[B@7d6b7d03 Memòria de la prospecció superficial i estudi de l'impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontòlogic i arquitectònic). Projecte de Parc Eòlic de Corbera d'Ebre (Terra Alta) 

Memòria de la prospecció superficial i estudi de  
l'impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic,  
paleontòlogic i arquitectònic). Projecte de Parc  
Eòlic de Corbera d'Ebre (Terra Alta)

Jaume Díaz Ortells

Generalitat de Catalunya 
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Biblioteca del Patrimoni Cultural

Direcció General del Patrimoni Cultural 
Servei d'Arqueologia i Paleontologia

7252

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

1

ÍNDEX  

1.  
Introducció i metodologia.......................................................................................................2

2.  
Marc històric i geofísic............................................................................................................2  
3.
 
Localització del patrimoni cultural..........................................................................................3

3.1.  
Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.........................3  
3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional.......................................................................3

3.1.2. El patrimoni arqueològic.....................................................................................3  
3.1.3. El patrimoni arquitectònic....................................................................................3
 
3.2.
 
Prospecció arqueològica preventiva............................................................................4

3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp.................................................................4  
3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial................................................................4
 
4.
 
Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural...................................................6

5.  
Documentació gràfica............................................................................................................8  
5.1.
 
Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.).............................................................8

5.2.  
Fotografies de les edificacions no catalogades (ED.)................................................12  
5.3.
 
Fotografies dels Elements de la Guerra Civil (E.G.C.)...............................................16

6.  
Bibliografia...........................................................................................................................20  
7.
 
Netgrafia...............................................................................................................................20

 

  Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica  
Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva

Annex 3: Legislació patrimoni cultural i autoritzacions administratives  

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

2

1.  
Introducció i metodologia.
 
Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte de Parc Eòlic de Corbera

d’Ebre, l’empresa COPCISA ELÉCTRICA S. L ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció  
de la part d’aquest estudi dedicat a l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i  
Patrimoni Arquitectònic).

L’ estudi s’ha estructurat en les següents parts:  
Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de  
Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del  
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels jaciments arqueològics que es

localitzen en el terme municipal de Corbera d’ Ebre, a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte.  
Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada.
 
Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de

Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del  
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions  
catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha

complementat amb bibliografia especialitzada.  
Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret  
78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i  
paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada per la construcció del parc eòlic i el seu entorn  
més immediat, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com  
arquitectònics.

Establiment d’una sèrie de mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest  
projecte a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats.  

2.  
Marc històric i geofísic.
 
LA TERRA ALTA

La Terra Alta fou antiga ruta de pas entre Catalunya i Castella, travessant Aragó pel sud. Se li  
dóna aquest nom per contraposar-la a les terres baixes del Baix Ebre i de la Ribera.  
A la comarca es poden distingir tres sectors: un fragment de la Serralada Pre-litoral, amb altituds

força considerables; una conca d'erosió, la de Gandesa, que desguassa a l'Ebre pels rius de la  
Canaleta i Sec; i la Terra Alta típica, que baixa cap al nord-est des de les serres de Pessells i de  
la Fatarella. Les conques dels rius estan enllaçades i han de superar un relleu abrupte.

La vegetació natural característica de la zona és el carrascar, però per l'acció de l'home només  
n'ocupa una petita part. Ha estat substituït per pinedes de pi blanc amb claps de garriga. A les  
parts altes i obagues domina la pinassa.

El poblament hi és molt antic. A l'època ibèrica ja n'hi havia a Gandesa i a les valls fluvials. Amb  
els nuclis mossàrabs i aràbics va adquirir la fesomia actual.  
L'agricultura és el sector més destacat de l'economia. La vinya, que antigament havia estat

important, es fa a la rodalia de Gandesa, i produeix un vi -ja esmentat pels poetes romans Virgili i  
Marcial- d'alta graduació, blanc o negre, que té la denominació d'origen"Terra Alta". La  
ramaderia i la indústria s'han centrat respectivament en la cria d'aviram, i en el sector de la

construcció, la confecció i el paperer.  
La comarca presenta vestigis abundants d'antigues civilitzacions. Al Tossal del Moro de  
Pinyeres, a Batea, es conserven habitacles i tot un sistema defensiu amb una torre, dels ibers; i

al Coll del Moro, de Gandesa, s'han trobat necròpolis i diverses fortificacions. Els monuments  
d'època posterior es troben sobretot a Gandesa.  
Corbera d’Ebre

Corbera d'Ebre està situadaa la zona de llevant de la comarca, la connectada amb la Ribera  
d’Ebre, a la vall del riu Sec, entre Gandesa i Móra d’Ebre,a peu de la serra de Cavalls.  
L’origen de la població se situa al castrum de Corbera, una fortalesa d’origen ibèric. Apareix

citada per primer cop en un document de 1153, la carta de donació del castell de Miravet a l’orde  
del Temple. El 1317 passa a ser propietat de l’orde de l’Hospital. Va compartir amb la resta de la  
comarca les tribulacions de la guerra dels Segadors i, durant la guerra de Successió, les tropes

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

3

francocastellanes van ocupar la vila. Durant els tràgics dies de la batalla de l’Ebre el poble es va  
veure afectat fins al punt de quedar totalment destruït i haver-ne de construir un de nou al costat.  
Les ruïnes encara es conserven com a testimoni d’aquells fets sagnants.

A l’antiga població hi ha l’església parroquial de Sant Pere, un gran edifici barroc del segle XVIII  
que compta amb una interessant portalada i un campanar de torre que va resultar molt afectat  
durant la batalla de l’Ebre. A la part nord-oest de Corbera, en una petita elevació, es troba la

capella del Calvari. Als peus de la serra de Cavalls trobem l’ermita de Santa Madrona, del segle  
XVIII, formada per una capella i un habitatge. Al costat hi ha una font d’aigua bona i fresca.  
A l’antic poble destaca també l’Abecedari de la Llibertat, un monument en contra de la guerra

que s’articula al voltant de les 28 lletres de l’abecedari situades en diferents racons  
3.  
Localització del patrimoni cultural.
 
3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.

3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional  
Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels  
entorns de l’àrea afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre,

No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea  
afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
3.1.2. El patrimoni arqueològic.

Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns de  
l’àrea afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea

afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
3.1.3. El patrimoni arquitectònic.

Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels  
entorns de l’àrea afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea

afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

4

3.2. Prospecció arqueològica preventiva.  
3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp.
 
Entre els dies 25 i 30 de juny de 2007 s’ha dut a terme una Prospecció Arqueològica

Superficial a l’àrea afectada pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre. Aquesta 
prospecció anava encaminada a localitzar noves restes de materials arqueològics en superfície i  
diferents elements patrimonials, amb l’objectiu de poder fer una valoració sobre la possible

afectació del projecte sobre els mateixos. (Veure documentació gràfica)  
La prospecció superficial s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Jaume Díaz i Ortells  
juntament amb els arqueòlegs Damià Griñó i Márquez i Vanesa Camarasa i Pedraza, de

l’empresa ATICS SL, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002,  
del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.  
S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel nou projecte i el seu entorn immediat. Amb

aquesta finalitat es van establir 3 àrees de prospecció (A.P.), a partir de l’orografia i ús del sòl.  
(Veure documentació gràfica)  
Per dur a terme la prospecció, els tres arqueòlegs han inspeccionat sobre el terreny les zones

que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que  
s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una àrea de prospecció es constatava la presència de  
materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algunjaciment, es determinava el

camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica  
(Z.E.A.). Durant aquestes tasques de prospecció no s’ha delimitat cap Z.E.A.  
Les edificacions, béns immobles i elements patrimonials localitzats durant la prospecció, que no

es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o  
als diferents catàlegs municipals però que tenen certa rellevància històrica i/o arquitectònica,  
s’han identificat amb les sigles ED. Així, ha estat possible definir 14 ED.

Aquells elements relacionats amb de la Guerra Civil Espanyola, tant de manera directa amb  
algun episodi bèl·lic (trinxeres, bateries, refugis, etc.), com amb fets posteriors a la pròpia guerra  
(monuments commemoratius, creus que assenyalin on es van produir afusellaments, etc.), i que  
configuren un conjunt patrimonial molt específic vinculat a aquest fet històric, s’han identificat

amb les sigles E.G.C. Durant aquestes tasques de prospecció ha estat possible identificar 4  
E.G.C.

3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial.  
ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1).  
Correspon a una franja de terreny que compren en part “los Termes de Corbera”, ocupada  
majoritàriament per camps de cultius terrassats i zones de bosc que ocupen els cims dels petits

turons no conreats. Els cultius d’aquests camps són ametllers, oliveres, avellaners i vinya.  
S’observen en el cim del turonet de la banda nord de l’AP 1, trinxeres de la Guerra Civil  
Espanyola, la visibilitat és dolenta en aquestes zones boscoses a conseqüència de la vegetació

densa que les cobreix però aquestes trinxeres s’identifiquen amb claredat “in situ”. Malgrat que  
no es documenta cap resta arqueològica en superfície, sí s’observa una alta quantitat en els  
camps prospectats d’aquesta àrea de restes de projectils i metralla de la Guerra Civil (Foto 1 a

8).  
En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap resta arqueològica en superfície, però dins  
els seus límits es situen les ED.1 a ED 4 i els E.G.C. 1 i 2.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2).  
És una franja ocupada per camps de cultius terrassats on majoritàriament trobem cultius  
d’ametllers, presseguers, oliveres en menor quantitat i predominen els avellaners. També es

localitzen zones boscoses que ocupen la banda est de l’àrea de prospecció i que es situen en  
zones més elevades, petits turons. En els petits turons s’observen trinxeres que corresponen a la  
Batalla de l’ Ebre (Guerra Civil) les quals encara que difícils de detectar per la vegetació i la

sedimentació que aquestes han sofert veuen recolzades amb la troballa en camps propers de  
restes de projectils i metralla (Foto 9 i 10).  
En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap resta arqueològica en superfície, però dins

els seus límits es situen les ED.5 a 11 i l’ E.G.C. 3 i 4.  
ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3).  
Correspon a una franja de terreny ocupada per camps de conreu d’ametllers, vinya i olivera i en  
menor part de zona boscosa. També observem la presència de turonets amb zones de bosc

dens amb poca visibilitat per realitzar una prospecció en bones condicions (Foto 11 a 13).

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

5

En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap resta arqueològica en superfície, però dins  
els seus límits es situen les ED.12 a 14.  
CONCLUSIONS

La prospecció arqueològica ha permès localitzar, documentar i situar topogràficament els  
següents elements:  
ZONES D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA (Z.E.A.)

Al llarg de tota l’àrea prospectada no ha estat possible localitzar cap evidència arqueològica en  
superfície, ni restes de materials ni possibles estructures, que pogués indicar la presència  
d’algun jaciment arqueològic al subsòl.

EDIFICIS RELLE VANTS NO CATALOGATS (ED.)  
ED 1: Caseta construïda en pedra, sostre a doble vessant amb lloses de calcària i parts d’uralita,  
llinda de fusta a la porta. A la part posterior de la caseta es detecta un refugi possiblement de la

Batalla de l’ Ebre, excavat al subsòl.(Foto 14)  
ED 2: Mas de Mallada, construït en pedra amb sostre a doble vessant de teula, dos finestres i  
arcada a la porta. (Foto 15)

ED 3: Caseta construïda en pedra amb sostre a doble vessant a l’interior abeurador per al  
bestiar. Al costat magatzem, el qual, no conserva el sostre, només bigues de fusta principals.  
Parcialment enderrocada. (Foto 16 i 17)

ED 4: Barraca construïda en pedra, no conserva el sostre, possiblement petit cobert – magatzem  
per guardar-hi ferralla. Parcialment enderrocat. (Foto 18)  
ED 5: .Pou construït en pedra seca de planta circular amb petita porta d’accés de fusta i petita

pica de pedra al costat. (Foto 19)  
ED 6: Cabana de volta de canó construïda en pedra seca i magatzem de mateixa factura amb  
sostre a una vessant i bigues de fusta. La cabana encara conserva la ferradura a l’entrada. (Foto

20)  
ED 7: Magatzem – cobert construït en pedra seca, sostre en una vessant d’uralita i bigues de  
fusta (Foto 21)

ED 8: Cabana construïda en pedra seca amb sostre de volta de canó. (Foto 22)  
ED 9: Cabana construïda en pedra seca amb sostre de volta de canó. (Foto 23)  
ED 10: Caseta construïda en pedra seca amb sostre a doble vessant, bigues de fusta i sostre  
d’uralita. (Foto 24)

ED 11: Caseta construïda en pedra amb sostre a una vessant de lloses de calcària i uralita i  
porta de fusta amb llinda. (Foto 25)  
ED 12: Cabana construïda en pedra seca amb sostre de volta de canó i mur d’entrada

conformant la porta amb llinda de fusta. La coberta la formen lloses de pedra i a l’interior, llosa  
de separació de l’espai i abeurador. (Foto 26)  
ED 13: Magatzem – cobert construït en pedra amb sostre a una vessant i sostre d’uralita. (Foto

27)  
ED 14: Doble magatzem construït en pedra seca amb sostre d’uralita que tendeix a la doble  
vessant, llindes de fusta en ambdós coberts. Al costat petita cisterna o pou construït en pedra,

morter i algun maó ordinari, s’aprecien quatre teules àrabs que col·locades de forma  
superposada recullen l’aigua de la pluja. (Foto 28).  
ELEMENTS DE LA GUERRA CIVIL (E.G.C.)

E.G.C. 1: Refugi possiblement de la Batalla de l’ Ebre, excavat al subsòl, i situat a la part  
posterior de la caseta que constitueix l’ED.1 (Foto 29 i 30)  
E.G.C. 2: Trinxera de la Guerra Civil que es localitza dalt del turó de l’A P 1. Entre la vegetació

es poden observar el que semblen petites línies de trinxera excavades al terra. Les trinxeres es  
troben en gran part colmatades de sediments, fet que, unit a l’espessa vegetació que les cobreix,  
fa que resulti impossible poder resseguir tot el seu traçat. Cal assenyalar que a la zona,

concretament als camps terrassats de la banda sud es poden veure en superfície petites restes  
de metralla escampats pel terra i indicis (marges destruïts amb fragments de metralla) de la  
guerra. (Foto 31) 

E.G.C. 3: Trinxera en ziga-zaga de la Guerra Civil. Es localitza a la zona de bosc a la banda  
Nord- Oest de l’àrea de prospecció A P 2. Presenta les mateixes característiques que l’E.G.C. 2.  
(Foto 32 a 36)

E.G.C. 4: Trinxera de la Guerra Civil. Es localitza a la zona de bosc a la banda Nord- Oest de  
l’àrea de prospecció A P 2. Presenta les mateixes característiques que l’E.G.C. 2. (Foto 37)

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

6

4.  
Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural.
 
Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del

grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ J.A. / P. A.) segons la Llei (9/1993, Llei del  
Patrimoni Cultural Català). Per tant cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb  
aquesta protecció. La divisió és la següent:

 
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé  
Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els

elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada  
legislació.  
Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua

permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures  
protectores o correctores.  
No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada pel

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre.   
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits  
segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció,

cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un  
nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o  
protectores severes.

No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada pel  
Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre.
 
 
 
Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits

segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció,  
cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicarse mesures correctores o protectores severes.

No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada pel  
Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre
.  

Cap d’aquests elements es veu afectat pel Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre.   
Aquells elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no  
catalogades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva

(segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de  
protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).  
Zones d’expectativa arqueològica (Z.E.A.)

No ha estat possible localitzar cap zona d’expectativa arqueològica dins l’àrea afectada pel  
Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre
.  
Edificis rellevants no catalogats (ED.)

Tots elements definits com ED. es poden veure afectats per les obres de construcció del Parc  
Eòlic de Corbera d’Ebre, ja que tots ells (tant cabanes,com casetes, etc.) es troben dins  
l’àmbit general d’afectació del projecte.

Cal recordar que la prospecció s’ha realitzat sobre l’àmbit general d’afectació del futur parc  
eòlic, sense que estiguessin definits ni els emplaçaments concrets dels aerogeneradors ni els  
traçats dels vials interns del parc i de la xarxa subterrània que connecta els aerogeneradors

amb la subestació.  
Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:
 
9
Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements. En aquest sentit, caldrà

tenir en compte l’existència dels diferents elements a l’hora de definir la ubicació  
exacta tant dels aerogeneradors com dels camins d’accés als mateixos.  
En el cas que, un cop definida la ubicació exacta dels aerogeneradors i els seus accessos,

algun dels elements es veiés directament afectat, i aquesta afectació no pogués ser evitada:  
9
Realització d’un estudi històric, documental i gràfic que permeti determinar les  
característiques de cada un dels elements.

Elements de la Guerra Civil (E.G.C.)

Els 4 elements de la Guerra Civil (E.G.C.) localitzats es poden veure directament afectats per  
les obres de construcció del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre,ja que tots ells es troben dins  
l’àmbit general d’afectació del projecte.

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

7

Cal recordar que la prospecció s’ha realitzat sobre l’àmbit general d’afectació del futur parc  
eòlic, sense que estiguessin definits ni els emplaçaments concrets dels aerogeneradors ni els  
traçats dels vials interns del parc i de la xarxa subterrània que connecta els aerogeneradors

amb la subestació.  
Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:
 
9
Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements. En aquest sentit, caldrà

tenir en compte l’existència dels diferents elements a l’hora de definir la ubicació  
exacta tant dels aerogeneradors com dels camins d’accés als mateixos.  
En el cas que, un cop definida la ubicació exacta dels aerogeneradors i els seus accessos,

algun dels elements es veiés directament afectat, i aquesta afectació no pogués ser evitada:  
9
Realització d’un estudi històric, documental i gràfic que permeti determinar les  
característiques de cada un dels elements, i saber amb exactitud l’afectació que tindrà

el nou projecte sobre els diferents elements que els conformen.  
Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents tasques:  
-  
estudi històric que permeti conèixer el desenvolupament de l’episodi de la Batalla de

l’Ebre en la zona de Vilalba dels Arcs on es localitzen aquestes trinxeres i refugis  
-  
neteja dels diferents elements i documentació gràfica dels mateixos (planimètrica i  
fotogràfica)

-  
realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament cada una  
d’aquestes estructures i identificar els possibles béns mobles i immobles que formen part

de les mateixes  

Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat  
realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una  
prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i

paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a  
priori
el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició de noves restes durant  
la realització de les obres.

És per això que creiem necessari aplicar mesures correctores d’abast més general que  
consistiran en:
 
Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els

seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra,  
etc.) D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures 
arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de

conservació.  
Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb  
el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’afloramentd’algun

jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.  

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

20

6. Bibliografia.  
Carta Arqueològica de la comarca de la Terra Alta, Corbera d’Ebre, Inventari i Documentaciódel

Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 7  
d’abril de 2006).  
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la comarca de la Terra Alta, Corbera d’Ebre.
Inventari del

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 7 d’abril de 2006).  
DD.AA. (1979), Els Castells Catalans, a Dalmau R. (Eds), Barcelona.  
DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

DD.AA (1990), Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artísdtics de Catalunya, Generalitat  
de Catalunya, Departament de Cultura.  
DD.AA. (1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica, Barcelona.

 7. Netgrafia.

www.terra-alta.altanet.org  
www.terra-alta.org  
www.corbera.altanet.org

 

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

 

Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva.

 

Projecte Parc Eòlic de Corbera d'Ebre (Terra Alta)

Àrea de prospecció: AP 1 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Corbera d'EbreComarca: Terra Alta Data: 29-6-2007

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Ús del sòl:

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques:

Positiva Negativa

Ceràmica

Material lític

Metall

Os

Material constructiu

Elements arquitectònics

Altres restes:

Descripció / cronologia:

Sí No

Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon a una franja de terreny que compren en part “los Termes de Corbera”, ocupada  
majoritàriament per camps de cultius terrassats i zones de bosc que ocupen els cims dels petits turons no  
conreats. Els cultius d’aquests camps són ametllers, oliveres, avellaners i vinya. S’observen en el cim del  
turonet de la banda Nord de l’AP 1, trinxeres de la Guerra Civil Espanyola, la visibilitat és dolenta en  
aquestes zones boscoses a conseqüència de la vegetació densa que les cobreix però aquestes trinxeres  
s’identifiquen amb claredat “in situ”. Malgrat que no es documenta cap resta arqueològica en superfície, sí  
s’observa una alta quantitat en els camps prospectats d’aquesta àrea de restes de projectils i metralla de  
la Guerra Civil. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap resta arqueològica en superfície, però  
dins els seus límits es situen les ED.1 a ED 4 i els E.G.C. 1 i 2.

Localització d'estructures arqueològiques:

Tipus d'estructures:

Altres camps d'ametllers, oliveres, vinya, avellaners.

ATICS SL

Segat

 

Projecte Parc eòlic de Vilalba dels Arcs (Terra Alta)

Àrea de prospecció: AP 2 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Corbera d'EbreComarca: Terra Alta Data: 29-06-2007

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Ús del sòl:

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques:

Positiva Negativa

Ceràmica

Material lític

Metall

Os

Material constructiu

Elements arquitectònics

Altres restes:

Descripció / cronologia:

Sí No

Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

És una franja ocupada per camps de cultius terrassats on majoritàriament trobem cultius d’ametllers,  
presseguers, oliveres en menor quantitat i predominen els avellaners. També es localitzen zones boscoses  
que ocupen la banda Est de l’àrea de prospecció i que es situen en zones més elevades, petits turons. En  
els petits turons s’observen trinxeres que corresponen a la Batalla de l’ Ebre (Guerra Civil) les quals encara  
que difícils de detectar per la vegetació i la sedimentació que aquestes han sofert veuen recolzades amb la  
troballa en camps propers de restes de projectils i metralla.  
En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap resta arqueològica en superfície, però dins els seus  
límits es situen les ED.5 a 11 i l’ E.G.C. 3 i 4.

Localització d'estructures arqueològiques:

Tipus d'estructures:

Altres camps d' oliveres, ametllers, avellaners i presseguers

ATICS SL

Segat

 

Projecte Parc eòlic de Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Àrea de prospecció: AP 3 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Corbera d'EbreComarca: Terra Alta Data: 29-6-2007

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Ús del sòl:

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques:

Positiva Negativa

Ceràmica

Material lític

Metall

Os

Material constructiu

Elements arquitectònics

Altres restes:

Descripció / cronologia:

Sí No

Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon a una franja de terreny ocupada per camps de conreu d’ametllers, vinya i olivera i en menor  
part de zona boscosa. També observem la presència de turonets amb zones de bosc dens amb poca  
visibilitat per realitzar una prospecció en bones condicions. En aquesta àrea de prospecció no s’ha  
localitzat cap resta arqueològica en superfície, però dins els seus límits es situen les ED.12 a 14.

Localització d'estructures arqueològiques:

Tipus d'estructures:

Altres camps d'oliveres, ametllers i vinya

ATICS SL

Segat

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

 

Annex 3: Legislació Patrimoni Cultural i Autoritzacions Administratives  
LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català   
(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)   
DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic.  
(DOGC núm. 3594, de 13.3.2002)  
(Correció d’errades DOGC núm. 3915, d’ 1.7.2003)

 

 

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)

 

 

  

 

Estudi Patrimoni Cultural

 

Projecte de Parc Eòlic de Corbera d’ Ebre (Terra Alta)