articles, que suposaven  
fins ara pràcticament una cinquena part de les disposicions del Codi de Successions els  
quals, en la mesura que no s'oposin al nou dret, queden incorporats a la tradició jurídica  
catalana. Com a mesura cabdal, es limiten les substitucions fideïcomissàries al nou article  
426-4, entenent que és contrari a l'economia de mercat i a la funció social dels recursos  
econòmics permetre l'amortització de béns per més d'una generació. Es fan excepcions en  
fideïcomisos familiars, però en la resta de casos el fideïcomís es limita a una única substitució,  
si es tracta de persones no nascudes al moment de l'obertura de la successió. S'elimina la  
quarta trebel.liànica, per considerar-se supèrflua i poc viscuda a la pràctica. El testador  
fideïcomitent podrà en l'actualitat excloure una part de l'herència del fideïcomís, però aquesta  
no és una situació equiparable a la de la quarta trebel.liànica, altament complexa de gestionar  
i origen de conflictes. S'adopten, també, mesures per permetre la disposició de béns  
fideïcomesos, evitant-ne l'amortització en supòsits en què aquesta és necessària, amb  
fórmules que garanteixen l'eficàcia del fideïcomís.  
 

Destaca també la simplificació i modernització dels fideïcomisos de residu i la substitució  
preventiva de residu, que s'unifiquen ara en una sola figura. Es manté el principi de  
subrogació real, com a regla de defecte, i es suprimeix l'exigència de reservar una quarta  
inversa, fins ara vigents. Aquesta regulació serveix de base als llegats d'usdefruit amb  
facultats de disposició, amb una pràctica equiparació del seu règim jurídic, fins ara discutida.  
 
f) Llegats  
 
Sobre la regulació dels llegats, és sistematitza i actualitza l'extensa i acurada normativa del  
Codi de Successions, que recuperà la del Projecte de Compilació de 1955, i s'introdueixen  
algunes disposicions d'acord amb necessitats del tràfic jurídic i econòmic present, així com  
també s'aclareixen alguns dubtes que ha generat la pràctica sobre la matèria. Això succeeix  
especialment en matèria d'ineficàcia. Destaca l'eliminació de la quarta falcídia. Si be aquesta  
era una institució tradicional catalana de base romanista, es percebia com a poc viscuda i

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 27

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

només s'hi recorria en supòsits de conflictes entre hereu i legataris, al marge de la voluntat del  
causant. L'alta probabilitat que l'hereu gravat excessivament amb llegats fos alhora legitimari  
feia que la suma d'ambdues quartes resultes exorbitada. Es manté, però, el principi de  
reducció dels llegats per excessius, és a dir, que l'hereu ha de complir els llegats dins els  
límits del cabal relicte.  
 
Destaca la clarificació del règim del llegat de diners i també quin és l'abast i què comprèn el  
llegat d'un immoble. Es regula el règim de l'exercici de drets socials en els llegats d'accions i  
participacions socials. En matèria de delació i acceptació dels llegats s'especifica la  
independència quant a aquestes de cada llegat com a disposició a títol particular.  
 
g) Mode successori  
 
Les disposicions modals es regulen en un capítol propi atès el seu caràcter de disposicions  
successòries amb contingut diferent a la condició i el termini. S'introdueix una modificació  
només en l'article 428-2, que atorga un paper important al tercer sector, fundacions i  
associacions, en la possibilitat de poder exigir el compliment de modes amb finalitats d'interès  
general. En ordre a les prohibicions de disposar, se'n limita la durada a la vida d'una persona  
o a trenta anys, podent en qualsevol cas l'afectat per la prohibició sol.licitar l'autorització  
judicial per a l'acte dispositiu que vulgui realitzar sobre els béns hereditaris.  
 
h) Marmessors  
 
En matèria de marmessors s'introdueixen alguns canvis importants, la necessitat dels quals  
ha posat de relleu la pràctica. Això succeeix en matèria de remuneració, que es baixa al 5%, a  
banda de fixar com a regla de defecte que la marmessoria és gratuïta si no es disposa el  
contrari, cas en el qual opera l'esmentat percentatge. També s'aclareix el termini per al  
compliment de l'encàrrec i es perfilen les obligacions i càrregues dels marmessors.  
 
IV. PACTES SUCCESSORIS  
 
En aquesta matèria, el Llibre IV formula una reforma de gran abast. El dret català ha conegut  
tradicionalment els pactes successoris en forma de donació universal o heretament. Aquests  
pactes estaven vinculats a la successió familiar vertical de la propietat agrícola i en forma  
d'institució d'hereu únic convinguda en capítols matrimonials. Malgrat la importància que han  
tingut els heretaments en el passat, la regulació actual del Codi de Successions és  
absolutament inservible per a la planificació patrimonial successòria d'avui dia. Sobre  
aquestes premisses, i recollint el millor de la tradició jurídica catalana sobre heretaments, es  
regulen els pactes successoris de manera oberta i flexible, fonamentada en el principi de  
llibertat civil, previst a l'article 111-6 del Codi civil, no es limiten a persones unides per vincles  
familiars, tampoc a la institució d'un únic hereu, i inclou els pactes successoris particulars i els  
pactes de renúncia.  
 
El Capítol I del Títol III, dedicat als pactes successoris, es divideix en cinc seccions: la primera  
de disposicions generals, la segona de pactes successoris a favor d'un o alguns dels  
atorgants, la tercera dedicada a l'heretament a favor de terceres persones, la quart de pactes  
successoris d'atribució particular i, la cinquena, relativa als pactes de renúncia. El Capítol II  
del Títol III regula les donacions per causa de mort, que s'inclouen sistemàticament en  
aquesta seu, sense pràcticament modificacions.  
 
Malgrat les possibilitats que ofereix la nova regulació i el gran abast que es pot donar en la  
pràctica als pactes successoris, s'assumeix que el seu ús serà reduït en relació als  
testaments, però extremadament útil en alguns casos, especialment en supòsits de relacions

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 28

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

familiars complexes i per a la planificació de la transmissió intergeneracional de la riquesa  
familiar, acollint les actuals pràctiques que es donen en forma de protocol familiar.  
 
La regulació manté la clàssica terminologia d'heretament, que és el pacte d'institució d'hereu.  
En destaca la regulació de l'heretament mutual, pensat especialment per a cònjuges i  
convivents, però que no es limita a aquests. Els cònjuges o convivents, però també altres  
persones, podran pactar la seva institució recíproca d'hereu, en favor del supervivent, de  
forma preventiva, és a dir, amb possibilitat de revocació, que exigeix notificació a l'altra part,  
de la mateixa forma que en el testament conjunt. Al mateix temps, també es preveu la  
possibilitat que la institució en favor de l'altre contractant, en l'heretament mutual, estigui  
vinculada amb un fideïcomís en favor d'altres persones que podran ser generalment els  
descendents comuns.  
 
Pel que fa als pactes de renúncia, es destaca el canvi important que suposa l'admissió de la  
renúncia a la llegítima futura -així com a la quarta vidual- fins ara admesa de manera molt  
restrictiva al Codi de Successions. Aquesta renúncia, que cal entendre que serà igualment  
excepcional, podrà ser d'utilitat en casos similars als descrits anteriorment.  
 
V. SUCCESSIÓ INTESTADA  
 
El dret vigent en matèria de successió intestada a Catalunya va ser establert per Llei 9/1987,  
de 25 de maig, de successió intestada. Aquesta normativa tingué llavors un caràcter  
clarament avançat en relació a d'altres legislacions del nostre entorn, i prengué per model el  
de la Llei de 7 de juliol de 1936 de successió intestada de la Generalitat Republicana. En la  
present reforma s'ha respectat l'essencial d'aquella normativa, si bé s'han introduïts canvis  
tècnics i de política jurídica que s'han entès com a necessaris, especialment en matèria de  
drets del cònjuge vidu. De manera general, i sobre aquests, cal esmentar que el Codi  
equipara al cònjuge vidu el convivent en unió estable de parella, amb els requisits que  
especialment es preveuen, equiparació que s'estén a la resta de supòsits en què al Llibre IV  
es fa referència al cònjuge.  
 
La reforma comprèn les disposicions sobre dret de representació, que no ha de regir pel cas  
d'absència, però que sí afecta els descendents en cas de repudiació de l'herència. Es preveu  
que si tots els cridats d'un ordre repudien l'herència els seus descendents succeeixen per dret  
propi. Si es refereix a nebots, el dret de representació actua conforme a les regles generals i  
la successió és sempre per estirps, llevat de l'únic cas en què tots els cridats siguin només  
nebots. En segon lloc, es suprimeix la distinció entre germans dobles i germans de vincle  
senzill, els quals tenen el mateix dret a succeir. Pel que fa a la successió en cas d'adopció, es  
simplifiquen les regles vigents i es suprimeixen formulacions legals reactives enfront una  
legislació discriminatòria anterior, de fa molt de temps derogada i superada. També es  
suprimeixen les distincions legals entre fills matrimonials, no matrimonials o adoptius pel que  
fa al tracte familiar donat pels ascendents.  
 
Pel que fa als drets del cònjuge vidu, la pràctica recent ha demostrat que la bondat de  
l'usdefruit vidual universal, atorgant una posició de fortalesa personal i econòmica al vidu,  
basada en l'experiència del model tradicional de l'usdefruit de regència capitular, pot presentar  
febleses en la pràctica i disfuncions en la gestió de patrimonis de base urbana i financera, de  
forma que sembla aconsellable introduir una possibilitat de commutació o conversió opcional  
per una quota de l'herència en favor del vidu, evitant així la solució usufructuària. Amb tot,  
s'inverteix la regla i es preveu que, per defecte, correspon al vidu la quarta part de l'herència,  
amb els efectes del llegat de part alíquota, mentre que l'usdefruit es configura com a objecte  
d'una opció, lliure per al cas de concórrer només amb fills comuns, i sotmesa a acord unànime  
pel cas que concorri amb fills només del causant. S'ha previst també que aquest usdefruit no  
s'extingeixi per nou matrimoni o convivència. Addicionalment, es preveu una tercera

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 29

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

possibilitat que consisteix en un opció intermèdia que presenta els avantatges de les dues  
anteriors, amb la finalitat de garantir la millor solució pel vidu. Així, es permet optar per una  
vuitena part del valor de l'herència més l'usdefruit de l'habitatge conjugal. En qualsevol cas, el  
vidu conserva el dret a fer ús de l'habitatge conjugal fins que aquests drets es facin efectius  
conforme a la seva opció. Pel que fa a la resta d'ordres successoris, es respecta el sistema  
vigent.  
 
VI. LLEGÍTIMA I QUARTA VIDUAL  
 
La llegítima, com a límit a la llibertat de testar, es manté en el nou Llibre IV del Codi civil, si bé  
amb canvis significatius en la tendència secular d'afeblir-la i de restringir les reclamacions per  
raó seva. Així, s'aclareix la fonamental normativa sobre computació i imputació legitimària. Es  
redueixen temporalment les donacions computables -el donatum- a les dels últims deu anys  
en tots els casos, i s'aclareix el sentit de la regla de la no imputació de donacions als  
legitimaris, dret vigent ara però que ha donat lloc a dubtes a la pràctica, per la defectuosa  
redacció dels arts. 355 i 359 del Codi de Successions. Pel que fa a les donacions imputables,  
es respecta la regla tradicional de fer imputables aquelles donacions que tenien per finalitat  
dotar als fills, en forma actualitzada de donacions que contribueixen a possibilitar-ne la  
independència econòmica i personal, les històricament anomenades dotacions, sense  
limitació de temps. Es generalitza la fórmula de la cautela compensatòria de llegítima, o  
cautela socini, com a regla de defecte en tota successió, el que suposa exercir una opció  
legislativa per respectar només la intangibilitat quantitativa de la llegítima i no la qualitativa.  
Els legitimaris gravats hauran d'optar a partir d'ara per acceptar la llegítima gravada o bé  
renunciar a la institució d'hereu o el llegat i reclamar la que estrictament li correspongui, sense  
poder pretendre la supressió de càrregues ni gravamens si el valor d'allò rebut es superior al  
de la llegítima. En matèria de suplement s'aclareix també el dret vigent i es formulen cauteles  
sobre els efectes de la seva renúncia, un cop pagada la llegítima, pel cas d'aparició de nous  
béns hereditaris.  
 
Sobre preterició errònia, es clarifica igualment la normativa, en el sentit finalístic de la  
institució, que no és el de protegir la llegítima, que és intangible, sinó una presumpta voluntat  
del causant d'afavorir preferentment els seus fills, amb salvaguarda dels seus drets en la  
successió intestada. Es redueixen els supòsits d'impugnació del testament per preterició  
errònia, especialment si l'instituït hereu és el cònjuge o convivent, i s'articulen fórmules per  
evitar que un bon nombre de testaments atorgats a Catalunya es puguin considerar nuls per  
aquesta qüestió.  
 
Pel que fa a les causes de desheretament, es contempla que sigui motiu de privació de la  
llegítima la inexistència de relació familiar entre causant i legitimari, sempre que no sigui per  
una causa exclusivament imputable al primer. En matèria d'inoficiositat legitimària, es  
concedeix acció a l'hereu perjudicat per la inoficiositat per impugnar les donacions  
computables en la llegítima.  
 
Sobre la prescripció de la pretensió per reclamar la llegítima, s'harmonitza el termini amb el  
general de deu anys en el dret català. Ara bé, atès que sovint l'obligat al pagament serà el  
cònjuge vidu o convivent, es preveu, com a causa de suspensió, que el termini no començarà  
a computar-se fins a la mort d'aquell si és l'hereu obligat al pagament.  
 
En matèria de quarta vidual, es respecten les directrius de la regulació vigent al Codi de  
Successions i s'estén als convivents en unió estable de parella. El criteri tradicional de la  
còngrua sustentació del vidu s'actualitza amb la nova formulació de tenir suficients recursos  
per satisfer les seves necessitats, atès el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni,  
d'acord amb el criteri establert per a la prestació alimentària en cas de separació o divorci.  
D'aquesta manera s'evita introduir un dret de tipus legitimari forçós en favor del vidu, en forma

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 30

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

d'una quarta addicional a la llegítima, i s'opta per establir un dret que només tindrà aquests  
efectes pel cas que el vidu ho necessiti i així ho reclami, és a dir, quan no disposi de prou  
patrimoni propi o bé no hagi estat afavorit en la successió del premort. La pràctica catalana  
recent reflecteix que aquests supòsits són pràcticament inexistents en cas de successió  
testada. Cal tenir en compte, a més, que al vidu també li haurà pogut correspondre una  
compensació per raó de treball en cas d'extinció del règim econòmic de separació per mort.  
 
VII. ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA  
 
El darrer Títol del Llibre IV recull la segona part del Títol I del Codi de Successions, ubicat ara  
a la seva part final per qüestions de sistemàtica. Es manté fonamentalment el text vigent atesa  
la seva qualitat, si bé s'introdueixen canvis en matèria de responsabilitat de l'hereu, dret  
d'acréixer, comunitat hereditària i partició i col.lació.  
 
Destaca la proposta sobre limitació de la responsabilitat de l'hereu. Davant les opcions de  
mantenir el sistema actual o bé d'avançar cap a un règim general de responsabilitat limitada  
de l'hereu als béns rebuts per herència en tots els casos, com succeeix en legislacions  
properes, s'estenen els efectes del benefici d'inventari, com a efecte legal, als hereus que han  
realitzat un inventari notarial o judicial per a l'acceptació de l'herència, encara que no hagin  
manifestat la voluntat d'acollir-se a l'esmentat benefici. S'hi equiparen els inventaris  
formalitzats en documents privats, propis de les herències modestes en què no hi ha béns  
immobles, si aquest inventari s'ha presentat a una administració pública en ocasió del  
pagament d'impostos vinculats a la successió.  
 
En matèria de dret d'acréixer es simplifica una normativa manifestament complexa i no prou  
clara. Es manté l'institut de l'increment forçós, derivat del principi d'incompatibilitat entre  
successió testada i intestada. Com a novetat, el Llibre IV preveu una breu regulació de la  
comunitat hereditària, actualment inexistent al Codi de Successions, i que parteix de la  
prevista al Llibre V sobre la comunitat de béns. Es manté el principi que la responsabilitat dels  
hereus no és ni solidària ni mancomunda sinó que, d'acord amb la tradició catalana, els  
deutes o passiu hereditari es divideixen entre els hereus al moment de l'acceptació. Pel que fa  
la col.lació hereditària es manté i clarifica el règim vigent, en els termes de la imputació  
legitimària, i aquesta es limita al que correspongui pel valor de la llegítima, amb la introducció  
d'un supòsit excepcional de col.lació quan el causant mor abans que tots els seus fills hagin  
assolit independència personal i econòmica. El Llibre IV es clou amb l'acció de petició  
d'herència, que comprèn el règim jurídic de l'hereu aparent.  
 
VIII. PART FINAL DE LA LLEI  
 
La Llei preveu diverses disposicions transitòries que regulen les conseqüències pràctiques de  
la substitució del dret fins ara vigent pel nou Llibre IV del Codi civil. Algunes tenen especial  
importància atès l'abast de la reforma, així succeeix en matèria de fideïcomisos, retribució de  
marmessors, preterició de legitimaris o reserva.  
 
Les disposicions finals preveuen la modificació d'articles del Llibre V del Codi civil, sobre drets  
reals, que és necessària pel que fa a remissions internes, actualment fetes al Codi de  
Successions, així com per exigències de coherència entre ambdues regulacions. D'acord amb  
la nova disposició que declara imprescriptible el dret a acceptar l'herència, en els termes del  
Llibre I del Codi civil, es modifica també la regla relativa a usucapió que en suspenia el termini  
en cas d'herència jacent.  
 
Article únic. Aprovació del Llibre Quart  
S'aprova el llibre quart del Codi civil de Catalunya amb el contingut següent:  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 31

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS  
 
Capítol I. La successió hereditària  
 
Article 411-1. Universalitat de la successió  
L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els  
drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort  
i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.  
 
Article 411-2. Obertura de la successió  
1. La successió s'obre en el moment de la mort del causant, al lloc on ha tingut el darrer  
domicili.  
2. El jutge competent en matèria successòria és el del darrer domicili del causant i, a manca  
de l'últim domicili conegut, el del lloc on es troben la major part dels béns.  
 
Article 411-3. Fonaments de la vocació  
1. Els fonaments de la vocació successòria són l'heretament, el testament i el que disposa la  
llei.  
2. La successió intestada només pot tenir lloc en defecte d'hereu instituït i és incompatible  
amb l'heretament i amb la successió testada universal.  
3. La successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d'heretament.  
 
Article 411-4. Moment de la delació  
1. La successió es defereix en el moment de la mort del causant.  
2. Això no obstant, en la institució sotmesa a condició suspensiva, l'herència es defereix en el  
moment en què es compleix la condició.  
3. Els heretaments i els fideïcomisos es regeixen per les seves pròpies regles.  
 
Article 411-5. Adquisició de l'herència  
L'herència deferida, l'adquireix l'hereu amb la seva acceptació, però els efectes d'aquesta es  
retrotrauen al moment de la mort del causant.  
 
Article 411-6. Possessió  
L'hereu que accepta solament té la possessió de l'herència si l'ha presa, i s'entén que  
continua la del causant sense interrupció.  
 
Article 411-7. Pactes successoris  
Només són vàlids els pactes sobre successió no oberta que siguin admesos per la llei.  
 
Article 411-8. Inexistència de reserves legals  
Cap reserva hereditària ni reversió legal no afecta els béns adquirits per herència o per  
donació d'acord amb les disposicions d'aquest Codi.  
 
Article 411-9. Herència jacent  
1. Jacent l'herència, l'hereu cridat pot realitzar exclusivament actes possessoris, de  
conservació, vigilància i administració de l'herència, i promoure accions possessòries en  
defensa dels béns de l'herència.  
2. Els actes esmentats a l'apartat anterior no impliquen per ells sols acceptació, tret que amb  
ells es prenguin el títol o la qualitat d'hereu.  
3. En defecte de marmessor o persona nomenada amb facultats per a administrar i a instància  
de l'hereu cridat, el jutge pot nomenar un administrador perquè representi i administri  
l'herència d'acord amb el que estableix la legislació processal.  
 
Capítol II. La capacitat successòria

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 32

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 412-1. Persones físiques  
1. Tenen capacitat per a succeir totes les persones nascudes o concebudes al temps de  
l'obertura de la successió i que sobrevisquin al causant.  
2. En la institució a favor de fills no concebuts de persones vives al temps de l'obertura de la  
successió es presumeix que la voluntat del causant ha estat la d'ordenar un fideïcomís en què  
els hereus intestats del causant tenen la condició de fiduciaris. La delació fideïcomissària té  
lloc al moment del naixement de l'instituït.  
 
Article 412-2. Persones jurídiques  
1. Tenen capacitat per a succeir les persones jurídiques que han quedat constituïdes  
legalment al temps de l'obertura de la successió.  
2. Si el causant ordena crear una persona jurídica en la seva disposició per causa de mort,  
que sols quedi constituïda legalment després de l'obertura de la successió, la persona jurídica  
té capacitat per succeir des que té personalitat, però els efectes es retrotreuen al moment de  
l'obertura de la successió.  
 
Article 412-3. Indignitat successòria  
Es indigne de succeir:  
a) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver matat o haver  
intentat matar voluntàriament el causant, el seu cònjuge, convivent en unió estable o un  
descendent o ascendent d'aquell.  
b) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal com a autor de delictes de  
lesiones greus, contra la llibertat, de tortures i altres delictes contra la integritat moral o  
delictes contra la llibertat sexual envers el causant, el seu cònjuge, convivent en unió estable  
o un descendent o ascendent d'aquell.  
c) El qui ha estat condemnat amb sentència ferma en judici penal per calúmnies al causant  
per haver-lo acusat d'un delicte per al qual la llei assenyali una pena de presó no inferior als  
tres anys.  
d) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals  
testimoni contra el causant imputant-li un delicte al qual la llei assenyali una pena de presó no  
inferior als tres anys.  
e) El qui de forma il.legal ha induït el causant a atorgar, revocar o modificar un testament o  
qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, així com el  
qui, coneixent aquests fets, se n'ha beneficiat. S'equipara a aquests fets una lesió al causant  
que li ha provocat la incapacitat per atorgar testament.  
f) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del  
causant.  
g) Els qui han estat condemnats per sentència penal ferma per haver deixat de pagar  
qualsevol tipus de prestació econòmica establerta en procés judicial a favor del cònjuge o de  
fills causants de la successió.  
h) Els pares que han abandonat els seus fills causants o han atemptat contra la seva dignitat.  
 
Article 412-4. Efectes  
1. Les causes d'indignitat successòria produeixen efectes si són invocades per les persones  
que resultarien immediatament afavorides per la successió en cas que fos declarada la  
indignitat.  
2. Una vegada declarada o reconeguda la indignitat, els seus efectes es retrotreuen al temps  
de la delació.  
3. La indignitat és personalíssima i no afecta els fills o hereus de l'indigne si són cridats a la  
successió.  
 
Article 412-5. Deure de restitució

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 33

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

L'indigne de succeir que ha entrat en possessió dels béns de l'herència o del llegat, els ha de  
restituir amb llurs fruits i les rendes percebudes i ha de rescabalar compensar els danys i els  
menyscabaments.  
 
Article 412-6. Reconciliació i perdó  
1. Les causes d'indignitat successòria no produeixen efectes:  
a) Si el causant, coneixent-les en el moment d'atorgar el testament o qualsevol altra disposició  
a favor de l'indigne, els atorga.  
b) Si el causant, coneixent-les, es reconcilia amb l'indigne per actes indubtables o el perdona  
en escriptura pública.  
2. La reconciliació i el perdó són irrevocables.  
 
Article 412-7. Inhabilitat successòria  
1. Són ineficaces les disposicions en favor de:  
a) El notari o persona que autoritzi el testament, el seu cònjuge o convivent en unió estable,  
així com els parents del primer dins el quart grau de consanguinitat i segon d'afinitat.  
b) Els testimonis, els facultatius, els experts i els intèrprets que intervinguin en el testament,  
així com la persona que escriu el testament tancat a prec del testador.  
2. La prohibició de succeir no afecta la possibilitat de ser nomenat marmessor particular o  
comptador partidor.  
 
Article 412-8. Caducitat de l'acció  
1. L'acció declarativa de la indignitat o de la prohibició de succeir caduca transcorreguts  
quatre anys des que l'afectat es troba en possessió dels béns en qualitat d'hereu o legatari.  
2. Si la causa d'indignitat exigeix condemna en sentència, el còmput del termini de caducitat  
no s'inicia fins a la seva fermesa.  
 
TÍTOL II. LA SUCCESSIÓ TESTADA  
 
Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries  
 
Secció Primera. Disposicions generals  
 
Article 421-1. Llibertat de testar  
La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat  
conforme a la llei.  
 
Article 421-2. Contingut del testament  
En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i  
amb la possibilitat d'establir llegats i altres disposicions per després de la seva mort.  
 
Article 421-3. Presumpció de capacitat  
Poden testar totes les persones que no siguin incapaces per a fer-ho segons la llei.  
 
Article 421-4. Incapacitat per testar  
Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en  
el moment de l'atorgament.  
 
Article 421-5. Formes testamentàries  
1. El testament s'atorga en un sol acte davant de notari hàbil per a actuar en el lloc de  
l'atorgament.  
2. També es pot atorgar testament en forma hològrafa i, en cas de perill de mort, davant  
l'alcalde.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 34

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 421-6. Interpretació de les disposicions testamentàries  
1. En la interpretació del testament cal atenir-se plenament a la veritable voluntat del testador,  
sense haver de subjectar-se necessàriament al significat literal de les paraules emprades.  
2. Les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia,  
comparant les unes amb les altres, i si existeix contradicció irreductible no és vàlida cap de les  
que pugnen substancialment entre elles. Les disposicions inintel.ligibles es consideren no  
formulades.  
3. En els casos de dubte, les disposicions que imposen qualsevol càrrega s'interpreten  
restrictivament.  
 
Secció Segona. Els testaments notarials  
 
Article 421-7. Identificació i judici de capacitat del testador  
El notari ha d'identificar el testador i apreciar la seva capacitat legal en la forma i pels mitjans  
establerts en la legislació notarial.  
 
Article 421-8. Testament atorgat per persona amb disminució sensorial  
Si el testador és cec, sord, mut o sord-mut o per qualsevol altra raó és sensorialment  
disminuït, el notari ha de seguir les determinacions contingudes en la legislació notarial.  
 
Article 421-9. Atorgament en interval lúcid  
1. Quan el testador està incapacitat judicialment pot atorgar testament notarial obert en  
interval lúcid si dos facultatius acceptats pel notari certifiquen que el testador té en el moment  
de testar prou capacitat i lucidesa per a fer-ho.  
2. Quan el testador no està incapacitat judicialment, el notari aprecia la seva capacitat per  
testar conforme a l'article 421-7 i, si ho considera oportú, pot demanar la intervenció de dos  
facultatius, els quals certifiquen que el testador té en el moment de testar prou capacitat i  
lucidesa per a fer-ho.  
3. En ambdós casos, els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el mateix testament  
i l'han de signar amb el notari i, si s'escau, amb els testimonis.  
 
Article 421-10. Testimonis  
1. No és necessària la intervenció de testimonis en l'atorgament del testament notarial llevat  
que concorrin circumstàncies especials en el testador, o que aquest o el notari ho demanin.  
2. Es considera que concorren circumstàncies especials en el testador quan aquest és cec o  
sord i quan per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per  
si mateix el testament.  
 
Article 421-11. Idoneïtat dels testimonis  
1. Si s'escau, els testimonis són dos, han d'entendre el testador i el notari i han de saber  
signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa  
residència.  
2. No poden ésser testimonis:  
a) Els menors d'edat i els incapaços per a testar.  
b) Els sords, els cecs i els muts que no puguin escriure.  
c) Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals  
testimoniatge.  
d) Els afavorits pel testament.  
e) El cònjuge, el convivent en unió estable i els parents fins al quart grau de consanguinitat o  
segon d'afinitat de l'hereu instituït o el legatari designat i del notari autoritzant.  
3. Aquestes causes d'inidoneïtat s'apliquen també als facultatius, els intèrprets i els experts  
que intervenen en el testament.  
 
Article 421-12. Idioma del testament

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 35

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. El testament es redacta en la llengua oficial a Catalunya que l'atorgant escull.  
2. Es pot testar en llengua no oficial a Catalunya sempre que el notari autoritzant conegui  
aquesta llengua i, si el notari no la coneix, en presència i amb intervenció d'un intèrpret, no  
necessàriament oficial, elegit per designació de comú acord entre el testador i el notari, que es  
presumeix pel sol fet de l'atorgament, i que ha de signar. El testament s'escriu en la llengua  
oficial a Catalunya que elegeix el testador i, si aquest ho sol.licita, a més a més, en la llengua  
no oficial de què es tracti.  
 
Subsecció Primera. El testament obert  
 
Article 421-13. El testament notarial obert  
1. En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit,  
i el mateix notari redacta el testament d'acord amb la voluntat del testador amb expressió del  
lloc, la data i l'hora de l'atorgament.  
2. Un cop redactat, el testament és llegit al o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per  
dos testimonis, si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d'acord amb la legislació  
notarial.  
 
Subsecció Segona. El testament tancat  
 
Article 421-14. Redacció del testament tancat  
1. El testament tancat és escrit pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o  
per una altra persona per encàrrec seu, amb expressió del lloc i la data. Si l'escriu una altra  
persona a prec del testador, es fa constar així i s'identifica aquella, que signa amb el testador  
al final del testament.  
2. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després de salvar les  
paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies.  
3. Si el testador no sap o no pot signar, ho fa per encàrrec seu una altra persona, que signa al  
final del testament i en tots els fulls, després d'haver fet constar la seva identitat i la causa de  
la impossibilitat de signar el testador.  
4. El document que conté el testament s'introdueix en una coberta tancada de manera que no  
en pugui ésser extret sense esquinçar-la.  
5. No poden atorgar testament tancat ni el cec ni el qui no sap o no pot llegir.  
 
Article 421-15. Autorització del testament tancat  
1. Per a l'autorització del testament tancat, el testador presenta el sobre clos que el conté a un  
notari hàbil per actuar al lloc de l'atorgament i li manifesta que el sobre que li lliura conté el  
testament.  
2. El notari estén sobre la mateixa coberta del testament una breu diligència, en la qual fa  
constar el nom del testador, que el plec conté el testament, i que aquest ha estat escrit i signat  
pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una  
tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.  
3. Sense interrupció, el notari protocol.litza el sobre clos, que queda incorporat a l'acta,  
d'acord amb allò que disposa la legislació notarial i amb indicació de l'hora de l'atorgament.  
4. Si el testador declara que no sap o no pot signar, signen l'acta i la coberta dos testimonis.  
 
Article 421-16. Obertura del testament tancat  
Acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part  
interessada, procedeix a obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis i a  
protocol.litzar-lo, i autoritza amb aquesta finalitat una nova acta.  
 
Subsecció Tercera. El testament conjunt  
 
Article 421-17. Testament conjunt

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 36

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. Dues persones majors d'edat poden atorgar testament notarial obert en un mateix  
instrument.  
2. Les disposicions que hagin de tenir caràcter vinculant o correspectiu només es poden  
convenir en pacte successori, d'acord amb les normes del Títol II d'aquest Llibre. Altrament,  
se'n mantindrà la validesa, però sense tenir efecte vinculant o correspectiu.  
 
Article 421-18. Revocació  
1. En vida dels atorgants, aquest testament, així com les disposicions que contenen, són  
revocables.  
2. La revocació unilateral s'ha de notificar a l'altre atorgant.  
3. El notari que autoritza el testament revocatori haurà de notificar la revocació a l'altre  
atorgant al domicili que li assenyali el revocant o al que consti al testament conjunt.  
4. Si no és conegut el domicili de la persona a qui s'ha de fer la notificació, o aquesta no es  
pot practicar per qualsevol causa, la notificació s'ha de fer per edictes publicats en dos diaris  
de gran circulació del darrer domicili conegut.  
5. El notari també haurà de notificar la revocació al notari autoritzant del testament conjunt.  
6. La revocació produeix efectes a partir del moment en què la notificació és feta a l'altre  
atorgant o de la publicació dels edictes.  
7. Produïda la mort d'un dels atorgants, el sobrevivent pot revocar lliurement el testament.  
8. En cas d'atorgament de testament conjunt per cònjuges o convivents en unió estable de  
parella, s'apliquen les regles de l'article 423-13.  
 
Article 421-19. Formalitats de l'atorgament  
El notari haurà d'advertir expressament els atorgants sobre la forma i els efectes de la  
revocació d'aquest testament.  
 
Secció Tercera. El testament en perill de mort davant l'alcalde  
 
Article 421-20. Requisits per a l'atorgament  
En cas de perill imminent de mort, quan no sigui raonablement possible atorgar-lo davant  
notari, pot ésser atorgar testament davant l'alcalde del municipi on es troba el testador, o  
davant qui el substitueixi o en faci les funcions.  
 
Article 421-21. Formalitats de l'atorgament  
1. El testament en perill de mort s'atorgarà tot observant les formalitats dels testaments oberts  
davant notari.  
2. En aquest testament és necessària la presència de dos testimonis idonis, que han de signar  
juntament amb l'alcalde.  
3. Al testament s'ha d'expressar que l'atorgament davant notari no ha estat possible, així com  
l'advertència de la pèrdua de la seva validesa si el causant sobreviu al transcurs del termini  
establert a l'article 421-22.  
4. Els defectes formals no invaliden el testament, sempre que es pugui provar amb seguretat  
que conté una reproducció fidel de la manifestació del testador.  
 
Article 421-22. Termini de validesa  
1. El testament perd la seva validesa si han transcorregut tres mesos des del seu atorgament i  
el testador encara viu.  
2. El termini es suspèn durant el temps en què el testador no pot expressar la seva voluntat  
per circumstàncies sobrevingudes al moment de l'atorgament.  
 
Article 421-23. Protocol.lització  
El testament atorgat davant l'alcalde ha de ser presentat en el termini més breu possible, per  
a la seva protocol.lització, a un dels notaris amb competència territorial en el lloc en què ha

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 37

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

estat atorgat, i en tot cas dins el termini establert a l'article 421-22, sens perjudici de la seva  
validesa i de la responsabilitat a què doni lloc la manca de presentació dins aquest termini.  
 
Secció Quarta. El testament hològraf  
 
Article 421-24. Requisits per la validesa  
1. El testament hològraf només pot ésser atorgat per persones majors d'edat.  
2. Perquè el testament hològraf sigui vàlid cal:  
a) Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb expressió del lloc i la data  
de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de  
salvar el testador amb la seva signatura.  
b) Que es presenti davant el jutge competent a fi que n'ordeni la protocol.lització.  
 
Article 421-25. Adveració  
1. El jutge comprova l'autenticitat del testament d'acord amb la legislació aplicable.  
2. Si el jutge estima justificada l'autenticitat del testament, ha d'acordar la protocol.lització  
notarial de la resolució i del testament. En altre cas, ha de denegar-ne la protocol.lització.  
3. Qualsevol que sigui la resolució del jutge, ha d'ésser executada, malgrat que hi hagi  
oposició. Resten sens perjudici els drets dels interessats, que els poden exercir en el judici  
corresponent.  
 
Article 421-26. Caducitat del testament  
1. Els testaments hològrafs caduquen si no s'adveren i protocol.litzen dins el termini de quatre  
anys comptats des de la mort del testador.  
2. Si dins d'aquest termini s'hagués interposat demanda judicial sobre la validesa del  
testament haurà de protocol.litzar-se en el termini de sis mesos comptats des de la fermesa  
de la resolució judicial.  
 
Secció Cinquena. Els codicils i les memòries testamentàries  
 
Article 421-27. Codicil  
1. En codicil, l'atorgant disposa dels béns que s'ha reservat per testar en heretament,  
addiciona o reforma parcialment el seu testament o, si manca aquest, dicta disposicions  
successòries a càrrec dels seus hereus abintestat.  
2. En codicil no es pot instituir hereu, revocar la institució anteriorment atorgada ni excloure  
cap hereu. Tampoc no es poden establir substitucions de cap tipus, nomenar marmessor  
universal, ni imposar condicions, llevat de les establertes o imposades als legataris.  
3. Els codicils han d'ésser atorgats amb les mateixes solemnitats externes que els testaments.  
 
Article 421-28. Memòries testamentàries  
1. Les memòries testamentàries signades en tots els fulls pel testador i que al.ludeixin a un  
testament anterior valen com a codicil, sigui quina sigui llur forma, sempre que es demostri o  
es reconegui en qualsevol temps llur autenticitat i compleixin, si escau, els requisits formals  
exigits pel testador en el seu testament.  
2. Això no obstant, en les memòries testamentàries només poden ésser ordenades  
disposicions que no excedeixin d'un deu per cent del cabal relicte referents, entre d'altres, a  
diners, objectes personals, joies, roba i parament de casa i a obligacions de moderada  
importància a càrrec dels hereus o els legataris.  
3. En memòria testamentària també es pot disposar sobre la donació dels propis òrgans o de  
la despulla, la incineració o la forma d'enterrament.  
 
Article 421-29. Aplicació supletòria de les regles dels testaments  
S'apliquen als codicils i a les memòries testamentàries les disposicions relatives als  
testaments, incloses les d'ineficàcia, en la mesura en què ho permeti la seva naturalesa.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 38

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 421-30. Designació de beneficiaris d'assegurances de vida  
La designació i modificació de beneficiaris d'assegurances de vida, plans de pensions i  
d'instruments d'estalvi i previsió anàlegs pot fer-se, a més de pels mitjans establerts en la  
legislació específica, mitjançant qualsevol acte de darrera voluntat.  
 
Capítol II. Nul.litat i ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries  
 
Article 422-1. Nul.litat del testament  
1. És nul el testament que no correspon a algun dels tipus previstos en aquest Codi, així com  
l'atorgat sense observar els requisits de capacitat i de forma que exigeix la llei i l'atorgat amb  
engany, violència o intimidació greu. La manca d'expressió de l'hora no anul.la el testament, si  
el testador no n'ha atorgat cap altre en la mateixa data.  
2. Si el testament no conté indicació sobre el lloc i la data de l'atorgament o en conté una  
d'errònia, i aquestes mancances poden afectar a la seva validesa, el testament sols és vàlid si  
es pot determinar d'alguna forma la data i el lloc del seu atorgament.  
3. També són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que continguin  
nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per persona subjecta al Dret de  
Tortosa amb distribució de tota l'herència en llegats.  
 
Article 422-2. Nul.litat de disposicions testamentàries  
1. Són nul.les les disposicions testamentàries quan s'han atorgat amb error en la persona o en  
l'objecte, engany, violència i intimidació greu. També són nul.les en els casos en què resulti  
que s'han atorgat per error en els motius si resulta que el testador no l'hauria atorgat si  
hagués conegut l'error.  
2. Les disposicions testamentàries en què l'afavorit és inhàbil per succeir o és declarat indigne  
són nul.les, sense perjudici de la seva convalidació.  
3. Si el testador ha atorgat un testament perquè creia erròniament, segons resulta del seu  
contingut, que havia mort l'hereu instituït en testament anterior, és hereu l'instituït  
anteriorment, però subsisteixen els llegats i les altres disposicions a títol particular ordenades  
en el darrer testament.  
 
Article 422-3. Acció de nul.litat  
1. L'acció de nul.litat pot ésser exercitada, un cop oberta la successió, per les persones que  
poden ésser beneficiades de forma immediata en el supòsit que es declari la nul.litat.  
2. L'acció de nul.litat s'ha d'interposar en el termini de quatre anys, a comptar des del moment  
en què la persona legitimada per a l'exercici de l'acció té coneixement de la causa que pot  
originar la nul.litat.  
3. No poden exercir l'acció de nul.litat les persones legitimades segons l'apartat 1 que, tenint  
coneixement de la causa de nul.litat, després de la mort del testador reconeixen la validesa de  
la disposició testamentària o l'executen voluntàriament.  
4. L'acció de nul.litat és transmissible als hereus, però no pot ésser exercida pels creditors de  
l'herència.  
 
Article 422-4. Nul.litat parcial  
La nul.litat de qualsevol disposició testamentària no determina la nul.litat total del testament on  
s'ha ordenat, a menys que del seu context en resulti que el testador no hauria ordenat les  
disposicions vàlides sense la disposició nul.la.  
 
Article 422-5. Efectes de la nul.litat  
1. La nul.litat del testament determina que la successió es regeixi pel testament anterior vàlid  
i, en el seu defecte, per les normes sobre successió intestada.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 39

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. La nul.litat del testament implica la de tots els codicils i les memòries testamentàries  
atorgades pel testador, llevat que siguin compatibles amb un testament anterior que hagi de  
subsistir per la nul.litat del posterior  
3. Els mateixos efectes produeix la caducitat del testament.  
 
Article 422-6. Conversió del testament nul o ineficaç  
1. El testament que és nul o esdevé ineficaç per manca d'institució d'hereu val com a codicil si  
compleix les condicions d'aquest.  
2. El testament tancat que és nul per defecte de forma val com a testament hològraf si  
compleix els requisits propis d'aquest.  
 
Article 422-7. Impugnació del testament en cas de preterició errònia  
Esdevé ineficaç el testament quan s'impugna pel legitimari preterit erròniament pel testador en  
els casos i terminis que preveu l'article 451-18. En aquest cas, es mantenen els efectes  
revocatoris dels testaments anteriors.  
 
Article 422-8. Revocabilitat de les disposicions testamentàries  
1. Les disposicions testamentàries són essencialment revocables.  
2. En tot cas de revocació subsisteix el reconeixement de fills no matrimonials.  
 
Article 422-9. Abast de la revocació  
1. La revocació és expressa quan el testador l'ordena en testament.  
2. L'atorgament d'un testament vàlid revoca de ple dret el testament anterior. Els mateixos  
efectes revocatoris produeix el testament vàlid, que posteriorment esdevé ineficaç.  
3. Això no obstant, si el testador ordena de forma expressa en el testament posterior que  
l'anterior subsisteixi totalment o parcialment, val l'anterior en tot el que no sigui revocat per  
l'atorgat posteriorment, o en les parts en què aquest no s'oposi o contradigui.  
4. Això mateix s'observa quan el testador ordena expressament en el testament posterior que  
valgui l'anterior revocat, encara que el posterior no contingui institució d'hereu, sempre que es  
confirmi la institució d'un, almenys, dels hereus instituïts en el testament anterior.  
5. El testament merament revocatori determina que la successió es regeixi per les normes  
sobre successió intestada.  
6. La revocació d'un testament pot ésser revocada per una altra revocació, cas en el qual  
reviuen les disposicions revocades.  
 
Article 422-10. Revocació material del testament hològraf  
1. El testament i el codicil hològrafs i les memòries testamentàries es presumeixen revocats si  
apareixen esquinçats o inutilitzats, o apareixen esborrades, raspades o esmenades sense  
salvar les signatures que l'autoritzen, llevat que es provi que els fets esmentats han ocorregut  
sense la voluntat o el coneixement del testador o han estat duts a terme pel testador en estat  
de malaltia mental.  
2. Si apareix només alguna esmena o canvi en el text dels testaments i codicils hològrafs i les  
memòries testamentàries es presumeix que ha estat voluntat del testador de revocar o  
modificar el testament en aquesta part, d'acord amb els requisits de l'article 421-24, llevat de  
la prova esmentada en l'apartat precedent.  
 
Article 422-11. Disposicions incompatibles  
1. Els codicils impliquen revocació de la part del testament anterior que aparegui modificada o  
hi resulti incompatible.  
2. L'atorgament del testament revoca els codicils i les memòries testamentàries anteriors, tret  
que el testador ho disposi altrament.  
3. El codicil posterior revoca solament l'anterior en allò que hagi estat modificat o resulti  
incompatible amb aquell. El mateix criteri es segueix si han de coexistir diferents codicils.  
4. La revocació expressa d'un codicil es pot fer en un altre codicil.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 40

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

5. La revocació expressa d'una memòria testamentària es pot fer en una memòria  
testamentària o en un codicil posteriors.  
 
Capítol III. La institució d'hereu  
 
Secció Primera. Disposicions generals  
 
Article 423-1. Necessitat d'institució d'hereu  
1. El testament ha de contenir necessàriament institució d'hereu.  
2. En el testament atorgat per persona subjecta al Dret de Tortosa es pot distribuir tota  
l'herència en llegats.  
3. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el  
testament.  
 
Article 423-2. Forma d'ordenació de la institució d'hereu  
La simple utilització pel testador del nom o la qualitat d'hereu o la disposició a títol universal,  
baldament hom no empri aquella paraula, implica institució d'hereu, sempre que sigui clara la  
voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la condició de successor en tot el seu dret o en una  
quota del seu patrimoni.  
 
Article 423-3. Institució d'hereu en cosa certa  
1. L'hereu o els hereus instituïts solament en cosa certa, quan concorren amb hereus o  
hereus instituïts sense aquesta assignació, en són simples legataris.  
2. Si l'hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, en són estimats prelegataris  
i, exclusió feta de la cosa o de les coses certes, tenen el caràcter d'hereus universals per  
parts iguals, si són més d'un.  
 
Article 423-4. Institució vitalícia  
1. L'hereu instituït vitalíciament, si per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu,  
té el caràcter d'hereu fiduciari i l'hereu posterior té el de substitut fideïcomissari condicional.  
2. Si no hi ha instituït hereu posterior o l'instituït no arriba a ésser-ho, l'hereu instituït  
vitalíciament esdevé hereu universal, pur i lliure.  
 
Article 423-5. Institució en usdefruit  
1. L'hereu instituït en usdefruit s'equipara a l'hereu instituït en cosa certa. En conseqüència, si  
concorre amb hereu universal és legatari.  
2. Si no hi concorre, però per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el  
caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior té el de substitut fideïcomissari condicional.  
3. Si no hi ha instituït hereu posterior ni hereu universal, o l'instituït no arriba a ésser-ho,  
s'entendrà que el testador ha volgut ordenar una substitució fideïcomissària a favor dels qui  
resultarien ésser els seus hereus intestats en el moment d'extingir-se l'usdefruit.  
 
Article 423-6. Institució conjunta  
1. Els hereus instituïts sense assignació de parts s'entenen cridats per parts iguals.  
2. Quan els hereus instituïts són cridats els uns individualment i els altres col.lectivament,  
s'entén atribuïda conjuntament a aquests darrers una part igual a la de cadascun dels  
designats en forma individual, llevat que resulti que és una altra la voluntat del testador.  
3. En cas d'assignar-se als hereus quotes hereditàries que sumin més o menys de la totalitat  
de l'herència, es rebaixen o completen a proporció entre els instituïts l'excés o el defecte.  
4. En cas d'ésser assenyalades quotes als uns i no als altres, correspon a aquests darrers la  
porció sobrant de l'herència per parts iguals. En cas de no quedar porció sobrant, es  
redueixen proporcionalment les fixades i s'assenyala als instituïts sense quota una d'igual a la  
que correspongui als menys afavorits.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 41

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

5. En cas de nomenament de marmessor universal sense institució d'hereu, o de distribució  
de tota l'herència en llegats per persona subjecta al Dret de Tortosa, els béns no disposats  
corresponen per parts iguals als legataris.  
 
Article 423-7. Institució d'hereu a favor d'una persona i els seus fills  
Instituïts hereus una persona determinada i els seus fills, s'entén que aquests són cridats com  
a substituts vulgars, llevat de voluntat distinta del testador.  
 
Article 423-8. Abast de la institució hereditària a favor dels fills.  
1. Llevat que aparegui que és una altra la voluntat del testador, si aquest crida els seus  
hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms i mitjançant l'expressió «fills»  
s'entenen inclosos tots els seus descendents, amb aplicació de l'ordre legal de crides de la  
successió intestada.  
2. S'aplica la mateixa regla en el cas que tots els fills siguin designats nominativament.  
 
Article 423-9. Institució a favor dels parents  
Quan el testador crida els seus hereus o legataris sense designació de noms i mitjançant les  
expressions «hereus meus», «hereus legítims», «hereus intestats», «parents més pròxims»,  
«parents», «successors», «aquells a qui per dret correspongui», «els meus», o emprant  
expressions semblants, s'entén que són cridats com a hereus testamentaris aquells parents  
que, al temps de deferir-se l'herència o el llegat, haurien succeït abintestat el testador, d'acord  
amb l'ordre legal de crides, inclòs el cònjuge o convivent en unió estable, i amb el límit del  
quart grau, llevat que aparegui que és una altra la seva voluntat.  
 
Article 423-10. Exclusió testamentària d'hereus intestats  
1. Si el causant exclou en testament determinades persones cridades a la successió  
intestada, l'herència es defereix als cridats a succeir per aquest Codi no exclosos pel testador.  
2. L'exclusió d'un successor que té la condició de legitimari deixa subsistent el seu dret a  
reclamar la llegítima.  
 
Article 423-11. Institució ambigua, equívoca i errònia  
1. Si el testador ha designat l'instituït de manera que diverses persones coincideixen amb la  
descripció que n'ha fet, i no es pot determinar sense dubte qui és l'instituït, l'herència els  
correspon per parts iguals.  
2. L'error en el nom de l'instituït no vicia la disposició si es pot identificar de qualsevol altra  
manera la persona que el testador volia designar.  
 
Article 423-12. Motius il.lícits o erronis en la institució d'hereu  
Les institucions hereditàries no són ineficaces pel fet de fonamentar-se en motius il.lícits o en  
motius o circumstàncies erronis, llevat, en aquest darrer cas, que del mateix testament resulti  
que el testador no les hauria atorgades en cas de conèixer l'error.  
 
Article 423-13. Ineficàcia de la disposició per crisi matrimonial o de la convivència  
1. La institució d'hereu, el llegat i les altres disposicions ordenades a favor del cònjuge del  
causant esdevenen ineficaces si concorren els supòsits previstos a l'article 442-5.  
2. També esdevenen ineficaces les disposicions a favor del convivent en unió estable en els  
casos d'extinció de la unió estable per causa que no sigui la defunció d'un dels membres.  
3. La disposició és eficaç si del context del testament, el codicil o la memòria testamentària  
resulta que el testador hauria ordenat la disposició de darrera voluntat a favor del cònjuge o  
del convivent en unió estable fins i tot en els casos esmentats als apartats anteriors.  
 
Secció Segona. La institució d'hereu sota condició i termini  
 
Article 423-14. Perdurabilitat de la institució d'hereu

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 42

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució  
d'hereu els terminis suspensiu i resolutori.  
2. L'instituït hereu sota condició suspensiva que, complerta aquesta, accepta l'herència,  
l'adquireix amb efecte retroactiu al temps de la mort del testador.  
3. Si l'hereu ha estat instituït sota condició resolutòria s'entendrà que el testador ha volgut  
ordenar una substitució fideïcomissària condicional a favor dels qui resultarien ésser els seus  
hereus intestats en el moment de complir-se la condició.  
 
Article 423-15. Condició suspensiva i termini incert en l'adquisició del dret a l'herència  
1. La institució d'hereu sota condició suspensiva no produeix efectes si no es compleix la  
condició, i tampoc quan l'hereu o legatari moren abans de complir-se la condició, en els quals  
casos els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència.  
2. El termini incert implica, en els testaments, condició, llevat que hom pugui col.legir la  
voluntat contrària del testador i, per tant, la institució d'hereu ordenada per a després de la  
mort d'una altra persona s'entén que és feta sota la condició que sobrevisqui l'instituït.  
 
Article 423-16. Facultats de l'hereu condicional  
1. L'hereu instituït sota condició suspensiva, mentre aquesta estigui pendent de compliment,  
pot demanar la possessió provisional de l'herència i sobre aquesta té les facultats pròpies de  
l'hereu fiduciari.  
2. Imposada a l'hereu una condició potestativa negativa en el supòsit que el testador no  
assenyali termini per al compliment de la condició, l'afavorit ha de fiançar el reemborsament  
del que hagi percebut i els seus fruits i interessos en el cas de contravenir la voluntat del  
testador.  
 
Article 423-17. Compliment de la condició  
1. Únicament es considera complida la condició si el compliment es produeix una vegada  
ocorreguda la mort del testador, llevat que es tracti d'una condició que no es pugui tornar a  
complir o el compliment de la qual no es pugui reiterar, encara que en el moment de testar el  
causant n'ignorés el compliment.  
2. Es considera incomplida la condició si no es compleix dins el termini establert pel testador o  
el que resulti de la naturalesa o les circumstàncies de la mateixa condició, sense que pugui  
excedir de trenta anys des de l'obertura de la successió.  
3. S'entén que s'ha complert la condició quan l'interessat en el fet que no es compleixi la fa  
d'impossible compliment per actes propis.  
4. Si s'imposen diferents condicions conjuntament és necessari que es compleixin totes,  
encara que no sigui simultàniament. Si no estan ordenades conjuntament, és suficient el  
compliment de la primera.  
 
Article 423-18. Condicions impossibles, irrisòries i perplexes  
Les condicions impossibles, les irrisòries i les perplexes es tenen per no formulades.  
 
Article 423-19. Condicions il.lícites  
1. Les condicions il.lícites es tenen per no formulades.  
2. Amb tot, si resulta clarament que el motiu determinant de la institució o del llegat és el  
compliment de la condició il.lícita la institució o el llegat són nuls.  
 
Article 423-20. Condició de no impugnar el testament  
La condició imposada pel testador en forma de prohibició d'impugnar el testament o de  
recórrer als tribunals de justícia en relació a la seva successió es té per no formulada i no  
afecta en cap cas a l'eficàcia del testament.  
 
Article 423-21. Condicions captatòries  
Les condicions captatòries anul.len la institució d'hereu o el llegat.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 43

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Capítol IV. Disposicions fiduciàries  
 
Secció Primera. La designació d'hereu per fiduciari  
 
Subsecció Primera. La designació d'hereu pel cònjuge o convivent  
 
Article 424-1. Designació d'hereu pel cònjuge o convivent  
1. El testador pot instituir hereu el descendent que el seu cònjuge supervivent o convivent en  
unió estable elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents, encara que visqui el seu  
ascendent, o pot instituir-los en les parts iguals o desiguals que el cònjuge supervivent o el  
convivent estimi convenient.  
2. En allò que no sigui previst pel testador o el costum regeixen les normes següents:  
a) L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els dits fills i els descendents d'aquests, amb  
facultat, en cas de distribució, per a limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i  
reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris.  
b) El cònjuge o convivent pot imposar sempre les condicions, les limitacions de disposar i les  
substitucions que estimi oportunes, posat que els afavorits amb aquestes siguin fills o  
descendents del testador i no contradiguin les disposades per aquest.  
c) L'herència no és deferida fins que es fa l'elecció o la distribució, però abans d'elles el  
cònjuge supervivent o el convivent pot fixar i pagar les llegítimes i els llegats.  
 
Article 424-2. Forma de l'elecció o distribució  
1. L'elecció o la distribució s'ha d'efectuar expressant que hom fa ús d'una tal facultat, llevat  
que així resulti clarament de la mateixa distribució o elecció.  
2. L'elecció o la distribució només es pot fer en testament, heretament o escriptura pública, i  
en aquests dos darrers casos és irrevocable.  
 
Article 424-3. Manca d'elecció o distribució  
Si el cònjuge supervivent o el convivent mor sense haver fet l'elecció o la distribució, o  
renuncia en escriptura pública a la facultat d'efectuar-les, s'aplica, si escau, el que disposa  
l'article 424-5, i, si no escau, l'herència és deferida als fills per parts iguals, i entren en lloc del  
mort els seus descendents per estirps. Si manquen aquests descendents, els hereus del mort  
solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.  
 
Article 424-4. Administració de l'herència  
1. Mentre no es defereix l'herència, aquesta resta sota l'administració de la persona o de les  
persones que a aquest efecte el testador ha designat, amb les facultats, limitacions i  
remuneració que aquest ha establert i, en defecte d'elles, amb les pròpies dels marmessors  
universals de lliurament de romanent, amb dret a percebre el que correspongui pels seus  
treballs i al reemborsament de les despeses causades per l'exercici del càrrec.  
2. Si falta la designació del testador, exerceix l'administració el cònjuge supervivent o  
convivent en unió estable, el qual té la lliure administració de l'herència i plenes facultats  
dispositives sobre els béns hereditaris per a llur inversió en altres béns que quedin subrogats i  
per a satisfer necessitats de l'herència, atendre la seva subsistència personal, la dels fills i la  
dels descendents i pagar deutes, càrregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel  
testador. Queden incorporats a l'herència els fruits i les rendes no consumits en les atencions  
esmentades.  
 
Subsecció Segona. La designació d'hereu pels parents  
 
Article 424-5. Designació d'hereu pels parents  
El testador pot instituir hereu el descendent que elegeixin els dos parents més pròxims, que  
expressament designi o sense individualitzar-los, o pot instituir-los en les parts iguals o

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 44

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

desiguals que aquests estimin convenient, encara que no hagi confiat aquesta facultat amb  
caràcter preferent al cònjuge supervivent o convivent en unió estable.  
 
Article 424-6. Requisits de l'elecció o distribució  
1. L'elecció o la distribució es realitza de conformitat amb el que ha estat previst pel testador i,  
supletòriament, pel costum i d'acord amb les regles següents:  
a) Aquesta facultat d'elecció o de distribució correspon als dos parents consanguinis que, al  
temps d'exercir-la, gaudeixin de plena capacitat per a disposar i succeir el testador, no hagin  
renunciat a una tal facultat i pertanyin un per cada línia de progenitors i, dins cadascuna  
d'elles, el de parentiu més pròxim en relació amb els fills o els descendents, i amb preferència  
el de més edat.  
b) Aquest càrrec és gratuït però dóna dret al reemborsament de les despeses causades.  
c) L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els dits fills i els descendents d'aquests, amb  
facultat, en cas de distribució, per a limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i  
reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris, d'acord amb les instruccions del  
testador i aplicació de les prelacions que resultin de la voluntat del testador.  
d) Els parents no poden imposar gravàmens ni limitacions de cap mena, llevat que el testador  
ho hagi autoritzat.  
e) L'herència no és deferida fins que queda efectuada l'elecció o la distribució.  
2. Aquesta designació o elecció només té lloc si, atesa la situació de la família, no hi ha més  
de dues línies de parents.  
 
Article 424-7. Forma de l'elecció o distribució  
1. Ambdós parents efectuen l'elecció o la distribució personalment i en escriptura pública, no  
en testament, sense que calgui fer-la en un mateix acte.  
2. L'elecció o distribució és irrevocable, però pot ésser reiterada sempre que l'elegit o elegits  
no vulguin o no puguin ésser hereus, àdhuc en cas que la designació anterior hagués estat  
feta pel cònjuge supervivent o convivent.  
 
Article 424-8. Manca o divergència en l'elecció o distribució  
En cas de manca o divergència en l'elecció o distribució, l'herència és deferida als fills per  
parts iguals, i entren en lloc del mort els seus descendents per estirps. Si manquen aquests  
descendents, els hereus del mort solament poden reclamar la llegítima que li hauria  
correspost.  
 
Article 424-9. Termini per realitzar l'elecció o distribució  
1. L'elecció o la distribució ha d'ésser feta en el termini fixat pel testador.  
2. En defecte de termini fixat, si l'elecció o la distribució no s'ha fet dins els quatre anys  
següents a la mort del causant, qualsevol interessat en la successió pot requerir els parents  
electors o distribuïdors perquè la facin en els sis mesos següents al requeriment.  
3. Els parents electors o distribuïdors poden obtenir de l'Autoritat Judicial una pròrroga per a  
fer l'elecció o distribució, si hi concorre causa justificada.  
 
Article 424-10. Administració de l'herència  
1. Mentre no tingui lloc l'elecció o la distribució i en defecte d'usufructuari universal,  
l'administració de l'herència correspon a les persones designades pel testador amb les  
facultats i limitacions que aquest hagi establert i, en defecte d'elles, amb les facultats dels  
marmessors universals de lliurament de romanent amb dret a percebre el que correspongui  
pels seus treballs i al reemborsament de les despeses causades per l'exercici del càrrec.  
2. Si no hi persones especialment designades per a l'administració, aquesta correspon, amb  
les facultats esmentades a l'apartat anterior, al cònjuge o convivent en unió estable que sigui  
usufructuari universal i, en el seu defecte, als parents als quals en cada moment  
correspondria la designació d'hereus.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 45

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Secció Segona. Els hereus i legataris de confiança  
 
Article 424-11. Institució d'hereu o legatari de confiança  
1. El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades  
perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o  
per escrit.  
2. Aquestes persones poden ésser facultades pel testador perquè, en cas que mori alguna  
d'elles abans de la revelació total o del compliment de la confiança, elegeixin qui la  
substitueixi, sense que això impliqui cap nova institució o designació sinó una mera  
subrogació en el càrrec.  
3. Tret d'una disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen  
per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.  
 
Article 424-12. Drets i obligacions  
1. Els hereus de confiança han de prendre inventari de l'herència dins un any, a comptar de la  
delació, sota pèrdua de la remuneració corresponent.  
2. Tant els hereus com els legataris de confiança tenen dret a rescabalar-se de les despeses i  
dels desemborsaments pel compliment de llur comesa i a percebre la remuneració que els  
hagi assignat el testador o, en defecte d'aquesta, i entre tots, la corresponent al cinc per cent  
del valor de l'herència o del llegat objecte de la confiança i dels fruits o de les rendes líquids,  
mentre duri llur administració. No s'imputen en pagament de la dita remuneració els llegats a  
favor dels hereus i legataris de confiança, llevat que el testador ho ordeni altrament.  
 
Article 424-13. Revelació de la confiança  
1. El testador que ordena l'herència o llegat de confiança pot prohibir-ne la revelació. Si  
manca la prohibició, els hereus o legataris poden mantenir reservada la confiança o bé  
revelar-la en escriptura pública o protocol.litzar les instruccions escrites pel testador de la seva  
mà o per mitjans mecànics i signades. Sempre prevalen aquestes, i si no n'hi ha, hom s'ha  
d'atenir al que adveri la majoria.  
2. Es considera que la confiança revelada forma part del testament, i no es pot revocar ni  
alterar, però sí que, en canvi, pot ésser objecte d'aclariment.  
 
Article 424-14. Facultats dispositives  
1. Els hereus i els legataris de confiança, mentre no la revelin o compleixin, tenen la  
consideració d'hereus o legataris, amb facultats dispositives per a actes entre vius, salvant les  
limitacions que els imposi el testament, però no poden fer definitivament propis els béns de  
l'herència o el llegat ni llurs subrogats que queden enterament separats de llurs béns propis.  
2. Una vegada revelada la confiança, i posat que el testador no disposi cap altra cosa, els  
hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la condició de marmessors  
universals o particulars.  
 
Article 424-15. Ineficàcia de la institució de confiança  
1. Les institucions d'hereu i els llegats de confiança caduquen si els hereus o els legataris  
nomenats moren sense haver-la revelada o complerta, si la revelen o compleixen a favor seu  
i, en general, quan la confiança no es pot complir pel fet que resulta desconeguda, il.legal,  
contradictòria o indesxifrable. Caduquen igualment en la part en què la confiança resulti  
afectada per alguna d'aquestes circumstàncies.  
2. En caducar la institució d'hereu de confiança, l'herència o la part afectada de caducitat és  
deferida a favor dels qui en el moment de la mort del testador serien els seus hereus  
abintestat.  
3. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones tenen la condició de legataris de part  
alíquota en la porció caducada. La caducitat del llegat de confiança produeix la seva absorció  
total o parcial per l'herència.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 46

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Capítol V. Les substitucions hereditàries  
 
Secció Primera. La substitució vulgar  
 
Article 425-1. Supòsits de substitució vulgar  
1. El testador pot instituir un hereu ulterior o segon, per al cas en què el primer o l'anterior  
instituït no arribi a ésser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.  
2. Llevat que sembli que és una altra la voluntat del testador, la substitució vulgar ordenada  
per a un dels casos esmentats val per a l'altre, i l'ordenada per al cas de premoriència de  
l'hereu instituït es fa extensiva a tots els altres casos, incloent-hi el d'institució sota condició  
suspensiva quan l'instituït mor abans de complir-se la condició, quan la condició resta  
incomplida o quan no arriba a néixer l'instituït que ja es trobava concebut. També s'aplicarà  
als casos d'absència legal de l'instituït, d'acord amb les disposicions que la regulen.  
 
Article 425-2. Pluralitat de substituts  
1. Un hereu pot ésser substituït per dos o més substituts i a l'inrevés.  
2. Els substituts poden ésser cridats tots junts o l'un en defecte de l'altre. En aquest darrer  
cas, el substitut del substitut s'entén que també ho és del substituït.  
3. Diferents hereus poden ésser nomenats substituts vulgars entre ells, recíprocament. Si han  
estat instituïts en quotes desiguals, la del cridat que no arriba a ésser hereu es defereix als  
altres instituïts en proporció a llurs quotes respectives.  
4. Si amb els cohereus és cridada a la substitució una altra persona, correspon a aquesta una  
porció de la quota vacant resultant de la divisió d'aquesta quota pel número total dels  
concurrents a la substitució. La resta de la quota correspon als cohereus en proporció a llurs  
quotes respectives.  
5. En tot cas, preval allò que ha ordenat el testador.  
 
Article 425-3. Substitució vulgar expressa i tàcita  
1. La substitució vulgar pot ésser expressa o tàcita.  
2. Les substitucions pupil.lar, exemplar i fideïcomissària enclouen sempre la vulgar tàcita,  
però, quant a les dues primeres, solament respecte als béns procedents de l'herència del  
substituent.  
 
Article 425-4. Efectes de la substitució vulgar  
1. La delació de l'herència a favor del substitut vulgar s'entén que és produïda al mateix temps  
que al substituït i, per tant, encara que mori mentrestant, l'esmentat substitut vulgar transmet  
el seu dret als seus successors.  
2. El substitut succeeix el causant amb les mateixes limitacions i càrregues imposades a  
l'instituït que no ha arribat a ésser hereu, llevat que el testador hagi disposat de forma diferent.  
 
Secció Segona. La substitució pupil.lar  
 
Article 425-5. Designació de substitut  
1. Els progenitors, mentre exerceixen la potestat parental sobre llur fill impúber, és a dir el  
menor de catorze anys, poden substituir-lo pupil.larment, en el testament que atorguin per a la  
pròpia herència, en previsió que mori abans d'arribar a l'edat de testar.  
2. També poden substituir el fill concebut que al temps de néixer hagi de quedar sota la seva  
potestat parental.  
 
Article 425-6. Naturalesa de la substitució  
1. En la substitució pupil.lar, el substitut té aquest caràcter respecte als béns que, subsistint  
en morir l'impúber, ha adquirit aquest per herència o llegat del progenitor que hagi disposat la  
substitució, i el d'hereu directe de l'impúber en l'herència relicta per aquest, sense que sobre  
ella puguin els progenitors imposar en llur testament limitacions ni càrregues.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 47

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Si tots dos progenitors ordenen substitució pupil.lar, subsisteixen ambdues respecte a llurs  
propis béns, però respecte als del pupil val solament l'ordenada per l'últim que mori.  
 
Article 425-7. Principi de troncalitat  
1. Un progenitor solament pot designar com a substitut pupil.lar en els béns de l'impúber  
procedents de la successió de l'altre, si aquest no ho ha fet, algun o alguns dels germans de  
l'impúber que siguin fills comuns i, en defecte d'ells, parents de l'altre branca dins el quart  
grau. Per manca d'uns i d'altres, i quant als altres béns, la designació del substitut pupil.lar pot  
recaure en qualsevol persona capaç de succeir.  
2. En cas de no complir els progenitors el que disposa aquest article, són considerats cridats  
com a substituts pupil.lars els expressats germans o parents, per l'ordre de la successió  
intestada.  
 
Article 425-8. Substitució pupil.lar tàcita  
La substitució vulgar expressa, si l'instituït és impúber, comprèn la pupil.lar tàcita respecte als  
béns de l'herència relicta pel substituent, llevat en el cas d'haver estat substituïts  
recíprocament dos germans, l'un púber i l'altre impúber; tot això, tret de disposició contrària  
del testador.  
 
Secció Tercera. La substitució exemplar  
 
Article 425-9. Designació de substitut  
1. La substitució exemplar solament pot ésser ordenada per ascendents de l'incapacitat que  
en sigui legitimari, i comprèn, ultra els béns del testador, els de l'incapacitat que no ha atorgat  
testament ni heretament.  
2. La validesa d'aquesta substitució requereix que l'ascendent deixi al substituït la llegítima  
que li correspongui i que la incapacitat sigui declarada judicialment en vida del descendent  
substituït, baldament sigui després d'haver estat disposada la substitució.  
 
Article 425-10. Concurrència de substitucions  
1. Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix descendent, preval la  
substitució disposada per l'ascendent mort de grau més pròxim, i si aquests són del mateix  
grau, succeeixen en la mateixa herència de l'incapaç tots els substituts exemplars designats,  
en les quotes que resultin d'aplicar als ascendents respectius les normes de l'ordre successori  
intestat a favor d'aquests.  
2. En tot cas, els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que hagin  
disposat la substitució corresponen al substitut exemplar respectivament designat.  
 
Article 425-11. Limitacions a la designació de substitut  
1. La substitució exemplar ha d'ésser ordenada a favor de descendents de l'incapaç.  
2. En defecte de descendents de l'incapaç, ha d'ésser ordenada a favor de descendents del  
testador i, si hi manquen els uns i els altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir.  
 
Article 425-12. Ineficàcia de la substitució  
1. La substitució exemplar queda sense efecte en cessar realment l'estat d'incapacitat del  
substituït, encara que després no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o  
a l'incapaç, o aquest a l'ascendent.  
2. En cas de diversos ascendents, aquesta norma s'aplica en relació amb la respectiva  
substitució exemplar.  
 
Article 425-13. Aplicació de les regles de la substitució pupil.lar  
1. El que és disposat per a la substitució pupil.lar s'aplica a l'exemplar, en la mesura que ho  
permeti la seva naturalesa.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 48

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Els legitimaris de l'impúber o de l'incapaç únicament tenen dret a la llegítima en la pròpia  
herència d'aquests. En forma part la llegítima que correspongui a l'impúber o incapaç en les  
successions en les quals hagi estat disposada la substitució.  
 
Capítol VI. Els fideïcomisos  
 
Secció Primera. Els fideïcomisos en general  
 
Article 426-1. Concepte  
1. En el fideïcomís, el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb  
el gravamen que, finalitzat el termini o complerta la condició, faci trànsit al fideïcomissari  
l'herència o el llegat.  
2. Els fideïcomissaris succeeixen sempre el fideïcomitent, encara que ho siguin l'un per a  
després de l'altre.  
 
Article 426-2. Formes d'ordenació  
1. Els fideïcomisos poden ésser ordenats en pacte successori, en testament, en codicil i en  
donació entre vius o per causa de mort.  
2. Els fideïcomisos ordenats en les donacions es regeixen per les normes establertes per als  
fideïcomisos en llegats, sempre que ho permeti la seva naturalesa.  
 
Article 426-3. Capacitat per ser fideïcomissari  
1. Per a l'efectivitat del fideïcomisos cal que el fideïcomissari hagi nascut o sigui concebut en  
ésser deferit el fideïcomís a favor seu.  
2. En el fideïcomís a termini, el fideïcomissari que viu o ha estat concebut quan l'herència o el  
llegat són deferits al fiduciari, adquireix el seu dret al fideïcomís i aquest forma part de  
l'herència per ell relicta, encara que mori abans de deferir-se l'herència o el llegat a favor seu.  
El testador pot excloure aquesta transmissibilitat.  
3. En els fideïcomisos condicionals, si el fideïcomissari mor abans de complir-se la condició,  
encara que sobrevisqui al fideïcomitent, no adquireix cap dret al fideïcomís. El fideïcomitent  
pot disposar el contrari, cas en el qual s'entén que ha ordenat una substitució vulgar en favor  
dels hereus del fideïcomissari.  
 
Article 426-4. Límits dels fideïcomisos  
1. En els fideïcomisos familiars, o sia aquells en què els fideïcomissaris són descendents o  
nebots del fideïcomitent, solament tenen eficàcia les crides a favor de persones que no passin  
de la segona generació, sense limitació de nombre, entenent com a primera la dels fills propis  
del fideïcomitent o dels germans d'aquest.  
2. En els fideïcomisos que no siguin familiars, solament és eficaç una crida de fideïcomissaris,  
en el qual cas hom computa únicament les que arriben a ésser efectives i no les frustrades.  
3. En cap cas no hi ha limitació de nombre en les crides de fideïcomissaris successius a favor  
de persones que visquin al temps de morir el testador fideïcomitent. Aquestes crides  
n'exclouen d'ulteriors a fideïcomissaris no nascuts ni concebuts al moment de la mort del  
fideïcomitent.  
4. Si el fiduciari és una persona jurídica el fideïcomís té una durada màxima de 30 anys.  
5. Les crides de fideïcomissaris, en allò que ultrapassin els límits que queden establerts,  
s'entenen com a no fetes.  
 
Article 426-5. Delació del fideïcomís  
1. Vençut el termini o complerta la condició, té lloc la delació del fideïcomís a favor del  
fideïcomissari que no ha renunciat abans el seu dret.  
2. En la delació fideïcomissària successiva hom considera que la nova delació ha tingut lloc al  
temps de frustrar-se l'anterior.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 49

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. En els fideïcomisos a termini el fiduciari pot anticipar la delació del fideïcomís mitjançant  
renúncia del seu dret a favor del fideïcomissari immediatament cridat, i cedir a tercer el simple  
aprofitament dels béns fideïcomesos fins que venci el termini, sense quedar exonerat de les  
seves obligacions, tot responent dels perjudicis que el fideïcomís sofreixi per culpa del  
cessionari.  
4. En els fideïcomisos condicionals no es pot anticipar la delació del fideïcomís i, si el fiduciari  
el renuncia a favor del fideïcomissari, s'entén que només n'ha cedit l'aprofitament. Això no  
obstant, està facultat per a efectuar la dita cessió a favor de tercer, amb subjecció al que  
disposa l'apartat segon de l'article 426-29.  
 
Article 426-6. Fideïcomís universal  
El fideïcomís d'herència o universal té per objecte la mateixa herència o quota d'aquesta  
deferida a l'hereu fiduciari, i atribuïda, en la seva unitat, per a després d'aquest, al  
fideïcomissari, o bé una massa de béns genèricament diferenciada que el fideïcomitent hagi  
adquirit com a hereu d'una altra persona.  
 
Article 426-7. Fideïcomís particular  
1. El fideïcomís particular, o sia l'imposat al legatari, té per objecte el mateix llegat o una part  
alíquota d'aquest.  
2. Els fideïcomisos imposats al legatari que tenen per objecte béns singulars o parts d'aquests  
compresos en el llegat tenen la consideració de subllegats.  
 
Article 426-8. Condició i termini  
1. Els fideïcomisos es poden ordenar sota termini o sota condició, segons que l'herència o el  
llegat fideïcomesos, o una quota d'ells, es defereixin al fideïcomissari en acabar el termini  
establert o en complir-se la condició ordenada pel fideïcomitent.  
2. En el fideïcomís a termini, la mort del fiduciari abans de la fi del termini anticipa la delació al  
moment de la mort, salvant voluntat contrària del fideïcomitent.  
3. Els fideïcomisos disposats per a després de mort el fiduciari tenen el caràcter de  
condicionals, salvant voluntat contrària del fideïcomitent.  
 
Article 426-9. Fideïcomís d'elecció i de distribució  
Si el causant atribueix al fiduciari la facultat d'elegir el fideïcomissari entre persones que  
designa per llurs noms o circumstàncies, o que formen un grup determinat, o la de distribuir  
l'herència entre els fideïcomissaris cal observar el que ell ha disposat i, supletòriament, les  
regles següents:  
a) L'elecció pot recaure en una, en diverses o en totes les persones designades.  
b) Si elegeix diversos fideïcomissaris, els pot fixar quotes iguals o desiguals; si no ho fa, ho  
són per parts iguals.  
c) No poden ésser imposades a l'elegit condicions, fideïcomisos, prohibicions de disposar ni  
cap altra càrrega o limitació, però li poden ésser ordenades substitucions vulgars a favor  
d'altres designats.  
d) L'elecció ha d'ésser efectuada personalment, en testament, codicil o pacte successori, en  
què hom ha d'expressar que es fa ús de la facultat d'elegir, i no és possible delegació ni  
poder.  
e) Si l'elecció es fa per acte entre vius, ha de constar en escriptura pública, que és  
irrevocable, salvant la facultat de nomenar un altre fideïcomissari en cas de morir o renunciar  
el nomenat abans de deferir-se el fideïcomís.  
f) Si en la pròpia herència, el fiduciari ha nomenat hereu algun o alguns dels fideïcomissaris, a  
manca d'elecció o distribució expressa, s'entén feta l'elecció o distribució en favor d'aquests.  
g) En defecte d'elecció o distribució, els elegibles són fideïcomissaris per parts iguals.  
 
Secció Segona. Interpretació dels fideïcomisos  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 50

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 426-10. Forma expressa i tàcita  
1. El fideïcomís es pot establir expressament o tàcitament.  
2. Perquè el fideïcomís s'entengui imposat tàcitament cal que la voluntat de disposar-lo  
s'infereixi clarament del contingut de la disposició.  
 
Article 426-11. Interpretació restrictiva  
1. Quan es dubta sobre si el testador ha disposat un fideïcomís o ha formulat una  
recomanació o un simple prec, s'entén això darrer.  
2. Quan hi ha dubte respecte a si una substitució és vulgar o fideïcomissària, s'entén que és  
vulgar.  
3. En el dubte, el fideïcomís s'entén que és ordenat per a després de la mort del fiduciari i  
amb caràcter de condicional per al cas que mori sense deixar fills.  
 
Article 426-12. Presumpció de condició  
1. Si és imposada expressament o tàcitament al fill o descendent del fideïcomitent la  
substitució fideïcomissària a favor d'una persona que no compleix la dita condició, hom  
presumeix que el fideïcomís fou disposat sota la condició que morís el fiduciari sense deixar  
fills o descendents.  
2. Aquesta norma només és aplicada si el fiduciari mancava de descendència al temps de  
disposar-se el fideïcomís o si, en cas de tenir-ne, el fideïcomitent n'ignorava l'existència.  
 
Article 426-13. Condició de no tenir fills  
La condició imposada al fiduciari pel cas de no tenir fills, s'ha d'entendre en el sentit que els  
fills l'han de sobreviure.  
 
Article 426-14. Fills posats com a condició  
En els fideïcomisos disposats per al cas de morir el fiduciari sense deixar fills, aquests no es  
consideren fideïcomissaris si no són cridats expressament al fideïcomís, llevat que per efecte  
d'una crida ulterior de fideïcomissaris l'herència pugui fer trànsit a persones que no són  
descendents del fideïcomitent.  
 
Article 426-15. Abast del fideïcomís  
1. El fideïcomís imposat a un cohereu o col.legatari no s'estén a la quota d'herència o el llegat  
obtinguts per substitució vulgar, però sí als que ha obtingut per dret d'acréixer.  
2. El fideïcomís imposat a l'hereu no s'estén al prellegat ordenat a favor seu, ni inversament.  
 
Article 426-16. Substitució vulgar en fideïcomís  
El testador pot disposar una substitució vulgar en fideïcomís, o sia substituir vulgarment el  
fideïcomissari cridat, per al cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament pel fet de no  
poder o no voler.  
 
Article 426-17. Substitució vulgar implícita  
1. Sempre que el fiduciari cridat no arriba a ésser hereu o legatari per qualsevol causa, opera  
en primer lloc la substitució vulgar.  
2. A manca de substitució vulgar, el fideïcomissari passa a ésser fiduciari, si hi ha  
fideïcomissari posterior, i en defecte d'aquest passa a ésser hereu o legatari lliure.  
3. En els casos previstos als apartats anteriors no té lloc el dret de transmissió.  
 
Secció Tercera. Els efectes del fideïcomís mentre està pendent  
 
Article 426-18. Realització d'inventari  
1. El fiduciari ha de prendre inventari dels béns de l'herència o el llegat fideïcomesos, a càrrec  
de la mateixa herència o llegat.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 51

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. L'inventari ha de quedar clos dins un any a comptar del moment en què el fiduciari té  
coneixement de la delació a favor seu.  
3. L'inventari ha d'ésser formalitzat notarialment o judicialment i s'hi han de ressenyar els béns  
relictes i llur valor en obrir-se la successió i els deutes i les càrregues hereditaris, amb  
indicació de llur import. No cal detallar els elements del parament de la casa, les empreses o  
els negocis, les coses universals o els conjunts de coses ni expressar el fi a què respon la  
formació d'inventari.  
4. No és considerat com a pres en forma l'inventari quan, a sabuda del fiduciari, no hi figuren  
tots els béns i tots els deutes, ni quan ha estat confeccionat en frau dels fideïcomissaris.  
5. Per a la formació de l'inventari no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els  
fideïcomissaris que ho sol.licitin.  
 
Article 426-19. Prestació de garantia  
1. Qualsevol fideïcomissari pot exigir al fiduciari que presti garantia bastant i a càrrec seu en  
seguretat dels béns mobles fideïcomesos, exclosos els no susceptibles de desaparició o  
alienació i els que siguin objecte de dipòsit o inversió.  
2. El fiduciari els fideïcomissaris immediats del qual siguin els seus fills o els seus germans no  
està obligat a prestar-la, llevat que el testador l'hagi imposada.  
3. Si el fideïcomís està sotmès a termini, el fideïcomissari pot optar entre la prestació de  
garantia en els termes expressats o l'immediat trànsit dels béns fideïcomesos.  
4. La garantia objecte d'aquest article i del següent és real; si no és possible, pot ésser  
personal.  
5. En defecte d'aquesta garantia, es procedeix al dipòsit dels béns mobles que havia de  
garantir el fiduciari, exceptuant-ne els que calguin per al seu ús i el de la seva família, o per a  
l'explotació dels béns del fideïcomís o per a l'exercici de la professió o l'ofici que exerceixi el  
fiduciari.  
6. La no prestació de garantia mai no pot comportar que el fideïcomís es posi en  
administració.  
7. A manca d'acord sobre la prestació i la quantia de la garantia, el fideïcomissari pot utilitzar  
els procediments que estableix l'article 165 de la Llei Hipotecària, en els termes de l'article  
569-41.  
8. El fideïcomitent pot dispensar el fiduciari de les obligacions previstes en els apartats  
anteriors.  
 
Article 426-20. Obligacions respecte als béns fideïcomesos  
1. El fiduciari està obligat, respecte als béns fideïcomesos:  
a) A inscriure el títol successori corresponent en el Registre de la Propietat i inserir-hi  
literalment la clàusula fideïcomissària.  
b) A invertir els diners relictes sobrants, o els que s'obtinguin després, en dipòsits bancaris, en  
préstecs amb interès i garantia real o en béns prudencialment segurs.  
c) A invertir sense demora en un establiment legalment autoritzat els valors mobiliaris i les  
inversions financeres amb obligació de notificar a l'entitat gestora que els valors o actius  
dipositats són objecte d'un fideïcomís.  
2. Les obligacions establertes en aquest article pot ésser substituïda a elecció del fiduciari, per  
una fiança suficient, salvant disposició contrària del testador. Si el fiduciari opta per la fiança,  
ha de prestar-la encara que els fideïcomissaris immediats siguin fills o germans seus.  
3. Les despeses ocasionades pel que disposen les lletres b i c del primer apartat són a càrrec  
de l'herència o del llegat fideïcomesos.  
 
Article 426-21. Protecció del dret del fideïcomissari  
1. El compliment de les obligacions establertes al fiduciari en els articles d'aquesta secció pot  
ésser exigit en tot temps per qualsevol fideïcomissari o curador.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 52

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Si el fiduciari posa en perill, dissipa o danya greument els béns fideïcomesos, el  
fideïcomissari o curador pot exigir-li garantia en seguretat del pagament de la indemnització  
dels danys i perjudicis causats pel seu capteniment.  
3. Durant el període de pendència del fideïcomís, els fideïcomissaris, o si és el cas el curador,  
poden pretendre la declaració judicial del seu dret o el caràcter fideïcomès dels béns.  
4. Els fideïcomissaris, o si és el cas el curador, també poden impugnar judicialment els actes  
de disposició atorgats pel fiduciari, però mentre no es defereixi el fideïcomís les sentències  
que donin lloc a la impugnació únicament poden ésser executades en la mesura necessària  
per a salvaguardar immediatament els interessos dels fideïcomissaris.  
5. Els fideïcomissaris poden exigir del fiduciari informació sobre l'estat dels béns subjectes al  
fideïcomís, si hi ha motius per suposar que s'estan posant en perill.  
 
Article 426-22. Responsabilitat del fiduciari  
El fiduciari universal que ha practicat inventari queda deutor per les obligacions del causant  
d'acord amb el règim de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari.  
 
Article 426-23. Facultats del fiduciari  
1. L'hereu fiduciari té l'ús i el gaudi dels béns fideïcomesos i de llurs subrogats i accessions, fa  
seus les rendes i els fruits i gaudeix de tots els altres drets que la llei atribueix al propietari,  
àdhuc respecte a tresors, mines, boscos i accions o participacions socials, però allò que  
adquireix que no siguin fruits o rendes queda incorporat al fideïcomís.  
2. Pel que fa als boscos, no són considerades fruits les tales que excedeixen els límits d'una  
explotació racional.  
3. Pel que fa a les accions i les participacions socials, l'exercici de tots els drets correspon al  
fiduciari. El fiduciari està obligat a subministrar als fideïcomissaris que ho sol.licitin tota la  
informació de què disposi com a soci en relació als acords socials.  
 
Article 426-24. Partició de l'herència i divisió de cosa comuna  
1. Els hereus fiduciaris de quota d'herència poden demanar la partició i practicar-la eficaçment  
amb els altres cohereus sense necessitat que hi intervinguin els fideïcomissaris, posat que es  
tracti d'un pur acte particional; altrament, cal procedir d'acord amb allò previst a l'article 42633.  
2. No obstant, tot fideïcomissari té els drets que la llei atribueix als titulars de crèdits contra els  
cotitulars en la divisió de la cosa comuna.  
3. Això que s'ha disposat anteriorment també s'aplica a la divisió de cosa comuna, si alguna  
participació indivisa es troba gravada de fideïcomís. Amb tot, si la cosa comuna és indivisible  
o es desmereix amb la seva divisió, els comuners poden convenir que s'adjudiqui lliure del  
fideïcomís a algun o alguns d'ells, el qual ha de satisfer en diners les quotes dels altres, amb  
autorització judicial prèvia al fiduciari. Aquest precepte s'aplica quan la partició hereditària  
regulada en els apartats anteriors implica divisió de cosa pertanyent a l'herència.  
4. La partició hereditària efectuada pel mateix causant o per un comptador partidor designat  
per aquest i la intervinguda judicialment tenen efecte àdhuc per als fideïcomissaris, sens  
perjudici de les accions d'impugnació que siguin procedents.  
5. L'hereu o el legatari gravats de fideïcomís solament en una part indivisa de l'herència o del  
llegat deferits a favor seu, o en una quota d'aquests, poden procedir per si sols a dividir en  
dos lots o porcions l'herència o el llegat, un de lliure i l'altre de fideïcomès, segons les regles  
de la partició i després de les notificacions corresponents als fideïcomissaris.  
 
Article 426-25. Conservació i administració  
1. La conservació i l'administració dels béns fideïcomesos són funció obligada del fiduciari, el  
qual respon personalment amb la diligència que correspon d'esmerçar en els béns propis.  
2. En conseqüència, pertoca a l'hereu fiduciari el cobrament i el pagament dels crèdits i els  
deutes a favor o a càrrec de l'herència fideïcomesa, cancel.lant-ne les garanties, i el  
pagament a costa seva de les despeses ordinàries de conservació.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 53

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Les despeses extraordinàries de conservació o de refacció i les altres càrregues anàlogues  
són satisfetes pel fiduciari a càrrec de l'herència o del llegat.  
 
Article 426-26. Millores i incorporacions  
1. Totes les millores o tots els béns que el fiduciari incorpora materialment al fideïcomís resten  
afectes al gravamen fideïcomissari, si bé, en deferir-se aquell, el fiduciari o els seus hereus  
poden optar per retirar les millores o incorporacions, si es pot fer sense detriment dels béns  
fideïcomesos, o exigir-ne l'import, que s'estima per l'augment de valor que els béns han  
experimentat, sense que pugui excedir el preu de cost actualitzat.  
2. El fiduciari pot alterar la substància de les coses, sempre que no en disminueixi el valor,  
amb les limitacions que s'estableixen en aquest Capítol.  
 
Article 426-27. Exercici d'accions i eficàcia de sentències, laudes i transaccions  
1. El fiduciari té el deure d'exercitar les accions corresponents a l'herència o al llegat  
fideïcomesos.  
2. Les sentències i les altres resolucions dictades en procediments o expedients en els quals  
hagi tingut intervenció el fiduciari, els laudes recaiguts en arbitratges de dret o d'equitat als  
quals s'hagi sotmès i les transaccions que hagi convingut no afecten els fideïcomissaris que  
no hagin estat citats o hi hagin intervingut llevat que hi assenteixin, siguin favorables al  
fideïcomís, facin referència als actes que pugui realitzar el fiduciari per ell sol o s'hagin  
complert les disposicions previstes per a la disposició dels béns fideïcomesos.  
 
Article 426-28. Facultats del fideïcomissari sobre el seu dret  
1. Mentre el fideïcomís no sigui deferit al fideïcomissari, aquest pot alienar, gravar, renunciar i  
assenyalar per a l'embargament el seu dret d'adquirir l'herència o el llegat fideïcomesos.  
2. L'alienació, el gravamen o l'embargament s'han de limitar als béns que corresponguin al  
fideïcomissari en deferir-se el fideïcomís.  
3. Si en la substitució condicional hom no arribava a deferir el fideïcomís, els actes expressats  
en els apartats anteriors queden sense efecte.  
 
Secció Quarta. Disposició dels béns fideïcomesos  
 
Article 426-29. Principi general  
1. El fiduciari pot alienar i gravar els béns fideïcomesos en concepte de lliures, en els casos  
en què ho permeti la llei o ho autoritzin el fideïcomitent o els fideïcomissaris, d'acord amb el  
que es disposa en els articles següents.  
2. En les substitucions fideïcomissàries condicionals, en cas de no haver imposat el  
fideïcomitent una especial prohibició de disposar, el fiduciari pot realitzar vàlidament actes  
dispositius o de gravamen de tals béns, però llur eficàcia resta supeditada a la possible  
efectivitat de la dita substitució, encara que en ésser atorgats aquells actes hom hagi silenciat  
el gravamen.  
3. En les substitucions fideïcomissàries a termini, el fiduciari no té la facultat esmentada a  
l'apartat precedent.  
4. La disposició de béns en concepte de lliures no exclou, llevat voluntat contrària del  
fideïcomitent o dels fideïcomissaris, que l'obtingut com a contraprestació resti subjecte al  
fideïcomís en virtut del principi de subrogació real. Perquè succeeixi altrament, cal que la  
disposició de béns es faci en concepte de lliures de fideïcomís.  
 
Article 426-30. Disposició de béns amb autorització del fideïcomitent  
1. El fideïcomitent pot autoritzar el fiduciari per a alienar i gravar, per actes entre vius i en  
concepte de lliures o de lliures de fideïcomís, tots o alguns dels béns fideïcomesos.  
2. Si el fideïcomitent faculta el fiduciari per a disposar amb l'autorització de la persona o de les  
persones designades a l'efecte, pel cas que les dites persones morin, renunciïn o quedin  
incapacitades s'aplica el règim d'autoritzacions previst en els articles següents, salvant la

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 54

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

voluntat contrària del fideïcomitent. A aquestes persones els són aplicables els preceptes  
relatius als marmessors particulars, en tant que ho permetin la naturalesa i la durada  
indefinida de la missió que els ha estat encomanada.  
3. Quan l'amplitud d'aquesta autorització atribueixi al fiduciari la facultat de disposar pròpia del  
fideïcomís de residu, hom s'ha d'atenir a les normes que el regulen.  
Article 426-31. Disposició de béns amb notificació als fideïcomissaris  
1. El fiduciari està facultat per ministeri de la llei per a alienar o gravar en concepte de lliures  
del fideïcomís béns de l'herència o el llegat fideïcomesos en els casos següents:  
a) Per pagar els deutes, les càrregues hereditaris, les llegítimes i els llegats.  
b) Per atendre les despeses extraordinàries de conservació i de refacció dels béns del  
fideïcomís i de millores útils i necessàries.  
2. Per a realitzar aquests actes no cal la intervenció dels fideïcomissaris, però és preceptiva la  
notificació prèvia que regulen els articles 426-35 i 426-36.  
 
Article 426-32. Disposició de béns sota pròpia responsabilitat  
1. El fiduciari està facultat, respecte als béns fideïcomesos, per a realitzar per si sol, sota la  
seva responsabilitat, els actes següents:  
a) Vendre els béns mobles que no puguin conservar-se i els fruits relictes pel fideïcomitent.  
b) Complir obligacions del fideïcomitent.  
c) Concertar convenis en matèria d'expropiació forçosa i acceptar indemnitzacions per danys  
als béns fideïcomesos.  
d) Substituir, sense demora i sense detriment del fideïcomís, les coses que es desgastin per  
l'ús.  
2. Els béns fideïcomesos objecte d'aquests actes queden lliures del gravamen fideïcomissari i,  
en lloc d'ells, hi queden afectes els béns obtinguts pel fiduciari.  
3. El fiduciari pot notificar als fideïcomissaris els actes esmentats a l'apartat primer d'acord  
amb el procediment establert a l'article 426-35.  
 
Article 426-33. Disposició de béns com a lliures amb autorització judicial  
1. El fiduciari pot alienar com a lliures béns subjectes a fideïcomís per tal de reemplaçar-los  
per d'altres, a fi d'obtenir-ne més rendiment o utilitat, a judici i amb autorització prèvia del jutge  
competent.  
2. No és procedent aquesta subrogació real si el fideïcomitent l'ha prohibida expressament o  
ha disposat una especial prohibició de disposar incompatible amb la subrogació.  
3. Si el fideïcomitent ha permès i regulat la subrogació, hom s'ha d'atenir al que ell ha  
disposat.  
4. L'autorització judicial a què es refereix el primer apartat d'aquest article s'acomoda al  
procediment de jurisdicció voluntària, amb notificació prèvia als fideïcomissaris i al curador, si  
n'hi ha, sense que sigui necessària la subhasta. El jutge ha de practicar les proves que estimi  
convenients, especialment pel que fa a la justa valoració dels béns i, si autoritza la  
subrogació, ha d'adoptar les mesures que cregui procedents per a la seva normal efectivitat i  
el consegüent alliberament del gravamen fideïcomissari dels béns reemplaçats i la subjecció  
al mateix gravamen dels béns adquirits. Les despeses d'aquest procediment són a càrrec del  
fideïcomís.  
5. En cas que ja no hi pugui haver més fideïcomissaris cridats que els vivents i els seus  
descendents, no és necessària l'autorització judicial quan presten consentiment a l'acte de  
disposició, que no implica renúncia al fideïcomís, els fideïcomissaris que serien els  
immediatament cridats en aquell moment. Cal notificar la voluntat d'alienar, amb el preu i  
condicions, als fideïcomissaris ulteriors, però no als substituts vulgars en fideïcomís.  
6. Serà requisit de l'alienació prevista a l'apartat anterior la realització d'una taxació del valor  
dels béns, per persona o entitat que professionalment es dediqui exclusivament a aquesta  
activitat, la qual s'ha d'incorporar a la documentació de l'acte d'alienació. El preu d'alienació o,  
si és el cas, el valor de la contraprestació rebuda no pot ser inferior al valor de taxació. A més  
a més, es poden adoptar les mesures de garantia que es creguin convenients.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 55

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 426-34. Disposició de béns en concepte de lliures de fideïcomís amb consentiment dels  
fideïcomissaris  
1. El fiduciari pot alienar i gravar en concepte de lliures de fideïcomís els béns que hi estan  
subjectes, mitjançant el consentiment de futur, de present o de pretèrit, de tots els  
fideïcomissaris que efectivament arribin a ésser-ho en deferir-se el fideïcomís.  
2. L'autorització de futur solament allibera els béns que el fiduciari aliena o grava  
efectivament, però no implica renúncia total al fideïcomís.  
3. El consentiment prestat pel fideïcomissari el vincula, però en la successió fideïcomissària  
condicional aquesta vinculació únicament té efecte si el fideïcomissari arriba efectivament a  
ésser-ho i no si ho és un altre fideïcomissari cridat que no ha prestat el seu consentiment,  
encara que sigui com a substitut vulgar en fideïcomís.  
 
Article 426-35. Procediment de notificació i oposició judicial  
1. Quan és preceptiu, o el fiduciari estima convenient de notificar als fideïcomissaris els actes  
que pretén realitzar sobre els béns del fideïcomís, ho ha de sol.licitar per mitjà del jutge  
competent, pels tràmits de jurisdicció voluntària, o ho ha de notificar per acta notarial.  
2. Les notificacions han d'ésser fetes a tots els fideïcomissaris llavors existents i determinats, i  
a l'ascendent dels que no ho siguin, i, si no és possible, al curador, que ha d'ésser nomenat, si  
no n'hi ha, i s'hi han d'expressar les circumstàncies de l'acte projectat. Als fideïcomissaris de  
parador ignorat, la notificació se'ls fa per edictes. Si els fideïcomissaris no estan designats  
nominativament pel testador, podran ser determinats per acta de notorietat.  
3. Es pot formular oposició judicialment en el termini d'un mes, la qual cosa, si escau, un cop  
formalitzada, s'ha de fer constar en l'acta notarial.  
4. L'oposició se substància pels tràmits del judici verbal, i solament es pot fonamentar en  
il.legalitat o frau del fiduciari, o en el fet de no haver-se ajustat aquest als termes de la  
notificació.  
5. Tan bon punt transcorregut el termini de l'última notificació sense oposició, o desestimada  
la formulada, el fiduciari pot realitzar l'acte projectat.  
 
Article 426-36. Fideïcomissaris no nascuts ni concebuts  
1. En cas de possibles fideïcomissaris que no hagin nascut ni estat concebuts la notificació ha  
d'ésser feta als qui serien els seus ascendents més immediats que visquin.  
2. Si la personalitat dels possibles fideïcomissaris només és determinable per algun  
esdeveniment futur, ha d'ésser feta la notificació a un curador que exerceixi la representació i  
la defensa dels interessos d'aquests fideïcomissaris.  
3. El mateix fideïcomitent pot, en disposar el fideïcomís, o en testament o en codicil posteriors,  
nomenar un o diversos curadors i llurs suplents. Aquest càrrec es regeix per les normes dels  
marmessors i correspon el seu nomenament, en defecte del nomenat pel testador o si  
mancaven els designats, al jutge competent, pels tràmits de jurisdicció voluntària.  
4. El càrrec de curador subsisteix en cada successió mentre persisteix la situació que l'ha  
originat.  
5. El curador ha de procedir en tot cas amb autorització judicial prèvia, i les despeses que  
ocasioni la seva actuació i, si és el cas, el seu nomenament judicial, són a càrrec del  
fideïcomís.  
 
Article 426-37. Execució forçosa de béns fideïcomesos  
1. Els béns fideïcomesos que s'alienin per execució forçosa per deutes del fideïcomitent o  
d'aquells de què respongui el fideïcomís, el rematant o adjudicatari els ha d'adquirir lliures del  
gravamen fideïcomissari, posat que hagin estat citats els fideïcomissaris o el curador.  
2. L'execució forçosa per deutes propis del fiduciari solament és procedent contra el seu dret  
de llegítima i contra els fruits i les rendes del fideïcomís que li corresponen, llevat que en la  
substitució fideïcomissària condicional el creditor prefereixi que s'alienin els béns amb  
subjecció al que disposa l'apartat segon de l'article 426-29.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 56

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Secció Cinquena. Els efectes del fideïcomís al moment de la seva delació  
 
Article 426-38. Efectes de la delació  
1. La delació a favor del fideïcomissari li atribueix la condició d'hereu o de legatari i amb  
aquest caràcter fa seva l'herència o el llegat o una quota d'ells, segons el contingut de béns i  
drets al temps d'obrir-se la successió del fideïcomitent, amb aplicació del principi de  
subrogació real.  
2. D'acord amb el principi de subrogació real, han d'ésser lliurats al fideïcomissari aquells  
béns que el fiduciari hagi adquirit a títol onerós amb contraprestació a càrrec de l'herència  
fideïcomesa.  
 
Article 426-39. Lliurament de la possessió  
1. Deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus han de lliurar la possessió de l'herència o  
el llegat fideïcomesos al fideïcomissari dins els trenta dies naturals següents a aquell en què  
rebin el requeriment notarial o judicial corresponent o per un altre mitjà fefaent.  
2. Si el fiduciari o els seus hereus no lliuren l'esmentada possessió, tenen la consideració de  
mers detentors i no fan seus els fruits a partir d'aquell moment, i el fideïcomissari en pot  
reclamar la possessió judicialment.  
 
Article 426-40. Dret de retenció del fiduciari  
1. Si dins el termini esmentat a l'article 426-39 el fiduciari o els seus hereus comuniquen  
notarialment al fideïcomissari la decisió d'exercir un dret de retenció de conformitat amb la Llei  
per a algun dels crèdits a què fa referència l'article 426-42, i n'assenyalen l'import, poden  
retenir la possessió de l'herència o el llegat fideïcomesos.  
2. Subsisteix el dret de retenció que estableix l'apartat anterior mentre la quantitat total fixada  
no ha estat consignada, fiançada o satisfeta, de resultes de la seva posterior comprovació  
definitiva.  
 
Article 426-41. Responsabilitat del fideïcomissari  
L'hereu fideïcomissari respon, des que adquireix el fideïcomís i únicament amb els béns que  
rebi, dels deutes i les càrregues hereditaris que no han estat pagats amb béns de l'herència,  
dels deutes legalment contrets per l'hereu fiduciari a càrrec del mateix fideïcomís i dels que  
determina l'article 426-42.  
 
Article 426-42. Deures de liquidació  
1. Tan bon punt deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus tenen dret a exigir al  
fideïcomissari:  
a) El lliurament o l'abonament de les millores o les incorporacions efectuades a càrrec del  
fiduciari en els termes previstos en l'article 426-26.  
b) El reemborsament de les despeses pagades pel fiduciari que siguin a càrrec del fideïcomís.  
c) El reintegrament de les quantitats que el fiduciari hagi satisfet a càrrec seu per raó de  
deutes i càrregues hereditaris, llegítimes, llegats a càrrec de l'herència, ampliacions de capital  
social i altres conceptes anàlegs.  
d) El cobrament dels crèdits exigibles que el fiduciari tingui pendents de cobrament contra el  
fideïcomitent.  
2. El fiduciari no pot pretendre interessos per les quantitats anteriors mentre no les reclami  
judicialment.  
 
Article 426-43. Impugació d'actes en frau del fideïcomís  
1. Un cop adquirit el fideïcomís, el fideïcomissari pot impugnar per ineficaços tots els actes  
d'alienació i de gravamen que el fiduciari hagi efectuat en frau o perjudici de l'herència o el  
llegat fideïcomesos, i reivindicar els béns alienats o gravats indegudament a efectes de la

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 57

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

substitució condicional, sens perjudici del que disposen l'article 426-35 i la Llei hipotecària,  
però no pot reclamar els fruits anteriors.  
2. Els actes d'alienació i de gravamen a què es refereix l'apartat anterior són eficaços en tant  
que siguin imputables als conceptes a què el fiduciari o els seus hereus tinguin dret o que  
acreditin contra el fideïcomís, en deferir-se aquest, segons l'article 426-42, i en la mesura que  
ho permeti la quantitat total a què el fiduciari tingui dret pels conceptes indicats, després de  
deduir tot el que hagi d'indemnitzar per les seves responsabilitats en el fideïcomís.  
3. En cas que la quantitat indicada no cobreixi el valor dels béns realitzats i els gravàmens  
imposats, referits sempre a l'estimació que tenien en ésser atorgats, únicament se sostenen  
com a eficaços els que, per ordre cronològic de més antiguitat, càpiguen en aquella quantitat.  
4. D'igual preferència gaudeixen els actes atorgats amb la simple invocació de fer valer  
aquesta imputació, baldament no s'han complert els requisits prescrits en l'article 426-31.  
5. Els tercers adquirents poden oposar aquesta imputació a les accions que, segons aquest  
article, pugui exercitar el fideïcomissari. En cas que aquest negui simplement l'existència dels  
expressats crèdits o drets del fiduciari, n'incumbeix la prova als tercers adquirents, que fan  
valer la imputació.  
 
Secció Sisena. El fideïcomís de residu  
 
Article 426-44. Fideïcomís de residu  
En el fideïcomís de residu el fiduciari és autoritzat pel fideïcomitent per a disposar, en tot o en  
part, dels béns fideïcomesos.  
 
Article 426-45. Modalitats  
Hi ha fideïcomís de residu:  
a) Quan el fideïcomitent autoritza al fiduciari a alienar, gravar o disposar d'altra manera dels  
béns fideïcomesos per actes entre vius a títol onerós en concepte de lliures de fideïcomís.  
b) Quan el fideïcomitent autoritza el fiduciari a transformar, esmerçar o consumir els béns  
fideïcomesos per a la satisfacció de les seves necessitats pròpies i les de la seva família,  
sense haver de procedir a llur reposició.  
c) Quan es subordina la substitució al fet que, en morir el fiduciari, quedin en l'herència o el  
llegat béns dels quals aquest no hagi disposat.  
d) Quan el fideïcomitent autoritza al fiduciari a disposar a títol gratuït per actes entre vius o per  
causa de mort.  
 
Article 426-46. Substitució preventiva de residu  
1. Produeix els mateixos efectes que el fideïcomís de residu si el fideïcomitent, en previsió  
que algun hereu o legatari mori sense deixar successor voluntari, crida una o més persones  
per tal que a la mort d'aquells facin seus els béns que hagin adquirit amb aquest caràcter del  
fideïcomitent i dels quals no hagin disposat per actes entre vius, per qualsevol títol, o per  
causa de mort.  
2. La delació a favor dels fideïcomissaris només té lloc si l'hereu o el legatari moren intestats, i  
s'entén que això ha ocorregut quan moren sense testament o amb testament que sigui nul o  
ineficaç.  
 
Article 426-47. Interpretació  
1. En cas que el fiduciari hagi estat autoritzat per disposar dels béns en concepte de lliures de  
fideïcomís, s'entén que només pot fer-ho en els termes previstos a les lletres a i b de l'article  
426-45.  
2. Si el fideïcomís faculta només per a «vendre» s'entén que faculta a tots els actes de  
disposició a títol onerós.  
3. La facultat de disposar a títol gratuït s'entén només entre vius i comprèn la de disposar a  
títol onerós.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 58

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

4. La facultat de disposar per causa de mort l'ha de preveure expressament el fideïcomitent i  
inclou les anteriors.  
 
Article 426-48. Disposició en cas de necessitat o amb consentiment d'altri  
El fideïcomitent pot preveure que la disposició del fiduciari només sigui vàlida si hi concorren  
determinades circumstàncies, entre les quals, la situació de necessitat o l'autorització d'una  
tercera persona. A aquestes persones s'apliquen les disposicions sobre els marmessors  
particulars i, si han mort, renunciat o han quedat incapacitades, s'entén que el fiduciari queda  
lliure d'aquesta limitació.  
 
Article 426-49. Bona fe del fiduciari  
1. En l'exercici de les seves facultats dispositives, el fiduciari ha d'actuar de bona fe, sense  
ànim de defraudar el fideïcomís.  
2. Els fideïcomissaris o els seus curadors tenen acció personal contra els actes en frau o  
contravenció del fideïcomís.  
 
Article 426-50. Subrogació real  
1. El gravamen fideïcomissari subsisteix sobre els diners o els béns que per subrogació real  
han reemplaçat els altres béns fideïcomesos, a conseqüència o no de les facultats  
dispositives del fiduciari, que s'estenen també als béns subrogats.  
2. No hi haurà subrogació real:  
a) Si s'ha exclòs de manera expressa en establir el fideïcomís.  
b) En cas que el fideïcomís autoritzi a disposar a títol gratuït, respecte dels béns mobles  
fideïcomesos o llurs subrogats que en el moment que es defereixi el fideïcomís estiguin  
incorporats o destinats materialment per voluntat del fiduciari al seu patrimoni o siguin  
posseïts com a propis per altres persones de manera pública i pacífica amb coneixement del  
fiduciari.  
c) En els supòsits previstos a la lletra d de l'article 426-45 i a l'article 426-46.  
d) Respecte dels béns que el fiduciari ha consumit per a satisfacció de les seves necessitats  
pròpies i de la seva família, apreciat d'acord amb el seu propi criteri.  
 
Article 426-51. Imputació  
El valor dels béns fideïcomesos dels quals ha disposat el fiduciari s'imputa a allò que per  
llegítima o per d'altres crèdits o drets pot pretendre contra el fideïcomís.  
 
Article 426-52. Règim jurídic  
1. Són aplicables al fideïcomís de residu les disposicions d'aquest capítol llevat de les de la  
secció quarta, que només s'apliquen en la mesura que ho permeti la naturalesa i classe del  
fideïcomís establert.  
2. Les disposicions relatives a la prestació de garantia i d'altres obligacions respecte als béns  
fideïcomesos només són exigibles en el supòsit en què, per voluntat del fideïcomitent, una  
part dels béns ha de fer trànsit i s'ha reservat en favor del fideïcomissari.  
 
Capítol VII. Els llegats  
 
Secció Primera. Els llegats i llurs efectes  
 
Article 427-1. Atorgament  
1. El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària, així  
com en pacte successori.  
2. Les normes d'aquest capítol s'apliquen supletòriament a les atribucions d'usdefruit pactades  
en capítols matrimonials a favor de cònjuges, en tant que ho permetin llur naturalesa i llur  
irrevocabilitat, i als assenyalaments i assignacions de llegítimes disposats també en capítols.  
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 59

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 427-2. Capacitat per ser legatari  
És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda al temps de morir el  
causant, posat que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un  
esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos hom  
entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.  
 
Article 427-3. Designació del beneficiari del llegat  
1. El causant pot ordenar llegats a favor de persones que el gravat amb el llegat, o un tercer,  
elegeixin entre les designades per llurs noms o circumstàncies pel causant o compreses en un  
grup que aquest determini.  
2. L'elecció s'ha de regular per les disposicions de l'article 426-9, i únicament es pot fer en  
escriptura pública i dins un any a comptar des de l'acceptació del gravat o de l'encàrrec pel  
tercer.  
 
Article 427-4. Pluralitat de legataris  
1. Llevat de voluntat contrària del causant, el llegat ordenat conjuntament a favor de diferents  
persones els correspon per parts iguals, encara que si també han estat instituïts hereus siguin  
desiguals llurs quotes hereditàries.  
2. El causant pot deixar a l'arbitri de la persona gravada amb el llegat o d'un tercer la  
determinació de les participacions dels col.legataris. Aquesta determinació ha d'ésser feta en  
escriptura pública, amb subjecció a les regles de les lletres c, d i e de l'article 426-9 i dins el  
termini de l'article 427-3, transcorregut el qual sense que s'hagi efectuat la determinació hom  
s'ha d'atenir al que disposa l'apartat primer d'aquest article.  
3. En el dubte, hom entén que el llegat a favor de diferents persones és conjunt i no alternatiu.  
 
Article 427-5. Prellegat  
El cohereu o l'hereu únic afavorits amb algun llegat l'adquireixen íntegrament a títol de  
legataris i no d'hereus, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ells  
mateixos.  
 
Article 427-6. Substitució vulgar  
1. El causant pot substituir per la vulgar el legatari.  
2. La delació a favor del substitut vulgar s'entén que és produïda al mateix temps que al  
substituït i, per tant, encara que mori mentrestant, l'esmentat substitut vulgar transmet el seu  
dret als seus successors.  
 
Article 427-7. Persones gravades  
1. Poden ésser gravats amb llegats els hereus, els legataris, els fideïcomissaris, els donataris  
per donació per causa de mort i, en general, qualsevol persona que per causa de mort i per  
voluntat del causant obtingui algun benefici patrimonial.  
2. També pot ser gravat el tercer beneficiari per l'estipulació que amb una altra persona hagi  
celebrat el causant en contemplació de la seva mort i reservant-se la lliure designació i el  
canvi de beneficiari. Aquest llegat no és reduïble per raó de llegítima.  
3. És suficient que la persona gravada amb el llegat estigui determinada en el moment d'ésser  
exigible el llegat.  
 
Article 427-8. Pluralitat de gravats  
1. Els llegats graven l'únic hereu o tots els hereus, llevat que el causant els imposi  
determinadament a càrrec de qualsevol d'ells o d'una altra persona afavorida.  
2. Cadascuna de les persones gravades amb un mateix llegat ho és en proporció a la  
respectiva quota hereditària o en proporció a l'import del que obtingui segons l'article 427-7,  
llevat també de voluntat contrària del causant. No obstant això, i llevat també el cas que sigui  
una altra la voluntat del causant, en el llegat ordenat a càrrec de dues o més persones

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 60

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

alternativament, responen solidàriament del compliment del llegat, amb facultat per part de qui  
l'hagi complert per a exigir a les altres el reintegrament de la seva part.  
3. Si el gravat amb un llegat no arriba a ésser efectivament hereu o legatari, el llegat  
subsisteix a càrrec de l'hereu o d'aquella altra persona que immediatament sigui beneficiada  
per aquell fet. Aquesta norma no s'aplica quan per disposició del causant o per la naturalesa  
del llegat solament ha de complir-lo o pot complir-lo la persona primerament gravada.  
 
Article 427-9. Objecte del llegat  
1. Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no  
sigui contrari a les lleis.  
2. L'objecte del llegat ha d'ésser determinat o, almenys, han de resultar de la mateixa  
disposició els fets o les circumstàncies que el facin determinable al temps del seu compliment.  
3. Si l'objecte del llegat són coses futures de possible existència, s'entén que són llegades per  
al cas que existeixin al temps en què s'ha de complir el llegat o en el temps que raonablement  
s'esperaven.  
4. El causant pot encomanar a l'arbitri d'equitat d'un tercer la determinació del llegat i de la  
seva subsistència, sempre que en els esmentats casos el causant expressi la finalitat del  
llegat. Per complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l'article 429-11.  
El legatari pot demanar al jutge que decideixi, en cas de silenci o de falta de respecte evident  
a l'equitat per part del tercer.  
 
Article 427-10. Eficàcia del llegat  
1. Es poden ordenar llegats amb eficàcia real o amb eficàcia obligacional.  
2. Tenen eficàcia real quan per la sola virtualitat del llegat adquireix el legatari béns o drets  
reals o de crèdit, determinats i propis del causant, que no s'extingeixin per la seva mort, i  
també quan el legatari adquireix un dret real que per raó del mateix llegat es constitueix sobre  
cosa pròpia del causant.  
3. El llegat té eficàcia obligacional quan el causant imposa a la persona gravada una  
determinada prestació de lliurar, fer o no fer a favor del legatari. Si la prestació és de lliurar els  
béns o drets que en compliment del llegat ha d'adquirir el legatari es consideren adquirits  
directament del causant.  
 
Article 427-11. Llegat a termini o condicional  
1. Els llegats poden ésser disposats eficaçment sota termini o condició suspensius o  
resolutoris.  
2. Salvant voluntat distinta del causant, s'entén sota termini i no sota condició el llegat  
disposat per a quan mori el mateix legatari o arribi a una determinada edat una altra persona.  
 
Article 427-12. Termini o condició suspensius  
1. El termini suspensiu retarda simplement els efectes del llegat però, en tot cas, encara que  
mori el legatari abans del venciment del termini, es transmet el dret llegat als seus successors.  
2. La persona gravada fa seus els fruits i les rendes produïts per la cosa objecte del llegat  
mentre no arribi el termini o es compleixi la condició.  
3. Llevat del cas en què el termini s'estableixi en benefici del legatari, la persona gravada pot  
anticipar el lliurament o el compliment del llegat.  
4. Els llegats ordenats sota condició suspensiva no són eficaços si la condició no s'arriba a  
complir i tampoc si el legatari mor mentre està pendent de compliment la condició, sense que  
en aquest cas adquireixin els seus successors cap dret al llegat, i sens perjudici de la  
substitució vulgar en cas que s'hagi ordenat.  
5. El llegat ordenat per al cas que el legatari el vulgui o l'accepti no atribueix tampoc cap dret  
als hereus del legatari que mori abans de l'acceptació.  
 
Article 427-13. Termini o condició resolutoris

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 61

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. En els llegats ordenats sota termini o condició resolutoris, el legatari adquireix els béns  
objecte del llegat amb el gravamen resolutori, que afecta els béns com a càrrega real, si el  
causant no ha ordenat que produeixi efectes obligacionals.  
2. El legatari és propietari dels béns i fa seus els fruits mentre no arribi el termini o estigui  
pendent de compliment la condició, ha de prestar garantia i té sobre els béns objecte de llegat  
la mateixa posició que el fiduciari en les substitucions fideïcomissàries de llegat.  
3. Si mentrestant mor el legatari, els seus successors adquireixen els béns objecte del llegat  
amb subjecció a l'esmentat gravamen.  
 
Article 427-14. Delació  
1. Els llegats es defereixen al legatari a la mort del causant.  
2. Si el llegat s'ha ordenat sota condició suspensiva, la delació té lloc quan la condició es  
compleix.  
3. En el llegat ordenat a favor de persona encara no concebuda al moment de la mort del  
causant o quan la personalitat del legatari s'ha de determinar per un fet futur, la delació es  
produeix quan té lloc el naixement o es produeix el fet que determina la personalitat del  
legatari. No obstant això, si aquest llegat està subjecte a termini o condició suspensius,  
únicament es defereix el llegat a favor dels qui han nascut o han estat concebuts o dels qui  
estan determinats en arribar el termini o complir-se la condició.  
4. Si la condició suspensiva és potestativa del legatari, el seu compliment parcial no implica  
delació parcial del llegat, però si hi ha una pluralitat de legataris es defereix la part que els  
correspon als legataris que vagin complint parcialment la condició. Si aquesta és indivisible,  
n'hi ha prou que la compleixi qualsevol legatari.  
5. El llegat de cosa futura de possible existència es defereix quan la cosa arriba a existir al  
temps que raonablement es preveia o al fixat pel causant. El legatari transmet aquest dret als  
seus successors, encara que mori amb anterioritat, sempre que hagi sobreviscut al testador.  
 
Article 427-15. Efectes de la delació  
1. Per la delació, el legatari adquireix de ple dret la propietat de la cosa objecte del llegat  
d'eficàcia real, i es converteix en creditor de la persona gravada si el llegat és d'eficàcia  
obligacional, sens perjudici de poder-los renunciar.  
2. La delació dels llegats és eficaç, amb independència que la persona gravada amb aquests  
accepti o repudiï el benefici patrimonial que li atribueix el causant.  
3. En el llegat d'eficàcia real subjecte a condició suspensiva, els efectes de la delació es  
retrotrauen al temps de la mort del causant, però sense que el legatari pugui exigir els fruits o  
les rendes anteriors.  
 
Article 427-16. Acceptació i repudiació  
1. El legatari que accepta expressament o en forma tàcita el llegat consolida la seva  
adquisició, però si el repudia es considera com si no li hagués estat deferit, i l'objecte del  
llegat queda absorbit en l'herència o el patrimoni de la persona gravada, llevat que actuï la  
substitució vulgar o el dret d'acréixer.  
2. El legatari no pot acceptar ni repudiar el llegat mentre no tingui coneixement que s'ha  
produït la delació a favor seu. L'acceptació parcial del llegat comporta la seva total acceptació.  
3. L'acceptació i la repudiació dels llegats són irrevocables, però si el mateix objecte del llegat  
ha estat atribuït al qui ha repudiat per qualsevol altra disposició de darrera voluntat subsistent  
que ignorava el qui ha repudiat, pot acceptar-la posteriorment.  
4. El legatari afavorit amb dos llegats pot acceptar-ne un o repudiar l'altre, baldament estiguin  
ordenats en la mateixa clàusula, llevat que el renunciat sigui un llegat onerós o que el causant  
hagi disposat una altra cosa.  
5. Cada col.legatari pot repudiar o acceptar la seva part en el llegat, amb independència dels  
altres.  
6. L'hereu afavorit amb un llegat pot acceptar l'herència i repudiar el llegat, i inversament.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 62

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

7. Els interessats en la repudiació d'un llegat poden exercitar respecte al legatari el dret que  
els atribueix l'article 461-13.  
8. Les qüestions no previstes en aquest capítol es regeixen per les disposicions sobre  
acceptació i repudiació de l'herència, sempre que ho permeti la seva naturalesa.  
 
Article 427-17. Transmissió del dret al llegat  
1. El llegat deferit i no acceptat ni repudiat per mort del legatari es transmet als seus hereus  
amb la mateixa facultat d'acceptar-lo o de repudiar-lo, llevat de voluntat contrària del causant  
o llevat que es tracti de llegats d'usdefruit, de renda, de pensió vitalícia o altres de caràcter  
personalíssim.  
2. Cas que existeixi una pluralitat d'hereus transmissaris, cadascun pot repudiar o acceptar la  
seva part corresponent.  
 
Article 427-18. Compliment  
1. Deferit el llegat i escolat el termini o acabada, si escau, la raó legal de demora, la persona  
gravada ha de lliurar la cosa o el dret real objecte del llegat amb eficàcia real, o ha de complir  
les obligacions que el llegat li imposa en el llegat d'eficàcia obligacional.  
2. En el subllegat, el legatari gravat amb un llegat solament ha de complir-lo quan percebi el  
seu.  
3. Les despeses pel compliment del llegat són a càrrec del gravat. Les de formalització, si  
escau, són a càrrec del legatari.  
 
Article 427-19. Riscos  
1. La cosa llegada ha de lliurar-se al legatari en l'estat en què es trobi a la mort del causant.  
2. En els llegats d'eficàcia real, la pèrdua o el deteriorament de la cosa produïts abans del  
lliurament els pateix el legatari, excepte si la persona gravada ha incorregut en culpa o mora.  
3. En els llegats genèrics o alternatius, el risc es transmet al legatari des del moment en què  
se li notifiqui l'especificació i posada a disposició. En els altres llegats obligacionals, el risc es  
transmet al legatari des que la persona gravada li comuniqui la seva predisposició al  
compliment.  
 
Article 427-20. Fruits de la cosa llegada  
1. Si l'objecte del llegat d'eficàcia real és una cosa fructífera pròpia del causant en el moment  
de la seva mort, el legatari fa seus els fruits i els interessos pendents a partir d'aquest  
moment.  
2. Si la cosa objecte del llegat és propietat del gravat o d'un tercer, o si el llegat és de  
quantitat, el legatari sols pot exigir els fruits i els interessos des que els reclama judicialment o  
extrajudicialment o des del dia en què s'ha promès fer efectiu el llegat.  
3. Si l'objecte del llegat és una cosa designada genèricament, el legatari pot exigir els fruits  
des de la seva especificació.  
 
Article 427-21. Extensió del llegat  
1. El llegat es fa extensiu a les pertinences de la cosa objecte del llegat al temps de la mort  
del causant i a les indemnitzacions per disminució del seu valor que aquest podria exigir per  
fets esdevinguts després de l'ordenació del llegat, llevat que aparegui clarament que la  
voluntat del causant és una altra.  
2. El llegat d'una finca es fa extensiu a totes les seves construccions, encara que hagin estat  
fetes amb posterioritat a l'ordenació del llegat. També es fa extensiu als terrenys confrontants  
adquirits posteriorment si el causant els ha unit a la finca i formen per signes externs una sola  
unitat funcional o econòmica, encara que aquesta unió de finques no hagi estat reflectida en  
document públic.  
3. El llegat d'un habitatge comprèn la roba, mobiliari, inclòs el de procedència familiar, i els  
estris que constitueixen el seu parament al temps de la mort del causant, però no comprèn

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 63

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

títols valors, joies, objectes artístics o històrics ni altres que tinguin un valor extraordinari atès  
el patrimoni relicte.  
 
Article 427-22. Accions del legatari  
1. El legatari té acció contra la persona gravada per a reclamar el lliurament o el compliment  
del llegat exigible i, si és el cas, contra la persona facultada per a complir els llegats.  
2. En el llegat amb eficàcia real, quan la propietat de la cosa o del dret real susceptible de  
possessió ha fet trànsit al legatari, aquest té acció per a exigir-ne el lliurament de la possessió,  
i àdhuc per a reivindicar la cosa o el dret contra qualsevol posseïdor.  
3. Sense consentiment de la persona gravada o, si és el cas, de la facultada per al lliurament,  
el legatari no pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats.  
4. Això no obstant, el legatari pot prendre per si mateix la referida possessió quan el causant  
ho ha autoritzat, en cas de prellegat o si el llegat és d'usdefruit universal, i també a Tortosa si  
tota l'herència està distribuïda en llegats.  
5. En el llegat amb eficàcia obligacional, el legatari no pot exigir el seu compliment a l'hereu  
gravat amb el mateix llegat mentre aquest no accepti l'herència, però pot exercir el dret que  
s'estableix a l'article 461-13.  
 
Article 427-23. Garanties del llegat  
1. El legatari pot exigir que la persona gravada presti caució en garantia dels llegats litigiosos  
que no es puguin anotar preventivament en el Registre de la Propietat.  
2. En els llegats que no siguin de llegítima, el causant pot excloure aquest deure.  
 
Secció Segona. Les classes de llegats  
 
Article 427-24. Llegat de cosa aliena  
1. El llegat de cosa determinada pròpia del gravat o d'un tercer és eficaç només quan la  
voluntat del causant sigui d'atribuir la cosa a l'afavorit àdhuc per al cas que no formi part de la  
seva herència. En aquest darrer cas, el gravat està obligat a adquirir la cosa del tercer i a  
transmetre-la al legatari.  
2. Si el gravat no pot adquirir la cosa objecte del llegat, o se li n'exigeix un preu o una  
contraprestació desproporcionats, pot alliberar-se'n mitjançant el pagament del just valor de la  
cosa llegada.  
3. Si la cosa objecte del llegat no pertanyia al causant quan aquest va atorgar-lo, però n'és  
propietari al temps de la seva mort, el llegat és vàlid.  
4. Quan el causant o el gravat només tenen una part en la cosa objecte del llegat o un dret  
sobre aquesta mateixa cosa, el llegat és eficaç únicament respecte a aquesta part o aquest  
dret, llevat que resulti clara la voluntat de llegar la cosa enterament.  
 
Article 427-25. Llegat alternatiu  
1. En el llegat alternatiu, el causant pot atribuir la facultat d'elecció a un tercer, el qual ha de  
fer l'elecció mitjançant declaració de voluntat dirigida a la persona gravada amb el llegat.  
2. Si el causant no estableix res al respecte, la facultat d'elecció correspon al gravat. Aquesta  
facultat és transmissible als hereus.  
3. Una vegada feta, l'elecció és irrevocable.  
 
Article 427-26. Llegat de cosa genèrica  
1. El causant pot ordenar un llegat de cosa genèrica, encara que no hi hagi coses d'aquest  
gènere a l'herència.  
2. La determinació de la cosa llegada pot correspondre a un tercer o al legatari, si així ho  
estableix el causant.  
3. Si el causant no ho ha previst, la facultat de determinació correspon a la persona gravada  
amb el llegat, que ha de lliurar una cosa que sigui de qualitat mitjana.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 64

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

4. Si la cosa lliurada al legatari és defectuosa, l'afavorit pot exigir que li sigui lliurada una altra  
cosa no defectuosa en lloc d'aquesta.  
5. Si el gravat amb el llegat ha amagat el defecte, el legatari pot optar pel lliurament d'una  
cosa no defectuosa o per la indemnització de danys i perjudicis.  
 
Article 427-27. Llegat de diners  
1. El llegat de diners atribueix al legatari un crèdit pel seu import contra la persona gravada,  
que està obligada a fer-lo efectiu encara que no hi hagi diners a l'herència o al seu patrimoni.  
2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, si l'objecte del llegat són tots els diners  
que deixi el causant en morir, els que es trobin en un lloc determinat o en una entitat  
financera, el llegat únicament és eficaç respecte als diners i altres inversions financeres  
immediatament liquidables que hi hagi al moment d'obrir-se la successió.  
 

Article 427-28. Llegat de cosa gravada  
1. Si la cosa objecte del llegat està gravada amb un dret real limitat, s'entén que el legatari no  
pot demanar al gravat l'extinció del dret que grava el llegat.  
2. Si el causant llega una cosa empenyorada o hipotecada, el pagament del deute garantit per  
aquesta i la cancel.lació de la penyora o la hipoteca queden a càrrec de l'hereu.  
3. Si paga el legatari el deute garantit amb la cosa llegada perquè no ho ha fet l'hereu, aquell  
queda subrogat en el lloc i en els drets del creditor per a reclamar contra l'hereu.  
4. La garantia constituïda per satisfer o finançar el preu d'adquisició o millora de la cosa, i  
qualsevol altra càrrega, perpètua o temporal, que l'afecti, han d'ésser suportades pel legatari,  
a qui correspon el pagament de l'obligació assegurada, però les quantitats que s'acreditin fins  
a la mort del causant són a càrrec de l'herència.  
 
Article 427-29. Llegat d'universalitat  
1. El llegat d'universalitat de coses, empreses o altres conjunts unitaris de béns o agregats de  
coses té la consideració de llegat de cosa única, i es fa extensiu a tots els elements que al  
temps de morir el causant constitueixen o han estat integrats o adscrits als esmentats béns.  
2. En el llegat d'una empresa, les relacions de crèdit i de deute que ja han estat fetes efectives  
per la persona gravada amb el llegat donen dret als reintegraments corresponents a favor i en  
contra del legatari.  
 
Article 427-30. Llegats d'aliments i de pensions periòdiques  
1. El llegat d'aliments ordenat a favor de qualsevol persona comprèn tot el que sigui necessari  
per al manteniment, l'habitatge, el vestit, l'assistència mèdica i l'educació de l'afavorit.  
2. En el llegat de pensions periòdiques sense expressar-ne la quantia, s'entén que és la  
mateixa que el causant ha pagat durant la seva vida al legatari. Si no és així, es considera  
com un llegat d'aliments.  
3. El llegat d'una quantitat de diners o d'una quantitat de coses fungibles que s'hagin de  
prestar periòdicament faculta l'afavorit per a exigir el primer període des de la mort del  
causant i el legatari té dret a la totalitat de la prestació en curs encara que mori abans de finir  
el període començat.  
 
Article 427-31. Llegats de crèdit i de deute  
1. El llegat d'un crèdit o d'alliberament d'un deute sols és eficaç en la part del crèdit o del  
deute subsistent al temps de la mort del causant.  
2. En cas de dubte, s'entén que el llegat genèric de remissió de deutes només comprèn els  
deutes contrets amb anterioritat a la data d'atorgament del testament.  
3. L'hereu resta obligat a lliurar al legatari els documents i els títols dels crèdits que es trobin  
en el patrimoni del causant i, en el llegat d'alliberament, a donar carta de pagament.  
4. Si el causant, sense fer esment del deute, ordena un llegat a favor del seu creditor, hom  
presumeix que el llegat no s'ha fet per tal de pagar el crèdit del legatari.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 65

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

5. En el llegat ordenat a favor del creditor, del seu propi crèdit contra el causant, la repudiació  
del llegat no implica, per ella mateixa, la renúncia del crèdit. Si el crèdit no ha existit mai, hom  
entén que ha estat disposat un llegat ordinari de crèdit pel mateix import. El llegat és ineficaç  
si el causant creia erròniament que era deutor de l'esmentat crèdit i si va manifestar que  
dubtava si el devia o no.  
 
Article 427-32. Llegat de constitució d'un dret real  
En el llegat d'eficàcia obligacional que té per objecte la constitució d'un dret real, la persona  
gravada ha de realitzar els actes necessaris per a la dita constitució, especialment quan la  
cosa gravada pertany a una tercera persona.  
 
Article 427-33. Llegat d'accions i participacions socials  
En el llegat d'accions i participacions socials, correspon al legatari l'exercici del dret de vot a  
partir de la delació, sempre que en sigui propietari d'acord amb els articles 427-10 i 427-15,  
encara que la possessió no li hagi estat lliurada per l'hereu.  
 
Article 427-34. Llegat d'usdefruit universal  
1. El llegat d'usdefruit universal té la condició de llegat d'eficàcia real, llevat que hagi estat  
ordenat amb eficàcia obligacional.  
2. Aquest llegat, salvant voluntat contrària del causant, s'estén a tots els béns relictes, llevat  
dels que hagin estat objecte de donació per causa de mort, sens perjudici del que és establert  
sobre les llegítimes.  
3. El causant pot rellevar l'usufructuari de l'obligació de fer inventari i de prestar caució i  
concedir-li facultats dispositives sobre els béns usufructuats, a les quals s'han d'aplicar les  
normes previstes per al fideïcomís de residu.  
4. Si l'usdefruit és llegat a diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant  
per mort o per una altra causa incrementa els dels altres, àdhuc el de qui l'ha renunciat o l'ha  
cedit anteriorment, llevat de quan el causant hagi assenyalat parts.  
 
Article 427-35. Llegat d'usdefruit successiu  
El nu propietari que ordena un llegat d'usdefruit s'entén que el constitueix amb caràcter  
successiu per si l'usdefruit preexistent s'extingeix en vida del legatari.  
 
Article 427-36. Llegat de part alíquota  
1. El llegat de part alíquota té el caràcter de llegat d'eficàcia obligacional, i atribueix al legatari  
el dret que li siguin adjudicats béns de l'actiu hereditari líquid, pel valor corresponent a la part  
alíquota fixada pel causant, llevat que l'hereu opti per pagar-lo en diners, encara que no n'hi  
hagi a l'herència.  
2. El legatari de part alíquota no respon amb el caràcter de deutor de les obligacions i les  
càrregues hereditàries.  
3. Això no obstant, si després de percebre el llegat apareguessin deutes ignorats, el legatari  
ha de reintegrar a l'hereu la part proporcional a la seva part alíquota del que l'hereu hauria  
pagat per la dita part. Es procedeix a l'inrevés si es descobreixen béns o drets nous o si  
s'arriben a cobrar crèdits hereditaris considerats dubtosos o eventuals.  
 
Secció Tercera. La ineficàcia dels llegats  
 
Article 427-37. Ineficàcia dels llegats  
Resten sense efecte els llegats quan hi concorri una causa d'ineficàcia, de nul.litat o d'extinció  
previstes legalment.  
 
Article 427-38. Causes d'ineficàcia dels llegats  
El llegat és ineficaç:

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 66

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

a) Quan recau sobre cosa que no pertanyia al causant en el moment d'atorgar-lo i no  
concorren les circumstàncies previstes en l'article 427-24.  
b) Quan recau sobre cosa que essent ja propietat del legatari en el moment del seu  
atorgament ho segueix essent en el moment de la delació.  
c) Quan per la seva pròpia naturalesa, o per disposició del causant, el llegat únicament podia  
o havia de complir-lo el gravat que no arriba a ésser efectivament beneficiari de l'atribució  
patrimonial atorgada pel causant.  
d) Quan el causant el revoca.  
e) Quan és excessiu i se'n procedeix a la reducció o supressió.  
f) Quan és inoficiós i se'n procedeix a la reducció o supressió.  
 
Article 427-39. Nul.litat dels llegats  
1. Són nuls els llegats en l'atorgament dels quals concorre alguna de les causes de nul.litat  
previstes a l'article 422-2.  
2. Els llegats nuls quan es varen ordenar són vàlids si al moment d'ésser deferits ha  
desaparegut la causa de nul.litat.  
 
Article 427-40. Revocació dels llegats  
1. La revocació que en termes generals fa el causant de tots els llegats que ha disposat, llevat  
que la faci en testament, no afecta els llegats d'aliments, que requereixen una revocació  
especial.  
2. S'entén que ha estat revocat el llegat quan el causant aliena a títol onerós o gratuït la cosa  
que n'és objecte, encara que sigui ineficaç l'alienació, o quan el causant torna a adquirir la  
cosa, llevat que el legatari, en aquest cas, demostri que el causant va fer la readquisició amb  
la finalitat de rehabilitar el llegat.  
3. No hi ha revocació si el causant readquireix la cosa per dret de redimir en les vendes a  
carta de gràcia que ell hagi atorgat. Si el causant no la readquireix, s'entén que ha estat llegat  
el dret de redimir.  
4. Tampoc implica revocació del llegat l'alienació per expropiació o execució forçosa, per  
causa de permuta o per aportació a societat, així com per a qualsevol altra operació de  
reestructuració societària, llevat que el gravat demostri que la intenció del causant era de  
revocar el llegat. En els casos esmentats, queda subrogat en el bé llegat el que s'ha rebut a  
canvi.  
 
Article 427-41. Extinció dels llegats  
1. El llegat s'extingeix en quedar la cosa fora del comerç, per pèrdua de la cosa o per  
impossibilitat de la prestació, si succeeixen abans de la delació i sense culpa de la persona  
gravada.  
2. El canvi d'espècie o la transformació substancial de la cosa moble llegada que li faci perdre  
la forma o la denominació s'equipara a la pèrdua i extingeix el llegat, llevat que es pugui  
deduir que la voluntat del causant era de llegar en substitució la cosa nova o, si escau, una  
part indivisa d'ella, o la indemnització que sigui escaient en els casos d'accessió.  
3. Queda també extingit el llegat de cosa certa si, després d'ésser ordenat, és adquirida pel  
mateix legatari, però si l'adquireix a títol onerós de persona que no fos el causant, s'entén que  
ha estat llegat el preu que se n'ha pagat com a contraprestació.  
 
Article 427-42. Reducció i supressió dels llegats  
1. Els llegats el valor dels quals excedeixi el que obtingui per causa de mort la persona  
gravada per voluntat del causant són reduïbles o suprimibles per ineficaços, llevat que el  
gravat els compleixi íntegrament sabent que són excessius.  
2. La reducció o supressió de llegats ha d'ésser feta en proporció de llur valor respectant les  
preferències de pagament disposades pel causant.  
3. La reducció no afecta els llegats imputables a la llegítima en la part que cobreixen la del  
legatari que sigui legitimari.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 67

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

4. Als efectes de la reducció o supressió, les donacions per causa de mort s'equiparen als  
llegats, i s'estimen pel valor que en morir el causant tinguin els béns i els drets corresponents.  
5. L'hereu pot fer valer aquesta reducció encara que no hagi acceptat l'herència a benefici  
d'inventari.  
6. El legatari afectat per la reducció, la pot evitar abonant a l'hereu, en diners, l'import de la  
reducció.  
 
Capítol VIII. Les disposicions modals  
 
Article 428-1. Mode successori  
1. El mode permet al causant imposar a l'hereu i al legatari, o a llurs substituts, una càrrega,  
una destinació o una limitació, que, per la finalitat a què respon, no atribueix altres drets que el  
de demanar-ne el compliment, sense que redundi en profit directe de qui pot demanar-lo.  
2. Si el causant atribueix qualsevol dret diferent a favor d'una persona o persones  
determinades, s'entén que ha disposat un llegat o una altra disposició per causa de mort, i no  
pas un mode, encara que el causant es valgui d'aquesta expressió.  
3. Per al cas de dubte sobre si el testador ha imposat una condició o un mode, o una simple  
recomanació, es dóna preferència respectivament, al mode o a la recomanació.  
4. Les normes referents als llegats s'apliquen també als modes, sempre que ho permeti la  
seva especial naturalesa.  
 
Article 428-2. Compliment del mode  
Poden exigir el compliment dels modes:  
a) El marmessor.  
b) L'hereu respecte al mode imposat a altres partícips en l'herència.  
c) El legatari gravat amb un llegat subjecte a mode.  
d) El cohereu o col.legatari respecte als modes imposats a tots o a determinats cohereus i  
col.legataris.  
e) Els òrgans administratius corresponents o entitats assistencials i fundacions i associacions  
interessades respecte dels modes amb finalitats d'interès general  
f) Les persones que amb aquesta finalitat hagi nomenat el testador.  
 
Article 428-3. Disposicions per sufragis i obres pies  
1. Els béns objecte de disposició per a sufragis i obres pies, si ha estat feta

indeterminadament i sense especificar la seva aplicació, han d'ésser venuts. La meitat de  
l'import correspon a la confessió religiosa a la qual pertanyia el causant, per als dits sufragis i  
per a atendre les seves necessitats, i l'altra meitat correspon a la Generalitat de Catalunya,  
perquè els destini a fins benèfics del domicili del difunt o d'abast més general.  
2. En la disposició a favor dels pobres en general, la Generalitat de Catalunya ha de destinar  
els béns, o l'import de la seva venda, a entitats assistencials de la població o la comarca del  
domicili del testador.  
 
Article 428-4. Garanties de compliment del mode  
1. El testador pot assegurar el compliment dels modes facultant els marmessors per a llur  
compliment, o mitjançant caucions de compliment, sancions a l'obligat o altres mesures  
escaients.  
2. No s'entén pròpiament ordenat un mode si el testador vol garantir-ne el compliment  
mitjançant condició suspensiva de la institució d'hereu o del llegat.  
3. El testador pot imposar un fideïcomís a l'hereu instituït o al legatari gravat amb un mode per  
al cas que aquest sigui incomplert per causes imputables al gravat amb la disposició modal.  
4. L'incompliment per culpa del legatari subjecte al mode faculta la persona gravada pel llegat  
per a demanar-ne la restitució, sempre que es demostri que el compliment del mode va ésser  
motiu determinant del llegat. La restitució obliga al beneficiari al compliment del mode, llevat  
que aquest sigui de compliment personalíssim.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 68

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

5. Al gravat amb un mode encara no complert per culpa seva que exerciti qualsevol acció  
fonamentada en el seu caràcter d'hereu o legatari se li pot oposar, amb la finalitat de  
suspendre l'exercici de l'acció, l'excepció de mode no complert.  
 
Article 428-5. Mode impossible o il.lícit  
1. El mode de compliment impossible o il.lícit es té per no ordenat, però sense que això  
impliqui la ineficàcia de la institució d'hereu o del llegat gravats amb el mode, llevat que el seu  
compliment fos el motiu determinant de la institució.  
2. No es considera que el mode sigui de compliment impossible quan es pot assolir la mateixa  
finalitat que perseguia el testador, encara que en un grau inferior o en termes diferents dels  
que havia ordenat. En aquest cas, a instàncies de la persona gravada amb el mode o de  
qualsevol de les persones legitimades per a demanar-ne el compliment, el jutge competent  
pot decretar, en expedient de jurisdicció voluntària, la commutació o la conversió del mode.  
3. Quan el mode té caràcter benèfic o docent, els òrgans administratius corresponents són els  
que n'han d'acordar la commutació o la conversió.  
4. També es pot demanar la commutació o la conversió quan comporta greus dificultats el  
compliment del mode en els termes previstos pel testador o quan, modificant-ne el  
compliment, es pot assolir una utilitat més gran.  
 
Article 428-6. Prohibicions de disposar en el testament  
1. La prohibició o la limitació de disposar impliquen una minva de la facultat dispositiva dels  
béns i únicament són eficaces si són temporals.  
2. La durada de les prohibicions de disposar pot correspondre amb la vida d'una persona  
determinada, en un altre cas no pot excedir dels trenta anys.  
3. Les prohibicions de disposar per a les que no s'ha assenyalat un termini, s'entén que  
s'estenen durant tota la vida de la persona gravada i tant per actes onerosos com gratuïts  
entre vius.  
4. Si la prohibició està condicionada a l'autorització d'una o diverses persones, perd eficàcia  
quan aquella o totes moren, renuncien o esdevenen incapaces, llevat que sigui una altra la  
voluntat del causant.  
5. En qualsevol cas, l'afectat per la prohibició pot sol.licitar autorització judicial per disposar si  
hi concorre una causa justa sobrevinguda.  
6. Les simples recomanacions de no disposar no tenen eficàcia jurídica.  
 
Capítol IX. Els marmessors  
 
Article 429-1. Nomenament  
1. El causant pot nomenar un o més marmessors universals o particulars per tal que, en nom  
propi i en interès d'altri i investits de les facultats corresponents, executin respecte a la seva  
successió els encàrrecs que els hagi conferit.  
2. El causant pot nomenar marmessors substituts i facultar els nomenats per a designar-los.  
Aquesta designació ha d'ésser feta en escriptura pública.  
3. Els marmessors no poden delegar llurs funcions si no hi han estat facultats.  
 
Article 429-2. Pluralitat de marmessors  
1. Si han estat nomenats una pluralitat de marmessors, llevat que el causant disposi una altra  
cosa, s'entén que han estat nomenats mancomunadament i han d'actuar per majoria. En els  
casos d'urgència evident en pot actuar un de sol, sota la seva responsabilitat, però n'ha de  
donar compte immediatament als altres.  
2. Si es produeixen vacants, els qui resten assumeixen les funcions i les facultats dels qui  
manquen.  
 
Article 429-3. Capacitat i legitimació  
1. Pot ésser marmessor qualsevol persona amb capacitat per a obligar-se.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 69

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Poden ésser marmessors l'hereu, el legatari, les restants persones afavorides per la  
successió i els qui en cada moment exerceixin un determinat càrrec.  
 
Article 429-4. Acceptació, excusa i renúncia  
1. El càrrec de marmessor és voluntari, però una vegada acceptat, encara que sigui de forma  
tàcita, l'acceptant no pot excusar-se de continuar en l'exercici del càrrec sense causa justa  
apreciada pel jutge.  
2. Si el designat com a marmessor, requerit notarialment per algun hereu o per persona  
interessada en l'herència, no accepta el càrrec davant notari dins els trenta dies naturals  
següents a la notificació, s'entén que el renuncia.  
3. La renúncia al càrrec de marmessor o l'excusa justificada a continuar en l'exercici del càrrec  
no implicaran la pèrdua del que el causant hagi disposat a favor seu a títol d'hereu o de llegat,  
a menys que així ho imposi expressament.  
 
Article 429-5. Retribució i dret al reemborsament  
1. El càrrec de marmessor és gratuït, llevat que el causant estableixi que és retribuït.  
2. Si el causant no determina la quantia de la retribució, correspon al marmessor universal el  
cinc per cent del valor de l'herència i al particular que sigui comptador partidor el dos per cent  
de l'actiu hereditari líquid o dels béns objecte de partició, respectivament.  
3. Si són diversos els marmessors universals o els comptadors partidors, la retribució  
correspon per parts iguals als que hagin exercit el càrrec i en proporció a la seva activitat als  
successius.  
4. Els marmessors poden exigir la remuneració que correspongui pels seus treballs  
professionals.  
5. Tot marmessor té dret al reemborsament de les despeses causades en l'exercici del càrrec.  
6. Els llegats o les altres disposicions a favor dels marmessors no són imputats a llur  
retribució, llevat que el causant disposi el contrari.  
7. Totes les despeses judicials o extrajudicials originades per l'actuació dels marmessors són  
a càrrec de l'herència.  
8. El marmessor que accedeix al càrrec per revelació de la confiança i que ja ha percebut la  
seva remuneració per aquest concepte no li correspon cap remuneració per la condició de  
marmessor.  
 
Article 429-6. Marmessor universal  
1. Són marmessors universals les persones que reben del causant l'encàrrec de lliurar  
l'herència en la seva universalitat a persones designades per ell, o de destinar-la a les  
finalitats expressades en el testament o en la confiança revelada.  
2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el  
testament, fos quina fos la destinació de l'herència.  
3. La marmessoria universal pot ésser de realització dinerària de tota l'herència o d'una part  
d'aquesta, o de lliurament directe del romanent de béns hereditaris, segons que ho ordeni el  
causant o s'infereixi del testament.  
4. En cas de dubte, hom entén que el marmessor universal és de lliurament directe del  
romanent.  
 
Article 429-7. Facultats del marmessor universal  
1. El marmessor universal està facultat per a possessionar-se de l'herència i administrar-la  
igual que tot hereu, disposar dels seus béns amb l'extensió expressada en els articles 429-8 i  
429-9 i realitzar els actes necessaris per a complir la seva comesa i les disposicions del  
testament.  
2. També està legitimat processalment per a tots els litigis o les qüestions que se suscitin  
sobre els béns hereditaris, els fins de la marmessoria i la validesa del testament, el codicil, la  
memòria testamentària o el pacte successori, i per a interpretar-los.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 70

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Els marmessors universals formen inventari de l'herència dins l'any següent a l'acceptació  
del càrrec.  
4. El causant pot reduir i limitar les facultats dels marmessors universals expressades en  
aquest article i en els 429-8 i 429-9, així com ampliar-les amb altres que no siguin contràries a  
les lleis.  
 
Article 429-8. Marmessoria universal de realització d'herència  
1. La marmessoria universal de realització d'herència faculta el marmessor per a:  
a) Alienar a títol onerós béns de l'herència.  
b) Cobrar crèdits i cancel.lar-ne les garanties.  
c) Retirar dipòsits de tota classe.  
d) Satisfer deutes i càrregues hereditàries i els impostos causats per la successió.  
e) Complir els llegats i d'altres disposicions testamentàries.  
f) Demanar el compliment dels modes.  
g) Pagar les llegítimes.  
h) En general, efectuar tots els actes que calguin per a la realització dinerària dels béns de  
l'herència.  
2. Als diners obtinguts, el marmessor els ha de donar la inversió o la destinació ordenades pel  
causant.  
 
Article 429-9. Marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns  
La marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns hereditaris faculta el  
marmessor per a:  
a) Satisfer els deutes i càrregues hereditàries i els impostos causats per la successió.  
b) Complir els llegats i d'altres disposicions testamentàries.  
c) Demanar el compliment de modes.  
d) Pagar les llegítimes.  
e) Efectuar els actes de realització dinerària expressats en l'article 429-8 en la mesura  
necessària per a fer els anteriors pagaments i els abonaments de despeses corresponents. La  
impugnació d'aquests actes dispositius no afectarà la seva validesa enfront de tercers  
adquirents de bona fe.  
f) Si no hi ha comptador partidor, realitzar la partició de l'herència.  
 
Article 429-10. Marmessor particular  
1. Són marmessors particulars aquells que, havent-hi hereu, han de complir un encàrrec o  
més relatius a l'herència o executar disposicions testamentàries o de l'heretament.  
2. El marmessor designat amb el simple encàrrec de prendre possessió de l'herència i de  
lliurar-la íntegrament a l'hereu instituït té la consideració de marmessor particular, encara que  
el causant el qualifiqui d'universal.  
3. Els marmessors particulars exerceixen totes les funcions que els ha conferit el causant que  
no siguin contràries a les lleis, amb les facultats que aquell els atribueixi i que siguin  
necessàries per a realitzar-les.  
4. Si el causant no els ha conferit cap encàrrec, els marmessors particulars han de tenir cura  
de l'enterrament, dels funerals i sufragis piadosos del causant, de la destinació dels òrgans o  
de la despulla d'aquest i també de la incineració o la forma d'enterrament i de demanar el  
compliment dels modes que hagi ordenat.  
 
Article 429-11. Compliment de l'encàrrec  
1. Els marmessors han de complir llur encàrrec dins els terminis i les pròrrogues que fixin el  
testament, el codicil o l'heretament, que poden ésser ampliats per tots els hereus de comú  
acord.  
2. A manca d'assenyalament de termini, si els marmessors no han complert llur encàrrec dins  
un any a comptar des de l'acceptació del càrrec, qualsevol dels interessats pot obtenir del  
jutge que siguin requerits perquè el compleixin dins el termini que hom els assenyali amb

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 71

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

sanció de caducitat del càrrec i sens perjudici de les responsabilitats dimanants de la  
demorança.  
3. Els marmessors particulars que siguin comptadors partidors han d'efectuar la partició dins  
el termini d'un any comptat des que hi siguin requerits, posat que hagin acabat els litigis  
promoguts sobre la validesa o la nul.litat del testament o el codicil.  
4. En qualsevol cas, el termini fixat pel causant al marmessor per al compliment de l'encàrrec  
no pot excedir de trenta anys o, si es fixa en referència a la vida de determinades persones,  
no pot excedir els límits establerts per a la substitució fideïcomissària.  
5. Encara que el causant els n'hagi dispensat, els marmessors universals i els particulars han  
de retre comptes als hereus, als afavorits o, si han de destinar els béns o diners a finalitats  
d'interès públic o general, al jutge.  
 
Article 429-12. Cessament  
1. Els marmessors cessen en llur càrrec per mort, per impossibilitat d'exercir-lo, per excusa,  
incapacitat sobrevinguda o per remoció fonamentada en una conducta dolosa o greument  
negligent.  
2. També cessen en haver complert l'encàrrec i per haver transcorregut el termini que tenien  
per a complir-lo.  
 
Article 429-13. Finalització de l'encàrrec  
1. Quan no queda cap marmessor ni cap substitut en l'exercici del càrrec i no s'ha complert  
encara totalment la missió o l'encàrrec dels marmessors universals, o els encàrrecs atribuïts  
als particulars, qualsevol dels interessats en la successió pot sol.licitar al jutge que, si ho creu  
procedent, designi un o més marmessors datius amb les mateixes funcions i facultats que els  
marmessors testamentaris.  
2. Sens perjudici d'això que s'ha disposat anteriorment, i acabada la marmessoria abans  
d'haver estat complert l'encàrrec o la missió encomanats, n'incumbeix el compliment a l'hereu.  
 
TÍTOL III. ELS PACTES SUCCESSORIS I  
LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT  
 
Capítol I. Pactes successoris  
 
Secció primera. Disposicions generals  
 
Article 431-1. Concepte  
En pacte successori el causant pot ordenar la seva successió mitjançant la institució d'un o  
més hereus i atorgar d'altres atribucions per causa de mort, així com convenir amb les  
persones que tenen drets en la seva futura successió la renúncia a aquests a títol onerós o  
gratuït.  
 
Article 431-2. Modalitats  
Els pactes successoris es poden convenir:  
a) A favor d'un o més dels seus atorgants o de manera recíproca.  
b) A favor de persones que no tenen la condició d'atorgants del pacte successori.  
c) Amb caràcter preventiu.  
d) Amb la finalitat de renunciar els drets hereditaris que puguin correspondre a un o alguns  
dels atorgants.  
 
Article 431-3. Abast  
1. En pacte successori es pot ordenar la successió amb la mateixa amplitud que en testament  
i es poden establir els mateixos pactes que es poden convenir en capítols matrimonials.  
2. El pacte successori de renúncia es pot referir als drets legitimaris i viduals, a les crides a la  
successió intestada i a la condició d'hereu fideïcomissari.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 72

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Són nuls els pactes d'atorgar o de no atorgar una disposició de darrera voluntat, així com  
els de revocar-la o de no revocar-la, sens perjudici d'allò que preveu l'article 431-9.  
 
Article 431-4. Capacitat  
Els atorgants de qualsevol pacte successori han d'ésser persones majors d'edat.  
 
Article 431-5. Forma  
1.Els pactes successoris s'han d'atorgar necessàriament en escriptura pública.  
2.L'atorgant o atorgants del pacte successori que no tinguin la condició de causants de la  
successió poden delegar de forma expressa en poder especial en una altra persona la  
formalització del pacte, sempre que l'escriptura pública d'apoderament reculli el contingut  
complet de la seva voluntat.  
 
Article 431-6. Resolució per mutu acord  
1. Els pactes successoris es poden deixar sense efecte mitjançant acord unànime dels seus  
atorgants formalitzat en escriptura pública.  
2. Pel cas que en l'atorgament del pacte successori hagin concorregut més de dues persones,  
només cal el consentiment d'aquelles a les que afecta la resolució.  
 
Article 431-7. Resolució per indignitat  
1. El causant pot, per la seva sola voluntat, deixar sense efecte el pacte successori dispositiu  
si l'instituït o afavorit ha incorregut en alguna de les causes d'indignitat successòria que  
preveu l'article 412-3. El mateix pot fer el causant si l'hereu n'és legitimari i ha incorregut en  
alguna de les causes de desheretament.  
2. Si el causant ha mort sense tenir coneixement de la causa d'indignitat, el pacte successori  
esdevé ineficaç si és invocada d'acord amb l'article 412-4.  
 
Article 431-8. Resolució per incompliment  
1. El pacte successori es pot resoldre unilateralment:  
a) Per incompliment greu de les càrregues que hagin estat determinants del pacte.  
b) Per les altres causes de resolució expressament pactades.  
c) Per impossibilitat de compliment de la finalitat que hagi estat determinant del pacte i, en  
general, per modificació substancial de les circumstàncies que van constituir el fonament o  
base del pacte successori.  
2. Les càrregues poden consistir en la cura i atenció de qualsevol dels contractants o d'un  
tercer. La finalitat pot consistir en el manteniment i continuïtat de l'empresa familiar o en la  
indivisió i transmissió del patrimoni professional. Tant les càrregues com la finalitat han de  
constar expressament en el pacte successori.  
3. L'exercici de la facultat de resolució està sotmesa a un termini de caducitat de quatre anys.  
 
Article 431-9. Eficàcia de la resolució  
1. La voluntat de resoldre el pacte successori ha de constar en escriptura pública i s'ha de  
notificar als atorgants del pacte.  
2. La persona afectada per la resolució s'hi pot oposar en forma autèntica en el termini d'un  
mes a comptar des de la recepció de la notificació. Si no s'hi oposa o mostra la seva  
conformitat a la resolució, el pacte queda sense efectes.  
3. Si la persona afectada s'oposa a la resolució, se'n desconeix el domicili o no ha estat  
possible la notificació, la part que insta la resolució pot interessar-la davant l'organisme  
jurisdiccional competent en el termini d'un any a comptar des de l'oposició o des que no s'ha  
pogut practicar la notificació.  
 
Article 431-10. Impugnació  
1. Els pactes successoris poden ésser impugnats quan la voluntat de qualsevol dels seus  
atorgants s'ha format mitjançant la intervenció d'engany, error, violència o intimidació greu.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 73

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. L'acció impugnatòria s'ha d'exercir en el termini de quatre anys, a comptar des que cessa la  
violència o la intimidació o des que es descobreix el dol o l'engany.  
 
Secció Segona. Pactes successoris a favor d'un o alguns dels atorgants  
 
Article 431-11. Concepte  
1. El pacte successori d'institució d'hereu o heretament confereix a l'instituït o instituïts amb  
caràcter irrevocable la condició de successor en tot el dret de l'heretant.  
2. En els heretaments es poden ordenar de forma unilateral les mateixes disposicions que la  
llei permet es puguin ordenar en testament. La ineficàcia de l'heretament determina que restin  
sense efecte les disposicions unilaterals atorgades per qualsevol dels seus atorgants, a  
menys que aparegui ésser una altra la voluntat del seu autor.  
 
Article 431-12. Modalitats  
1. L'heretament és simple si només atribueix a la persona instituïda la condició d'hereu de  
l'heretant. L'heretament no perd el caràcter de simple encara que hi hagi donació de present  
de béns concrets de l'heretant.  
2. L'heretament és cumulatiu quan, a més de conferir la condició d'hereu de l'heretant,  
atribueix a l'instituït tots els béns presents de l'heretant. Aquest heretament no perd el seu  
caràcter, encara que l'heretant exclogui béns concrets de l'atribució de present. En cas de  
dubte s'entén que l'heretament s'ha pactat amb el caràcter de simple.  
3. L'heretament es qualifica de mutual quan conté una institució contractual recíproca d'hereu  
entre els seus atorgants a favor del que sobrevisqui. Pot pactar-se també que a la mort  
d'ambdós contractants els béns heretats facin trànsit a d'altres persones. Es pot pactar també  
que l'elecció d'aquestes persones sigui determinada pel sobrevivent d'acord amb els articles  
424-1 a 424-10.  
4. Els heretaments es podran establir amb caràcter preventiu amb aplicació de les normes de  
revocació que s'estableixen per al testament conjunt.  
 
Article 431-13. Reserva per testar o donar  
1. L'heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en codicil, memòria testamentària o  
donació, els béns, la quantitat o part alíquota del seu patrimoni que en el mateix heretament  
s'indiquin.  
2. El tot o la part d'aquells béns de què l'heretant no ha disposat a la seva mort s'incorporen a  
l'heretament.  
 
Article 431-14. Eficàcia de l'heretament  
1. L'heretament vàlid revoca el testament, el codicil, la memòria testamentària i la donació per  
causa de mort anteriors al seu atorgament.  
2. Les disposicions per causa de mort posteriors a l'heretament només són eficaces en la  
mesura en què ho permeti la reserva per a testar o els béns expressament exclosos de  
l'heretament.  
3. En cap cas els heretaments no queden sense efecte per causa de preterició ni per  
supervivència o supervenció de fills, sens perjudici del dret dels legitimaris a reclamar llur  
legítima.  
4. Si l'escriptura d'heretament conté altres disposicions per causa de mort a favor d'altres  
persones, aquestes disposicions resten sense efecte pel cas d'esdevenir ineficaç  
l'heretament, llevat que aparegui ésser una altra la voluntat de l'atorgant.  
 
 
Article 431-15. Transmissibilitat de la condició d'hereu  
1. L'heretament simple queda resolt quan l'hereu premor a l'heretant, llevat que s'hagi pactat  
una altra cosa.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 74

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. En l'heretament cumulatiu, la premoriència de l'hereu a l'heretant no afecta l'eficàcia de  
l'heretament, i l'hereu transmet el seu dret als seus hereus.  
 
Article 431-16. Efectes de l'heretament a l'obertura de la successió  
Mort l'heretant, l'instituït en heretament no pot repudiar l'herència, però pot gaudir del benefici  
d'inventari en el temps i en la forma que es preveu en aquest Codi, benefici que compta des  
de la mort de l'heretant.  
 
Article 431-17. Efectes de l'heretament simple  
1. L'heretament simple confereix únicament la condició d'hereu de l'heretant amb caràcter  
irrevocable, que és inalienable i inembargable.  
2. L'heretament simple no limita la facultat de l'heretant per disposar dels seus béns a títol  
onerós entre vius.  
3. En la modalitat d'heretament simple, l'heretant no pot disposar dels seus béns a títol gratuït  
sense el consentiment de l'hereu, excepte en relació amb els actes dispositius realitzats amb  
la finalitat de satisfer els drets legitimaris o en la quantia superior que s'hagi previst en el  
mateix heretament.  
4. L'hereu instituït en heretament pot impugnar els actes dispositius en la mesura que es  
puguin considerar atorgats en dany o en frau de l'heretament, fins i tot en vida de l'heretant.  
 
Article 431- 18. Efectes de l'heretament cumulatiu  
Els béns excepcionats de l'adquisició de present, i els béns que en endavant obtingui  
l'heretant, en morir aquest són adquirits per l'hereu, de la manera establerta per a l'heretament  
simple. Perquè aquests darrers béns siguin adquirits per l'hereu a mesura que l'heretant els  
vagi aconseguint, cal pacte exprés.  
 
Article 431-19. Responsabilitat de l'hereu pels deutes hereditaris  
1. L'hereu només respon dels deutes de l'heretant anteriors a l'heretament, amb els béns  
transmesos de present i tan bon punt feta l'excussió dels béns i dels drets que l'heretant s'hagi  
reservat. Els creditors per aquests deutes són preferents als creditors de l'hereu.  
2. Respecte als deutes posteriors a l'heretament, l'hereu no respon, en vida de l'heretant, amb  
els béns adquirits de present en virtut del mateix heretament, ni amb els seus béns propis.  
Mort l'heretant, l'hereu pot excloure de responsabilitat els susdits béns si s'acull al benefici  
d'inventari, que compta des de la mort de l'heretant.  
 
Article 431-20. Pacte reversional  
1. El pacte reversional produeix efectes en complir-se l'eventualitat prevista, de manera que  
retornen a l'heretant els béns transmesos o els seus subrogats, però sense obligació de  
restituir els fruits percebuts.  
2. Si no ha estat previst l'abast de la reversió, s'entén que ha estat establerta per al cas que  
l'hereu premori a l'heretant sense deixar fills.  
3. El pacte reversional no impedeix a l'hereu de reclamar la llegítima que li pugui  
correspondre.  
4.La reversió pactada a favor de l'heretant no s'estén als seus hereus, si no s'ha pactat  
expressament. La reversió pactada a favor de qualsevol altra persona resta sotmesa a les  
prevencions de l'herència fideïcomesa i no pot ultrapassar-ne els límits.  
5. L'heretant pot deixar sense efecte, en qualsevol temps, el pacte reversional. S'entén que  
això ha tingut lloc si, en escriptura pública, confirma com a lliure l'heretament.  
 
Article 431-21. Incidència d'una crisi familiar sobre l'heretament  
La nul.litat, separació o divorci, o bé la dissolució d'una unió estable, de qualsevol dels  
atorgants, no afecta l'eficàcia de l'heretament, llevat que es pacti el contrari o que es tracti  
d'heretament mutual atorgat entre cònjuges o membres d'una unió estable.  
 

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 75

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 431-22. Ineficàcia de l'heretament per renúncia  
A la mort d'un dels heretants, el supervivent pot invalidar mitjançant testament les seves  
disposicions a favor de terceres persones si renuncia als beneficis successoris establerts a  
favor seu pel premort.  
 
Secció Tercera. Heretament a favor de terceres persones  
 
Article 431-23. Heretament a favor de terceres persones  
Els heretaments que s'atorguen a favor de terceres persones no contractants, en allò no  
previst en aquesta secció, es regeixen per les disposicions relatives a la vocació testamentària  
i a l'heretament simple.  
 
Article 431-24. Acceptació de l'heretament  
Les persones afavorides amb l'heretament poden acceptar en escriptura pública la institució  
d'hereu amb el consentiment dels heretants, moment a partir del qual l'heretament esdevé en  
favor d'un contractant i passa a regir-se per les disposicions de la secció primera.  
 
Secció Quarta. Pactes successoris d'atribució particular  
 
Article 431-25. Pactes successoris d'atribució particular  
1. Les atribucions particulars ordenades en pacte successori singular o bé en heretament  
tenen el caràcter d'irrevocables en els mateixos termes en què ho és la institució d'hereu,  
llevat que els atorgants disposin el contrari.  
2. Les disposicions relatives a l'heretament s'apliquen a les atribucions particulars establertes  
en pacte successori en tant ho permeti la seva naturalesa.  
3. El pacte successori d'atribució particular si hi ha transmissió de present dels béns atribuïts  
és considerat com a donació.  
 
Article 431-26. Efectes dels pactes successoris d'atribució particular en relació al causant  
1. Si el causant ha destruït o perjudicat de forma intencionada el bé objecte de l'atribució  
particular ordenada en pacte successori, l'afavorit pot exigir el seu valor, a menys que l'hereu  
estigui en condicions de complir l'atribució en la forma inicialment prevista.  
2. Si el causant ha alienat o gravat el bé objecte de l'atribució de forma intencionada en  
perjudici de l'afavorit, aquest pot exigir de l'hereu l'eliminació del gravamen o el valor del bé  
objecte de l'atribució si no el pot reivindicar.  
 
Secció Cinquena. Pactes de renúncia  
 
Article 431-27. Validesa  
1. Són vàlids els pactes de renúncia o de transacció sobre drets successoris de qualsevol  
naturalesa atorgats entre el renunciant o renunciants i el causant de la successió.  
2. Els pactes de renúncia es poden establir sobre la totalitat dels drets successoris o sobre  
una part d'aquests drets de forma pura o condicional i a títol onerós o gratuït.  
3. Llevat de pacte en contrari, la renúncia als drets successoris és eficaç enfront els  
successors del renunciant.  
 
Article 431-28. Ineficàcia  
La renúncia de drets successoris en benefici d'una altra persona esdevé ineficaç si per  
qualsevol causa els instituïts en el lloc del renunciant no arriben a succeir, llevat que s'hagi  
pactat una altra cosa.  
 
Article 431-29. Abast de la renúncia  
La renúncia a tots els drets successoris inclou també els drets legitimaris i els drets en la  
successió intestada, llevat que es pacti una altra cosa.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 76

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 431-30. Renúncia als drets legitimaris  
1. Mitjançant pacte successori les persones amb dret a llegítima poden renunciar vàlidament  
als seus drets legitimaris. També poden renunciar a exigir el suplement de llegítima quan  
reben del causant béns o diners en pagament dels seus drets legitimaris.  
2. La renúncia a la llegítima no es fa extensiva als drets successoris establerts voluntàriament  
pel causant a favor del renunciant en testament.  
3. Si el causant de la successió ha mort intestat, qui ha renunciat a la llegítima conserva el  
dret a succeir com a hereu d'acord amb l'ordre de crides que estableix la llei en la successió  
intestada.  
 
Capítol II. Les donacions per causa de mort  
 
Article 432-1. Donacions per causa de mort  
1. Són donacions per causa de mort les disposicions de béns que en consideració a la seva  
mort atorga el donant en forma de donació acceptada pel donatari en vida seva, sense quedar  
el donant personalment vinculat per la donació.  
2. Les donacions atorgades sota la condició suspensiva de sobreviure el donatari al donant  
tenen el caràcter de donacions per causa de mort, i estan subjectes al règim jurídic  
d'aquestes, sens perjudici de les disposicions en matèria d'heretaments.  
3. La transmissió de la propietat de la cosa donada està supeditada al fet que quedi  
definitivament ferma la donació, fora que la voluntat de les parts sigui de transmissió  
immediata, amb reserva o sense d'usdefruit pel donant, sota la condició resolutòria de  
revocació o premoriència del donatari.  
 
Article 432-2. Dret aplicable  
1. Les donacions per causa de mort no poden ésser universals i es regeixen per les normes  
dels llegats tocant a:  
a) Inhabilitat i indignitat successòria del donatari.  
b) El dret d'acréixer entre els donataris  
c) La possibilitat de substitució vulgar del donatari.  
d) Les condicions, les càrregues, els fideïcomisos i els modes imposats al donatari  
e) La pèrdua posterior dels béns donats.  
f) El dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament de llurs crèdits.  
2. En tota altra cosa, es regeixen per les normes de les donacions entre vius, en tant que ho  
permeti llur naturalesa especial.  
 
Article 432-3. Capacitat  
1. Pot atorgar donacions per causa de mort qui té capacitat per a testar. En cas de no ésser  
atorgades en escriptura pública, només són vàlides si el donant és major d'edat.  
2. Pot acceptar-les el donatari amb capacitat per a contractar o els seus representants legals.  
 
Article 432-4. Adquisició pel donatari  
1. En morir el donant, el donatari fa seus els béns donats, independentment que l'hereu  
accepti l'herència i de la validesa o subsistència del testament del donant o de les seves  
disposicions.  
2. El donatari pot prendre possessió per ell mateix dels béns donats sense necessitat de  
lliurament per l'hereu o pel marmessor.  
 
Article 432-5. Ineficàcia  
1. Les donacions per causa de mort resten sense efecte en els casos següents:  
a) Si el donant les revoca expressament en escriptura pública, testament o codicil.  
b) Si el donant aliena o llega els béns donats

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 77

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

c) Si el donant atorga amb posterioritat heretament, des del moment en què aquest produeix  
efecte.  
d) Si el donatari premor al donant.  
e) Si el donant no pereix amb ocasió de l'especial perill determinant de la donació.  
 
TÍTOL IV. LA SUCCESSIÓ INTESTADA  
 
Capítol I. Disposicions generals  
 
Article 441-1. Obertura de la successió intestada  
La successió intestada s'obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en  
heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser-ho.  
 
Article 441-2. Crides legals  
1. En la successió intestada, la llei crida com a hereus del causant els parents per  
consanguinitat i per adopció i el cònjuge supervivent o convivent en unió estable en els termes  
i amb els límits i els ordres fixats per aquest Codi, sens perjudici, si escau, de les llegítimes.  
2. A manca de les persones esmentades a l'apartat anterior, succeeix la Generalitat de  
Catalunya.  
 
Article 441-3. Parentiu  
1. La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma  
un grau i cada sèrie de graus una línia. La línia pot ésser directa o col.lateral.  
2. La línia és directa si les persones descendeixen l'una de l'altra, i pot ésser descendent i  
ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els qui en descendeixen. L'ascendent  
uneix una persona amb aquelles de les quals descendeix.  
3. La línia és col.lateral si les persones no descendeixen l'una de l'altra, però vénen d'un tronc  
comú.  
 
Article 441-4. Còmput del parentiu  
1. En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del  
progenitor.  
2. En la línia col.lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que  
surt del tronc comú.  
 
Article 441-5. Principi de proximitat de grau  
En la successió intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en  
què es procedent el dret de representació.  
 
Article 441-6. Successió per grau i ordre  
1. Si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriba a ésser hereu per qualsevol  
causa o és apartat de l'herència per indignitat successòria, l'herència es defereix al grau  
següent, i així successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la  
Generalitat.  
2. Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els  
hauria correspost acreix la dels altres parents del mateix grau.  
3. El que disposa aquest article s'entén sens perjudici del dret de transmissió de l'herència  
deferida i no acceptada i del dret de representació.  
 
Article 441-7. Dret de representació  
1. Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta o declarada indigna  
són cridats a ocupar el seu lloc en la successió.  
2. El dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de  
grau, i als nebots, però no s'estén als descendents d'aquests.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 78

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arriba a ésser hereu del  
representat no perd el dret de representació.  
 
Article 441-8. Divisió de l'herència  
1. En la successió intestada, l'herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l'han  
acceptada.  
2. Quan és aplicable el dret de representació entre descendents, la divisió s'efectua per  
branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció  
que hauria correspost a llur representat.  
 
Capítol II. L'ordre de succeir  
 
Secció Primera. La successió en línia directa descendent  
 

Article 442-1. Dret dels fills i descendents  
1. En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret  
propi, i als seus descendents per dret de representació, sens perjudici, si s'escau, dels drets  
del cònjuge vidu o convivent en unió estable.  
2. En cas de repudiació d'un dels cridats en primer grau, la seva part acreix la dels altres. Si  
repudien tots els cridats d'un mateix grau, són cridats els del grau següent per dret propi,  
sense dret de representació, i els correspon una part igual de l'herència.  
 
Secció Segona. La successió del cònjuge vidu i  
del convivent en unió estable de parella  
 
Article 442-2. Successió del cònjuge vidu  
1. En cas de concórrer amb fills o descendents d'aquests, el cònjuge vidu té dret a una quarta  
part de l'herència amb els efectes de llegat de part alíquota. Mentre aquest dret no es faci  
efectiu, el vidu té dret a continuar en l'ús de l'habitatge conjugal.  
2. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l'herència es defereix al cònjuge vidu.  
Els pares del causant conserven en aquest cas el seu dret a la llegítima.  
 
Article 442-3. Opció per l'habitatge familiar  
El cònjuge vidu pot optar perquè el seu dret en la successió es faci efectiu amb l'usdefruit de  
l'habitatge conjugal més una vuitena part de l'herència amb els efectes de llegat de part  
alíquota. Aquesta opció es pot exercir fins que no hagi percebut el seu dret.  
 
Article 442-4. Opció per l'usdefruit universal  
1. En cas de concórrer amb fills o descendents d'aquests, el cònjuge vidu pot optar per  
reclamar l'usdefruit universal de l'herència, lliure de fiança.  
2. Aquest usdefruit s'estén a les llegítimes, llevat que els hereus no siguin fills comuns o  
descendents seus, però no s'estén als llegats ordenats en codicil o pactes successoris  
d'atribució particular a favor d'altres persones, ni a les donacions per causa de mort.  
3. Si el vidu concorre només amb hereus menors d'edat, dels quals és representant legal, pot  
exercir la seva representació per l'acceptació de l'herència, sense que calgui la intervenció  
d'un defensor judicial, i adjudicar-se l'usdefruit universal.  
4. Si concorre a la successió amb fills o descendents comuns, el cònjuge vidu pot optar  
unilateralment per l'usdefruit universal. Si el vidu concorre a la successió amb fills o  
descendents només del causant cal l'acord de tots ells.  
5. L'opció per l'usdefruit universal s'ha d'exercir dins l'any següent a la mort del causant, sens  
perjudici que, si aquesta opció no s'ha realitzat, es pugui adjudicar en qualsevol moment de  
comú acord amb els hereus.  
6. Aquest usdefruit s'extingeix per les causes generals i el vidu no el perd pel cas de contraure  
nou matrimoni o passar a viure maritalment de fet amb una altra persona.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 79

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 442-5. Manca de dret a succeir  
El vidu no té dret a succeir si en el moment de l'obertura de la successió estava separat  
judicialment o de fet del causant o si hi havia pendent una demanda de nul.litat del matrimoni,  
de divorci o de separació, llevat de reconciliació entre els cònjuges.  
 
Article 442-6. Successió del convivent en unió estable de parella  
En cas d'extinció d'una unió estable de parella per mort d'un dels convivents, corresponen al  
sobrevivent els mateixos drets en la successió intestada que al cònjuge vidu, en qualsevol  
dels casos següents:  
a) Si la unió s'ha constituït, o s'ha formalitzat posteriorment, en escriptura pública.  
b) Si hi ha hagut convivència tenint algun fill comú.  
c) Si la convivència ha durat almenys quatre anys.  
Article 442-7. Atribució expressa en la declaració d'hereus  
El drets del vidu i del convivent en unió estable en la successió intestada s'ha d'atribuir  
expressament en les declaracions d'hereus abintestat judicials i notarials.  
 
Secció Tercera. La successió en línia directa ascendent  
 
Article 442-8. Dret dels progenitors i ascendents  
1. Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent, l'herència es  
defereix als progenitors, a parts iguals. Si només sobreviu un dels dos, la delació d'aquest  
s'estén a tota l'herència.  
2. Si falten els progenitors, l'herència es defereix als ascendents de grau més proper. Si hi ha  
dues línies de parents del mateix grau, l'herència es divideix per línies i dins de cada línia per  
caps.  
 
Secció Quarta. La successió dels col.laterals  
 
Article 442-9. Delació als col.laterals  
1. Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent i sense  
ascendents, l'herència es defereix als parents col.laterals.  
2. Entre tots els fills d'un mateixa persona i els seus descendents hi ha el mateix dret a heretar  
abintestat per parts iguals, sense cap distinció per raó de parentiu.  
 
Article 442-10. Germans i fills de germans  
1. Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen el  
causant amb preferència als altres col.laterals.  
2. Si concorren a l'herència germans i fills de germans aquests succeeixen per dret de  
representació i per parts iguals dins de cada estirp.  
3. En cas de repudiació d'un dels germans cridats, la seva part acreix la dels altres.  
4. Si només concorren a l'herència nebots del causant succeeixen per dret propi i succeeixen  
per caps i no per estirps.  
 

Article 442-11. Crida als altres col.laterals  
En defecte de germans i de fills de germans, l'herència es defereix als altres parents de grau  
més pròxim en línia col.lateral fins al quart grau sense dret de representació i per caps.  
 
Secció Cinquena. La successió en cas d'adopció  
 
Article 442-12. Equiparació entre parents per adopció i per consaguinitat  
El parentiu per adopció produeix els mateixos efectes successoris que el parentiu per  
consanguinitat.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 80

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 442-13. Adopció i parentiu d'origen  
L'adopció impedeix, recíprocament, la successió entre l'adoptat i els seus parents d'origen,  
llevat del que disposen els articles 442-14 i 442-15.  
 
Article 442-14. Adopció del fill del cònjuge o de la parella  
En el cas d'adopció del fill del cònjuge o de la parella, es manté el dret a succeir abintestat  
entre l'esmentat fill i el seu progenitor i els parents d'aquest, sens perjudici dels drets  
successoris abintestat que puguin correspondre a l'adoptant i els seus parents.  
 
Article 442-15. Adopció i concurrència de crides a succeir abintestat  
Si una persona és adoptada per una altra amb la qual l'adoptat té, en el moment de l'adopció,  
un dret eventual a succeir-la abintestat, conserva el dret de successió intestada entre l'adoptat  
i els parents d'origen.  
 
Secció Sisena. La successió de la Generalitat de Catalunya  
 
Article 442-16. Successió a manca de parents fins el quart grau  
1. Si manquen les persones assenyalades pels articles precedents, succeeix la Generalitat de  
Catalunya.  
2. La Generalitat ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments  
d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment els de la darrera residència  
habitual del causant en territori català. En defecte d'aquests, s'han d'aplicar aquells béns o el  
producte de llur venda o llur valor als establiments o a les institucions de la comarca o, si hi  
manquen, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.  
3. Si correspon d'heretar a la Generalitat de Catalunya, l'herència és acceptada a benefici  
d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia.  
 
Capítol III. La successió de l'impúber  
 
Article 443-1. Caràcter troncal dels béns  
La successió intestada del causant impúber, en defecte de substitució pupil.lar, es regeix per  
les normes següents:  
a) En els béns procedents d'un progenitor, o dels altres parents d'aquest fins al quart grau,  
adquirits a títol gratuït, són cridats a la successió, per llur ordre, els parents més pròxims de  
l'impúber, dins el quart grau en la línia de la qual els béns procedeixen.  
b) Si sobreviu el progenitor de l'altra línia, conserva el seu dret a la llegítima sobre els dits  
béns.  
c) En els altres béns de l'impúber, la successió intestada es regeix per les regles generals,  
sense distinció de línies.  
d) No tenen consideració de troncals els fruits dels béns d'igual caràcter.  
 
 
TÍTOL V. ALTRES ATRIBUCIONS SUCCESSÒRIES  
DETERMINADES PER LA LLEI  
 
Capítol I. La llegítima  
 
Secció Primera. Disposicions generals  
 
Article 451-1. Dret a la llegítima  
La llegítima confereix per ministeri de la llei a determinades persones el dret d'obtenir en la  
successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució  
hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 81

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Article 451-2. Delació  
1. La llegítima es defereix al temps de la mort del causant a favor dels qui llavors siguin els  
seus legitimaris i no hagin estat justament desheretats, sens perjudici que perdin la seva  
llegítima els que siguin declarats indignes per succeir el causant.  
2. Per raó de la llegítima no es pot limitar la facultat de disposició entre vius del causant sobre  
els seus béns.  
3. La llegítima no deferida no pot ésser objecte d'embargament o d'execució, per deutes dels  
presumptes legitimaris.  
4. Hom presumeix acceptada la llegítima mentre no sigui renunciada en forma pura i simple.  
 
Secció Segona. Els legitimaris i la determinació de la llegítima  
 
Article 451-3. Llegítima dels descendents  
1. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals.  
2. Els fills premorts, desheretats o declarats indignes, són representats per llurs respectius  
descendents per estirps.  
 
Article 451-4. Llegítima dels progenitors  
1. Si no hi ha descendents amb dret a llegítima, són legitimaris els progenitors per meitat.  
2. En cas que un d'ells hagi premort, hagi estat desheretat o declarat indigne, és únicament  
legitimari el pare o mare supervivent.  
3. Els ascendents de segon o ulterior grau no són mai legitimaris.  
 
Article 451-5. Quantia i còmput de la llegítima  
La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d'aplicar les regles  
següents:  
a) Hom parteix del valor que els béns de l'herència tenien al temps de la mort del causant,  
amb deducció dels seus deutes i de les despeses de la seva darrera malaltia, de l'enterrament  
o incineració i del funeral.  
b) A aquest valor líquid s'ha d'afegir el de tots els béns donats o disposats per un altre títol  
gratuït pel causant en vida, en els darrers deu anys, a favor de qualsevol persona, inclosos els  
béns donats als legitimaris.  
c) S'hi han d'afegir també les primes pagades pel causant per assegurances pel cas de mort  
durant els darrers deu anys.  
d) El valor dels béns objecte de les donacions computables és el que tenien al temps de morir  
el causant, feta deducció prèvia de les millores útils costejades pel donatari en els béns  
donats i de l'import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació que ell hagi  
sufragat, no causades per culpa seva. En canvi, hom afegeix al valor d'aquests béns  
l'estimació dels deterioraments ocasionats per culpa del donatari que en puguin haver minvat  
el valor.  
e) Si el donatari ha alienat els béns donats, hom hi afegeix el valor que tenien en el moment  
de llur alienació i, si els béns han deperit per culpa del donatari, el valor d'aquests al temps en  
què es produí llur destrucció, amb actualització d'aquests valors al temps de morir el causant.  
 
Article 451-6. Actes simulats  
Els legitimaris, inclosos els instituïts hereus, un cop oberta la successió, poden instar la  
declaració de simulació dels actes de disposició atorgats pel causant que dissimulin una  
donació o un altra liberalitat, els quals, d'ésser declarada la simulació, es computaran per  
calcular la llegítima. En cas d'inoficiositat quedaran subjectes a reducció o supressió.  
 
Article 451-7. Llegítima individual  
1. Tots els legitimaris detreuen la llegítima d'una única quarta.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 82

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Per a determinar la llegítima individual entre diversos legitimaris fan nombre el que és  
hereu, el legitimari que l'ha renunciada, el que ha estat desheretat justament i el declarat  
indigne de succeir el causant.  
3. No obstant això, els fills o els descendents del legitimari desheretat o declarat indigne, que  
sigui fill del causant, són legitimaris per dret de representació.  
 
Secció Tercera. L'atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima  
 
Article 451-8. Atribució  
1. La institució d'hereu i el llegat a favor de qui resulti ésser legitimari impliquen atribució de  
llegítima, baldament no s'expressi així, i s'imputen a la seva satisfacció sempre que el causant  
no disposi altra cosa, encara que el legitimari repudiï l'herència o renunciï al llegat, cas en el  
qual s'entén que renuncia també a la llegítima.  
2. El llegat disposat en concepte de llegítima o imputable a ella que no sigui llegat simple de  
llegítima pot consistir en un llegat de diners, encara que no n'hi hagi en l'herència, o en béns  
de plena i lliure propietat del causant, llevat del cas de no haver-n'hi en aquella, sense  
comptar a aquest sol efecte els béns mobles d'ús domèstic. Si els béns no tenen aquesta  
condició, el legitimari pot optar entre acceptar simplement el llegat o renunciar-lo i exigir allò  
que per llegítima li correspongui.  
3. La llegítima també pot llegar-se en forma simple, emprant la fórmula «allò que per llegítima  
correspongui» o altres d'anàlogues o similars. En aquest cas, si el legitimari és alhora hereu o  
legatari aquesta darrera institució implica igualment atribució de la llegítima, sense que el  
llegat en forma simple li atribueixi cap altre dret.  
 
Article 451-9. Imputació  
1. Són imputables a la llegítima:  
a) Les donacions fetes pel causant a favor dels fills per tal d'adquirir un habitatge o establir  
una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni una independència  
personal o econòmica, llevat de disposició contrària del causant.  
b) Les donacions per causa de mort atorgades pel causant a favor dels legitimaris, llevat de  
pacte en contrari.  
c) Les quantitats percebudes pels legitimaris com a beneficiaris d'assegurances de vida del  
causant.  
d) Les donacions entre vius atorgades pel causant amb pacte exprés d'imputació o que  
serveixin de pagament o a compte de la llegítima. El caràcter imputable de la donació s'ha de  
manifestar i consignar expressament en el moment del seu atorgament. Aquest caràcter no es  
pot afegir amb posterioritat per actes entre vius ni per causa de mort.  
2. En l'herència dels avis, és imputable a la llegítima dels néts tot allò que hagin rebut els  
pares premorts que fos imputable a la seva llegítima, si aquests haguessin estat legitimaris.  
3. La imputació a la llegítima pot ser suprimida lliurement pel causant en testament o codicil i  
en escriptura pública entre vius, cas en el qual esdevé irrevocable.  
4. En la imputació de donacions són aplicables les regles de valoració de béns de l'article 451-  
5. Les donacions imputables no estan sotmeses al límit de deu anys establert a la lletra b de  
l'article 451-5.  
 
Article 451-10. Intangiblitat  
1. El causant no pot imposar sobre la llegítima condicions, terminis, modes, usdefruits,  
fideïcomisos ni altres limitacions o càrregues i si les imposa han d'ésser tingudes com a no  
formulades.  
2. No obstant això, si la disposició per causa de mort atorgada en concepte de llegítima està  
subjecta a limitacions o càrregues però té un valor superior al que per llegítima correspon al  
legitimari, aquest està facultat per a optar entre acceptar l'esmentada disposició amb les  
limitacions o càrregues referides o fer seva solament la llegítima lliure d'aquestes.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 83

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. L'acceptació de l'herència o el llegat gravats imputables a la llegítima implica la renúncia a  
l'exercici de l'opció prevista en l'apartat anterior.  
 
Article 451-11. Suplement de llegítima  
1. La institució d'hereu, el llegat, la donació i l'assenyalament o assignació imputables a la  
llegítima no priven els afavorits de llur qualitat de legitimaris, en conseqüència, fan seu l'excés  
com a mera liberalitat.  
2. Si el rebut pels legitimaris en els anteriors conceptes és inferior a la llegítima que correspon  
a cada legitimari, poden exigir el que manqui com a suplement de llegítima, excepte si,  
després de deferida aquella, hom s'ha donat per totalment pagat de la llegítima o ha renunciat  
expressament el seu dret al suplement.  
3. Si amb posterioritat al pagament de la llegítima apareixen nous béns del causant, el  
legitimari té dret al suplement que li correspongui malgrat haver-se donat per totalment pagat  
de la llegítima o haver renunciat expressament el seu dret al suplement.  
 
Article 451-12. Pagament  
1. L'hereu o les persones facultades per a efectuar la partició, per a distribuir l'herència o per a  
assenyalar i pagar llegítimes poden optar pel pagament en diners, encara que no n'hi hagi a  
l'herència, o en béns d'aquesta, sempre que per disposició del causant no correspongui als  
legitimaris de percebre la llegítima per via d'institució d'hereu, de llegat, d'assenyalament o  
d'assignació de cosa específica o de donació.  
2. Començat el pagament en diners o en béns, el legitimari pot exigir la resta de la mateixa  
manera inicial.  
 
Article 451-13. Qualitat dels béns  
1. Si les persones esmentades en l'article 451-12 optaven pel pagament en béns i el legitimari  
no es conforma amb els que aquells hagin assenyalat, decideix el jutge competent d'acord  
amb l'equitat i pel procediment establert per als actes de jurisdicció voluntària.  
2. En qualsevol cas, el jutge pot ordenar que es practiqui una prova pericial a fi de conèixer la  
qualitat i l'estimació dels béns que componen l'herència i del lot que hom pretengui adjudicar  
al legitimari.  
 
Article 451-14. Valoració dels béns  
Els béns de l'herència que serveixin com a pagament de la llegítima s'estimen per llur valor al  
temps d'efectuar-se fefaentment la designació o l'adjudicació.  
 
Article 451-15. Interessos  
1. El causant pot disposar vàlidament que la llegítima no meriti interès o establir-ne l'import.  
2. Altrament, la llegítima merita l'interès legal des de la mort del causant, baldament el  
pagament s'efectuï en béns hereditaris, llevat que el legitimari visqui a la casa i en companyia  
de l'hereu o de l'usufructuari universal de l'herència i a les seves expenses.  
3. El suplement de llegítima merita interès només des que és reclamat judicialment.  
4. En el llegat, l'assenyalament o l'assignació d'una cosa específica hereditària en concepte  
de llegítima o imputable a ella, el legitimari afavorit fa seus, en lloc d'interessos, els fruits o les  
rendes que la cosa produeix a partir de la mort del causant.  
 
Article 451-16. Responsabilitat  
1. L'hereu respon personalment del pagament de la llegítima i del suplement d'aquesta.  
2. El legitimari pot demanar que sigui anotada preventivament en el Registre de la Propietat la  
demanda de reclamació de la llegítima o del suplement d'aquesta.  
3. La llegítima no dóna lloc per ella mateixa a cap altre assentament en el Registre de la  
Propietat, llevat de l'anotació preventiva del llegat, si escau.  
 
Secció Quarta. La preterició i el desheretament

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 84

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 451-17. Preterició de legitimaris  
1. És preterit el legitimari no esmentat en el testament del seu causant, sense que abans o  
després aquest li hagi atorgat donació en concepte de llegítima o imputable a ella.  
2. També és preterit el legitimari si, malgrat ésser esmentat al testament, el causant no li fa  
atribució en concepte de llegítima o imputable a ella en el mateix testament, o no el deshereta,  
encara que sigui injustament.  
3. La preterició és intencional si respon a la voluntat del testador d'excloure de la llegítima al  
preterit. La preterició és errònia en els altres casos i, especialment, si per qualsevol causa  
l'existència del preterit era desconeguda pel causant al moment de testar.  
 
Article 451-18. Efectes de la preterició  
1. La preterició del legitimari no dóna lloc a la ineficàcia del testament, però el preterit té dret a  
exigir allò que per llegítima li correspon.  
2. No obstant, la preterició del legitimari que és fill o descendent del testador i ha nascut o ha  
arribat a ésser legitimari després d'atorgar-se el testament, o l'existència del qual el causant  
ignorava en testar, constitueix preterició errònia i confereix al legitimari preterit acció per  
impugnar el testament, o codicils, excepte en els casos següents:  
a) Si el cònjuge o convivent en unió estable és instituït hereu únic.  
b) Si el causant ha instituït hereu un fill o altre descendent i en el moment d'atorgar testament  
tenia més d'un fill o almenys un fill i una estirp de fill premort.  
c) Si el preterit és una persona que és declarada descendent del causant després de la seva  
mort.  
d) Si el preterit és un descendent del causant que resulta ésser legitimari per dret de  
representació. En aquest cas, hom pot exercir la impugnació si el representat, en cas d'haver  
sobreviscut al causant, hagués pogut exercitar l'acció.  
3. L'ordenament pel testador en el testament d'una disposició, inclòs el llegat simple de  
llegítima, en favor de tots els fills o legitimaris que pugui arribar a tenir, fins i tot abans que  
aquests existeixin, no impedeix la impugnació del testament per preterició errònia llevat que el  
testador així ho estableixi expressament.  
4. L'acció per impugnar el testament o codicils per causa de preterició errònia caduca als  
quatre anys de la mort del testador.  
 
Article 451-19. Efectes del desheretament  
1. El desheretament just, això és, el fonamentat en una de les causes legals, priva el legitimari  
del seu dret a la llegítima.  
2. El desheretament injust, això és, el fet sense expressió de causa, o per una causa la  
certesa de la qual, si fos contradita, no seria provada, o per una causa que no sigui cap de les  
assenyalades per aquest Codi, produeix els efectes de la preterició intencional.  
 
Article 451-20. Forma del desheretament  
El desheretament només pot fer-se en testament, codicil o pacte successori, amb expressió  
d'una de les causes assenyalades per aquest Codi, designació nominal del legitimari  
desheretat i no pot ser ni parcial ni condicional.  
 
Article 451-21. Causes  
Són causes de desheretament:  
a) Les d'indignitat contingudes en l'article 412-3.  
b) Haver negat aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en unió estable, o als  
ascendents o descendents d'aquell, quan hi ha obligació de donar-los-en.  
c) Haver maltractat d'obra o injuriat, greument en ambdós casos el testador o el seu cònjuge o  
convivent en unió estable.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 85

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

d) Haver estat privat de la potestat que corresponia al pare o la mare legitimaris sobre el fill  
testador, o de la que corresponia al fill legitimari sobre els seus fills néts del testador, per  
sentència fonamentada en l'incompliment dels deures que comporta.  
e) El trencament manifest i continuat en el temps de la relació familiar entre el causant i el  
legitimari, sempre que no sigui per causa exclusivament imputable al causant.  
 
Article 451-22. Reconciliació i perdó  
La reconciliació del causant amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament,  
sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública, siguin  
anteriors o posteriors al desheretament, el deixen sense efecte. Ambdós actes són  
irrevocables.  
 
Article 451-23. Impugnació  
1. Si el legitimari desheretat impugna el desheretament al.legant inexistència de la causa, la  
prova que aquesta existia correspon a l'hereu.  
2. Si el legitimari desheretat al.lega reconciliació o perdó, la seva prova correspon al  
desheretat.  
3. L'acció d'impugnació del desheretament caduca als quatre anys de la mort del testador.  
 
Secció Cinquena. La inoficiositat  
 
Article 451-24. Inoficiositat legitimària  
1. Si amb el valor de l'actiu hereditari líquid no resten a l'hereu béns relictes suficients per al  
pagament de les llegítimes, dels llegats en concepte de tals o imputables a aquelles, dels  
suplements i per a retenir la pròpia llegítima sense detriment, poden ésser reduïts per  
inoficiosos els llegats a favor d'estranys o dels mateixos legitimaris, en la part que excedeixi  
llur llegítima, o ésser simplement suprimits per deixar-la franca.  
2. Als efectes de la reducció o supressió, tenen el mateix tractament que els llegats les  
donacions per causa de mort.  
3. Si efectuada la reducció o la supressió, el passiu supera l'actiu hereditari o si aquest és  
encara insuficient, poden també ésser reduïdes o suprimides les donacions computables per  
al càlcul de la llegítima atorgades pel causant a favor d'estranys i àdhuc de legitimaris, en la  
part no imputable a aquella.  
4. El legatari o el donatari afectats per la inoficiositat poden evitar la pèrdua de la totalitat o  
d'una part de la cosa llegada o donada pagant als legitimaris en diners l'import que hagin de  
percebre.  
 
Article 451-25. Ordre de reducció  
1. La reducció de llegats i d'altres atribucions per causa de mort es fa en proporció a llur valor,  
respectant les preferències de pagament disposades pel causant.  
2. La reducció o la supressió de donacions comença per la més recent i així successivament,  
per ordre invers de data, i són reduïdes a prorrata si aquesta és la mateixa o és  
indeterminada.  
3. El causant no pot alterar l'ordre de prelació en la reducció de donacions ni disposar que  
siguin reduïdes abans que els llegats.  
 
Article 451-26. Acció d'inoficiositat  
1. L'acció per inoficiositat de donacions, llegats i d'altres disposicions per causa de mort  
correspon solament als legitimaris i a llurs hereus, i a l'hereu del causant, quan no ha acceptat  
l'herència a benefici d'inventari.  
2. Ambdues accions caduquen als quatre anys de la mort del causant.  
3. Els creditors del causant no es poden beneficiar de la reducció o la supressió de donacions  
per inoficiositat, sens perjudici de procedir contra l'hereu que no ha gaudit del benefici legal  
d'inventari i que resultava afavorit per la reducció o la supressió.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 86

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Secció Sisena. L'extinció de la llegítima  
 
Article 451-27. Causes d'extinció  
1. La renúncia a la llegítima, el desheretament just, la declaració d'indignitat per a succeir i la  
prescripció extingeixen la respectiva llegítima individual.  
2. Els mateixos actes en relació amb l'únic o amb tots els legitimaris l'extingeixen totalment.  
3. En tots aquests casos la llegítima s'integra en l'herència sense que mai acreixi la dels altres  
legitimaris, sens perjudici del dret de representació.  
 
Article 451-28. Prescripció  
1. La pretensió per a exigir la llegítima i el seu suplement prescriu en tot cas al cap de deu  
anys a partir de la mort del causant.  
2. La prescripció se suspèn si l'hereu gravat amb el pagament de la llegítima és el cònjuge  
vidu del causant o convivent en unió estable. Malgrat la suspensió, el legitimari pot reclamar  
en qualsevol moment el pagament de la llegítima.  
 
Capítol II. La quarta vidual  
 
Article 452-1. Dret a la quarta vidual  
1. El cònjuge vidu que no hagi estat instituït hereu o legatari en la successió del seu cònjuge  
premort, amb un resultat equivalent, té dret, d'acord amb les disposicions d'aquest capítol,  
d'obtenir en la seva successió un valor patrimonial corresponent a una quarta part de  
l'herència.  
2. Només té dret a la quarta vidual el cònjuge que no tingui suficients recursos per satisfer les  
seves necessitats, atès el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni i el patrimoni  
relicte, i li confereix acció personal per reclamar dels hereus la quantitat necessària per  
atendre-les fins al màxim de la quarta part del valor de l'actiu hereditari net.  
3. El cònjuge vidu no té dret a reclamar la quarta vidual si al moment de l'obertura de la  
successió es troba en una de les situacions previstes a l'article 442-4 d'aquest Codi.  
4. Els mateixos drets corresponen al convivent en unió estable de parella en cas d'extinció per  
mort de la unió, en els termes de 442-5.  
 
 
Article 452-2. Quantia  
1. Per a la fixació de la quarta vidual cal atenir-se al valor de l'actiu hereditari net, deduïdes les  
despeses de darrera malaltia, enterrament i funeral del premort, sense cap addició i inclosa la  
llegítima.  
2. Per a determinar el dret a la quarta vidual, s'afegeixen al patrimoni del sobrevivent els béns  
que li puguin correspondre en l'herència del premort, encara que no els exigeixi o els renunciï,  
juntament amb el que tingui dret a percebre com a conseqüència de l'extinció del règim  
econòmic matrimonial.  
3. El cònjuge o convivent sobrevivent pot demanar la reducció o la supressió de les donacions  
entre vius atorgades pel causant amb la finalitat de defraudar la quarta vidual.  
 
Article 452-3. Pagament  
1. Els hereus del premort poden optar per satisfer al vidu o convivent la quarta vidual en béns  
de l'herència o en diners, encara que no n'hi hagi en l'herència.  
2. Són aplicables al pagament de la quarta vidual les disposicions del capítol primer d'aquest  
Títol, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.  
3. El cònjuge o convivent sobrevivent pot demanar que sigui anotada preventivament en el  
Registre de la Propietat la demanda de reclamació de la quarta vidual.  
 
Article 452-4. Extinció

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 87

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. El dret a reclamar la quarta vidual s'extingeix:  
a) Per renúncia.  
b) Per prescripció als quatre anys de la mort del causant.  
c) Per matrimoni del sobrevivent o per la convivència marital amb una altra persona, després  
de la mort del causant i abans d'haver-lo exercit.  
d) Per la mort del sobrevivent sense haver-lo exercit.  
2. El sobrevivent perd el dret a la quarta vidual si abandona o negligeix greument els fills  
comuns menors d'edat. Tanmateix no ha de restituir els fruits percebuts.  
 
Article 452-5. Llibertat de disposar  
En escriptura pública, es pot convenir i disposar lliurement sobre la quarta vidual, en forma de  
renúncia total o parcial i d'altres pactes que es considerin convenients, en els termes d'allò  
previst al Títol III d'aquest Llibre.  
 
TÍTOL VI. L'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA  
 
Capítol I. L'acceptació i la repudiació de l'herència  
 
Secció Primera. Disposicions generals  
 
Article 461-1. Exercici de la delació  
1. El cridat a l'herència pot lliurement acceptar-la o repudiar-la, tan bon punt té coneixement  
que s'ha produït la delació a favor seu.  
2. Si hi ha una pluralitat de cridats a l'herència, cadascun d'aquests pot acceptar-la o repudiarla amb independència dels altres.  
 
Article 461-2. Requisits  
1. L'acceptació i la repudiació de l'herència no poden ésser fetes parcialment, ni sota termini o  
condició.  
2. Les condicions i les restriccions a l'acceptació i la repudiació de l'herència s'han de tenir per  
no formulades.  
3. Llevat de voluntat contrària del testador, s'entén que el cridat en quotes diferents que  
n'accepta qualsevol d'aquestes accepta les restants, encara que li siguin deferides amb  
posterioritat per via de substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives.  
 
Article 461-3. Formes  
L'acceptació de l'herència pot ésser expressa o tàcita.  
 
Article 461-4. Acceptació expressa  
L'acceptació expressa ha d'ésser feta en document públic o privat, en el qual el cridat a  
l'herència ha de manifestar la voluntat d'acceptar-la o assumir el títol d'hereu.  
 
Article 461-5. Acceptació tàcita  
1. S'entén tàcitament acceptada l'herència quan el cridat realitza qualsevol acte que no pot  
realitzar si no és a títol d'hereu.  
2. La venda, la donació o la cessió del dret a l'herència que el cridat a aquesta fa a favor d'un  
estrany o a favor de tots els cohereus o d'algun d'ells implica l'acceptació de l'herència.  
3. La renúncia al dret de succeir, si es fa a canvi d'una contraprestació o a favor de sols algun  
o alguns dels cohereus, implica també l'acceptació de l'herència.  
 
Article 461-6. Repudiació  
1. La repudiació de l'herència ha d'ésser feta de forma expressa en document públic o  
mitjançant escrit dirigit al jutge competent.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 88

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. S'entén que l'herència ha estat repudiada quan el cridat hi renuncia gratuïtament, d'acord  
amb els requisits de forma assenyalats a l'apartat anterior, a favor de les persones a les quals  
hauria de ser deferida la quota del renunciant.  
 
Article 461-7. Acceptació de l'herència pels creditors  
1. Si el cridat repudia una herència en perjudici dels seus creditors, aquests poden demanar al  
jutge que els autoritzi a acceptar-la en nom i en lloc del repudiant, als únics efectes de fer  
efectius llurs crèdits sobre el patrimoni hereditari.  
2. Un cop satisfets els crèdits, el romanent hereditari es defereix d'acord amb allò previst pel  
causant i, en el seu defecte, per la successió intestada.  
3. Aquest dret dels creditors caduca als sis mesos a comptar de la repudiació.  
 
Article 461-8. Acceptació forçosa  
El cridat que hagi sostret o ocultat béns de l'herència perd la facultat de repudiar-la i esdevé  
hereu pur i simple, encara que manifesti la seva voluntat de repudiar l'herència d'acord amb  
els requisits que estableix la llei.  
 
Article 461-9. Capacitat per acceptar i repudiar  
1. Poden acceptar i repudiar l'herència les persones amb capacitat per a contractar i obligarse.  
2. Els pares poden acceptar les herències deferides als fills que estan en la seva potestat  
parental, i els tutors les que es defereixin a les persones en tutela. Aquestes acceptacions  
s'entén que són fetes a benefici d'inventari. Per a la repudiació és necessària l'autorització  
judicial.  
3. Els menors emancipats o els que han obtingut l'habilitació d'edat poden acceptar, ells sols,  
les herències que els han estat deferides, però necessiten dels corresponents complements  
de capacitat per a repudiar-les.  
4. L'acceptació de l'herència deixada per a sufragis o als pobres correspon a les persones  
designades pel testador i, subsidiàriament, a la Generalitat de Catalunya i a la confessió  
religiosa legalment reconeguda de què es tracti, segons les seves pròpies normes.  
 
Article 461-10. Capacitat de les persones jurídiques  
1. La capacitat i els requisits per a l'acceptació i la repudiació de les herències deferides a les  
persones jurídiques de dret públic o dret privat es regeixen per les seves respectives normes  
reguladores.  
2. A manca de les anteriors, hom ha d'aplicar les regles referents als actes de disposició de  
béns de la persona jurídica per a l'acceptació pura i simple i la repudiació.  
 
Article 461-11. Irrevocabilitat i impugnació  
1. L'acceptació i la repudiació de l'herència fetes vàlidament són irrevocables.  
2. L'acceptació i la repudiació poden ésser impugnades per manca de capacitat, i quan han  
estat fetes amb intimidació, violència, dol o error. S'entén que hi ha hagut error si amb  
posterioritat apareix un testament desconegut.  
3. El termini per a la impugnació és de quatre anys des de la declaració d'incapacitat, i des  
que hagi cessat la intimidació o la violència o s'hagi tingut coneixement del dol o de l'error.  
 
Article 461-12. Pluralitat de crides  
1. El cridat que repudia l'herència testamentària pot acceptar la intestada, però amb subjecció  
als llegats, els fideïcomisos i les altres càrregues que el testador hagi imposat.  
2. Si el cridat repudia l'herència intestada amb coneixement que és instituït hereu en  
testament, s'entén que repudia l'herència testada; però, si ho ignorava, la repudiació no el  
perjudica.  
 
Article 461-13. Imprescriptibilitat i interpel.lació judicial

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 89

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. El dret del cridat a acceptar o repudiar l'herència és imprescriptible.  
2. Les persones interessades en la successió, àdhuc els creditors de l'herència o del cridat,  
poden obtenir del jutge, tan bon punt hagin transcorregut trenta dies a comptar de la delació a  
favor seu, que assenyali un termini al cridat perquè manifesti si accepta o repudia l'herència.  
Aquest termini no pot excedir els seixanta dies naturals.  
3. Transcorregut el termini assenyalat a l'apartat anterior sense que el cridat accepti l'herència  
en escriptura pública o davant del jutge, hom considera que la repudia.  
 
Article 461-14. Dret de transmissió  
1. Mort el cridat sense haver acceptat ni repudiat l'herència deferida el dret a succeir  
mitjançant la seva acceptació i el de repudiar són transmesos sempre als seus hereus.  
2. Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat l'herència poden  
acceptar ambdues herències, però no poden acceptar la primera i repudiar la segona.  
3. En cas d'ésser diversos els hereus que accepten la segona herència, cadascun d'ells pot  
acceptar o repudiar la primera, independentment dels altres, i amb dret preferent d'acréixer  
entre ells.  
4. Les disposicions d'aquest article s'apliquen a la llegítima, els llegats i els fideïcomisos, en la  
mesura que ho permeti la seva especial naturalesa.  
 
Secció Segona. L'acceptació de l'herència pura i simple i a benefici d'inventari  
 
Article 461-15. Acceptació de l'herència a benefici d'inventari  
1. L'hereu pot, encara que el causant ho hagi prohibit, acceptar l'herència a benefici  
d'inventari, sempre que practiqui inventari amb aquesta finalitat, abans o després de  
l'acceptació de l'herència.  
2. La declaració de voler acceptar l'herència a benefici d'inventari es pot fer davant de notari o  
per escrit adreçat al jutge competent en la successió, i ha d'ésser feta en el termini de sis  
mesos a comptar del moment en què l'hereu té coneixement de la delació.  
3. L'acceptació de l'herència sense manifestar l'hereu que vol gaudir del benefici d'inventari no  
impedeix que així ho faci dins el termini legal per a la realització de l'inventari.  
 
Article 461-16. Inventari  
1. L'inventari de l'herència ha d'ésser formalitzat notarialment o judicialment, en el termini  
previst a l'apartat segon de l'article 461-15, i s'hi han de ressenyar els béns relictes, sense que  
calgui valorar-los, i els deutes i les càrregues hereditàries, amb indicació del seu import.  
2. No és considerat com a pres en forma l'inventari quan ha estat confeccionat de forma  
maliciosa, ometent béns en perjudici dels creditors del causant.  
3. L'hereu pot aprofitar un inventari de l'herència ja practicat per una altra finalitat.  
4. Per a la formació de l'inventari no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els  
creditors del causant i els interessats en l'herència.  
5. Durant el termini en què l'hereu formalitza l'inventari no poden accionar contra l'herència ni  
els legataris ni els fideïcomissaris.  
 
Article 461-17. Benefici legal d'inventari  
1. Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, a tots els efectes, els hereus que  
confeccionen un inventari de l'herència conforme als requisits de temps i forma previstos als  
articles precedents, encara que no manifestin la voluntat d'acollir-se al benefici d'inventari. S'hi  
equipara l'inventari formalitzat pels hereus en document privat que es presenta a una  
administració pública per a la liquidació dels impostos vinculats a la successió.  
2. També gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, encara que no hagin pres inventari,  
els hereus menors d'edat, estiguin o no emancipats, els incapacitats, els hereus de confiança,  
les entitats o els establiments benèfics, docents o de caràcter pietós i les entitats de dret  
públic.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 90

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Es consideren també acceptades a benefici d'inventari les herències deixades als pobres, a  
entitats sense ànim de lucre i, en general, les destinades a finalitats benèfiques, docents o  
pietoses.  
 
Article 461-18. Acceptació pura i simple  
En cas que l'hereu no practiqui l'inventari en el temps i en la forma prescrits, s'entén que  
l'herència ha estat acceptada purament i simple.  
 
Secció Tercera. Els efectes de l'acceptació de l'herència  
 
Article 461-19. Efectes de l'acceptació pura i simple  
Per l'acceptació de l'herència pura i simple l'hereu respon de les obligacions del causant i de  
les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó també amb els seus béns  
propis, indistintament.  
 
Article 461-20. Càrregues hereditàries  
Es consideren càrregues hereditàries, les despeses:  
a) De darrera malaltia, d'enterrament o incineració, funeral del causant i altres serveis  
funeraris.  
b) De formació d'inventari i de partició de l'herència.  
c) De defensa dels béns de l'herència, i les derivades de les actuacions judicials relatives a  
l'herència causades en interès comú.  
d) De lliurament de llegats, pagament de llegítimes o retribució de marmessors, i altres de  
naturalesa anàloga.  
 
Article 461-21. Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari  
L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari produeix els efectes següents:  
a) L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els  
seus béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència.  
b) Subsisteixen, sense extingir-se per confusió, els drets i els crèdits de l'hereu contra  
l'herència i les càrregues i les obligacions d'aquell a favor d'aquesta. L'hereu es pot fer  
pagament dels dits crèdits.  
c) Mentre no quedin pagats els deutes del causant i les càrregues hereditàries, no es poden  
confondre per a cap efecte en dany dels creditors hereditaris ni de l'hereu els béns de  
l'herència amb els propis o privatius de l'hereu.  
 
Article 461-22. Administració de l'herència beneficiària  
1. El benefici d'inventari no impedeix a l'hereu d'adquirir l'herència, possessionar-se'n i  
administrar-la.  
2. Abans de lliurar o de complir els llegats, l'hereu ha de procedir a pagar els creditors  
coneguts del causant a mesura que es presentin, sota la seva responsabilitat, i a cobrar-se els  
seus crèdits amb els diners que trobi a l'herència o que obtingui en la venda dels béns de la  
mateixa herència, sens perjudici dels que pugui adjudicar en pagament.  
3. Si, satisfets alguns o tots els legataris, apareixen creditors hereditaris desconeguts, sense  
que sigui suficient el romanent hereditari per a pagar-los, aquests poden repetir contra  
aquells.  
4. Els creditors particulars de l'hereu no poden perseguir els béns de l'herència fins que  
quedin pagats tots els creditors coneguts del causant.  
5. Perd el benefici d'inventari l'hereu que procedeixi fraudulentament en els pagaments i  
realitzacions de béns i, en general, en l'administració de l'herència beneficiària.  
 
Article 461-23. Obligació de sol.licitar el concurs de l'herència  
El gaudi del benefici d'inventari per l'hereu no l'eximeix de l'obligació de sol.licitar el concurs  
de l'herència si aquest és necessari.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 91

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 461-24. Béns adquirits per menors i incapacitats  
1. Els béns adquirits per títol successori per menors i incapacitats han d'ésser administrats per  
la persona que el causant hagi designat en heretament, testament o codicil, o, faltant aquesta  
designació, pels titulars de la potestat o pel tutor.  
2. Si el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat desheretats, els béns del  
menor o incapacitat han d'ésser administrats pel tutor o per l'administrador especialment  
designat.  
3. Per a la disposició o el gravamen de béns de menors i incapacitats adquirits per títol  
successori, s'aplica allò disposat pel causant, àdhuc en el cas que afecti la llegítima durant la  
minoria d'edat. En defecte de disposició del causant, regeixen les normes generals per a  
realitzar aquests actes.  
 
Secció Quarta. El benefici de separació de patrimonis  
 
Article 461-25. Benefici de separació de patrimonis  
1. Els creditors per deutes del causant o de l'hereu i els legataris poden obtenir del jutge  
competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l'hereu, per tal de  
salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d'aquest últim.  
2. El jutge, un cop fet prèviament l'inventari de l'herència i amb l'adequada justificació prèvia,  
concedeix aquest benefici i adopta, si escau, les mesures conduents a la seva efectivitat.  
3. Els creditors del causant i els legataris que obtinguin el benefici de separació tenen dret  
preferent per al cobrament de llurs crèdits i la percepció de llurs llegats respecte als creditors  
particulars de l'hereu, però mentre aquests últims no resultin pagats, els dits creditors no  
poden perseguir els béns privatius de l'hereu.  
 
Capítol II. El dret d'acréixer  
 
Article 462-1. Dret d'acréixer entre cohereus  
1. Instituïts conjuntament dos o més hereus en una mateixa herència sense assignació  
numèrica de parts o també quan la indicació de parts coincideix amb la divisió en quotes que  
seria procedent si hagués estat omesa, si per qualsevol causa algun d'ells no arriba  
efectivament a ésser-ho, la seva quota hereditària vacant acreix els altres cohereus, tret que  
el testador hagi prohibit el dret d'acréixer o que procedeixi el dret de transmissió, la substitució  
vulgar o, en la successió intestada, el dret representació.  
2. Instituïts conjuntament dos o més hereus en la mateixa quota o porció d'herència, si el que  
no arriba a ser hereu és del mateix grup, l'acreixement té lloc preferentment entre els altres  
del mateix grup, i solament en defecte d'aquests acreix als altres instituïts conjuntament.  
 
Article 462-2. Efecte del dret d'acréixer  
1. El cohereu que accepta la quota d'herència que li correspon directament adquireix també la  
que acreix a favor seu.  
2. L'acreixement sempre té lloc en proporció a les respectives quotes o participacions  
hereditàries i amb subsistència dels llegats i altres càrregues imposades pel causant que  
afectin la quota vacant, encara que ho hagin estat determinadament a càrrec de l'hereu que  
falti, posat que no siguin personalíssimes d'aquest.  
3. Els efectes del dret d'acréixer es retrotreuen al temps de la delació a favor dels hereus.  
4. Els hereus per dret de transmissió, per substitució vulgar o per fideïcomís i els adquirents  
de l'herència s'aprofiten, respectivament, del dret eventual d'acréixer de llur causant, hereu  
anterior o transmitent, qualsevol que sigui el temps en què l'acreixement tingui lloc, fora que el  
causant ho hagi prohibit o en el títol de la transmissió hom estableixi una altra cosa.  
 
Article 462-3. Increment forçós

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 92

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1. Si el dret d'acréixer no pot tenir lloc entre els hereus instituïts, la quota o la porció  
hereditària vacant incrementa necessàriament i proporcionalment les quotes dels altres  
hereus, en la forma que és establerta en el segon apartat de l'article 462-2.  
2. S'aplica la mateixa norma respecte a la quota hereditària de la qual el testador no ha  
disposat.  
 
Article 462-4. El dret d'acréixer en els llegats  
1. Entre els legataris cridats ensems a un mateix llegat és procedent el dret d'acréixer, si el  
testador no l'ha prohibit o ha ordenat una substitució vulgar.  
2. L'acreixement es produeix preferentment entre els legataris que a més d'ésser cridats  
conjuntament a un mateix llegat ho són en una mateixa clàusula.  
3. El dret d'acréixer és renunciable i té lloc subsistint els llegats, els fideïcomisos i les altres  
càrregues no personalíssimes imposades pel testador al legatari que no hagi arribat  
efectivament a ésser-ho.  
4. Si no pot tenir lloc el dret d'acréixer, la part vacant del llegat resta en benefici de l'hereu, del  
legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.  
 
Article 462-5. El dret d'acréixer en els fideïcomisos  
En les substitucions fideïcomissàries disposades a favor de diversos fideïcomissaris cridats  
conjuntament, la quota o la part d'herència o el llegat fideïcomesos que, una vegada deferit el  
fideïcomís, hagin correspost al qui per qualsevol causa no arribi a ésser-ho, acreix a favor dels  
altres que efectivament ho són, tot quedant, però, salvat el dret de transmissió en les  
substitucions fideïcomissàries a termini i la substitució vulgar en fideïcomís, expressa o tàcita.  
 
 
Capítol III. La comunitat hereditària  
 
Article 463-1. Objecte  
1. Si concorren a la successió, simultàniament, una pluralitat d'hereus adquireixen el patrimoni  
hereditari en proporció a les respectives quotes.  
2. Tanmateix, les obligacions i les càrregues hereditàries es divideixen en proporció a les  
respectives quotes dels cohereus, sense solidaritat entre ells.  
 
Article 463-2. Durada de la comunitat  
1. El causant pot ordenar, i els hereus convenir-hi unànimement, que, tant respecte a  
l'herència com a béns concrets d'aquesta, no es procedeixi a la partició durant un termini que  
no pot excedir els deu anys a comptar de l'obertura de la successió.  
2. El termini d'indivisió pot arribar als quinze anys respecte de l'immoble que sigui residència  
habitual d'un dels cohereus si aquest és cònjuge, convivent en unió estable o fill del causant.  
3. Si es fixa un termini superior d'indivisió, aquest ha d'ésser reduït quant a l'excés.  
4. Tot i haver-hi prohibició o pacte d'indivisió, a instància de qualsevol cohereu, el jutge pot  
autoritzar la partició o bestreta parcial en béns de l'herència o en diners encara que no n'hi  
hagi, si hi concorre una causa justa sobrevinguda.  
 
Article 463-3. Facultats d'ús i gaudi  
1. Cada cohereu té la facultat de fer ús dels béns i drets objecte de la comunitat hereditària  
d'acord amb la seva finalitat social i econòmica i de manera que no perjudiqui el dret dels  
altres cohereus.  
2. Els fruits i rendiments dels béns i drets hereditaris corresponen a cadascun dels cohereus  
en proporció a la seva partició en la comunitat hereditària.  
3. L'ús i el gaudi de determinats béns objecte de la comunitat hereditària de forma excloent  
per part d'un o alguns dels cohereus no impedeix que aquests béns puguin ésser objecte de  
la partició hereditària, a menys que aquesta situació n'hagi determinat la usucapió d'acord  
amb una possessió exclusiva.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 93

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 463-4. Administració  
1. L'administració dels béns i drets objecte de la comunitat hereditària correspon a tots els  
cohereus.  
2. Els actes d'administració ordinària s'acorden per la majoria dels cohereus segons el valor  
de la seva quota, mentre que pels actes d'administració extraordinària s'exigeix la majoria de  
tres quartes parts de les quotes hereditàries.  
3. Cada cohereu gaudeix de la facultat de realitzar els actes necessaris per a la conservació  
dels béns i drets hereditaris sense el consentiment dels altres cohereus.  
4. Els cohereus responen mancomunadament de les obligacions derivades de l'administració  
de l'herència indivisa en proporció a les respectives quotes hereditàries.  
5. A instància de qualsevol interessat, el jutge pot adoptar les mesures que cregui oportunes  
amb vista a conservar el cabal hereditari, fins i tot nomenar un administrador, si no hi ha cap  
persona especialment facultada per a administrar l'herència.  
 
Article 463-5. Disposició de béns hereditaris  
1. Els actes de disposició de béns i drets que formen part de la comunitat hereditària  
exigeixen el consentiment unànime dels cohereus.  
2. Passen a formar part de la comunitat hereditària els béns i els drets que s'han adquirit amb  
càrrec a una contraprestació que procedeix de l'herència indivisa o com a conseqüència de la  
pèrdua o privació d'un bé o dret objecte de la comunitat hereditària.  
 
Article 463-6. Disposició de la quota hereditària  
1. Cada cohereu pot disposar en escriptura pública de la seva quota hereditària.  
2. Si l'acte de disposició s'ha realitzat mitjançant compravenda o dació en pagament a favor  
de persona que no és cohereu, els altres cohereus poden exercitar, en proporció a les seves  
quotes respectives, els drets de tanteig i retracte.  
3. El termini per a l'exercici d'aquests drets és d'un mes des de la notificació de la decisió  
d'alienar i les seves circumstàncies, o des que s'assabentin d'aquesta, respectivament.  
 
Capítol IV. La partició i la col.lació  
 
Secció Primera. La Partició  
 
Article 464-1. Dret a la partició  
Tot cohereu pot demanar, en qualsevol temps, la partició de l'herència.  
 
Article 464-2. Suspensió de la partició  
La partició de l'herència se suspèn en els casos següents:  
a) Si és cridat a l'herència un concebut, fins que s'esdevingui el part o l'avortament.  
b) Si s'ha entaulat una demanda sobre filiació, fins que sigui dictada sentència ferma.  
c) Si s'ha iniciat un expedient d'adopció, fins que aquest acabi amb resolució ferma.  
d) Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de fecundació assistida  
després de la mort, fins que s'esdevingui el part o s'escoli el termini corresponent segons la  
llei.  
e) Si el causant ha fet alguna disposició a favor d'una persona jurídica que ha ordenat crear  
en el testament, fins que quedi constituïda vàlidament de conformitat amb la llei.  
 
Article 464-3. Oposició dels creditors  
Els creditors del causant poden oposar-se que es porti a terme la partició de l'herència fins  
que se'ls pagui o fianci l'import de llurs crèdits.  
 
Article 464-4. Igualtat

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 94

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

En la partició ha d'ésser guardada la possible igualtat, tant si es fan lots com si s'adjudiquen  
béns concrets.  
 
Article 464-5. Coses indivisibles  
1. Les coses indivisibles o que desmereixin en dividir-se i les col.leccions d'interès històric,  
científic o artístic han d'ésser adjudicades a un o més cohereus que, si escau, han de pagar  
als altres l'excés en diners d'acord amb el valor de mercat.  
2. Si hi ha diversos cohereus interessats, s'adjudiquen al més afavorit en l'herència i, si han  
estat afavorits per igual, decideix la sort.  
3. A manca d'interessats en l'adjudicació, es ven la cosa i se'n reparteix el preu entre els  
cohereus.  
4. Les disposicions de l'apartat anterior s'entenen sens perjudici de la voluntat del testador o  
de l'acord unànime dels cohereus.  
 
Article 464-6. Liquidació possessòria i despeses  
1. Els cohereus s'han de pagar recíprocament, en la partició de l'herència, les rendes i els  
fruits percebuts dels béns que la componen, les millores útils i necessàries que s'hi hagin fet i  
els danys causats per dol o culpa.  
2. Les despeses que en interès comú dels hereus ocasioni la partició han d'ésser deduïdes de  
l'herència.  
 
Article 464-7. Efecte de la partició  
Per la partició cada cohereu adquireix la propietat exclusiva dels béns adjudicats.  
 
Article 464-8. Sanejament  
Feta la partició, els cohereus queden obligats, recíprocament i en proporció al seu haver, a  
sanejament per vicis ocults i evicció dels béns adjudicats, excepte en els casos en què:  
a) La partició hagi estat feta pel testador.  
b) S'exclogui expressament aquesta garantia en la partició.  
c) L'evicció procedeixi d'una causa posterior a la partició o sigui soferta pel cohereu  
adjudicatari per culpa pròpia.  
 
Article 464-9. Adjudicació de crèdits i rendes  
1. Si s'adjudica a un cohereu un crèdit contra un tercer, els altres no responen de la  
insolvència sobrevinguda del deutor i només són responsables de la seva insolvència en el  
temps de fer-se la partició, tret d'un acord en contrari.  
2. La garantia de la solvència del deutor d'una renda periòdica dura tres anys des de la  
partició.  
 
Article 464-10. Partició pel testador  
1. La partició pot ésser duta a terme pel testador mateix, per acte entre vius o d'última  
voluntat, i pot comprendre tota l'herència, o només una part del cabal, o béns concrets i  
determinats.  
2. Si la partició és feta pel testador en l'acte mateix de disposició hereditària, les clàusules de  
partició prevalen sobre les dispositives en cas de contradicció. Si és feta en acte separat,  
prevalen les clàusules dispositives llevat que siguin revocables i puguin ésser efectivament  
revocades per l'acte de partició.  
3. Per disposició d'última voluntat el causant pot, si vol, imposar normes vinculants per a la  
partició.  
 
Article 464-11. Partició per comptador partidor  
1. El causant pot ordenar també que la partició sigui feta per un marmessor o comptador  
partidor, en els termes previstos en la llei.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 95

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Les funcions específiques de comptador partidor no poden ésser atribuïdes a cap hereu o  
cap legatari de part alíquota, llevat que aquest darrer sigui un ascendent de tots els hereus o  
sigui acceptat en document públic per tots els que tenen interès en l'herència.  
 
Article 464-12. Partició pels cohereus  
1. Si el causant no ha fet la partició ni ha encomanat a ningú aquesta facultat, els hereus la  
poden practicar de comú acord, de la manera que tinguin per convenient, prescindint, fins i tot,  
dels comptadors partidors nomenats pel causant, tret d'una disposició contrària expressa  
d'aquest.  
2. Els cohereus poden fer la partició provisional de l'herència, a tots els efectes legals,  
mitjançant adjudicació de béns concrets a compensar. Mentrestant queda ajornada la partició  
definitiva de l'herència.  
 
Article 464-13. Partició judicial i arbitratge successori  
1. Si els cohereus no procedeixen de comú acord, qualsevol d'ells pot instar la partició judicial.  
2. L'arbitratge successori té lloc quan ha estat ordenat per la voluntat del causant, d'acord  
amb la llei, o de comú acord entre tots els cohereus.  
 
Article 464-14. Rescissió per lesió de la partició  
1. La partició pot ésser rescindida per causa de lesió en més de la meitat del valor del conjunt  
de les coses adjudicades al cohereu, en relació al de la seva quota hereditària, estimats els  
béns al temps en què s'adjudicaren.  
2. Per causa de lesió no pot ésser impugnada la partició feta pel causant, llevat que aparegui  
o es presumeixi racionalment que no era aquesta la seva voluntat.  
3. L'acció per demanar la rescissió caduca als quatre anys, a comptar des que es féu la  
partició de l'herència, i s'ha de dirigir contra tots els cohereus.  
 
Article 464-15. Rectificació i nul.litat  
1. No es procedeix a cap altra partició quan els cohereus afectats arriben a un acord de  
rectificació o d'indemnització del perjudici sofert, ni tampoc quan es completa la partició  
addicionant els béns que s'hagin pogut ometre.  
2. La partició que es fa amb un a qui es va creure hereu, sense ser-ho, és nul.la.  
 
Article 464-16. Responsabilitat dels cohereus  
1. La partició de l'herència no modifica el règim de responsabilitat dels cohereus establert a  
l'article 463-1.  
2. El cohereu que abans de la partició ha pagat més del que li corresponia, segons la seva  
quota, pot reclamar dels altres la part proporcional d'aquests, durant un període de tres anys,  
a comptar de la partició.  
3. El cohereu creditor del difunt pot reclamar dels altres el pagament del seu crèdit, en la part  
que correspongui a cadascun d'ells, deduïda la part que li correspon com a cohereu.  
 
Secció Segona. La col.lació  
 
Article 464-17. Béns col.lacionables  
1. El descendent que com a hereu concorre amb un altre descendent també hereu en la  
successió d'un ascendent comú només ha de col.lacionar, als efectes de la partició de  
l'herència, els béns que ha rebut del dit causant per actes entre vius a títol gratuït per pagar-li  
la llegítima o imputables a ella, amb el límit de la seva quantia, o si en el moment de  
l'atorgament de la liberalitat hom estableix expressament que aquesta sigui col.lacionable.  
2. El causant no pot atribuir posteriorment el caràcter de col.lacionable als béns donats però sí  
que el pot suprimir lliurement en testament o codicil així com prohibir la col.lació en la seva  
successió.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 96

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Un cop oberta la successió, els cohereus poden renunciar lliurement a la pràctica de la  
col.lació.  
 
Article 464-18. Col.lació de donacions en situació de dependència  
No obstant el disposat a l'article 464-17, i llevat que el causant disposi altrament, són  
col.lacionables les donacions atorgades pel causant a favor d'un o diversos dels cohereus fills  
seus per tal d'adquirir un habitatge o establir una activitat professional, industrial o mercantil,  
que els proporcioni una independència personal o econòmica, si a la mort del causant hi ha  
altres fills cohereus que encara es troben en situació de dependència.  
 
Article 464-19. Col.lació en lloc d'ascendents  
El nét hereu en la successió del seu avi ha de col.lacionar les donacions o liberalitats rebudes  
pel seu pare i que si visqués hauria hagut de col.lacionar en la mateixa successió, posat que  
el nét sigui també hereu d'aquest i quant al tot o la part dels béns que hagi arribat al seu  
poder.  
 
Article 464-20. Persones beneficiàries  
La col.lació només beneficia els cohereus que són descendents del causant i no pot aprofitar  
als legataris ni als creditors de l'herència.  
 
Article 464-21. Valoració dels béns col.lacionables  
1. Els béns col.lacionables es computen pel valor que tenien al temps de morir el causant,  
amb aplicació del que disposa l'article 451-5.  
2. El valor que resulti s'imputa a la quota hereditària del cohereu que ha de col.lacionar, però  
si el valor excedeix la quota l'hereu resta al marge de la partició i no ha de restituir l'excés,  
llevat que afecti la llegítima.  
 
Capítol V. La protecció del dret hereditari  
 
Article 465-1. L'acció de petició d'herència  
1. L'hereu té l'acció de petició d'herència contra qui la posseeix, en tot o en part, a títol d'hereu  
o sense al.legar cap títol, per tal d'obtenir el reconeixement de la seva qualitat d'hereu i la  
restitució dels béns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu causant sobre  
els béns singulars que la constitueixen.  
2. L'acció de petició d'herència és procedent també contra els hereus del posseïdor o hereu  
aparent i contra els adquirents de la totalitat o d'una quota d'herència.  
3. L'acció de petició d'herència és imprescriptible, salvats els efectes de la usucapió respecte  
de béns singulars.  
 
Article 465-2. Règim jurídic de l'hereu aparent  
1. L'hereu aparent de bona fe que ha alienat béns de l'herència solament ha de restituir a  
l'hereu real el preu o la cosa que com a contraprestació ha obtingut amb l'alienació onerosa o  
el que ha adquirit amb ells, subrogant-se en les accions per reclamar el preu o la cosa que  
hom degui encara.  
2. L'hereu real no pot reivindicar dels adquirents de bona fe i a títol onerós els béns alienats  
per l'hereu aparent.  
3. Regeixen les normes de l'acció reivindicatòria, distingint, però, segons que l'hereu aparent  
ho hagi estat de bona fe o no, per a la devolució de fruits, abonaments de millores i les  
responsabilitats del dit hereu aparent vençut en el judici de petició d'herència.  
 
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES  
 
Primera. Principi general

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 97

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Es regeixen per aquesta Llei les successions obertes i els testaments, codicils, memòries  
testamentàries i pactes successoris atorgats després de la seva entrada en vigor.  
 
Segona. Testaments, codicils i memòries testamentàries atorgats amb anterioritat a l'entrada  
en vigor d'aquesta Llei.  
1. Són vàlids tots els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats d'acord  
amb la legislació anterior si compleixen les formes exigides en ella. Amb tot, si han de regir  
una successió oberta després de la seva entrada en vigor, també són vàlids si s'ajusten a les  
exigències formals i materials d'aquesta Llei.  
2. En les successions obertes després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, però regides per  
actes atorgats abans, s'apliquen les regles merament interpretatives de la voluntat del causant  
establertes en la legislació derogada. Amb tot, s'ha d'aplicar a aquests actes el que disposa  
l'article 423-13.  
 
Tercera. Testament davant Rector  
1. Els testaments davant Rector atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei caduquen  
si no es protocol.litzen en el termini de quatre anys a partir de la seva entrada en vigor, si el  
causant ha mort abans. Si el causant ha mort després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el  
termini de quatre anys es comptarà des de la seva mort.  
2. El Departament de Justícia adoptarà les mesures adients per facilitar la protocol.lització  
dels testaments davant Rector dipositats als arxius parroquials.  
 
Quarta. Fideïcomisos  
1. Els fideïcomisos es regeixen pel dret vigent al moment de la mort del fideïcomitent.  
2. Les normes d'aquesta Llei relatives als efectes del fideïcomís s'apliquen mentre està  
pendent, malgrat que la successió hagi estat oberta abans de la seva entrada en vigor.  
3. En cas que l'hereu fiduciari no hagi detret la quarta trebel.liànica que li pugui correspondre,  
disposa d'un termini de quatre anys per a fer-ho a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.  
4. Als fideïcomisos de residu pendents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'aplica el dret vigent  
al moment de la mort del fideïcomitent, inclòs en allò relatiu als seus efectes mentre està  
pendent. La mateixa regla s'aplica a les substitucions preventives de residu.  
5. Els assentaments referents a fideïcomisos condicionals en què el fiduciari hagi transmès o  
gravat els béns immobles caducaran i podran cancel.lar-se presentant al registre de la  
propietat sol.licitud en instància de qualsevol interessat en els casos següents:  
a) Que no consti al Registre que qualsevol possible fideïcomissari hagi acreditat la vigència  
del seu dret. Aquesta acreditació podrà fer-se per instància de qualsevol persona que pugui  
ser cridada com a fideïcomissària en cas de complir-se la condició.  
b) Que s'acrediti que el fiduciari, pel cas de ser viu, tingués més de cent anys o que hagin  
transcorregut més de seixanta anys des de la transmissió o gravamen.  
 
Cinquena. Retribució de marmessors i dels hereus de confiança  
Respecte de la retribució dels hereus de confiança i de marmessors designats en actes  
atorgats abans de la seva entrada en vigor, però relatius a herències obertes amb  
posterioritat, si no s'ha previst expressament cap remuneració o que el càrrec sigui gratuït, els  
correspon un cinc per cent del valor de l'herència, si el marmessor és universal, i un dos per  
cent si el marmessor és particular.  
 
Sisena. Heretaments  
1. Els heretaments atorgats d'acord amb els requisits de capacitat i forma que exigia el dret  
vigent al moment del seu atorgament seran vàlids encara que l'heretant mori després de  
l'entrada en vigor d'aquesta Llei.  
2. Els drets i obligacions que resulten dels heretaments atorgats abans de l'entrada en vigor  
d'aquesta Llei es regeixen pel dret vigent al moment del seu atorgament.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 98

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

3. Els altres efectes de la successió resten sotmesos al dret vigent al moment de la mort del  
causant.  
 
Setena. Preterició de legitimaris  
Les disposicions relatives a nul.litat del testament per preterició errònia de legitimaris dels  
articles 451-17 i 451-18 s'apliquen a les successions obertes a partir de la seva entrada vigor.  
 
Vuitena. Reserva  
En les successions obertes abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, si els fets que donaven  
lloc a reserva legal no s'han produït, cap bé no passarà a tenir la qualitat de reservable i el  
cònjuge supervivent en serà propietari lliure.  
 
Novena. Terminis de prescripció i caducitat  
Els terminis establerts en la legislació anterior s'apliquen a les successions obertes abans de  
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, tret que els que aquesta estableix siguin més curts. En  
aquest darrer cas, la prescripció o la caducitat es consuma amb el transcurs del nou termini,  
que comença a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Tanmateix, si el termini  
establert per la legislació anterior, tot i ésser més llarg, s'exhaureix abans que el termini  
previst per aquesta Llei, s'aplica aquell termini.  
 
Desena. Regla d'integració  
En tot allò no previst en les Disposicions Transitòries d'aquesta Llei, les successions obertes  
abans de la seva entrada en vigor es regeixen per la llei aplicable en el moment de l'obertura  
de la successió, segons resulti de les Disposicions Transitòries que estableixen el Decret  
Legislatiu 1/1984, de 19 de juliol, les Lleis 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada,  
11/1987, de 25 de maig, de reforma de les reserves legals, 8/1990, de 9 d'abril, de modificació  
de la regulació de la llegítima, i 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per  
causa de mort en el dret civil de Catalunya.  
 
DISPOSICIÓ ADDICIONAL  
 
Règim tributari  
En el termini d'un any el Govern remetrà un projecte de Llei al Parlament per harmonitzar la  
normativa tributària vigent a les institucions successòries previstes al Llibre IV del Codi civil.  
 
DISPOSICIONS FINALS  
 
Primera. Derogatòria  
Queda derogada la Llei 40/1991, de 30 de desembre, Codi de Successions per causa de mort  
en el dret civil de Catalunya.  
 
Segona. Modificació del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya  
Es modifiquen els següents articles del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya:  
 
a) A l'apartat 3 de l'article 531-9 es substitueix l'incís "del Codi de Successions per Causa de  
Mort" per "del Llibre quart".  
 
b) A l'apartat 2 de l'article 531-18 es substitueix l'incís "l'article 166 del Codi de Successions"  
per "l'article 428-6".  
 
c) A l'apartat 6 de l'article 531-19 es substitueix l'incís "articles 87 a 89 del Codi de  
Successions" per "articles 431-20".  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 99

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

d) A l'apartat 1 de l'article 531-26 es suprimeix la lletra b) i les actuals lletres c) i d) passen a  
ser, respectivament, les lletres b) i c).  
 
e) A l'apartat 2 de l'article 561-1 es substitueix l'incís "el Codi de Successions" per "el Llibre  
quart".  
 
f) A l'article 561-15 es substitueix l'incís "a l'article 204 del Codi de Successions" per "a l'article  
426-4".  
 
g) A l'apartat 1 de l'article 569-41 es substitueix l'incís "si la caució a què fa referència l'article  
207 del Codi de Successions" per "si la garantia a què fa referència l'article 426-19".  
 
h) A l'apartat 3 de l'article 569-41 es substitueix l'incís "els articles del 217 al 228 del Codi de  
Successions" per "els articles 426-29 a 426-37".  
 
Tercera. Entrada en vigor  
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de juliol de 2007.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 100

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

AVANTPROJECTE DE LLEI del Diari Oficial de la Generalitat de  
Catalunya
 
 
Preàmbul  
 
I.  
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) té els seus antecedents històrics en el  
Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el número 1 del qual aparegué el 3 de maig de 1931  
amb la instauració de la Generalitat republicana. A partir del 31 de desembre següent passà a  
anomenar-se Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, fins que, el 26 d'agost de 1936,  
esdevingué Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El darrer número d'aquesta època fou  
publicat el 25 de gener de 1939. De tota manera, la voluntat de supervivència a l'exili es  
manifestà en l'edició de tres números que sortiren amb la mateixa capçalera del Diari Oficial,  
publicats pel president Josep Tarradellas a França. El número 1 porta data de juny de 1956; el  
número 2, de maig de 1977, i el número 3, d'agost del mateix any.  
 
Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 5 d'octubre de 1977, s'inicià la segona  
època de la Generalitat contemporània i es reprengué la publicació del Diari Oficial de la  
Generalitat de Catalunya: el 5 de desembre de 1977 aparegué el número 1, amb la publicació  
del Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la Generalitat  
de Catalunya. En el número 2, de 12 de gener de 1978, es publicà, entre altres, l'Ordre del  
president de 7 de gener de 1978 per la qual s'oficialitzava la represa de la publicació del Diari  
Oficial de la Generalitat i es feia extensiva al núm. 1, ja editat. Així, el DOGC es convertia  
novament en "òrgan d'edició oficial de les disposicions d'interès i observança general  
emanades d'aquest organisme d'autogovern".  
 
II.  
La publicitat de les normes és un principi general del dret, garantit a l'article 9.3 de la  
Constitució, com a requisit general per a l'eficàcia de les normes dictades pels poders públics,  
i com a garantia del principi de seguretat jurídica.  
 
L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 65, estableix el requisit de la publicitat de  
les lleis de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat i, a l'article 68.5, disposa que totes  
les normes, disposicions i actes emanats del Govern o de l'Administració de la Generalitat  
seran publicats en el Diari Oficial. Aquests requeriments també estan expressats als articles  
52 i 60 de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions  
públiques i del procediment administratiu comú.  
 
III.  
El temps transcorregut des de l'Ordre de 7 de gener de 1978 i l'experiència acumulada en la  
seva aplicació i el posterior desenvolupament amb eines informàtiques aconsellen una nova  
regulació del DOGC, d'acord amb les exigències socials actuals, i dotar de validesa jurídica la  
versió digital del Diari Oficial accessible per internet, en coherència amb l'article 45 de la Llei  
30/1992.  
 
L'anomenada societat del coneixement, és a dir, la plena incorporació de les tecnologies de la  
informació i la comunicació a les activitats socials i econòmiques, constitueix un factor  
estratègic essencial per al desenvolupament del país en un escenari de vertiginós avenç  
tecnològic i de mundialització de les comunicacions i de la informació. A més, les  
administracions públiques estan cridades a realitzar un paper fonamental per aconseguir una  
efectiva extensió i implantació de l'ús de les eines informàtiques entre els ciutadans i les  
ciutadanes. Els poders públics poden contribuir més que cap altre agent o entitat a la  
generalització d'una "cultura digital" mitjançant els serveis públics electrònics, a la possibilitat

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 101

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

de relacionar-se amb l'Administració a través dels esmentats mitjans i a la seva aplicació als  
processos interns de treball i de gestió.  
 
En aquest sentit, un dels eixos fonamentals d'aquesta Llei és el reconeixement del Diari  
Oficial com a servei públic universal i gratuït, lliurement accessible a internet per tots els  
ciutadans i ciutadanes mitjançant l'edició en format digital, que la present Llei oficialitza i dota  
de plena autenticitat i validesa jurídica. D'altra banda, la gratuïtat de l'edició digital obliga a  
modificar també el règim econòmic del DOGC, amb la supressió de la taxa d'adquisició i  
subscripció a l'edició impresa.  
 
IV.  
Atès que la Llei 5/2002, de 4 d'abril, reguladora dels butlletins oficials de les províncies, ho  
autoritza, la present Llei també preveu la possibilitat d'integració dins el DOGC dels butlletins  
oficials de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb l'acord previ de les  
diputacions provincials respectives, a fi que les institucions i les administracions públiques  
catalanes disposin d'un mitjà de publicació conjunt.  
 
Igualment, convé diferenciar les normes reguladores del DOGC digital, compreses en aquesta  
Llei, de les normes que afecten l'organització, el funcionament i el finançament de l'entitat de  
la Generalitat que el gestiona, que queden fora de l'àmbit d'aquesta Llei.  
 
CAPÍTOL I  
Disposicions generals  
 
Article 1  
Contingut  
 
1. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (en endavant DOGC) és el mitjà de publicació  
oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els  
acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes del Govern i  
de l'Administració de la Generalitat, així com d'altres organismes o administracions públiques,  
i particulars, quan així estigui previst a l'ordenament jurídic.  
 
2. També es publiquen al DOGC els documents de les administracions públiques i els  
particulars d'inserció voluntària, d'acord amb les previsions d'aquesta Llei i la normativa que la  
desplegui.  
 
3. Els documents publicats al DOGC digital tenen la consideració d'oficials i autèntics.  
 
4. La data de publicació consta a la capçalera del DOGC i determina el còmput de l'entrada en  
vigor de les normes i de l'efectivitat i terminis dels actes administratius i altres actes.  
 
Article 2  
Finalitat  
 
El DOGC és l'instrument de la Generalitat de Catalunya que garanteix els principis  
constitucionals de publicitat de les normes i de seguretat jurídica.  
 
Article 3  
Format d'edició i garanties  
 
1. El DOGC s'edita oficialment en format digital accessible per internet al web ubicat a l'adreça  
electrònica que el Govern de la Generalitat determini. Les eventuals edicions o reproduccions

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 102

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

en suports físics deriven del format digital, que n'és el prototip i el garant de la seva  
autenticitat i dels seus efectes jurídics.  
 

2. El DOGC és un servei públic d'accés universal i gratuït.  
 
3. L'edició digital del DOGC se sotmet al principi de continuïtat. No obstant això, si incidències  
greus de caràcter tècnic i general afecten la xarxa i ocasionen la impossibilitat d'accedir al  
DOGC digital a través d'internet, l'Administració de la Generalitat, d'acord amb l'article 10, ha  
de posar a disposició pública còpies de les imatges de pàgina del DOGC que conté els  
documents autèntics.  
 
4. L'òrgan gestor del DOGC garanteix l'autenticitat i la integritat de tots els continguts del  
DOGC editats digitalment i la confidencialitat en els accessos a aquests continguts.  
 
5. Prèvia comunicació de l'òrgan competent, es pot limitar l'accés a les dades de caràcter  
estrictament personal quan hagi transcorregut el termini d'exposició pública previst a la norma  
que n'exigeix la publicació.  
 
Article 4  
Llengua de publicació  
 
El DOGC digital s'edita oficialment en versió catalana i castellana, i les disposicions i els actes  
que afecten exclusivament la Vall d'Aran s'hi publiquen també en versió aranesa.  
 
Article 5  
Estructura del DOGC  
 
L'estructura de l'edició del DOGC s'ha de regular per reglament. A la capçalera hi figura com a  
mínim el senyal de la Generalitat de Catalunya i la denominació "Diari Oficial de la Generalitat  
de Catalunya".  
 
 
CAPÍTOL II  
Procediments de publicació  
 
Article 6  
Utilització de mitjans electrònics  
 
1. El Govern i l'Administració de la Generalitat han d'impulsar la utilització dels mitjans  
electrònics en la tramesa dels documents a publicar en el DOGC i en la prestació dels serveis  
del DOGC, garantint en tot cas l'autenticitat, integritat, conservació i la recepció per la persona  
destinatària dels documents en les seves diverses tipologies.  
 
2. La gestió dels documents que es publiquen en el DOGC es basa en les transmissions  
electròniques amb signatura electrònica reconeguda i la seva constància en el registre  
telemàtic habilitat a l'efecte.  
 
Article 7  
Obligació de publicar  
 
1. Es publiquen en el DOGC les lleis de Catalunya, les disposicions i els actes del Govern, de  
les diverses Administracions públiques i de l'Administració de justícia que hi hagin de ser  
inserits en virtut d'una disposició legal o reglamentària, siguin d'inserció obligatòria o

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 103

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

voluntària, així com els altres actes o anuncis que aquelles administracions hi remetin, sense  
perjudici del règim econòmic establert al capítol III.  
 
L'ordre d'inserció correspon a l'òrgan del Parlament, del Govern o de l'Administració que tingui  
atribuïda aquesta competència i ha de ser acomplerta sempre que es donin els requisits  
establerts en aquesta Llei i en les disposicions que la despleguin.  
 
2. Els anuncis particulars també s'han d'inserir en el DOGC en els supòsits en què així ho  
estableixi la normativa d'aplicació.  
 
Article 8  
Publicació de documents  
 
1. Els documents s'han de publicar tal com hagin estat redactats pel remitent, i no es poden  
modificar llevat que l'òrgan remitent ho autoritzi de manera fefaent.  
 
2. La publicació en el DOGC de les lleis aprovades pel Parlament s'ha de fer en la forma  
prevista a l'Estatut d'autonomia.  
 
La publicació de les disposicions i actes administratius es fa en la forma que determini el  
desplegament reglamentari d'aquesta Llei.  
 
3. Llevat que es produeixin retards per causes no imputables als serveis del DOGC, la  
publicació dels documents s'ha de fer en el termini màxim de quinze dies hàbils de la recepció  
de l'ordre d'inserció o, si escau, del pagament de la taxa corresponent. En el cas d'aplicació  
de la taxa d'urgència, el termini màxim de publicació és de tres dies.  
 
Els documents rebuts en els serveis del DOGC tenen caràcter reservat, i no se'n pot facilitar  
informació prèvia a la publicació, excepte si hi ha autorització expressa del remitent.  
 
4. Si algun document es publica amb errades que n'alterin o modifiquin el contingut, s'ha de  
reproduir correctament en la seva totalitat o en la part necessària.  
 
Si l'errada és atribuïble als serveis del DOGC, la correcció d'errada s'ha de publicar per  
iniciativa del mateix Diari Oficial. En un altre cas, la correcció l'ha de redactar i trametre  
l'organisme o càrrec emissor. En tots els casos, la publicació de la correcció d'errades s'ha de  
fer tan bon punt es detecten o es comuniquen.  
 
Article 9  
Acreditació de les persones que ordenen les insercions  
 
Les autoritats i funcionariat facultats per signar electrònicament l'ordre d'inserció dels  
documents destinats a la publicació en el DOGC han de constar en un registre.  
 
Amb aquest objecte, els òrgans corresponents del Parlament, del Govern, de les  
administracions públiques o de l'Administració de justícia han d'acreditar, segons la seva  
normativa específica, les persones facultades per ordenar les insercions, així com les  
modificacions que s'hi puguin produir.  
 
Article 10  
Consulta, distribució i custòdia de l'edició del DOGC  
 
1. L'Administració de la Generalitat ha de facilitar la consulta pública i gratuïta del DOGC  
digital. Els llocs i les formes de consulta es determinen reglamentàriament.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 104

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Aquesta obligació és extensiva a les entitats locals i a les universitats públiques de Catalunya.  
 
2. Les persones interessades poden obtenir una còpia en paper o una descàrrega en format  
digital de les edicions del DOGC, expedides o obtingudes a través de mitjans de la  
Generalitat, sens perjudici del règim econòmic corresponent.  
 
3. S'han d'adoptar les mesures de seguretat que calgui per tal que totes les dades de caire  
informàtic i els possibles fitxers que conformen cada edició digital del DOGC siguin custodiats  
de manera que se'n garanteixi l'arxivament, la conservació i la inalterabilitat.  
 
Amb la mateixa finalitat s'ha de regular, si cal, el procediment per a l'obtenció d'impressions en  
format paper de l'edició digital.  
 
 
CAPÍTOL III  
Règim econòmic  
 
Article 11  
Subscripcions  
 
El DOGC pot oferir serveis complementaris al servei bàsic regulat a l'article 3.2. La recepció  
dels serveis complementaris requereix la sol$licitud corresponent per part de les persones  
interessades i l'acceptació de les condicions que s'estableixin .  
 
Article 12  
Taxa de publicació d'anuncis  
 
1. La taxa de publicació d'anuncis es regula a la legislació sobre taxes de la Generalitat de  
Catalunya.  
 
2. Estan exemptes del pagament de la taxa els edictes i anuncis de jutjats i tribunals, quan la  
inserció s'ordena d'ofici o bé quan així ho disposa la legislació sobre assistència jurídica  
gratuïta.  
 
Article 13  
Convenis de col$laboració  
 
1. L'Administració de la Generalitat i les altres administracions públiques poden subscriure  
convenis de col$laboració per tal d'establir sistemes específics per a la realització de la  
liquidació i pagament global de les taxes per publicació de documents.  
 
2. Amb la mateixa finalitat, es poden subscriure convenis per al pagament de les taxes  
corresponents a la publicació d'anuncis particulars.  
 
DISPOSICIONS ADDICIONALS  
 
Primera  
Integració dels butlletins oficials de les províncies  
 
1. El DOGC pot integrar els butlletins oficials de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i  
Tarragona, amb l'acceptació prèvia de la diputació provincial respectiva.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 105

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

2. Un cop feta la integració, el que disposa l'article 2 s'entén sens perjudici de la titularitat dels  
butlletins oficials de les províncies.  
 
3. A l'encapçalament del DOGC hi ha de figurar que inclou els butlletins oficials de les  
províncies respecte dels quals s'hagi produït la integració.  
 
Segona  
Mitjans electrònics  
 
El Govern i l'Administració de la Generalitat han d'impulsar la innovació i millora en la tramesa  
dels documents a publicar en el DOGC i en la prestació dels seus serveis. A aquests efectes,  
es podran admetre nous mitjans electrònics, en la forma que s'estableixi reglamentàriament,  
sempre que estigui garantida l'autenticitat, integritat, conservació i recepció per part del  
destinatari.  
 
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA  
 
Única  
Estructura del DOGC  
 
En tant que aquesta Llei no es desplegui mitjançant reglament, de conformitat amb el que  
preveu l'article 5, el DOGC es publica amb l'actual estructura en seccions.  
 
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA  
 
Queden derogades les disposicions de caràcter normatiu del mateix rang o de rang inferior en  
tot el que contradiguin el que disposa aquesta Llei o s'hi oposin.  
 
DISPOSICIONS FINALS  
 
Primera  
Modificació de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat  
de Catalunya  
 
1. El capítol II del títol II de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, passa a denominar-se de la  
manera següent:  
 
"Taxa per la publicació d'anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, gestionat per  
l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya".  
 
2. Es modifica l'article 52 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, que queda redactat de la  
manera següent:  
 
"Constitueix el fet imposable de la taxa la publicació d'anuncis de l'edició digital del Diari  
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)."  
 
3. Es modifica l'article 53 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, que queda redactat de la  
manera següent:  
 
"És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que sol$licita la publicació d'anuncis  
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."  
 
4. Es suprimeix el número 1 de l'article 55 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre.  
Segona

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 106

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Desplegament de la Llei  
 
El Govern de la Generalitat i la persona titular del departament competent per raó de la  
matèria, en l'àmbit de les competències respectives, han de dictar les normes necessàries per  
al desplegament i l'execució d'aquesta Llei.

.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 107

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

PROJECTE DE DECRET PEL QUAL ES REGULEN LES CONDICIONS PER  
A L'EXERCICI DE DETERMINADES TERÀPIES NATURALS.  
 
L'existència de diverses maneres d'entendre la persona, el diagnòstic, la malaltia i el  
tractament, relacionades amb la tradició de les diferents cultures, condiciona els criteris o les  
opcions mèdiques i terapèutiques distintes. Aquestes concepcions diverses es troben tant a la  
medicina oficial, convencional o al·lopàtica, com a la resta de criteris anomenats no  
convencionals, complementaris, alternatius, naturals o holístics. Cada un d'aquests criteris  
utilitza remeis o tècniques diferents.  
 
Els criteris en que es basen les teràpies naturals parteixen d'una base filosòfica diferent a la  
que suporta la medicina convencional o al·lopàtica i apliquen processos de diagnòstic i  
terapèutics propis.  
 
En el si del països de la Unió Europea es constata un increment en l'ús de teràpies naturals  
per a la satisfacció de les necessitats de salut i confort de la població. Paral·lelament a  
aquesta demanda, s'observa que aquestes pràctiques susciten un interès creixent, tant per als  
professionals sanitaris com per a persones que no ho són. En conseqüència, cada vegada hi  
ha més països que regulen aquesta nova realitat per tal de garantir les condicions de pràctica,  
de rigor, de responsabilitat i de defensa de la salut pública.  
 
En els països que ja reconeixen oficialment els diferents criteris i les teràpies naturals que  
utilitzen, s'observa una tendència a integrar aquestes pràctiques en els sistemes de salut,  
coexistint amb la medicina convencional o al·lopàtica.  
 

Entre altres iniciatives europees destinades a reconèixer les teràpies naturals, s'ha de  
destacar que la Comissió Europea va obrir, entre 1994 i 1996, dues línies pressupostàries per  
a la recerca científica vinculada a les medicines alternatives i complementaries. D'altra banda,  
el Parlament Europeu va aprovar, al març de 1997, l'informe de Paul Lannoye sobre l'estatus  
d'aquestes medicines, en què fa recomanacions als estats membres respecte a llur  
reconeixement, regulació i harmonització. Finalment, cal assenyalar que hi ha governs que  
financen programes d'investigació per promoure un millor coneixement d'aquestes pràctiques  
terapèutiques com és el cas d'Alemanya i de la Gran Bretanya.  
 
Mitjançant la Resolució 870/V, de 17 de març de 1999, el Parlament de Catalunya instà al  
Govern a constituir un comitè d'experts per impulsar una anàlisi sobre les medicines no  
convencionals a Catalunya, prèviament a la seva reglamentació, seguint les recomanacions  
del Parlament europeu. El Grup de Treball en matèria de medicines no convencionals que es  
constituí a l'efecte, mitjançant Resolució de la Conselleria de Salut de 16 de juliol de 1999,  
elaborà un ampli informe que es troba a la base de la regulació present.  
 
La medicina convencional o al·lopàtica només pot ser aplicada per professionals sanitaris,  
que, en conseqüència, són les úniques persones habilitades per fer un diagnòstic i un  
tractament al·lopàtics. En canvi, els criteris en què es basen les teràpies naturals, que són  
objecte de regulació en aquest Decret, poden ser aplicats per personal sanitari i per pràctics  
en les teràpies naturals, aquests darrers sempre que acreditin disposar d'uns mínims  
coneixements específics, que han de ser objecte d'aprovació per part de l'Administració  
sanitària, d'acord amb les disposicions d'aquest Decret.  
 
La voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya és la de reconèixer i regular l'exercici  
de les teràpies naturals com a activitats orientades al foment de la salut i al benestar de les  
persones. La diversitat dels continguts formals essencials i mínims d'aquestes disciplines i la  
variabilitat en els coneixements de tots aquells que practiquen les teràpies naturals han portat  
al Departament de Salut a l'elaboració dels continguts mínims de coneixements corresponents

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 108

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

a cadascuna de les teràpies incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret i d'un sistema  
d'avaluació de les competències que s'atribueix a l'Institut d'Estudis de la Salut, organisme  
autònom del Departament de Salut i la seva aprovació al/a la conseller/a de Salut.  
 
La formació específica per a la pràctica de les modalitats de teràpies naturals objecte de  
regulació, s'ha de dur a terme en centres de formació acreditats i ha de ser a càrrec de  
personal amb formació acreditada. En aquest Decret es regulen també els requisits  
d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals així com dels professionals  
que s'hi dediquen. L'acreditació per l'Institut d'Estudis de la Salut per a l'aplicació d'una o  
vàries teràpies naturals incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret habilita per valorar  
l'estat del/de la pacient i aplicar la teràpia natural corresponent sempre que no hi hagi  
patologia diagnosticada que ho contradigui o alerta que recomani l'atenció dins el sistema  
sanitari.  
 
No és objecte de regulació en aquest Decret el procediment d'autorització de les unitats  
assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.  
 
D'altra banda, per tal de garantir una millora continua en el desenvolupament de l'exercici de  
les teràpies naturals, el Departament de Salut ha de comptar amb la col·laboració d'experts en  
aquesta matèria. Amb aquesta finalitat es crea la Comissió Assessora per a la Regulació de  
les Teràpies Naturals.  
 
Mitjançant aquest Decret el Departament de Salut inicia un procés de reconeixement de la  
utilització d'altres teràpies diferents de les de la medicina convencional o al·lopàtica amb la  
seguretat que la sinergia d'ambdues produirà una millora del benestar de les persones.  
 
Aquest Decret respon a la finalitat de protegir la salut de les persones, i es dicta d'acord amb  
l'article 43 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret de tots els ciutadans a la  
protecció de la salut i la competència dels poders públics per organitzar i tutelar la salut  
pública, en exercici de les competències compartides en matèria de sanitat i salut pública, i  
de les competències exclusives en matèria d'ensenyament no universitari, previstes als  
articles 162. 2 i 131.1 de l'Estatut d'Autonomia, respectivament.  
 
La intervenció administrativa en la regulació de les teràpies naturals troba específica  
habilitació en els articles 1.1. i 24 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, que  
estableixen la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la  
protecció de la salut i sotmeten les activitats públiques i privades que, directament o  
indirectament puguin tenir conseqüències negatives per a la salut a les limitacions preventives  
de caràcter administratiu dels òrgans competents; i en els articles 10, lletres a) i l) i 71 de la  
Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya.  
 
Per tot això, a l'empara del que preveu l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,  
d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,  
d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de  
Salut, i amb la deliberació prèvia del Govern  
 
Decreto:  
 
CAPÍTOL I. OBJECTE i DEFINICIONS  
 
Article 1  
Objecte  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 109

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

1.1. Aquest Decret té per objecte establir les condicions d'exercici, a Catalunya, de les  
teràpies naturals següents:  
 

a) Naturopatia  
b) Naturopatia amb criteri homeopàtic  
c) Acupuntura  
d) Teràpia tradicional xinesa  
e) Kinesiologia  
f) Osteopatia  
g) Shiatsu  
h) Reflexologia podal  
i) Espinologia  
j) Drenatge limfàtic  
k) Quiromassatge  
l) Diafreoteràpia  
m) Alliberació holística d'estrés amb tècniques de kinesiologia  
 
1.2. Amb aquesta finalitat es regulen els aspectes següents: els requisits estructurals,  
d'equipament i d'activitat que han de complir els establiments de teràpies naturals per a la  
seva autorització i registre; el procediment d'autorització dels establiments de pràctica de  
teràpies naturals; els requisits del personal no sanitari per a l'aplicació de les teràpies naturals;  
la formació i l'avaluació de coneixements i competències d'aquest personal; els requisits  
d'acreditació dels centres de formació en teràpies naturals; la creació i regulació de diversos  
registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions atorgades, d'acord amb  
aquest Decret; i el règim de control i sancionador en l'àmbit de les teràpies naturals.  
 
1.3 S'exclou de l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret la regulació dels requisits i el procediment  
d'autorització de les unitats assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.  
 
Article 2  
Definicions  
 
2.1. Les teràpies naturals objecte d'aquest Decret es defineixen de forma agrupada de la  
manera següent:  
 
a) Criteri naturista: L'atenció a les persones de manera integral, amb l'objectiu d'ajudar a  
equilibrar, restaurar i harmonitzar la seva salut, en les vessants preventiva, conservadora o  
terapèutica, utilitzant criteris que apliquen estímuls o agents naturals que actuen en el mateix  
sentit que ho faria la naturalesa de la persona, per potenciar la seva capacitat regeneradora i  
curativa. Es consideren incloses en aquesta definició les teràpies següents: la Naturopatia i la  
Naturopatia amb criteri homeopàtic segons les competències i limitacions que assenyalin les  
guies d'avaluació de les competències regulades a l'article 19 d'aquest Decret.  
b) Acupuntura i teràpia tradicional xinesa: L'aplicació d'un mètode terapèutic, a partir d'un  
diagnòstic diferencial segons els paràmetres de la medicina oriental, que ofereixen solucions a  
problemes de salut tenint en compte els aspectes físics, psíquics, energètics, espirituals i  
socials de la persona, com un tot unitari que ha d'estar en harmonia, segons unes lleis  
naturals. Es consideren incloses en aquesta definició l'acupuntura i la teràpia tradicional  
xinesa segons les competències i limitacions que assenyalin les guies d'avaluació de les  
competències regulades a l'article 19 d'aquest Decret.  
c) Teràpies manuals i tècniques manuals: a) Són teràpies manuals totes aquelles disciplines  
que fan servir les mans per ajudar a restaurar la salut de les persones i millorar el seu nivell  
de benestar. Es consideren incloses en aquesta definició les teràpies següents: la  
kinesiologia, la osteopatia, i el shiatsu. b) Són tècniques manuals aquelles que fan servir les  
mans per ajudar a mantenir i conservar la salut i no per al tractament de processos patològics.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 110

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Es consideren incloses en aquesta definició les tècniques següents: la reflexologia podal, la  
espinologia el drenatge limfàtic, el quiromassatge, la diafreoteràpia i l'alliberació holística  
d'estrès amb tècniques de kinesiologia segons les competències i limitacions que assenyalin  
les guies d'avaluació de les competències regulades a l'article 19 d'aquest Decret  
 
2.2. Als efectes d'aquest Decret, un establiment de pràctica de teràpies naturals és el  
conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en el qual un o vàries persones que no  
ostenten una llicenciatura o una diplomatura sanitària exerceixen una o més d'una de les  
teràpies naturals amb subjecció als requisits d'acreditació establerts en la secció 3ª del capítol  
II d'aquest Decret o als requisits de reconeixement professional i d'acreditació establerts en  
les disposicions transitòries primera a tercera d'aquest Decret.  
 
2.3 Als efectes d'aquest Decret, un pràctic en teràpies naturals és aquella persona que no  
disposant de titulació oficial o habilitació professional per a l'exercici de les professions  
sanitàries titulades està facultada, d'acord amb els procediments d'acreditació i de  
reconeixement professional d'aquest Decret, per aplicar alguna o algunes de les teràpies  
naturals incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret en establiments de pràctica de teràpies  
naturals o en centres sanitaris, en aquest darrer cas, sota la direcció d'un professional sanitari.  
 
Article 3  
Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals  
 
3.1. Es crea la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals, com a  
òrgan de consulta en l'àmbit de les teràpies naturals, adscrita a la Direcció General de  
Recursos Sanitaris del Departament de Salut.  
 
3.2. Són funcions de la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals  
les següents:  
 
a) Recopilació i anàlisi d'informació sobre les teràpies naturals objecte d'aquest Decret.  
b) Seguiment anual del procés d'avaluació de les competències dels pràctics en teràpies  
naturals.  
c) Valoració i informe de la proposta de les guies d'avaluació de la competència de  
cadascuna de les teràpies regulades en aquest Decret i successius que el modifiquin.  
Elaboració de propostes de millora de les guies d'avaluació de les competències.  
d) Seguiment del procés de regularització definit a les disposicions transitòries d'aquest  
Decret i formulació de propostes de millora i de canvis normatius, en el seu cas.  
e) Proposar la inclusió d'altres teràpies naturals en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret,  
instant-ne la seva modificació.  
f) Elaborar els informes que el Departament de Salut o que els seus òrgans sol·licitin sobre  
qualsevol aspecte relacionat amb les teràpies naturals.  
g) Elaborar la proposta de la Declaració col·lectiva de principis de la pràctica de teràpies  
naturals prevista a l'article 5.3 d'aquest Decret.  
 
3.3. La composició de la Comissió és la següent:  
 
a) El/La director/a general de Recursos Sanitaris, que n'ostentarà la Presidència.  
b) Cinc vocals en representació del Departament de Salut, a proposta del/de la seu/seva  
titular.  
c) Un vocal en representació de cadascuna de les organitzacions professionals següents:  
Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria  
de Catalunya, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i Consell de Collegis de Farmacèutics  
de Catalunya, a proposta de les organitzacions o entitats representades.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 111

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

d) Quatre vocals en representació de les federacions professionals representatives del sector  
de les teràpies naturals a proposta de les organitzacions o entitats representades.  
e) Dos vocals en representació de les organitzacions sindicals més representatives a  
Catalunya, a proposta de les organitzacions o entitats representades.  
f) Un vocal en representació de les organitzacions de consumidors i usuaris més  
representatives de Catalunya.  
 
Un dels vocals en representació del Departament de Salut exercirà la Secretaria de la  
Comissió.  
 
Els vocals són nomenats per la persona titular del Departament de Salut.  
 
3.4. El funcionament de la Comissió s'ha de subjectar a les disposicions sobre òrgans  
col·legiats de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.  
 
 
CAPÍTOL II. REQUISITS DE L'ACTIVITAT EN ELS ESTABLIMENTS DE TERÀPIES  
NATURALS  
 
Secció 1ª. Requisits generals  
 
Article 4  
Condicions dels establiments  
 
Els establiments de pràctica de teràpies naturals estan subjectes al tràmit d'autorització prèvia  
per part del Departament de Salut, de conformitat amb el previst en la secció 2ª del capítol II  
d'aquest Decret.  
 
Article 5  
Condicions de les persones que apliquen teràpies naturals  
 
5.1. Sens perjudici de la facultat per a l'aplicació de teràpies naturals que es reconeix per a  
les persones incloses en la disposició transitòria primera i dels procediments d'acreditació  
previstos a les disposicions transitòries segona i tercera, les persones que apliquen teràpies  
naturals estan subjectes a un tràmit d'acreditació, previ a l'inici de la seva activitat, per part de  
l'Institut d'Estudis de la Salut. L'acreditació significa el reconeixement de què disposen dels  
coneixements bàsics i les habilitats previstes, per a cadascuna de les teràpies objecte de  
regulació, en els programes de formació de les guies d'avaluació de les competències  
aprovades pel Departament de Salut, d'acord amb l'article 18 d'aquest Decret. Aquesta  
acreditació pot referir-se a una o més teràpies naturals i el seu abast s'ha de concretar en la  
resolució corresponent, en funció de la sol·licitud presentada i d'acord amb la secció 3ª del  
capítol II d'aquest Decret.  
 
5.2. Les persones reconegudes o acreditades per a l'aplicació de teràpies naturals d'acord  
amb aquest Decret o els pràctics en teràpies naturals poden realitzar l'activitat reconeguda o  
acreditada en els establiments de pràctica de teràpies naturals o en centres sanitaris, en  
aquest darrer cas sota la direcció d'un professional sanitari.  
 
5.3. Els pràctics en teràpies naturals estan subjectes en el desenvolupament de la seva  
activitat a les directrius que s'estableixin en la Declaració col·lectiva de principis de la pràctica  
de teràpies naturals que aprovi la persona titular del Departament de Salut, a proposta de la  
Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals. La Declaració col·lectiva de  
principis de la pràctica de teràpies naturals ha de desenvolupar els contingut dels epígrafs  
definits en l'annex 1 d'aquest Decret. Així mateix, la persona titular de l'establiment en què

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 112

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

s'exerceixen aquestes pràctiques és responsable de vetllar pel compliment de les directrius  
contingudes en la Declaració esmentada.  
 
5.4. En cap cas els pràctics en teràpies naturals estan autoritzats a realitzar activitats  
reservades a professionals sanitaris ni a indicar una suspensió o retirada de medicaments  
al·lopàtics prescrits per professionals mèdics.  
 
Article 6  
Requisits estructurals dels establiments de teràpies naturals  
 
6.1. Les característiques de les instal·lacions han de garantir la prevenció de riscos  
sanitaris a les persones usuàries d'aquests serveis i als pràctics.  
 
6.2. Els establiments han de tenir els espais següents, degudament diferenciats:  
 
a) Una àrea destinada a recepció i espera.  
b) Una àrea de tractament, que ha de disposar d'un rentamans equipat amb aigua corrent,  
dispensador de sabó i tovalloles d'un sol ús.  
c) Una àrea de serveis, que ha de disposar de rentamans i wàter, per a ús de les persones  
usuàries.  
 
6.3. Els establiments han de tenir una zona d'emmagatzematge, independent de les àrees  
esmentades a l'apartat anterior, per als productes i utensilis destinats a la neteja.  
 
Article 7  
Equipament i instrumental mínim dels establiments de teràpies naturals  
 
7.1. En els establiments on es practiquin tècniques invasives, tots els estris i el material  
utilitzat per a aquestes tècniques que penetren i travessen la pell, les mucoses i/o altres teixits  
han de ser estèrils i d'un sol ús.  
 
7.2. Els establiments han de tenir una farmaciola equipada amb material suficient per  
poder garantir els primers auxilis a les persones usuàries, fins la derivació al dispositiu sanitari  
adequat.  
 
Article 8  
Higiene i protecció personal  
 
8.1. Els locals on es duen a terme les activitats de les teràpies naturals han d'estar nets,  
desinfectats i en bon estat de conservació. Com a mínim, en acabar la jornada laboral i  
sempre que sigui necessari, les instal·lacions s'han de netejar amb aigua i detergents; seguint  
el protocol prèviament establert.  
 
8.2. Els locals han de tenir unes condicions de ventilació, temperatura i il·luminació  
adequades per a les activitats que es duen a terme.  
 
8.3. Les persones titulars dels establiments naturals són responsables de la higiene i  
seguretat de les activitats que s'hi realitzen, així com del manteniment de les instal·lacions,  
l'equipament i l'instrumental, en les condicions que es fixen en aquest Decret i la resta de  
normatives que els siguin d'aplicació.  
 
El compliment dels requisits i condicions establerts en aquest Decret s'entenen sens perjudici  
de la normativa específica en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i  
usuàries.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 113

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 9  
Dades personals i de salut  
 
Les persones titulars dels establiments de teràpies naturals són responsables de la custòdia  
de les dades personals i de salut de les persones usuàries i del compliment del deure de  
secret, amb subjecció a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de  
dades de caràcter personal.  
 
Article 10  
Consentiment informat  
 
Els pràctics en teràpies naturals han d'informar a les persones usuàries de la finalitat i  
naturalesa de l'activitat terapèutica a la qual seran sotmeses. Aquesta informació ha de ser  
adequada i comprensible als efectes que aquestes persones prestin el seu consentiment, que  
haurà de ser previ a l'inici de l'activitat. Pel que fa a l'abast i forma tant de la informació com  
del consentiment s'haurà d'estar al que disposi la Declaració col·lectiva de principis de la  
pràctica de teràpies naturals.  
 
Article 11  
Gestió de residus  
 
En el cas que els establiments de pràctica teràpies naturals generin residus classificats en els  
grups II i III de l'article 2.2 del Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus  
sanitaris, els són d'aplicació les mesures de gestió contingudes en el Decret 27/1999 i la  
restant normativa vigent a Catalunya en matèria de residus sanitaris.  
 
Secció 2ª. Procediment d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals  
 
Article 12  
Procediment d'autorització  
 
12.1. Els establiments de pràctica de teràpies naturals per poder obrir i funcionar han de  
disposar d'autorització del Departament de Salut, sens perjudici de les obligacions  
d'autorització i de registres preceptives, d'acord amb altres normatives d'aplicació.  
  

12.2. La responsabilitat d'obtenir aquesta autorització li correspon a la persona titular del  
centre. El procediment s'inicia mitjançant la sol·licitud de la persona que n'exerceixi la  
representació adreçada al/a la director/a general de Recursos Sanitaris, a la qual s'ha  
d'adjuntar la documentació següent:  
 
a) Si la persona sol·licitant és una persona física, una còpia autenticada del seu DNI. Si la  
persona sol·licitant és una persona jurídica, una còpia autenticada de l'escriptura de  
constitució, dels estatuts i del NIF de la societat, del DNI de la persona que actua com a  
representant i del document acreditatiu de la representació que exerceix.  
b) Documentació acreditativa de la propietat o del títol que habiliti per a la possessió de  
l'immoble o immobles on s'hagi d'ubicar el local per fer-hi l'activitat.  
c) Denominació identificativa de l'establiment per al qual se sol·licita l'autorització.  
d) Teràpia o relació de teràpies per a l'exercici de les quals se sol·licita l'autorització.  
e) Relació de persones acreditades per l'Institut d'Estudis de la Salut que practicaran la  
teràpia o teràpies objecte de la sol·licitud d'autorització, indicant-hi per a cadascuna d'elles, si  
escau, la teràpia que pretenen practicar.  
f) Plànol de les instal·lacions, d'acord amb el que disposa l'article 6 d'aquest Decret.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 114

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

g) Descripció detallada dels materials utilitzats i dels equipaments i instrumental destinats a  
les operacions d'esterilització i desinfecció i protocol previst.  
h) Pla funcional, d'acord amb el model facilitat per la Direcció General de Recursos Sanitaris  
del Departament de Salut.  
i) Document acreditatiu de la vinculació amb l'entitat gestora de residus sanitaris autoritzada  
per a aquesta gestió, en cas que, d'acord amb l'article 11 d'aquest Decret, la teràpia o teràpies  
per a les quals es sol·liciti l'autorització sigui susceptible de generar residus sanitaris.  
j) Document que acrediti la contractació d'una pòlissa de responsabilitat civil per cobrir  
possibles perjudicis derivats de la seva actuació, per un import mínim de 300.000 euros  
anuals. Per les tècniques manuals la pòlissa de responsabilitat civil haurà de ser d'un import  
mínim de 100.000 euros.  
k) Llibre de reclamacions per a la seva diligència per la Direcció General de Recursos  
Sanitaris Departament de Salut.  
l) Document acreditatiu d'haver fet efectiva la taxa que s'estableixi, si escau, d'acord amb la  
legislació reguladora de les taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.  
 
12.3. L'autorització correspon atorgar-la a la persona titular de la Direcció General de  
Recursos Sanitaris, una vegada constatat el compliment dels requisits estructurals,  
d'equipament i d'instrumental, de gestió de residus i d'acreditació de personal, que  
s'estableixen en aquest Decret, a partir de l'anàlisi de la documentació aportada en la  
sol·licitud i la comprovació prèvia, si escau, pels òrgans competents de la Direcció General de  
Recursos Sanitaris.  
 
12.4. El termini per resoldre i notificar la resolució de la Direcció General de Recursos  
Sanitaris d'atorgament o denegació de l'autorització és de sis mesos, a comptar des de la data  
en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre del Departament de Salut. Les persones  
interessades poden entendre estimades per silenci administratiu aquelles sol·licituds que no  
hagin estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
12.5. Els establiments de pràctica de teràpies naturals autoritzats s'han de fer públics en la  
pàgina web del Departament de Salut.  
 
Article 13  
Vigència de l'autorització  
 
13.1. L'autorització per als establiments de pràctica de teràpies naturals té una vigència de  
cinc anys, renovable per a períodes de temps iguals.  
 
13.2. La renovació de l'autorització s'ha de sol·licitar dins dels sis mesos anteriors a la  
finalització de la seva vigència.  
 
Article 14  
Modificació de l'autorització  
 
14.1. La modificació de la cartera de serveis dels establiments de pràctica de teràpies  
naturals autoritzats requereix l'autorització prèvia de la persona titular de la Direcció General  
de Recursos Sanitaris, abans de fer-se efectives.  
 
14.2. Per sol·licitar l'autorització prevista en aquest article, s'ha d'adreçar la sol·licitud  
corresponent a la persona titular de la Direcció General de Recursos Sanitaris, acompanyada  
de la documentació següent:  
 
a) DNI de la persona física sol·licitant i document acreditatiu que la faculta a tenir aquesta  
representació, si és diferent de la persona que va iniciar el procediment d'autorització.

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 115

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

b) Documents indicats a l'article 12.2, lletres d) a i), ambdues incloses, referits a la nova  
teràpia per a la qual se sol·licita l'autorització, i lletra k).  
 
14.3. El termini per resoldre i notificar la resolució de la Direcció General de Recursos  
Sanitaris d'atorgament o denegació de la modificació de l'autorització és de tres mesos, a  
comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al Registre del Departament de  
Salut. Les persones interessades poden entendre estimades per silenci administratiu les  
sol·licituds que no hagin estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
Article 15  
Obligació de comunicació  
 
15.1. Els canvis de titularitat i de denominació dels establiments de pràctica de teràpies  
naturals i les modificacions de les persones que apliquen la teràpia o teràpies autoritzades  
s'han de comunicar per escrit a la Direcció General de Recursos Sanitaris, per al seu examen,  
valoració i registre, en el termini d'un mes des de la seva producció. En funció del tipus de  
canvi de què es tracti, aquesta comunicació ha d'anar acompanyada amb la documentació  
següent:  
 
a) Comunicació del canvi de titularitat de l'empresa: documents indicats a les lletres a) i b) de  
l'article 12.2.  
b) Comunicació del canvi de denominació de l'empresa: documents indicats a la lletres a) i c)  
de l'article 12.2.  
c) Comunicació del canvi de les persones que apliquen la teràpia: document indicat a la lletra  
e) de l'article 12.2.  
 
15.2. El cessament d'un establiment de pràctica de teràpies naturals s'ha de comunicar  
prèviament per escrit a la Direcció General de Recursos Sanitaris.  
 
Article 16  
Ineficàcia sobrevinguda de l'autorització  
 
Els establiments de pràctica de teràpies naturals han de mantenir les condicions exigides per  
a la seva autorització i estan subjectes al control de la Direcció General de Recursos  
Sanitaris. Si durant el període de vigència de l'autorització, un establiment deixa de complir  
algun dels requisits previstos en aquest Decret, s'ha de declarar l'ineficàcia sobrevinguda de  
l'autorització, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent.  
 
Article 17  
Distintiu dels establiments de pràctica de teràpies naturals i publicitat  
 
17.1. Els establiments de pràctica de teràpies naturals autoritzats han de fer constar la seva  
denominació, el número d'inscripció al Registre d'establiments de pràctica de teràpies naturals  
i el període de vigència de l'autorització, mitjançant l'exhibició, en un lloc visible per a les  
persones usuàries, d'un distintiu elaborat d'acord amb el model que s'estableix a l'annex 2  
d'aquest Decret. Així mateix, han de fer constar, també en un lloc visible, la cartera de serveis  
autoritzada.  
 
17.2. La publicitat dels establiments de pràctica de teràpies naturals, inclosa la que es faci  
als mitjans de comunicació, s'ha de limitar a les activitats per a la realització de les quals  
hagin estat autoritzats i ha de consignar el número d'inscripció al Registre d'establiments de  
pràctica de teràpies naturals.  
 
Secció 3ª. Procediment d'acreditació de pràctics en teràpies naturals

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 116

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Article 18  
Procediment d'acreditació  
 

18.1. Els requisits per sol·licitar l'acreditació per a l'aplicació de teràpies naturals són:  
 
a) Haver cursat el programa o programes de formació establert en les guies d'avaluació de  
competències per la teràpia o teràpies per les quals se sol·licita l'acreditació en un centre de  
formació en teràpies naturals autoritzat, d'acord amb el previst en el capítol III d'aquest Decret.  
b) Haver superat les proves d'avaluació de les competències (habilitats i coneixements  
bàsics comuns i mínims específics establerts per a cada teràpia a les guies d'avaluació de les  
competències).  
c) Aportar amb la sol·licitud d'acreditació una declaració escrita signada d'acceptació  
expressa de la Declaració col·lectiva de principis de la pràctica de teràpies naturals.  
 

18.2. Correspon al director o a la directora de l'Institut d'Estudis de la Salut emetre la  
resolució d'acreditació que faculta per aplicar la teràpia o teràpies que s'hi expliciten.  
 
18.3. El termini màxim per resoldre i notificar l'acreditació és de tres mesos, des de la data  
de presentació de la sol·licitud al Registre de l'Institut d'Estudis de la Salut, juntament amb la  
documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts a l'apartat 1 d'aquest  
article. Les persones interessades poden entendre estimades per silenci administratiu les  
sol·licituds que no hagin estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
CAPÍTOL III. COMPETÈNCIES EN TERÀPIES NATURALS  
 
Secció 1ª. Avaluació de les competències  
 
Article 19  
Guies d'avaluació de les competències  
 
19.1. A l'Institut d'Estudis de la Salut li correspon elaborar, per a cadascuna de les teràpies  
naturals objecte d'aquest Decret, la proposta de guia d'avaluació de competències. Aquestes  
guies inclouen el programa reconegut pel Departament de Salut a l'efecte de reconeixement  
de les esmentades competències en teràpies naturals i del seu sistema d'avaluació.  
 
19.2 Les guies d'avaluació han d'estar constituïdes per:  
 
a) Matèries bàsiques comunes per a totes les teràpies.  
b) Matèries bàsiques específiques per cadascuna de les teràpies.  
 
Aquestes guies també s'hi poden incorporar altres coneixements, assenyalats com a  
complementaris o opcionals i que poden ser objecte dels programes docents dels centres de  
formació en teràpies naturals.  
 
19.3. Aquestes guies d'avaluació s'aproven mitjançant una resolució de la persona titular  
del Departament de Salut, previ informe de la Comissió Assessora de la Regulació de les  
Teràpies Naturals, que és objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de  
Catalunya. El contingut de les guies aprovades es fa públic a la pàgina web del Departament  
de Salut i també es pot consultar a les dependències de l'Institut d'Estudis de la Salut.  
.  
Article 20  
Requisits per iniciar la formació  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 117

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Són requisits per iniciar-se en qualsevol dels programes de formació de les teràpies que  
recullin les guies d'avaluació de la competència, ser major d'edat i disposar d'una titulació que  
permeti l'accés als cicles formatius de grau superior dels ensenyaments de formació  
professional del sistema educatiu o haver superat la prova d'accés a aquests ensenyaments.  
 
Per a iniciar-se en programes formatius de les tècniques manuals referenciades a l'article 2.1.  
c) apartat b) s'ha de ser major d'edat i disposar de d'una titulació que permeti l'accés als cicles  
formatius de grau mitjà de formació professional o haver superat la prova d'accés a aquests  
ensenyaments.  
 
Article 21  
Sistema d'avaluació de les competències  
 
21.1. L'Institut d'Estudis de la Salut ha de determinar el sistema d'avaluació de les  
competències de les persones que segueixen els programes de formació als centres de  
formació autoritzats, d'acord amb les guies d'avaluació de les competències.  
 
21.2. Les proves d'avaluació s'han de dur a terme als centres de formació acreditats d'acord  
amb les previsions de la secció 2ª del capítol III d'aquest Decret. El director o la directora de  
l'Institut d'Estudis de la Salut ha d'aprovar el disseny i les condicions de realització de les  
proves d'avaluació i designar una persona responsable de la supervisió de les proves.  
 
Secció 2ª. Centres de formació en teràpies naturals  
 
Article 22  
Requisits del centres  
 
Per impartir formació en teràpies naturals s'ha de disposar de l'acreditacióde l'Institut  
d'Estudis de la Salut. Aquesta acreditació, d'acord amb la sol·licitud presentada, pot abastar  
una o més d'una de les modalitats de teràpies naturals objecte d'aquest Decret. Les entitats i  
els organismes que vulguin obtenir-la han de complir els requisits següents:  
 
a) Estar constituïts legalment.  
b) Acreditar, per a cada teràpia que es pretén impartir, el desenvolupament del corresponent  
programa de formació adequat a les previsions de les guies d'avaluació de les competències.  
c) Disposar de personal formador que compleixi els requisits establerts a l'article 27 d'aquest  
Decret.  
d) Disposar de professionals amb llicenciatures i/o diplomatures sanitàries per impartir els  
continguts formatius de les matèries de ciències de la salut.  
e) Disposar els espais físics adients per desenvolupar les activitats.  
f) Posseir equipament i material docent pràctic.  
g) Complir amb les normes de seguretat i salut laborals.  
h) Disposar d'un registre d'alumnes i assumir el compromís de mantenir-lo actualitzat.  
i) En cas de la formació a distancia, s'haurà de justificar un mínim de classes presencials i  
pràctiques d'acord amb el contingut competencial.  
 
Article 23  
Acreditació dels centres de formació  
 
23.1. A la persona titular del centre li correspon la responsabilitat d'obtenir l'acreditació per  
impartir formació en teràpies naturals. Aquesta persona és la responsable d'iniciar el  
procediment, adreçant la sol·licitud al director o a la directora de l'Institut d'Estudis de la Salut.  
Juntament amb la sol·licitud, s'ha d'adjuntar la documentació següent:  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 118

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

a) DNI i document acreditatiu que faculta aquesta persona a tenir la representació del centre.  
b) Còpia autenticada de l'acta de constitució de l'entitat i de les possibles modificacions.  
c) Còpia del programa o programes de formació desenvolupats.  
d) Relació del personal formador, amb còpia del títol que els acredita, en els cas dels  
professionals sanitaris titulats.  
e) Plànol de les instal·lacions on es pretén dur a terme l'activitat.  
f) Relació de l'equipament i del material docent disponible per dur a terme les pràctiques.  
g) Document que formalitzi el compromís de mantenir actualitzat un registre d'alumnes.  
h) Document acreditatiu d'haver fet efectiva la taxa que s'hi estableixi, d'acord amb la  
legislació reguladora de les taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.  
 
23.2. L'acreditació correspon al director o a la directora de l'Institut d'Estudis de la Salut, un  
cop s'ha constatat que el centre reuneix les condicions adequades per dur a terme les seves  
activitats, a partir de l'anàlisi de la documentació aportada a la sol·licitud, i un cop els seus  
òrgans competents hagin comprovat, si escau, que compleixen els requisits establerts a  
l'article 22 d'aquest Decret.  
 
L'acreditació d'un centre formador ha d'indicar de forma explícita la teràpia o teràpies naturals  
que hi poden ser impartides, d'acord amb la sol·licitud presentada, i que constitueixen la seva  
cartera de serveis.  
 
23.3. El termini per resoldre i notificar la resolució de la persona titular de l'Institut d'Estudis  
de la Salut d'atorgament o denegació de l'acreditació és de tres mesos, a comptar des de la  
data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre d'aquest organisme. Les persones  
interessades poden entendre estimades per silenci administratiu les sol·licituds que no hagin  
estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
23.4. Els centres de formació en teràpies naturals acreditats s'han de fer públics en la  
pàgina web de l'Institut d'Estudis de la Salut.  
 
Article 24  
Modificació de l'acreditació dels centres de formació  
 
24.1. La modificació de la cartera de serveis dels centres de formació en teràpies naturals  
acreditats requereix l'autorització prèvia del director o de la directora de l'Institut d'Estudis de  
la Salut, abans de fer-se efectiva.  
 
24.2. Per sol·licitar la modificació en l'acreditació prevista en aquest article, s'ha d'adreçar la  
sol·licitud corresponent al director o a la directora de l'Institut d'Estudis de la Salut,  
acompanyada per la documentació següent:  
 
a) DNI de la persona física sol·licitant i document acreditatiu que la faculta a tenir aquesta  
representació, si és diferent de la persona que va iniciar el procediment d'autorització.  
b) Documents indicats a l'article 23.1, lletres c) a f), ambdues incloses, referits a la nova  
teràpia per a la qual se sol·licita la formació que es vol impartir.  
 
24.3. El termini per resoldre i notificar la resolució de la persona titular de l'Institut d'Estudis  
de la Salut d'atorgament o denegació de la modificació de l'acreditació és de dos mesos, a  
comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre d'aquest  
organisme. Les persones interessades poden entendre estimades per silenci administratiu les  
sol·licituds que no hagin estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
Article 25  
Ineficàcia sobrevinguda de l'acreditació

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 119

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
Els centres de formació en teràpies naturals han de mantenir les condicions exigides per a la  
seva acreditació i estan subjectes al control de l'Institut d'Estudis de la Salut. Durant el període  
de vigència de l'autorització, si un centre deixa de complir algun dels requisits previstos en  
aquest Decret, s'ha de procedir a declarar la ineficàcia sobrevinguda de l'autorització, amb la  
instrucció prèvia del procediment corresponent.  
 
Article 26  
Seguretat  
 
Les persones titulars dels centres de formació en teràpies naturals són responsables de la  
seguretat de les activitats que es duen a terme en les seves instal·lacions en el marc de la  
regulació general d'aplicació.  
 
Secció 3ª. Personal formador en teràpies naturals  
 
Article 27  
Requisits del personal formador  
 
27.1. Sens perjudici d'allò establert a l'apartat 2 d'aquest article poden tenir la condició de  
personal formador dels centres de formació en teràpies naturals els professionals sanitaris i  
pràctics en teràpies naturals, qualsevol que sigui el procediment que els faculti per a  
l'aplicació de teràpies naturals d'acord amb aquest Decret.  
 
27.2. Els continguts formatius en ciències de la salut dels pràctics en teràpies naturals,  
seran impartits per professionals amb llicenciatures i/o diplomatures sanitàries, d'acord amb  
les seves competències.  
 
CAPÍTOL IV. REGISTRES  
 
Article 28  
Creació del Registre d'Establiments de Pràctica de Teràpies Naturals  
 
28.1 Es crea el Registre d'Establiments de Pràctica de Teràpies Naturals, adscrit a la Direcció  
General de Recursos Sanitaris, en el qual s'inscriuran d'ofici, els establiments de pràctica de  
teràpies naturals autoritzats, d'acord amb aquest Decret.  
 
Les inscripcions d'ofici i el manteniment de les dades que conté aquest registre correspon a la  
Direcció General de Recursos Sanitaris.  
 
28.2 Per ordre de la persona titular del Departament de Salut es regularà l'estructura d'aquest  
Registre.  
 
Article 29  
Cancel·lació de la inscripció al Registre d'Establiments de Pràctica de Teràpies Naturals  
 
La declaració d'ineficàcia sobrevinguda de l'autorització per a la pràctica de teràpies naturals,  
com també el transcurs del període de vigència de l'autorització sense que s'hagi sol·licitat la  
renovació, comporta la cancel·lació de la inscripció registral corresponent. Així mateix, la  
inscripció s'ha de cancel·lar en el cas de cessament de l'activitat per decisió del titular de  
l'establiment comunicada a la Direcció General de Recursos Sanitaris.  
 
Article 30  
Registres de l'Institut d'Estudis de la Salut

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 120

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

  
30.1. Amb la finalitat de poder efectuar el seguiment necessari i el control de l'activitat objecte  
d'aquest Decret, es creen els registres següents, adscrits a l'Institut d'Estudis de la Salut:  
 
a) Registre de pràctics en teràpies naturals.  
b) Registre de centres de formació de teràpies naturals de Catalunya.  
 
Les inscripcions d'ofici i el manteniment de les dades que contenen aquests registres  
correspon a l'Institut d'Estudis de la Salut.  
 
30.2. Per ordre la persona titular del Departament de Salut es regularà l'estructura dels  
registres creats en aquest article.  
 
Article 31  
Cancel·lació de les dades dels registres de l'Institut d'Estudis de la Salut  
 
La declaració d'ineficàcia sobrevinguda de les resolucions objecte d'inscripció en els Registres  
que es regulen a l'article 30 d'aquest Decret comporta la cancel·lació de la inscripció registral  
corresponent. Així mateix es cancel·larà la inscripció a petició de la persona interessada.  
 
CAPÍTOL V. CONTROL, MESURES CAUTELARS I RÈGIM SANCIONADOR  
 
Article 32  
Control  
 
32.1. L'exercici de les activitats objecte de regulació en aquest Decret estan sotmeses al  
control i la inspecció del Departament de Salut, sens perjudici de les competències que tinguin  
altres departaments de la Generalitat o altres administracions públiques.  
 
32.2. El control dels establiments de pràctica de teràpies naturals i l'activitat assistencial  
que s'hi desenvolupa correspon a la Direcció General de Recursos Sanitaris.  
 
32.3. El control del procediment d'acreditació del personal que aplica les teràpies i de  
l'activitat de formació i d'avaluació de les competències en teràpies naturals correspon a  
l'Institut d'Estudis de la Salut.  
 
Article 33  
Mesures cautelars  
 
Com a conseqüència de les actuacions de control i inspecció, els òrgans competents, d'acord  
amb l'article 32 d'aquest Decret, poden ordenar la prohibició de les activitats i la clausura dels  
establiments que no comptin amb les autoritzacions preceptives, així com la suspensió del  
seu funcionament fins que no se n'esmeni el defecte o s'hi compleixin els requisits exigits per  
raons de sanitat, higiene o seguretat. Aquestes mesures no tenen caràcter de sanció i poden  
ser adoptades en els termes establerts als articles 31 i 37 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril,  
general de sanitat.  
 
Article 34  
Règim sancionador  
 
34.1. Les infraccions a les disposicions d'aquest Decret són sancionables, de conformitat  
amb el que estableix el capítol VI del títol I, articles 32 a 36, de la Llei 14/1986, de 25 d'abril,  
general de sanitat.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 121

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

34.2. Per a la imposició de les sancions corresponents són competents:  
 
a) La persona titular de la Direcció General de Recursos Sanitaris i la de la Direcció de  
l'Institut d'Estudis de la Salut en el seu àmbit respectiu de competències, en cas de multa fins  
a 30.000 euros.  
b) El/La conseller/a de Salut, en cas de multa fins a 250.000 euros.  
c) El Govern de la Generalitat, en cas de multa superior a 250.000 euros.  
 
 
Disposicions transitòries  
 
Primera  
Reconeixement de l'activitat professional  
 
1. L'Institut d'Estudis de la Salut podrà, a través d'una resolució del seu director o directora,  
reconèixer la facultat per a l'aplicació de teràpies naturals d'aquelles persones que en el  
moment d'entrada en vigor d'aquest Decret estiguin exercint professionalment una o més  
d'una de les teràpies naturals a què fa referència l'article 1 d'aquest Decret i acreditin tant una  
experiència professional mínima de cinc anys consecutius, o cinc anys discontinus al llarg dels  
últims deu anys, en la teràpia o les teràpies en els quals es pretengui aquest reconeixement,  
així com una formació específica d'un mínim de 300 hores lectives per a cadascuna de les  
teràpies naturals objecte de reconeixement, a excepció de les tècniques manuals  
referenciades a l'article 2.1 c) apartat b) que requeriran d'un mínim de 100 hores lectives, que  
l'Institut d'Estudis de la Salut ha de convalidar en relació amb els programes formatius de les  
guies d'avaluació de les competències regulades a l'article 19 d'aquest Decret.  
 
L'activitat professional es pot acreditar mitjançant una certificació d'alta en l'impost d'activitats  
econòmiques, els butlletins de cotització a la Seguretat Social, una certificació d'aquestes  
cotitzacions acompanyades del contracte o dels contractes de treball que acreditin les  
funcions desenvolupades o qualsevol altra justificació documental oficial que ho avali.  
 
Aquest procediment, que s'iniciarà a instància de la persona interessada, comporta la facultat  
d'aplicació de la teràpia o teràpies a què abasta la resolució de reconeixement, amb subjecció  
als requisits i les condicions establertes en aquest Decret.  
 
El termini màxim per resoldre i notificar el reconeixement és de tres mesos, des de la data de  
presentació de la sol·licitud en el Registre de l'Institut d'Estudis de la Salut, juntament amb la  
documentació acreditativa de l'activitat professional actual i experiència mínima de cinc anys  
consecutius, o cinc anys discontinus al llarg dels últims deu anys, referida a cada teràpia en  
què es pretengui el reconeixement professional, i de la formació específica. Les persones  
interessades poden entendre estimades per silenci administratiu les sol·licituds que no hagin  
estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
Les persones que poden sol·licitar el reconeixement de l'activitat professional a l'empara  
d'aquesta disposició transitòria disposen d'un termini de dos anys des de l'entrada en vigor  
d'aquest Decret per presentar-ne la sol·licitud a fi d'obtenir el reconeixement professional.  
 
2. Sens perjudici de la possibilitat de reconeixement de l'activitat professional regulada en  
aquesta disposició transitòria primera, les persones incloses en el seu àmbit d'aplicació poden  
optar per obtenir per part de l'Institut d'Estudis de la Salut l'acreditació per a l'aplicació de  
teràpies naturals prèvia superació d'una prova d'avaluació de les competències convocada  
per l'Institut d'Estudis de la Salut sobre les matèries bàsiques comunes de les guies  
d'avaluació de les competències corresponen a la teràpia natural sol·licitada.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 122

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Aquest procediment d'acreditació, que s'iniciarà a instància de la persona interessada,  
comporta la facultat d'aplicació de la teràpia o teràpies a què abasta la resolució d'acreditació,  
amb subjecció als requisits i les condicions establerts en aquest Decret.  
 
El termini màxim per resoldre i notificar l'acreditació és de tres mesos, des de la data de  
presentació de la sol·licitud en el Registre de l'Institut D'Estudis de la Salut, juntament amb la  
documentació acreditativa de l'activitat professional, actual i experiència mínima de cinc anys  
consecutius, o cinc anys discontinus al llarg dels últims deu anys, referida a cada teràpia en  
relació a la qual es pretengui l'acreditació, de la formació específica i de la superació de la  
prova d'avaluació corresponent. Les persones interessades poden entendre estimades per  
silenci administratiu les sol·licituds que no hagin estat resoltes ni notificades en el termini  
establert.  
 
Les persones que poden sol·licitar l'acreditació a l'empara d'aquesta disposició transitòria  
primera disposen d'un termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret per  
presentar-ne la sol·licitud.  
 
3. Fins que no s'exhaureixi el període transitori de dos anys i mentre no es resolgui la  
sol·licitud de reconeixement o d'acreditació regulades en aquesta disposició transitòria, les  
persones incloses en el seu àmbit d'aplicació poden continuar desenvolupant la seva activitat  
actual en l'àmbit de les teràpies naturals.  
 
Segona  
Acreditació de personal amb experiència professional inferior a cinc anys  
 
L'Institut d'Estudis de la Salut pot, a través d'una resolució del seu director o directora,  
acreditar per a l'aplicació de teràpies naturals, amb subjecció als requeriments establerts en  
aquesta disposició transitòria, aquelles persones que en el moment d'entrada en vigor  
d'aquest Decret estiguin exercint professionalment una o més d'una de les teràpies naturals a  
què fa referència l'article 1 d'aquest Decret i puguin acreditar una experiència professional  
inferior a cinc anys en la teràpia o teràpies en les quals es pretengui l'acreditació i una  
formació específica d'un mínim de 300 hores lectives per a cadascuna de les teràpies  
naturals, a excepció de les tècniques manuals referenciades a l'article 2.1. c) que requereixin  
un mínim de 100 hores lectives, que l'Institut d'Estudis de la Salut ha de convalidar en relació  
amb els programes formatius de les guies d'avaluació de les competències regulades a  
l'article 19 d'aquest Decret.  
 
Per obtenir-ne l'acreditació serà necessari superar una prova d'avaluació sobre les matèries  
bàsiques comunes i específiques de les guies d'avaluació de les competències corresponents  
a la teràpia natural sol·licitada convocada per l'Institut d'Estudis de la Salut.  
 
L'activitat professional es pot acreditar mitjançant una certificació d'alta en l'impost d'activitats  
econòmiques, els butlletins de cotització a la Seguretat Social, una certificació d'aquestes  
cotitzacions acompanyades del contracte o dels contractes de treball que acreditin les  
funcions desenvolupades o qualsevol altra justificació documental oficial que ho avali.  
 
Aquest procediment, que s'iniciarà a instància de la persona interessada, comporta la facultat  
d'aplicació de la teràpia o teràpies a què abasta la resolució d'acreditació, amb subjecció als  
requisits i les condicions establerts en aquest Decret.  
 
El termini màxim per resoldre i notificar l'acreditació és de tres mesos, des de la data de  
presentació de la sol·licitud en el Registre de l'Institut D'Estudis de la Salut, juntament amb la  
documentació acreditativa de l'activitat professional, actual i experiència referida a cada  
teràpia en relació a la qual es pretengui l'acreditació, de la formació específica i de la

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 123

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

superació de la prova d'avaluació corresponent. juntament amb la documentació acreditativa  
de l'activitat professional referida a cada teràpia en relació a la qual es pretengui l'acreditació i  
de la formació específica. Les persones interessades poden entendre estimades per silenci  
administratiu les sol·licituds que no hagin estat resoltes ni notificades en el termini establert.  
 
Les persones que poden sol·licitar l'acreditació a l'empara d'aquesta disposició transitòria  
disposen d'un termini de dos anys per presentar-ne la sol·licitud. Durant aquest període  
transitori, i mentre no es resolgui la sol·licitud d'acreditació regulada en aquesta disposició  
transitòria, poden continuar desenvolupant la seva activitat actual en l'àmbit de les teràpies  
naturals.  
 
Tercera  
Acreditació de les persones que finalitzin els seus estudis en el decurs dels dos anys  
següents a la publicació del decret  
 
L'Institut d'Estudis de la Salut pot, mitjançant una resolució del seu director o directora,  
acreditar per a l'aplicació de teràpies naturals, amb subjecció als requeriments establerts en  
aquesta disposició transitòria, aquelles persones que finalitzin els seus estudis en el decurs  
dels dos anys següents a l'entrada en vigor d'aquest Decret en una o més d'una de les  
teràpies naturals a què fa referència l'article 1.  
 
Per obtenir-ne l'acreditació és necessari superar una prova d'avaluació específica de la  
competència que determinarà aquest Institut. Per accedir a aquesta prova, l'Institut ha d'haver  
convalidat la formació presentada en relació amb les guies de formació.  
 
Aquest procediment, que s'iniciarà a instància de la persona interessada, comporta la facultat  
d'aplicació de la teràpia o teràpies a què abasta la resolució d'acreditació, amb subjecció als  
requisits i les condicions establerts en aquest Decret.  
 
El termini màxim per resoldre i notificar l'acreditació és de tres mesos, des de la data de  
presentació de la sol·licitud en el Registre de l'Institut d'Estudis de la Salut, juntament amb la  
documentació acreditativa de l'activitat de la formació. Les persones interessades poden  
entendre estimades per silenci administratiu les sol·licituds que no hagin estat resoltes ni  
notificades en el termini establert.  
 
Les persones que poden sol·licitar l'acreditació, a l'empara d'aquesta disposició transitòria,  
disposen d'un termini de dos mesos, des de la finalització del programa de formació  
corresponent, per presentar-ne la sol·licitud segons els continguts d'aquesta disposició  
transitòria.  
 
Quarta  
Adaptació d'establiments de pràctica de teràpies naturals i de centres de formació en teràpies  
naturals  
 
Les persones titulars d'establiments de pràctica de teràpies naturals i de centres de formació  
en teràpies naturals inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret que a l'entrada en vigor  
d'aquest Decret estiguessin oberts i en funcionament disposaran d'un termini dos anys  
comptador des de l'entrada en vigor d'aquest Decret per adaptar-se a les previsions i requisits  
que hi ha establerts i sol·licitar les preceptives autoritzacions, de conformitat amb els articles  
12 i 23, respectivament.  
 
Durant aquest període transitori els centres podran continuar desenvolupant la seva activitat  
actual en l'àmbit de les teràpies naturals.  

 

 

 

Acords de Govern . 30.01.2007 124

Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.net

 

Cinquena  
Constitució de la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals  
 
La Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals s'haurà de constituir en el  
termini màxim de un mes des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.  
 
Sisena  
Aprovació de les guies d'avaluació de les competències  
 
Les guies d'avaluació de les competències per a cadascuna de les teràpies regulades per  
aquest Decret, seran aprovades per resolució de la persona titular del Departament de Salut  
abans de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.  
 
Setena  
Convocatòria de proves d'avaluació  
 
L'Institut d'Estudis de la Salut en el termini màxim de tres mesos des de l'aprovació de les  
guies d'avaluació de les competències haurà de procedir a convocar les primeres proves  
d'avaluació de la competència d'acord amb les disposicions transitòries primera i segona  
d'aquest Decret.  
 
Annex 1  
Epígrafs essencials de la declaració col·lectiva de principis per als pràctics en teràpies  
naturals  

1) Principis generals  
2) Informació i consentiment previ de les persones usuàries  
3) Formació contínua  
4) Confidencialitat  
5) Relacions del pràctic amb les persones usuàries  
6) Consultes  
7) Publicitat  
8) Honoraris  
9) Relacions dels pràctics amb altres pràctics  
10) Relacions dels pràctics amb els i les professionals sanitaris  
11) Drets i deures dels pràctics  
 
Annex 2  
Distintiu dels establiments de pràctica de teràpies naturals