Conservar

Com actuar  
a favor dels  
espais naturals

 

Presentació 
«Formeu part integrant de la naturalesa; el vostre destí està estretament  
unit a la diversitat biològica, a la gran varietat dels altres animals i plantes, al lloc on viuen i als entorns que els envolten.» Aquesta presentació  
de l’Any Internacional de la Biodiversitat (2010) incideix en la responsabilitat de la humanitat en la salvaguarda de la Terra. Preservar la diversitat  
biològica és cosa de tots, perquè cadascú de nosaltres som una peça clau  
en el macroorganisme que és el planeta. Amb aquest missatge les Nacions Unides criden a la solidaritat global, no únicament entre pobles sinó  
entre l’ésser humà i el conjunt d’elements que conformen, junt amb ell,  
aquest gran sistema viu.  
La concepció occidental de l’ésser humà entès com a dominador i usufructuari del patrimoni natural, i aquest reduït a font de recursos quantificables, comença a fer aigües en favor d’una aproximació harmoniosa i  
equilibrada. Mantenir la riquesa de la biodiversitat és font de salut per a  
la humanitat. Per aquesta raó, es tracta d’un deure del ciutadà individual  
i de les institucions, de les entitats conservacionistes i de les empreses.  
Tota acció, des del mínim gest, ha de fundar-se en una actitud compromesa i èticament coherent amb el planeta, amb nosaltres mateixos. És  
una qüestió d’urgència, una qüestió de supervivència.

Conservar: com actuar a favor dels espais naturals ofereix les eines per  
actuar, com a ciutadans, entitats o empreses, per la salvaguarda dels espais naturals i contribuir així a bastir una societat sostenible i coherent.  
Aquest volum, com la resta de la col·lecció «Accions pel Territori», vol ser  
eminentment pràctic i de fàcil aplicació. Unes pàgines, doncs, que no pretenen oferir un receptari sinó proporcionar un trampolí d’idees a partir de  
casos suggerents i procediments legals per estimular el compromís actiu  
i creatiu. Esperem, doncs, que us sigui d’utilitat.

Direcció  
Eliseu T. Climent (Institut del Territori)

Coordinació  
Xavier Basora (X3 Estudis Ambientals) 
Eliseu T. Climent (Institut del Territori)

Equip redactor 
Xavier Basora, Jordi Romero-Lengua, Pol Huguet,  
Xavier Sabaté (X3 Estudis Ambientals)

Disseny gràfic 
David Torrents 
Silvia Míguez

Agraïments  
Jordi Pietx (Xarxa de Custòdia del Territori)  
Josep Nebot (Avinença – Associació Valenciana de  
Custòdia i Gestió Responsable del Territori)  
Miquel Camps (GOB-Menorca i ICTIB – Impuls de  
la Custòdia del Territori a les Illes Balears)

© Edicions Tres i Quatre, S.L. i Institut del Territori, 2010 
Sant Ferran, 12. 46001 València

Imprimeix: Guada Impressors 
ISBN: V-3733-2010 
Dipòsit legal: 978-84-7502-868-2

Aquesta publicació ha comptat amb el suport de:

Consell Assessor per al Desenvolupament  
Sostenible de Catalunya
 
Departament de Vicepresidència  
Generalitat de Catalunya

Institut del Territori

 

 Continguts

 Introducció: objectius i estructura del manual 9

 Què és la biodiversitat i què són els espais naturals? 10 
Objectiu i destinataris del llibre 10

 Estructura del llibre 11

A Els espais naturals, una responsabilitat compartida 15

1 Per què cal conservar els espais naturals? 16

 1.1 Una visió utilitarista i econòmica: els serveis  
dels ecosistemes
18

 1.2 Una visió ecocèntrica: la riquesa natural  
dels Països Catalans
21

 1.3 La pèrdua d’espais naturals i biodiversitat 22

2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 28 
2.1 Les Administracions públiques
30

 2.2 El sector privat i la societat civil 35

3 El paper de les Administracions públiques 44

 3.1 Els convenis internacionals 46

 3.2 La Unió Europea 48

 3.3 L’Estat espanyol 52

 3.4 Les Administracions autonòmiques 54

 3.5 Les Administracions locals 62

B I nosaltres, què podem fer? 69

1 Les estratègies d’actuació principals 70

2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 88 
3
Les empreses privades i la seva responsabilitat social 116 
4
Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 130 
5
La ciutadania en general 144

 Fonts bibliogràfiques i informació addicional 160

 Publicacions de referència o citades 161

 Pàgines web 163

 

Introducció:  
objectius i  
estructura del  
manual

 

En les darreres dècades s’ha anat constatant que el gran repte  
global de conservar la biodiversitat i els espais naturals requereix l’esforç  
de tothom. Com s’insisteix al llarg d’aquest manual, aconseguir aquest  
repte és cosa de tots, no sols dels responsables polítics i de les Administracions públiques.

Què és la biodiversitat i què són els espais naturals?

Anem per parts. Què és exactament la biodiversitat, un concepte  
del qual cada cop es parla més? Breument, és la diversitat de formes de  
vida a la Terra, el capital natural del nostre planeta.

Hi ha tres tipus de biodiversitat: la biològica, l’ecològica i la genètica. La biològica serien totes les espècies que ens envolten, tots els  
organismes vius: els ocells, els mamífers, els insectes, les plantes, els  
arbres... La diversitat ecològica serien tots els tipus d’hàbitats i ecosistemes que sustenten aquests animals i organismes vius, per exemple,  
els alzinars, les pinedes, els rius, els fons marins, els conreus, etc. Finalment, hi hauria la diversitat genètica que inclou totes les varietats genètiques de plantes i animals: varietats de mongetes, de pomes, de gallines,  
de microorganismes, etc. A aquests tres tipus també es poden afegir altres tipus de diversitat estretament relacionats: la diversitat geològica  
(varietat d’estructures i materials geològics), la de sòls i la de paisatges.

Una part molt important de la biodiversitat es troba en els anomenats espais naturals, que són els indrets del territori que presenten  
un o diversos ecosistemes que no han estat essencialment transformats  
per l’explotació i l’ocupació de l’ésser humà i on viuen espècies de fauna i  
flora de gran interès. Cal tenir en compte, però, que la biodiversitat també és present en espais transformats per l’home, com per exemple diversos tipus de conreus i espais agraris (arrossars, conreus de secà, pastures, etc.) i fins i tot zones urbanes.

Malauradament, en les darreres dècades, el desenvolupament  
humà ha provocat la destrucció, degradació i fragmentació de grans extensions d’espais naturals, així com la sobreexplotació de nombroses espècies de fauna i de flora per al consum humà. Com a conseqüència, la  
pèrdua de biodiversitat és, juntament amb el canvi climàtic, el principal  
problema ambiental a escala mundial, que provoca grans pèrdues econòmiques i també en termes de benestar de les persones.

Objectiu i destinataris del llibre 
El llibre que teniu entre mans us proposa maneres diverses per  
conservar els espais naturals que encara resten a casa nostra i que te-

nen un valor incalculable. Mantenint aquests espais contribuirem a salvaguardar la biodiversitat que acullen.  
Com dèiem al principi, aquest repte és cosa de tots, i no sols  
de les Administracions públiques, tal com encara pensa molta gent. Per  
aquest motiu, en els darrers anys diversos agents socials s’han anat implicant progressivament en la conservació i la gestió dels espais naturals. Aquests agents són el sector privat i la societat civil, que a la pràctica es poden agrupar en quatre col·lectius: les entitats conservacionistes i  
de custòdia del territori, els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural, les empreses privades responsables ambientalment i la ciutadania.  
A tots ells va dirigit aquest llibre, amb l’objectiu d’esperonar-los a prendre  
una actitud més activa i compromesa a favor dels espais naturals.

El llibre se centra, sobretot, en la conservació d’espais naturals i,  
en menor mesura, de les espècies de fauna i flora que viuen en aquests  
espais. És important no confondre els espais naturals amb els espais naturals protegits, que són els que gaudeixen d’algun règim de protecció  
–d’intensitat variable– establert legalment. Entre els espais naturals protegits hi ha figures legals ben populars, com ara els parcs naturals o els  
parcs nacionals.

Per acabar, l’àmbit geogràfic d’aplicació del manual es correspon amb els territoris de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tanmateix, també es fa referència a la legislació que s’aplica a l’Estat espanyol,  
a la Unió Europea i a escala internacional.

Estructura del llibre 
Aquest llibre, concebut com un manual de consulta, s’estructura  
en dos blocs principals que tenen finalitats diferents: el primer té un caràcter introductori i descriptiu on es justifica la necessitat de conservar  
els espais naturals i s’exposa el paper que poden dur a cap els diferents  
agents socials. A més a més, aquest primer bloc introdueix el lector a les  
diverses actuacions que les administracions públiques, a diferents escales territorials –des de la internacional fins a la local–, han anat desplegant des de ja fa anys per contribuir a conservar els espais naturals; val a  
dir, però, que aquest recull de la tasca del sector públic és volgudament  
resumit i no exhaustiu, per tal com no és l’objecte principal del llibre.

Certament, el sector públic té una responsabilitat important a  
l’hora de conservar els espais naturals –que exerceix amb resultats importants però encara insuficients–, però el sector privat i la ciutadania hi  
han de tenir un paper cada vegada més actiu. És per això que el segon  
bloc, el més extens del llibre, va dirigit als agents que conformen aquest

Introducció: objectius i estructura del manual 10-11

 

Introducció: objectius i estructura del manual 12-13

sector privat i ciutadà, és a dir, a tots nosaltres, que sovint assistim com  
a simples espectadors a la pèrdua o degradació dels espais naturals de  
casa nostra. Es tracta d’un bloc marcadament pràctic que s’estructura segons el tipus d’agent o col·lectiu: les entitats conservacionistes i de  
custòdia del territori (dins l’anomenat tercer sector), els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural, les empreses privades compromeses  
i la ciutadania. Per a cada tipus d’agent es presenten un bon grapat de  
vies d’actuació, en format de fitxa, per ajudar a conservar la natura. És,  
doncs, un menú on cadascú pot escollir el plat (l’opció) que més li interessi o convingui.

Cadascuna de les fitxes va dirigida, principalment, a un dels quatre col·lectius indicats, tot i que una mateixa fitxa pugui tenir interès i  
aplicació per a més d’un col·lectiu. A l’encapçalament, hi apareixen tots  
els col·lectius relacionats. Els continguts de cada fitxa inclouen una breu  
descripció d’aquella via d’actuació i uns passos senzills a seguir per durla a terme. La fitxa es complementa amb dos casos pràctics que exemplifiquen aquella via d’actuació, i un apartat final de més informació amb  
referències a publicacions i pàgines web per ampliar coneixements.

Aquest llibre vol reconèixer la tasca de tots els ciutadans i les  
ciutadanes compromesos amb la conservació de la natura i que hi destinen, sovint de manera desinteressada, esforços, temps, recursos i il

lusió. Però sobretot és un punt de partida per aconseguir implicar més i  
més persones i col·lectius en un objectiu que ens afecta a tots: conservar  
la riquesa natural del nostre país i la del nostre planeta.

 

Els espais  
naturals, una  
responsabilitat  
compartida

A

 

La conservació de la biodiversitat i dels espais naturals és indispensable per preservar la vida del nostre planeta i garantir el benestar  
de l’ésser humà. El medi natural i la biodiversitat són font de valors socials, educatius, culturals, espirituals, científics, estètics i de recursos econòmics. Malauradament, els accelerats canvis socials i econòmics, determinats usos del sòl i les activitats intensives agrícoles, ramaderes i  
industrials de les últimes dècades estan provocant un esgotament dels  
recursos naturals i la desaparició, en molts casos irreversible, d’hàbitats  
naturals i d’espècies de fauna i flora.

La conservació del medi natural, entesa com a repte de gran  
abast que té la humanitat, es pot abordar des de dues perspectives diferents. La primera aposta per conservar la natura en tant que la bona qualitat del medi natural condiciona el nostre benestar i la nostra qualitat de  
vida, mentre que la segona pretén conservar la natura perquè aquesta  
té un valor intrínsec (totes les espècies tenen dret a existir). La primera

perspectiva s’associa a una visió antropocèntrica del món (la natura està al servei de les persones), mentre que la segona és ecocèntrica (les persones com a part de la natura).

La visió ecocèntrica és la que projecten les entitats conservacionistes i ecologistes i altres moviments socials i intel·lectuals,  
però a la societat on vivim impera la visió antropocèntrica. Per  
aquesta raó, sovint es critiquen aquests moviments en el sentit  
que intenten imposar el seu sistema de valors sobre la resta de  
la societat.

La conservació efectiva dels espais naturals no serà possible  
fins que la majoria de la població no assumeixi com a valor compartit la visió ecocèntrica de la natura (Esteban, 2009). Aquesta  
transició, però, no és una tasca fàcil i assolir-la esdevé un objectiu a llarg termini. Una de les maneres que ja s’utilitza per afavorir aquesta transició és adoptar un discurs antropocèntric que  
difongui els serveis i beneficis que aporten els espais naturals  
a la societat. D’aquesta manera, es pot crear un context favorable que permeti anar implementant, a poc a poc, estratègies que  
promoguin el valor intrínsec del medi natural.

Aquest primer capítol aborda breument aquestes dues visions i  
aporta arguments de l’una i de l’altra. Així mateix, s’hi descriuen  
sintèticament els efectes que ocasiona la pèrdua de biodiversitat  
–tant d’espècies com d’hàbitats– i les principals causes que provoquen  
aquesta pèrdua, entre les quals destaca la fragmentació, la degradació i  
la destrucció d’hàbitats.

A1 Per què cal conservar els espais naturals? 16-17

Per què cal  
conservar els  
espais naturals?

A1

La conservació de  
la biodiversitat es  
pot abordar des de  
dues perspectives

diferents. La visió  
antropocèntrica  
aposta per conservar la natura per-

què contribueix al  
benestar de l’ésser  
humà. En canvi, la  
visió ecocèntrica

pretén conservar  
la natura perquè  
aquesta té un valor intrínsec i totes  
les espècies tenen

dret a existir.

 

A1 Per què cal conservar els espais naturals? 18-19

1.1 Una visió utilitarista i econòmica: els serveis dels ecosistemes 
D’entrada, un dels principals motius pels quals convé conservar  
la biodiversitat és perquè ens és útil i genera beneficis econòmics. Una  
part important de la biodiversitat, dels ecosistemes i dels espais naturals ofereixen a l’ésser humà uns béns i uns serveis que ens proporcionen benestar i qualitat de vida. Aquests beneficis que les persones reben dels ecosistemes i de les espècies s’anomenen, tècnicament, serveis  
(ambientals) dels ecosistemes
o serveis ecosistèmics. Tanmateix, aquesta visió utilitarista de la natura, bé que necessària, requereix anar més  
enllà i ser conscients de la relació complexa i directa que hi ha entre  
els sistemes naturals i les societats humanes, i de la necessitat imperant que economia i ecologia –que tenen la mateixa arrel etimològica, del  
grec oikos, ‘casa’– s’entenguin (Palau, 2010).

Aquesta filosofia és la que impregna el Programa per a l’avaluació dels ecosistemes del mil·lenni impulsat per les Nacions Unides, iniciat l’any 2001 i finalitzat el 2005, i l’estudi L’economia dels ecosistemes  
i la biodiversitat
(conegut per les seves sigles en anglès, TEEB), iniciat el  
2007 i impulsat per la Comissió Europea i el Ministeri alemany de Medi  
Ambient. El Programa de les Nacions Unides ha generat informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en  
general siguin conscients de les conseqüències que tenen els canvis en  
els ecosistemes del planeta sobre el benestar humà; alhora, ofereix opcions per assimilar aquests canvis. Des de 2009 s’està duent a terme  
a l’Estat espanyol un programa similar impulsat pel Ministeri de Medi  
Ambient i Medi Rural i Marí a través de la Fundación Biodiversidad. El  
TEEB, per la seva part, avalua la biodiversitat en termes clarament econòmics per fer-ne palesa la importància i per posar de manifest que  
serà més car no actuar que començar a fer-ho, de manera efectiva, com  
abans millor.

El programa de les Nacions Unides per avaluar els ecosistemes  
reconeix i classifica els béns i els serveis que ofereixen els ecosistemes  
en quatre tipus:

 Serveis d’abastament: són els béns i productes que obtenim directament dels ecosistemes, entre els quals hi ha els aliments  
(procedents de conreus, ramaderia, pesqueries i aliments silvestres), les fibres i els materials (fusta, cotó, seda, colorants, essències, pedres, argiles, etc.), els combustibles (llenya, biomassa,  
gas, petroli, etc.), els principis actius usats en farmàcia i teràpies naturals, i els recursos genètics per a usos i funcions futures.

Serveis de regulació: són els beneficis obtinguts indirectament  
del funcionament dels ecosistemes, entre els quals hi ha la regulació de la qualitat de l’aire, la regulació del clima (global, regional i local), la regulació del cicle de l’aigua, la depuració de  
l’aigua i el tractament d’aigües residuals, el control biològic de  
plagues, la pol·linització, o la mitigació de riscs naturals (inundacions, etc.). Normalment aquest tipus de serveis són els que passen més desapercebuts.

 Serveis socioculturals: representen els beneficis intangibles o  
no materials que obtenen les persones mitjançant la seva experiència i el seu contacte amb els espais naturals. Inclouen les  
activitats recreatives que tenen lloc a la natura (lleure, excursionisme, turisme rural, ecoturisme); la contribució dels ecosistemes a augmentar el coneixement i l’educació; els valors simbòlics, d’identitat cultural i de sentiment de pertinença associats a  
molts espais naturals; l’enriquiment espiritual i religiós; i els valors estètics i paisatgístics.  

 Serveis de suport: són els necessaris per produir tota la resta de  
serveis ecosistèmics. Aquest tipus de serveis inclouen la producció primària (conreus), el proveïment d’hàbitat, la implicació directa en el cicle dels nutrients, la formació i retenció de sòls, la  
producció d’oxigen atmosfèric i la captació de CO

2.

Quadre 1 Exemples de serveis que ofereixen els ecosistemes a Catalunya

• La fruita fresca genera a Catalunya un negoci de més de 251 milions d’euros en exportacions.  
• Els ecosistemes són una base important del sector agrari -on tre ballen unes 77.000 persones- que, al seu torn, ho és de la indús-

tria agroalimentària. És una de les primeres indústries del país,  
amb unes vendes netes de 17.140 milions d’euros i una plantilla de  
78.100 persones.

 Els boscos catalans incorporen cada any en forma de biomassa  
4,5 milions de tones de CO
 
2
(gairebé un 8% de les emissions de

gasos d’efecte hivernacle de Catalunya).

• L’abastament d’aigua a Catalunya depèn fonamentalment de la precipitació i de la regulació i retenció hídriques que en fan els ecosis temes. L’abastament de la Cerdanya, per exemple, es fonamenta en  
la qualitat dels ecosistemes de les muntanyes que envolten la vall.  

 Del Montseny i les Guilleries s’extrau el 80% de l’aigua embotella-

 

da de Catalunya (1.500 milions de litres anuals). Aquesta quantitat i qualitat són determinades per la mateixa qualitat dels ecosistemes d’aquests espais naturals protegits.

• Un 40% del territori de Catalunya són pendents coberts de vegetació. Si es perdessin aquestes cobertes (naturals o conreus),  
augmentaria l’erosió immediatament.

• Els sistemes dunars litorals, com els dels aiguamolls del Baix Empordà, protegeixen la franja costanera de les llevantades, com es  
va posar de manifest el dia de Sant Esteve de 2008 al Baix Ter.

 L’excursionisme i les activitats de guiatge i coneixement de l’entorn tenen un gran arrelament a Catalunya. La Federació d’Enti tats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és, amb la basca, la federació de muntanya més gran de l’Estat espanyol. Té més de  
28.400 federats i 359 entitats associades.

 Cada any 6,5 milions de persones visiten els espais naturals protegits de Catalunya.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

Més enllà d’aquesta classificació, la valoració econòmica dels  
serveis dels ecosistemes és una de les temàtiques més tractades durant  
les últimes dècades, tant des de la perspectiva científica com en l’àmbit  
de la presa de decisions. No hi ha, però, un consens científic suficient so bre la consistència, la viabilitat, l’interès i la robustesa d’aquest enfocament (Carpenter et al., 2006, 2009).

Malgrat aquestes limitacions i la falta de consens, és necessari aprofundir en la valoració econòmica dels serveis prestats pels ecosistemes, especialment dels que no s’han tingut en  
compte en els balanços econòmics clàssics i que, per tant, no estan subjectes a les condicions de mercat. De fet, establir aproximacions, en termes econòmics, dels valors del patrimoni natural  
permet fer-nos una idea més real de la seva importància i sobretot amb relació a altres àmbits que sí que disposen de preus de  
mercat (Palau, 2010).

Des d’aquesta perspectiva econòmica, diversos governs d’arreu del món estan assajant mecanismes de pagament pels serveis dels ecosistemes, també coneguts com a  
pagaments per serveis ambientals
. A casa nostra, tot i que encara no  
s’han implantat (si bé l’Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya els preveu), moltes de les subvencions que  
les Administracions donen a propietaris i gestors forestals i a agricul-

tors no deixen de ser un pagament per mantenir uns determinats ecosistemes i els serveis que ofereixen (Russi, 2010).

1.2 Una visió ecocèntrica: la riquesa natural dels Països Catalans 
La biodiversitat i els espais naturals no sols cal conservar-los per  
raons d’utilitat i de benefici econòmic, sinó també pel valor intrínsec que  
tenen (Naess, 2002). De fet, el seu valor real és molt superior a qualsevol import monetari que se’ls vulgui assignar. Un dels pares d’aquesta visió ecocèntrica de la natura és Aldo Leopold, qui va proposar l’anomenada ètica de la Terra, un corrent de pensament que modifica el paper de  
l’homo sapiens, de conqueridor de la comunitat de la Terra a un simple  
ciutadà i membre d’aquesta (Leopold, 1949). Segons aquesta visió, en  
aquesta «comunitat» els ecosistemes, els animals, les plantes, els sòls,  
les aigües, etc. també tenen el dret a existir.

Des d’aquest punt de vista, la responsabilitat que tenim per conservar els espais naturals del nostre país és especialment important ja  
que ens trobem en un dels punts calents de la biodiversitat mundial. Els  
punts calents
són els reservoris més rics –i més amenaçats– de vida vegetal i animal a la Terra. La conca mediterrània, pel fet de trobar-se entre  
dos grans masses de terra, Euràsia i Àfrica, acull un alt grau de riquesa  
biològica i paisatgística, així com un elevat nombre d’endemismes.

A Catalunya hi ha representats bona part dels paisatges i hàbitats  
d’Europa i del nord d’Espanya, un fet poc habitual en països de dimensions similars, i a més tan humanitzats. La diversitat d’hàbitats i espècies  
de Catalunya és una de les més altes de l’àmbit europeu i mediterrani. Hi  
ha més de 3.500 espècies autòctones de plantes superiors, un nombre  
d’endemismes molt alt, més de 10.000 tàxons d’invertebrats identificats i  
94 hàbitats d’interès comunitari (un 47% dels que hi ha a tot Europa), per  
posar algunes xifres indicatives, a més d’una gran diversitat paisatgística.

Les Illes Balears també són un reservori important de biodiversitat. S’estima que la fauna terrestre i la pròpia de les aigües dolces podrien sumar unes 10.000 espècies diferents, mentre que les estimacions  
fetes en el cas dels vegetals són molt diverses. Aquesta situació queda  
palesa en el fet que en l’actualitat encara es van incorporant espècies als  
catàlegs de les illes a un ritme de 3,25 espècies noves per any.

Per últim, el País Valencià atresora una diversitat d’hàbitats i espècies igualment destacable, així com un riquesa paisatgística notable.  
El Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana reuneix informació de més de 14.000 espècies de fauna, flora i fongs. Per posar algun exemple, hi podem trobar més de 4.500 espècies diferents de fau-

A1 Per què cal conservar els espais naturals? 20-21

Establir aproximacions econòmiques del valor que  
tenen els espais  
naturals i els serveis que ofereixen  
els ecosistemes  
permet fer-nos una  
idea més real de la  
seva importància.

 

A1 Per què cal conservar els espais naturals? 22-23

na, entre les quals destaquen, amb més de 4.000, els invertebrats. Quant  
als vertebrats, el grup més conegut, se n’han trobat 432 espècies, de les  
quals 298 són aus, 63 mamífers, 39 espècies continentals, 24 rèptils i 8  
amfibis. El 60% del total d’aus europees es poden trobar al País Valencià,  
com també el 80% dels mamífers que habiten a l’Estat espanyol.

1.3 La pèrdua d’espais naturals i biodiversitat 
Durant les darreres dècades, la humanitat ha obtingut uns beneficis enormes del desenvolupament econòmic i social. En bona part,  
però, també ha comportat un declivi tant de la varietat com de l’extensió  
dels sistemes naturals, és a dir, de la biodiversitat.  
Aquesta pèrdua de biodiversitat, a escala d’ecosistemes, espècies i gens, preocupa no sols per l’important valor intrínsec de la natura, sinó també perquè provoca una minva dels serveis que proporcionen  
els sistemes naturals. Segons el Programa per a l’Avaluació d’ecosistemes del mil·lenni, unes dues terceres parts dels serveis dels ecosistemes  
mundials es troben en decadència a causa de l’explotació humana. Així  
doncs, estem desgastant el capital natural de la Terra i posant en perill la  
capacitat dels ecosistemes per mantenir les generacions futures.  
Aquesta tendència es pot invertir, però només si apliquem canvis  
substancials a les nostres polítiques i pràctiques, i si ens impliquem activament en la conservació de la natura, tal com proposa aquest manual.

Els efectes de la pèrdua de biodiversitat 
Els ecosistemes europeus han patit una fragmentació molt greu  
a causa de l’activitat humana, superior a la registrada a la resta de continents. Per exemple, tan sols de l’1% al 3% dels boscos d’Europa occidental es pot considerar intacte. Des dels anys cinquanta, Europa ha perdut  
més de la meitat de les zones humides i la majoria de les terres agrícoles  
amb un valor natural elevat. A més, molts ecosistemes marins s’han degradat (Comissió Europea, 2006).

Pel que fa a les espècies europees, un 42% dels mamífers autòctons, un 43% de les aus, un 45% de les papallones, un 30% dels amfibis, un 45% dels rèptils i un 52% dels peixos d’aigua dolça estan en perill  
d’extinció. La major part de les grans poblacions de peixos marins es troben per sota dels límits biològics segurs, i unes vuit-centes espècies vegetals europees estan en perill d’extinció total. A més a més, la diversitat  
de les formes de vida inferiors, especialment els invertebrats i els organismes microbians, pateixen unes modificacions que, tot i que de moment no es coneixen amb precisió, podrien ser significatives. D’altra ban-

da, diverses espècies fins ara comunes comencen a registrar un descens  
de població. Aquesta desaparició i aquest descens de l’abundància d’espècies van lligats a una pèrdua important de la diversitat genètica.

Quadre 2 Pèrdues de biodiversitat: alguns exemples als Països Catalans

Pèrdues d’hàbitats 

 L’abandonament agrícola i la conversió de secà en regadiu provo ca la pèrdua dels hàbitats agrícoles de secà.

• Molts prats, com els de dall del Pirineu, estan desapareixent. La  
causa principal és la regressió de la pastura tradicional d’ovins.

• Les dunes són un dels hàbitats d’interès comunitari més afectats.  
De fet, a Catalunya ha desaparegut el poblament vegetal natural  
de les platges arenoses. Les causes han estat la pressió turística,  
el creixement urbanístic, la construcció de grans infraestructures  
a tocar d’alguns trams del litoral (com la línia de tren o carreteres),  
la maquinària de neteja, els abocaments de sorres marines per re generar les platges i l’alteració de la dinàmica litoral dels corrents  
marins per culpa de la construcció de dics i ports.

 Alguns hàbitats de fons marins propers a la costa, com els prats  
de posidònia, s’han vist fortament malmesos pel fondeig d’embarcacions. L’extensió dels hàbitats naturals propis dels fons marins de certa profunditat, entre 80 i 700 m (camps de gorgònies,  
coralls, esponges...) s’ha vist severament reduïda a causa de la  
pesca d’arrossegament.

 Els boscos i bosquines de ribera han estat maltractats al llarg  
de moltes dècades i algunes comunitats, com els alocars, estan  
greument amenaçats. Al Maresme (Catalunya) han desaparegut a  
causa de la pressió urbanística i la canalització de les rieres.

Pèrdues d’espècies 

 A Catalunya, una de cada cinc espècies de fauna vertebrada es  
troba en perill d’extinció o és vulnerable. Un cas particularment  
desfavorable són els ocells d’ambients estèpics i de conreus.

• El 2009, a les Illes Balears s’havien detectat 16 espècies de flora i  
9 de fauna en perill d’extinció, mentre que 14 de flora i 8 de fauna  
eren vulnerables.

 El 2010, a Catalunya es comptaven 84 espècies de fauna salvatge  
en perill d’extinció i 175 eren qualificades de vulnerables. A més,  
13 espècies animals s’hi consideraven extingides com a reproduc-

 

A1 Per què cal conservar els espais naturals? 24-25

tores, ja que feia dècades que no hi criaven (encara que algun individu hi hagués passat de llarg), entre les quals les dues espècies  
de linx o la foca mediterrània. L’any 2008 s’hi comptabilitzaven 59  
espècies vegetals en perill d’extinció.  

 El 2004, a la província de Castelló es comptabilitzaven 21 espècies d’animals vertebrats en perill d’extinció, sobretot ocells, i un  
total de 54 amenaçades, entre les quals diverses espècies endèmiques. En el conjunt del País Valencià, segons les categories establertes per SEO-BirdLife, l’any 2006 hi havia 4 espècies d’ocells  
en situació crítica, 7 en perill i 24 vulnerables.

 Segons la «Lista roja de flora vascular amenazada» que el Ministeri de Medi Ambient va publicar el 2001, al País Valencià hi havia  
més de 70 espècies vegetals amenaçades en major o menor grau.

 Al mar Mediterrani s’han detectat una gran quantitat d’espècies in vasores: 105 espècies de peixos, 137 de mol·luscs i 63 de crustacis.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

A escala mundial, la pèrdua de biodiversitat encara és més alarmant. Des de finals dels anys setanta, s’ha destruït una superfície de selva tropical més extensa que el territori de la Unió Europea, principalment,  
amb l’objectiu d’explotar-ne la fusta, conrear productes com l’oli de palma  
i la soja, i criar bestiar. Cada tres o quatre anys es destrueix una superfície equivalent a la de França. Altres ecosistemes diversos, com zones humides, terres àrides, illes, boscos de zones temperades, manglars i esculls  
coral·lins, també estan patint pèrdues similars. Actualment, els índexs  
d’extinció de les espècies són, aproximadament, cent vegades més elevats que la mitjana del registre fòssil i s’espera que aquesta tendència s’acceleri, la qual cosa comporta una amenaça d’extinció massiva sense precedents des de la desaparició dels dinosaures (Comissió Europea, 2006).

Les implicacions de la pèrdua de biodiversitat van des de canvis a  
microescala a la destrucció d’ecosistemes i serveis sencers, el que podria  
arribar a condicionar i fins i tot reduir la nostra prosperitat en el futur. Hi ha  
proves científiques que demostren que els ecosistemes amb una gran diversitat d’espècies són més productius, més estables i resistents i menys  
vulnerables a pressions externes. En aquest sentit, uns ecosistemes resistents són la nostra assegurança de vida contra el canvi climàtic, i una solució «natural» per mitigar-lo i adaptar-se a les seves conseqüències.

La pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes generen, a més, uns costos econòmics que, fins fa poc, no es tenien gens en  
compte. Es calcula que actualment la pèrdua anual de serveis ecosistè-

mics equival a 50.000 milions d’euros, i que, de seguir amb el mateix ritme, les pèrdues acumulades de benestar suposaran l’any 2050 el 7% del  
Producte Interior Brut (PIB).

Les causes que fan perdre biodiversitat 
Els principals factors i pressions que provoquen la pèrdua de biodiversitat són coneguts arreu. La pressió més rellevant la constitueixen  
la fragmentació, la degradació i la destrucció de l’hàbitat, causades per la  
modificació de l’ús del sòl que, al mateix temps, és deguda a la conversió i la intensificació dels sistemes de producció, l’abandonament de les  
pràctiques tradicionals –que solien ser menys perjudicials per a la biodiversitat–, les construccions i les catàstrofes, els incendis inclosos, entre  
d’altres factors. També es consideren pressions importants l’explotació  
excessiva, la propagació d’espècies exòtiques invasives i la contaminació. Aquestes pressions tenen una importància relativa que varia d’un  
lloc a un altre i tot sovint actuen de manera conjunta (Comissió Europea, 2006).

A escala mundial, hi ha dos grans factors subjacents a aquestes  
pressions: el creixement demogràfic i l’augment del consum per càpita. S’espera que aquests factors s’intensifiquin de manera considerable,  
la qual cosa augmentarà les pressions, especialment les que actuen sobre la selva tropical i la resta d’ecosistemes tropicals i muntanyosos. Tot  
i que la influència d’aquests factors és menys rellevant per a la pèrdua  
de biodiversitat a la Unió Europea, es calcula que algunes pressions augmentaran, com la demanda d’infraestructures d’allotjament i transport.

D’altra banda, també hi ha d’altres pressions mundials rellevants,  
com les insuficiències en l’àmbit de la governança i la incapacitat de les  
economies convencionals per reconèixer el valor econòmic del capital natural i els serveis dels ecosistemes. A més de tots aquests factors, cal tenir en compte el canvi climàtic, amb uns efectes sobre la biodiversitat que  
ja han quedat palesos (com, per exemple, la modificació de les pautes  
de distribució, migració i reproducció). A Europa s’espera que, fins l’any  
2100, la temperatura mitjana augmenti de 2°C a 6,3°C respecte a les temperatures de 1990, la qual cosa afectaria profundament la biodiversitat.

En darrer lloc, la globalització, incloent-hi el comerç europeu, intensifica la pressió sobre la biodiversitat i els serveis dels ecosistemes  
tant als països en desenvolupament com a la Unió Europea, ja que augmenta la demanda de recursos naturals, contribueix a potenciar les  
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i facilita la propagació de les  
espècies exòtiques invasives.

 

A Els espais naturals, una responsabilitat compartida 26-27

Quadre 3 Algunes dades sobre les causes que redueixen la biodiversitat

Catalunya 
• Urbanització i ocupació difusa: entre el 1987 i 2002 la superfície urbanitzada de Catalunya ha passat de representar el 2,7% al  
4,7% (una mitjana d’ocupació anual de 4.200 ha). La mitjana eu -

ropea és d’un 2%. La presència d’urbanitzacions en entorns na turals representa un impacte directe sobre els hàbitats i indueix  
moltes pertorbacions a la fauna i flora del seu entorn.

 Fragmentació del territori: la xarxa viària catalana té una extensió total de 12.121 km. De fet, en els últims 15 anys, s’ha duplicat  
l’extensió de les autopistes i autovies de Catalunya, que han passat de 666 a 1.382 km. Les infraestructures viàries poden generar,  
si no compten amb mesures correctores adequades (viaductes,  
passos de fauna, etc.), un efecte barrera per a la migració, dispersió i intercanvi genètic de poblacions, a més d’atropellaments  
(s’ha estimat que moren a l’any un milió d’exemplars per atropellaments, cosa que afecta més de 200 espècies).

 Incendis: de 1986 a 2007 es van cremar a Catalunya 234.919 ha  
(153.270 de les quals arbrades), superfície equivalent a 3,7 vegades l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els incendis destrueixen  
hàbitats i provoquen una gran mortalitat de fauna de forma direc ta, però també afecten a mitjà termini: redueixen la disponibilitat  
d’aliment i recer, faciliten l’erosió, etc.

Illes Balears 

 Destrucció i alteració d’hàbitats: des del segle XVIII s’ha perdut a  
les Balears un 10,5% de la superfície potencial de zones humides.  
Un estudi de l’any 1998 indicava que dues terceres parts (66,7%)  
de les zones humides existents es trobaven alterades per algun tipus d’impacte o agressió.

 Propagació d’espècies invasores: entre els vegetals s’han detectat al voltant de 304 espècies no natives de les Illes Balears. 42  
d’aquestes espècies es poden considerar invasores i 38 mereixen  
actuacions importants.

 Enverinaments: de 1990 a 2007 s’han registrat 404 exemplars  
d’animals morts per enverinament. Algunes de les espècies afectades (16 voltors negres i 93 milanes) són espècies molt escasses  
i amenaçades i els exemplars morts suposen una part important  
de les seves poblacions.

• Xarxa elèctrica: Entre 2003 i 2007 es van detectar una trentena  
d’ocells (molts més no es detecten), sobretot rapinyaires, que havien mort electrocutats per línies d’electricitat. Molts altres havien  
mort per col·lisió amb esteses elèctriques.

País Valencià 

 Urbanització i ocupació difusa: Entre els anys 1987 i 2000 la superfície artificial (urbanització compacta o difusa, polígons i infra estructures) va créixer més d’un 52%, amb una de les taxes més  
elevades d’Europa. Aquest creixement urbanístic ha estat destinat en un 64% a habitatges turístico-residencials.

• Incendis: El País Valencià és un territori especialment castigat  
pels incendis forestals a causa les seves característiques climàtiques d’extrem risc, la seva marcada orografia i la pressió humana, cosa que condiciona el tipus de vegetació. Entre els anys  
1975 i 1994 la superfície total cremada va ser de 614.618 ha, cosa  
que suposa una mitjana de 30.731 ha/any, un 3,4% anual de les  
900.000 ha forestals existents.

 Propagació d’espècies invasores: La introducció en el territori valencià d’espècies animals i vegetals és un fenomen que s’ha accelerat en els darrers anys. Una d’aquestes espècies és la tortuga de  
florida (
Trachemys scripta elegans), que afecta les poblacions de  
tortugues valencianes (tortuga d’aigua europea i tortuga d’aigua  
ibèrica). En un estudi es van trobar 673 exemplars de tortuga de  
florida en la Marjal de Peníscola, Clot de la Mare de Déu (Borriana), Marjals i Estanys d’Almenara, Ullal de l’Estany del Duc (Gandia) i en la Marjal de Pego-Oliva.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Conselleria de Medi Ambient  
del Govern Balear (2009). Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana

Totes aquestes dades sobre pèrdua de biodiversitat no han de  
fer perdre de vista els nombrosos esforços que, des de fa molt de temps,  
els poders públics i la resta d’agents socials estan dedicant a conservar  
la natura. Gràcies a aquestes iniciatives públiques i privades s’han obtingut resultats molt positius, com ara la conservació o la recuperació de  
moltes espècies i espais naturals que s’haguessin perdut irremeiablement. El repte, però, és que cal seguir actuant, augmentar més els esforços –perquè encara són insuficients– i implicar-hi moltes més persones,  
agents i institucions d’arreu del món. Aquest manual pretén oferir idees  
per actuar a favor dels espais naturals de casa nostra, si bé cal reconèixer que també s’han d’emprendre altres accions a escala global.

 

Qui té la  
responsabilitat  
de conservar  
la natura?

A2

Els agents socials que interactuen en una societat com la nostra es poden classificar, a grans trets, en l’Administració pública, les instàncies cientifico-tècniques, el sector privat i l’anomenada societat civil.  
L’Administració pública la integren tots els organismes públics, que a la  
vegada es poden agrupar segons cinc escales territorials: la internacional, l’europea, l’estatal, l’autonòmica i la local. Les instàncies cientificotècniques les integren les universitats i els centres de recerca. El sector  
privat el formen, bàsicament, les empreses i les entitats financeres. Per  
últim, la societat civil pot actuar a dos grans nivells: al voltant d’estructures organitzades i associatives, que es correspondrien a les entitats o  
organitzacions no governaments o no lucratives, i mitjançant les accions  
dels ciutadans individuals.

Fins fa uns trenta anys, la responsabilitat de conservar els espais  
naturals al nostre país havia recaigut únicament en les administracions  
públiques, fet que ha comportat –i comporta– diverses mesures com  
ara la declaració d’espais naturals protegits, la protecció d’indrets a tra-

vés del planejament urbanístic i l’ordenació del territori, o la catalogació de determinades espècies de fauna i flora com a protegides.

Malgrat això, els poders públics no arriben a tot arreu (els recursos humans i econòmics són limitats i, de vegades, manca voluntat política) i, d’altra banda, no tots els valors a conservar tenen  
l’entitat adequada per requerir l’acció de les administracions superiors; per exemple, espais i elements de valor local i comarcal.  
A més a més, per tal que la conservació dels espais naturals sigui realment efectiva, cal comptar amb el suport de les persones  
que tenen una relació directa amb el medi natural, ja sigui perquè  
hi viuen a prop, perquè n’aprofiten els recursos naturals, perquè  
hi tenen algun tipus de dret d’ús, o perquè tenen un compromís  
ferm d’actuar a favor de la natura.

Per aquests motius, en els darrers anys altres agents socials  
s’han anat implicant progressivament en la conservació i la gestió dels espais naturals. Aquests agents són el sector privat i la  
societat civil, que a la pràctica es poden agrupar en els quatre col

lectius següents: les entitats conservacionistes i de custòdia del  
territori, els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural, les  
empreses privades compromeses i la ciutadania. Aquest capítol reflexiona sobre el paper que poden tenir cadascun d’aquests  
agents. Abans, però, es fa un breu repàs a quines són les responsabilitats  
de les Administracions públiques.

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 28-29

La responsabilitat de conservar  
la natura no recau únicament en

les Administracions públiques,  
com sovint es pensa. En els darrers

anys el sector privat i la societat civil  
(entitats no lucratives i persones a títol individual) s’han

anat implicant progressivament en  
la conservació i la  
gestió dels espais

naturals.

 

2.1 Les Administracions públiques 
Atès que conservar els espais naturals és un objectiu i un repte d’interès públic i general, els principals agents socials responsables  
de promoure i executar accions per avançar en aquest àmbit són les Administracions públiques. Com es pot veure en el quadre 4, són molts els  
deures i les responsabilitats dels poders públics en relació amb la conservació i la gestió del patrimoni natural. Aquests deures es deriven, en gran  
mesura, de diferents preceptes inclosos a la Constitució Espanyola i als  
respectius estatuts d’autonomia, a més de les obligacions derivades dels  
convenis internacionals que l’Estat espanyol ha ratificat.

Quadre 4 Deures dels poders públics en relació amb la conservació, el  
manteniment, l’ús racional i la restauració del patrimoni natural

 Integrar en les polítiques sectorials els objectius i les previsions necessaris per a la conservació i valoració del patrimoni natural, la  
protecció de la biodiversitat i la geodiversitat, la conservació i l’ús  
sostenible dels recursos naturals i el manteniment i, si escau, la res tauració de la integritat dels ecosistemes i del patrimoni geològic.

 Dur a terme les actuacions necessàries per evitar l’extinció dels  
tàxons autòctons.

• Prendre les determinacions per a l’adquisició de sòl en els espais  
naturals protegits, en la mesura que ho requereix la seva gestió  
eficaç i, molt particularment, dels terrenys que, per la seva fragilitat o excepcionalment pels sistemes naturals que contenen, han  
d’ésser objecte de la protecció més estricta.

 Dotar-se d’eines que permetin conèixer l’estat de conservació de  
la biodiversitat i de la geodiversitat, les seves tendències i les causes que en determinen els canvis.

• Promoure la recerca sobre la biodiversitat i el patrimoni natural, la  
seva conservació i el seu ús sostenible.

• Facilitar la difusió de coneixements sobre les millors tècniques disponibles per a la protecció i la conservació del patrimoni natural.

• Fomentar l’educació ambiental entre la població, amb atenció es pecial a l’àmbit escolar i a les persones usuàries del territori, promovent el coneixement del patrimoni natural, la seva importància  
i els problemes de conservació que afronta.

 Impulsar mecanismes de participació social que facilitin la conservació de la biodiversitat, com ara la custòdia del territori i altres  
instruments de coresponsabilitat.

• Fomentar els acords amb les persones propietàries i usuàries dels  
recursos naturals en la planificació i gestió dels espais naturals 
protegits i els hàbitats i les espècies amenaçades i protegides.

 Promoure el treball de les entitats sense afany de lucre que tenen  
com a objecte la conservació del patrimoni natural.

• Adoptar les mesures oportunes per tal que els beneficis i els costos de la conservació del patrimoni natural repercuteixin en el  
conjunt de la societat.

 Adoptar les mesures oportunes, financeres i fiscals, per tal d’incentivar les activitats positives per a la conservació del patrimoni  
natural i desincentivar les que hi incideixen negativament.

Font: Adaptació de l’art. 8 de l’Avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural  
(emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el mes de maig de 2010)

A la pràctica, les actuacions de les Administracions públiques  
que afavoreixen més directament la conservació de la biodiversitat i dels  
espais naturals s’han agrupat en els àmbits següents:

 Declaració, planificació i gestió d’espais naturals protegits.

• Conservació i gestió d’espècies de fauna i flora protegides o  
amenaçades.

• Actuacions de vigilància, control i inspecció del medi natural.

• Actuacions per prevenir i extingir incendis forestals.

Igualment, cal tenir en compte totes les actuacions públiques que  
de manera potser no tan directa contribueixen a mantenir la biodiversitat en bon estat. Són les destinades a regular, planificar i gestionar el gran  
nombre d’activitats que aprofiten i utilitzen directament recursos naturals, especialment l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura (aprofitament  
dels boscos i dels productes derivats), la caça, la pesca (continental i marítima), les activitats hidrològiques, la mineria i les activitats extractives.

En un altre àmbit també hi hauria totes les actuacions públiques  
per regular i planificar la utilització del territori, i que s’inclourien en els  
àmbits de l’ordenació del territori, l’urbanisme, la integració ambiental  
de tot tipus d’infraestructures (energètiques, viàries, ferroviàries, etc.) i  
les activitats de lleure i turisme que tenen lloc en el medi natural.

Els organismes públics responsables 
Les competències i activitats que s’acaben d’esmentar se solen repartir entre diverses administracions (europea, estatal, autonòmiques, locals) i, dins d’un mateix nivell (l’autonòmic, per exemple), entre

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 30-31

 

diversos departaments (el de medi ambient, el d’ordenació del territori, el d’agricultura, etc.). Per evitar un elevat grau de complexitat, tot seguit es presenten únicament els organismes públics d’escala autonòmica (que és la que gaudeix d’unes competències més àmplies) l’actuació  
dels quals incideix més directament en la conservació dels espais naturals i de la biodiversitat. Val a dir que, amb el temps i els canvis de governs, el nom d’alguns d’aquests organismes pot canviar.

A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i, concretament la Direcció General del Medi Natural, és qui ostenta la major  
part de competències relacionades amb la conservació dels espais naturals i la biodiversitat. Dins d’aquesta direcció general les competències estan dividides: la planificació dels espais naturals protegits recau en  
el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural, mentre que la gestió d’aquests espais correspon al Servei de Parcs. La conservació i gestió d’espècies de fauna i flora correspon al Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia. També hi ha serveis específics per a la  
prevenció d’incendis forestals, per a la gestió forestal i per a les funcions  
de vigilància i inspecció del medi rural, i dues àrees específiques d’activitats cinegètiques i pesca continental.

A les Illes Balears, la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat és  
l’organisme que disposa de més competències en relació amb els espais  
naturals protegits, i concretament la Direcció General de Biodiversitat.  
Aquesta direcció general disposa d’un Servei de Planificació (encarregat de la planificació d’espais naturals protegits), un Servei de Protecció d’Espècies, un Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl i un Servei  
de Caça. En canvi, la gestió dels espais naturals protegits i altres figures  
de protecció especial correspon a Espais de Natura Balear, una empresa  
pública adscrita a la Conselleria.

Al País Valencià, és la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la que ostenta les competències i, concretament, la Direcció General de Gestió del Medi Natural. En aquesta direcció general  
s’integren el Servei de Biodiversitat, el Servei de Gestió d’Espais Naturals  
(al qual correspon la gestió i la dinamització dels espais naturals protegits), el Servei de Gestió Forestal, el Servei de Prevenció d’Incendis i Sanitat Forestal, i el Servei de Caça i Pesca.

La protecció dels espais naturals, la principal estratègia de les  
Administracions
 
De totes les estratègies públiques per conservar els espais naturals, la que ha tingut històricament més recorregut ha estat la protecció

d’espais naturals mitjançant figures legals. Segons la Unió Internacional  
per a la Conservació de la Natura (UICN), l’organisme internacional de  
referència en la matèria, un espai natural protegit és «un espai geogràfic  
clarament definit, reconegut i gestionat, mitjançant mitjans legals o altres tipus de mitjans eficaços, per aconseguir la conservació a llarg termini de la natura i dels seus serveis ecosistèmics i els seus valors culturals associats» (Dudley, 2008).

De figures legals per declarar espais naturals protegits, n’hi ha  
de molts tipus. Cada tipus comporta uns objectius i un grau de protecció que poden arribar a ser força variables, partint de la premissa que  
l’objectiu comú i principal de tot espai natural protegit és el de

conservar la natura a llarg termini. A la pràctica, pot passar que  
el nivell de protecció real no coincideixi amb el nivell de protecció establert legalment; seria el cas, per exemple, si una reserva  
natural (figura de màxima protecció) es gestionés permetent-hi  
activitats d’ús públic que d’acord amb la normativa no hi serien  
permeses.

En aquest sentit, Mallarach et al. (2008) adverteix que «la protecció d’un espai natural no és, ni pot ser, una finalitat en si mateixa,  
sinó que es tracta d’un instrument per aconseguir unes finalitats  
determinades, entre les quals destaquen la conservació o la restauració del patrimoni natural, i de vegades del cultural, i també  
el foment de certes activitats o usos públics, generalment de caire recreatiu, científic o pedagògic». Per aquest motiu, un cop es declara  
un espai natural com a protegit, comença la veritable tasca per aconseguir els objectius pels quals ha estat creat. I aquesta tasca se sol anomenar amb el terme genèric de gestió.

La gestió dels espais naturals protegits pot ser de dos tipus: passiva o activa. En general, la gestió d’un espai protegit es considera passiva -o bàsica- quan inclou únicament el règim d’autoritzacions, el control  
administratiu que hauria de garantir el compliment de la normativa bàsica i la vigilància de les activitats que s’hi duen a terme.

En canvi, es considera que la gestió és activa quan, a més de tot  
això, abasta tot un conjunt de mesures i actuacions destinades a resoldre necessitats o problemes concrets en relació amb la conservació del  
patrimoni natural, l’ús públic, l’ús dels recursos naturals o el desenvolupament socioeconòmic; i quan inclou actuacions destinades a millorar la  
pròpia gestió, com ara la recerca, el seguiment de les tendències o l’avaluació de resultats, o bé si pren en consideració la prevenció d’amenaces  
(Europarc-Espanya, 2002). Els espais naturals protegits que requereixen

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 32-33

La creació i posterior gestió d’espais  
naturals protegits  
són el principal ins-

trument que utilitzen les Administracions públiques  
per conservar la

biodiversitat i el  
patrimoni natural.

 

una gestió activa haurien de disposar, com a mínim, d’un pla de gestió específic, un pressupost adequat per aplicar les mesures previstes en el pla  
i un òrgan gestor amb la suficient capacitat tècnica i de recursos humans.

Un espai natural protegit disposa d’òrgan gestor quan hi ha una  
institució pública (el cas majoritari) o una entitat privada que hi té competències o drets, que hi destina de manera continuada recursos econòmics  
i humans, i que ho fa amb la intenció que l’espai acompleixi els objectius  
pels quals va ser establert. L’òrgan gestor, per tant, executa les actuacions  
previstes en els plans de gestió -i també les imprevistes (Mallarach et al,  
2008) i garanteix que es compleixi la normativa associada a l’espai.

La responsabilitat de gestionar els espais naturals protegits està  
repartida entre diferents Administracions públiques (d’escales territo-  
rials diverses) i algunes entitats privades. De fet, les aliances del sector  
públic amb el privat en l’àmbit de la gestió d’espais naturals protegits ha  
anat creixent en els darrers anys. A poc a poc, diverses entitats de conservació de la natura, i fins i tot empreses o particulars, han col·laborat  
en la gestió d’àrees protegides per mitjà de convenis amb els organismes  
gestors, o bé formant part dels òrgans consultius o de cooperació vinculats a diversos espais protegits. Aquest fenomen ha donat lloc a diferents  
modalitats de gestió dels espais naturals protegits (quadre 5).

Quadre 5 Modalitats de gestió dels espais naturals protegits

La gestió d’un espai natural protegit es pot establir, segons les característiques i requeriments de cada espai, d’acord amb una de  
les opcions següents:

1. Gestió pública 
La gestió pública pot presentar dues modalitats més específiques:  
1) La gestió és responsabilitat directa del departament autonòmic  
competent en matèria de medi ambient, que pot assignar-la a una  
unitat administrativa existent o bé crear un òrgan gestor específic  
per a l’espai o per a un conjunt d’espais. 2) La gestió és delegada  
pel departament competent a un altre organisme públic (ajuntament, consell comarcal, diputació, consorci o mancomunitat, en tre d’altres) que té entre els seus objectius la gestió de l’espai natural protegit o d’un conjunt d’espais.

2. Gestió amb participació público-privada 
Aquest model també inclou dues modalitats: 1) La gestió és dele-

gada pel departament competent a un organisme públic amb participació privada, que té entre els seus objectius la gestió de l’espai  
natural protegit o d’un conjunt d’espais. 2) A través d’un conveni,  
el departament competent rep la col·laboració d’una entitat privada sense ànim de lucre per tal de gestionar l’espai en qüestió.

3. Gestió privada 
La gestió és delegada pel departament competent a una entitat  
privada sense ànim de lucre l’objecte social de la qual sigui la conservació de la natura, o una persona física o jurídica que ostenti  
la titularitat dels terrenys inclosos a l’espai natural protegit o que  
n’ostenti drets reals amb la finalitat de la seva conservació.

Font: elaboració pròpia

2.2 El sector privat i la societat civil 
Com s’ha indicat a la introducció del capítol, el gran repte global de conservar la biodiversitat i els espais naturals requereix l’esforç de  
tothom, i no sols de les administracions públiques, tal com pensa molta  
gent. Per aquest motiu, en els darrers anys diversos agents socials s’han  
anat implicant progressivament en la conservació i la gestió dels espais  
naturals. Tot seguit es repassa breument l’interès i el paper que poden  
fer les entitats conservacionistes i de custòdia del territori, les empreses  
privades compromeses, els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural i la ciutadania.

Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 
Una gran part de la implicació social en afers d’interès públic  
–com ara la conservació dels espais naturals– la protagonitzen organitzacions sense ànim de lucre que, en conjunt, reben el nom de tercer sector.  
El tercer sector del nostre país –bé que amb diferències i especificitats regionals– està molt desenvolupat en alguns àmbits, com ara el de la cooperació internacional o l’àmbit social, i una mica menys en l’àmbit ambiental.

En aquest manual les entitats dedicades a conservar els espais  
naturals es divideixen en dos grups depenent d’on focalitzen els esforços: les entitats conservacionistes, que tenen per finalitat l’estudi, la conservació i la millora de la natura, i les entitats de custòdia del territori, que, a més a més, utilitzen els instruments de custòdia del territori.  
En tots dos casos, les entitats es poden dedicar a conservar la natura en  
general i treballar arreu del territori de Catalunya, les Illes Balears o el  
País Valencià (i fins i tot a escala estatal o internacional), o bé poden te-

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 34-35

 

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 36-37

nir àmbits d’actuació més específics, bé perquè se centren a conservar  
una espècie, un grup d’espècies (ocells, rapinyaires, mamífers, cetacis,  
orquídies) o un ecosistema (rius, boscos), bé perquè actuen a una escala territorial concreta (un municipi, una comarca, una illa, una província,  
una vall, etc.). La capacitat d’actuació d’aquestes entitats varia molt segons els recursos humans i econòmics de què disposen. Vegem, tot seguit, l’origen històric i les característiques principals d’aquestes entitats.

A mitjan dècada dels setanta del segle passat, va sorgir al nostre país un ric moviment associatiu que va aplegar el sector de la societat civil que estava compromès amb la defensa del patrimoni natural. El  
seu origen estava en la preocupació per una sèrie d’agressions contra el  
medi natural i, especialment, contra certs espais naturals emblemàtics,  
alguns dels quals es van salvaguardar gràcies a la pressió social exercida  
per aquest moviment. A més, es van constituir les bases per a l’aparició  
durant tots aquests anys d’una gran quantitat d’entitats dedicades a l’estudi i conservació del patrimoni natural.

Les funcions principals de les entitats conservacionistes són  
denunciar les agressions sobre els espais naturals, reivindicar la protecció d’espais naturals, realitzar activitats d’educació i sensibilització ambiental per a infants i adults, organitzar activitats de  
voluntariat ambiental i, en alguns casos, dur a terme estudis i recerques sobre els diversos components de la biodiversitat. No  
va ser fins fa uns pocs anys que es va considerar la possibilitat  
que poguessin prendre un paper més actiu en la gestió dels espais naturals protegits.

D’altra banda, a final del segle passat, va sorgir el moviment de la custòdia del territori, que aplega les anomenades entitats de custòdia del territori i que té l’origen en diverses iniciatives  
impulsades per ONG com WWF/Adena, ADENEX o el GOB-Mallorca. Aquest moviment s’inspira en la tasca que des de finals del segle XIX realitzen entitats d’aquest tipus a Amèrica del Nord i al  
centre i nord d’Europa. El moviment ha crescut amb força gràcies a l’impuls de xarxes de segon nivell com la Xarxa de Custòdia del Territori a Catalunya, Avinença al País Valencià i l’ICTIB a les Balears.

La custòdia del territori és un conjunt d’instruments participatius  
destinats a conservar la natura i el paisatge de finques concretes; a diferència d’altres instruments amb un objectiu similar, la custòdia del territori requereix la implicació directa de la societat civil i de les persones  
que són propietàries –o fan un ús habitual– de terrenys que tinguin un interès especial per la fauna, la flora o els paisatges que acullen.

Les entitats de custòdia del territori, igual que les conservacionistes, no tenen una figura jurídica pròpia, sinó que actuen com a tals organitzacions de diversa naturalesa, tant públiques com privades. Entre  
les entitats privades de custòdia del territori, hi ha nombroses associacions i fundacions que representen la ciutadania interessada i compromesa amb la conservació de l’entorn. Possiblement aquest tipus d’organitzacions són les més apropiades per actuar com a entitats de custòdia  
(Basora i Sabaté, 2006).

Entre les entitats públiques de custòdia del territori, hi ha diversos tipus d’administracions locals: ajuntaments, sobretot, però també  
consorcis que gestionen un espai natural, fundacions creades per ajuntaments, consells comarcals, etc. Els òrgans gestors dels espais naturals  
protegits també es consideren entitats de custòdia del territori quan utilitzen aquest tipus d’instruments.

Les funcions principals de les entitats de custòdia del territori –i  
que les diferencien de les entitats conservacionistes– són assolir acords  
de custòdia per a la bona gestió i protecció dels valors naturals, culturals  
o paisatgístics del territori; donar suport i assessorar els propietaris i els  
ajuntaments d’indrets amb valor; aconseguir la propietat de terrenys de  
gran valor; planificar, restaurar i gestionar indrets de valor, en propietat  
o en acord; i promoure l’activitat econòmica sostenible als indrets que  
mantenen en propietat o en acord de custòdia, fomentant una producció  
agrària, ramadera i forestal, o un ús públic i un turisme, compatibles amb  
la conservació dels valors de les finques.

Les empreses  
L’activitat de moltes empreses depèn directament de la biodiversitat. Així, hi ha empreses que requereixen que els boscos o el mar estiguin ben conservats per tal que els subministrin productes bàsics com la  
fusta o el peix, n'hi ha que necessiten que les abelles pol·linitzin les flors o  
els arbres fruiters, i d'altres depenen de les fonts d’aigua dolça per aprofitar l’aigua potable o poder regar. També hi ha empreses que amb la  
seva activitat afavoreixen directament la biodiversitat (quadre 6).

Des d’una altre punt de vista, hi ha moltes empreses que amb la  
seva activitat econòmica afecten negativament la biodiversitat i posen en  
perill la provisió de serveis ambientals a llarg termini: ja sigui mitjançant  
la conversió de la terra, la sobreexplotació de recursos o la contaminació.  
Sovint, quan es parla d’empreses i biodiversitat, predomina aquest segon  
enfocament, que és el negatiu. No obstant això, les empreses juguen un  
paper clau per conservar i millorar la biodiversitat i els espais naturals.

L’àmbit i la capacitat d’actuació de  
les entitats conservacionistes i de  
custòdia del territori varia molt segons els recursos  
humans, tècnics i  
econòmics de què  
disposen.

 

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 38-39

Quadre 6 Sectors econòmics que afavoreixen directament la biodiversi tat i els espais naturals

Des de fa uns quants anys van emergent sectors d’activitat rendibles econòmicament i que alhora tenen efectes nets positius per a  
la biodiversitat. El seu model de negoci es basa en generar diners  
a partir de la conservació o millora de la biodiversitat i els ecosistemes, o a partir de pagaments per serveis ambientals. Sis grans  
mercats –alguns dels quals tenen partidaris a favor però també  
en contra– es poden distingir des d’aquest punt de vista:

 Carboni: en el mercat de carboni la biodiversitat es conserva gràcies al segrest de carboni en els ecosistemes. El comerç d’emissions de carboni forma part d’aquest mercat.

 Aigua: per garantir un subministrament fiable i de qualitat d’aigua  
potable, els principals usuaris i consumidors estan pagant per la  
gestió sostenible de les conques que aporten aquesta aigua.

 Compensacions de biodiversitat: en aquest mercat es comercialitzen diverses accions per compensar la pèrdua de la biodiversitat que comporten algunes activitats econòmiques.

• Certificació de boscos i productes agrícoles: aquest mercat es desenvolupa al voltant del comerç de fusta i de productes alimentaris i d’altres tipus que estan certificats pel fet que garanteixen la  
conservació de la biodiversitat.

 Ecoturisme: aquest tipus de turisme, basat en l’observació de  
fauna, flora i paisatges, contribueix, si es desenvolupa correctament, a conservar els espais naturals que els turistes visiten. A  
més, procura reduir l’impacte ambiental de l’activitat turística sobre l’entorn i beneficia econòmicament les poblacions locals.

 Recursos genètics i prospecció biològica: consisteix en l’ús de recursos genètics per part de la indústria farmacèutica, de la salut i  
de la bellesa.

Font: Jonkers et al. (2010)

Totes les empreses, incloses les que estan en àrees urbanes, poden contribuir positivament a conservar la biodiversitat. Hi ha diversos  
arguments a favor d’integrar la conservació de la biodiversitat en els sistemes de gestió empresarial: minimitzar determinats riscos, capitalitzar  
oportunitats, millorar la imatge social (envers els clients, els treballadors  
i les treballadores, i l'Administració), i complir amb la responsabilitat social de les empreses, entre d’altres.

El paper de les empreses es reforça en un món com l’actual en  
què les administracions públiques cada cop tenen un pes específic menor. Des d’aquesta perspectiva, els sectors econòmics tenen l’oportunitat de liderar canvis socials i un dels més necessaris és, precisament,  
conservar els espais naturals i la biodiversitat per garantir la qualitat de  
vida de les persones. La ciutadania i els consumidors esperen cada vegada més que les marques mostrin el camí que cal seguir en un gir necessari cap a un model de societat més sostenible (Giró, 2009).

En aquest context s’emmarca el concepte de responsabilitat social empresarial o corporativa (RSE o RSC), que des de fa temps ha entrat amb força al nostre país. La RSE es pot definir com el compromís de  
l’empresa amb les necessitats dels seus grups d’interès en els diferents  
àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern i transparència), per mitjà d’una implicació voluntària i  
solidària que va més enllà del que estableix la legislació vigent.

A l’hora d’implantar l’RSE en qualsevol empresa, s’analitzen tres  
àmbits (l’econòmic, el social i l’ambiental) per tal d’analitzar quin és l’estat de l’empresa respecte de cadascun i poder, amb posterioritat, configurar un mapa de possibles accions de reforç i millora que permetin a  
l’organització definir polítiques i estratègies de futur. Una de les millors  
maneres que tenen les empreses per exercir la seva RSE en l’àmbit ambiental és implicant-se en la conservació i recuperació d’espais naturals.  
A més, actuar en aquest àmbit és una gran oportunitat de diferenciació,  
de millorar la reputació empresarial i de buscar l’excel·lència en l’exercici de la seva responsabilitat social.

Els propietaris i els usuaris de terrenys d’interès natural 
Al nostre país i en molts altres indrets del món, la major part de la  
biodiversitat es troba en terrenys de propietat privada. Així, els hàbitats  
d’algunes de les espècies més rellevants de la fauna, com ara les aus estepàries, o d’algunes plantes amenaçades, es troben en finques privades.

Si ens referim als espais naturals protegits, la titularitat dels terrenys és molt variable. En els parcs nacionals predomina la propietat pública, i una cosa semblant passa amb les reserves marines, que formen  
part del domini públic marítimo-terrestre. En canvi, a la resta de figures de protecció, inclosos els parcs naturals i els espais de la xarxa europea Natura 2000, sol predominar la propietat privada. També cal tenir en  
compte altres formes de propietat del sòl que no són ni públiques ni privades, estrictament parlant, com és el cas del règim demanial de gran part  
dels boscos pirinencs (assimilable a un tipus de propietat col·lectiva).

 

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 40-41

La creació d’un espai protegit comporta als propietaris dels terrenys l’obligació d’assumir compromisos i restriccions. Els efectes jurídics  
de la protecció poden limitar l’exercici dels drets d’ús i aprofitament dels  
terrenys per part dels propietaris i dels seus usuaris i comporten la declaració d’utilitat pública a efectes expropiatoris dels béns i els drets afectats,  
a més de facultar l’Administració pública a exercir els drets de tanteig i retracte en cas que els propietaris vulguin vendre les seves finques.

Des d’aquest punt de vista, i des dels principis de l’ètica democràtica, és imprescindible comptar amb els propietaris dels terrenys –i amb la  
població local– en la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.  
La seva participació hauria de ser, en aquest sentit, un dret i no un regal o  
una concessió als afectats (Europarc-Espanya, 2002). De fet, en molts espais protegits s’ha comprovat que cal comptar amb el suport i la complicitat dels propietaris privats per assolir els objectius de conservació fixats.

Malgrat aquesta necessitat, la titularitat dels terrenys inclosos  
dins d’un espai natural protegit és un aspecte que condiciona el tipus  
de gestió que s’hi pot dur a terme. En les propietats privades, la protecció d’un espai sovint fa difícil conciliar els interessos dels propietaris i  
els de conservació del patrimoni natural. De vegades, l’oposició  
d’alguns propietaris privats pot impedir que els òrgans gestors  
dels espais protegits promoguin les accions de conservació necessàries (Mallarach et al., 2008).

Ara bé, el predomini de la propietat privada en els espais  
naturals no necessàriament ha de ser negatiu. De fet, en molts  
casos els propietaris de terrenys són els més apropiats per contribuir a mantenir els valors naturals d’un indret determinat, i, de  
fet, molts espais s’han mantingut en bon estat gràcies a la seva  
tasca. Afortunadament hi ha propietaris conservacionistes que  
han mantingut i mantenen una gestió exemplar de les seves finques. Així mateix, hi ha altres propietaris que no gestionen directament les seves finques, però que estan interessats a conservar  
o restaurar el patrimoni natural i cultural.

Els propietaris de terrenys no sempre utilitzen les seves  
finques i, viceversa, no tots les persones que fan ús d’un espai natural  
(els anomenats «usuaris de terrenys d’interès natural») en són propietaris. Així, pot ser que el propietari d’un camp el tingui arrendat a un pagès, o que el propietari d’un bosc cedeixi l’aprofitament de la fusta a una  
serradora o simplement no en faci cap ús directe. En canvi, un pastor pot  
portar el seu ramat d’ovelles en prats comunals sobre els quals té un dret  
de pastura, un caçador pot anar a caçar en boscos que no són propietat

seva o una família pot anar a buscar bolets i espàrrecs en un bosc públic.  
Les relacions que es poden arribar a establir entre usuaris i propietaris  
són múltiples i variades: des de contractes i acords escrits entres uns i  
altres fins a drets i servituds adquirits.

Per tant, es pot definir als «usuaris» com aquells col·lectius que  
fan ús o gestionen el territori, com és el cas dels agricultors, pastors, caçadors, pescadors, silvicultors, boletaires o persones que van a recol

lectar altres fruits del bosc (des de llenya per a l’estufa fins a móres i  
nabius per fer melmelades). Per a alguns d’aquests col·lectius, aquesta activitat sol ser la seva ocupació laboral i font d’ingressos econòmics.  
Per a altres, és una afició sense afany de lucre econòmic, però que aporta una gran satisfacció personal.

La implicació dels usuaris en la conservació de la natura és fonamental, ja que pot ser un col·lectiu amb una presència i un impacte importants, però a la vegada la conservació d’aquests espais és fonamental pel seu propi interès, ja que només així podran mantenir o augmentar  
el rendiment que n’obtenen. Així, els usuaris poden dur a terme un seguit  
de bones pràctiques per tal d’assegurar que la seva activitat no es veurà  
perjudicada en el futur.

Tot plegat evidencia que cal implicar els propietaris i usuaris de  
terrenys d’interès natural en la conservació dels valors naturals (i culturals). De fórmules, n’hi ha diverses, com es pot comprovar al capítol 4 del  
bloc B d’aquesta publicació, si bé una de les més innovadores i que ha  
agafat un gran impuls en els darrers anys és la custòdia del territori, que  
permet un treball conjunt de la propietat amb altres agents interessats  
en la protecció del patrimoni, especialment les ja citades entitats de custòdia del territori.

La ciutadania 
La conservació dels espais naturals és un assumpte que afecta el  
conjunt de la ciutadania. De fet, la biodiversitat i els espais naturals tenen  
una funció social rellevant per la seva vinculació estreta amb el desenvolupament, la salut i el benestar de les persones i per la seva aportació al  
desenvolupament social i econòmic, tal com s’ha vist en el primer capítol.

En la societat actual s’ha incrementat sensiblement la preocupació pels problemes relatius a la conservació del medi natural, tot i que  
encara una part important de la població desconeix termes com «biodiversitat» (The Gallup Organization, 2010). La globalització dels problemes ambientals i la creixent percepció dels efectes del canvi climàtic,  
l’esgotament progressiu d’alguns recursos naturals, la desaparició d’una

Resulta imprescindible implicar  
els propietaris de  
terrenys inclosos  
dins d’espais naturals protegits, així  
com la resta de  
col·lectius que en  
fan ús, en la planificació i gestió  
d’aquestes àrees  
protegides.

 

A2 Qui té la responsabilitat de conservar la natura? 42-43

gran quantitat d’espècies de la flora i la fauna silvestres, i la degradació  
d’espais naturals d’interès, s’han convertit en motiu de seriosa preocupació per a molts ciutadans, que reivindiquen el seu dret a un medi ambient  
de qualitat que asseguri la seva salut i el seu benestar.

Aquesta reivindicació està d’acord amb el que estableix la Constitució espanyola (1978) que, en l’article 45, reconeix el dret de tot ciutadà a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la  
persona, així com el deure de conservar-lo, exigint als poders públics que  
vetllin per la utilització racional de tots els recursos naturals, recolzant-se  
per a això en la indispensable solidaritat col·lectiva (quadre 7).

Quadre 7 Drets i deures de la ciutadania en relació amb la conservació,  
el manteniment, l’ús racional i la restauració del patrimoni natural

 En el marc dels drets i deures establerts a la Constitució i als esta tuts d’autonomia, totes les persones tenen dret a gaudir del patrimoni natural, i en especial de la biodiversitat, de la geodiversitat i  
del paisatge, en condicions d’igualtat, i tenen el deure de conservar-los, de fer-ne un ús responsable i d’evitar-ne el malbaratament.

• Totes les persones estan obligades a respectar de manera general el patrimoni natural i procurar la seva conservació, sense altres excepcions que les reconegudes a les lleis.

• Totes les persones tenen dret a accedir a la informació sobre el  
patrimoni natural, d’acord amb la normativa vigent d’accés a la informació en matèria de medi ambient.

Font: Adaptació de l’art. 7 de l’Avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural (emès pel Departament  
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el mes de maig de 2010)

Més enllà d’aquesta preocupació social que, poc o molt, tothom  
comparteix, la ciutadania pot i ha de tenir un paper actiu en la conservació dels espais naturals. No sols perquè tot suport ciutadà per afrontar  
un repte com aquest és necessari, sinó perquè la implicació ciutadana  
permet a les persones aprofundir la relació que tenen amb el seu entorn  
(quadre 8). Aquesta implicació ciutadana no resulta fàcil, ja que la vida a  
les ciutats, en clar augment durant les últimes dècades, fa perdre als ciutadans la consciència de dependència dels serveis que ens ofereixen els  
ecosistemes, així com el contacte directe amb la natura.

En països com el nostre, augmentar la implicació ciutadana en  
la conservació de la natura és un repte pendent. I més quan ens comparem amb altres indrets del món, com el nord d’Europa i els Estats Units  
d’Amèrica, on el suport ciutadà és molt més elevat (per exemple, amb el

nombre de persones associades a entitats conservacionistes). És cert  
que el context social, cultural i històric d’aquests països és ben diferent al  
nostre, però també ho és que encara cal treballar molt més per fer més  
atractiva a la nostra ciutadania la conservació de la natura. De maneres  
per implicar la ciutadania, n’hi ha moltes, com es pot veure en el capítol  
5 del bloc B d’aquesta publicació, però totes intenten que la gent tendeixi  
a considerar els espais naturals com a propis, propers i necessaris, i així  
adquirir el compromís per conservar-los.

Quadre 8 Com ens relacionem amb la natura?

Un estudi no publicat de la Universitat d’Essex (Anglaterra) descriu cinc maneres que té qualsevol ciutadà de relacionar-se amb la  
natura: indirecta, passiva, funcional, interactiva i transformadora.

 Relació indirecta: la relació té lloc a distància i a través de canals  
que fan d’intermediaris (com ara la televisió, els llibres, Internet  
o altres mitjans de comunicació). El ciutadà aprèn sobre la natura veient, llegint o escoltant algunes de les seves característiques,  
però no hi ha un contacte directe.

 Relació passiva: la relació entre el ciutadà i la natura ja té lloc en in drets reals, però es dóna sobretot a través del contacte visual (des  
d’una finestra de casa, anant en cotxe o en tren, etc.).

 Relació funcional: en aquest tipus de relació també hi ha un contacte directe amb la natura, i ja hi intervenen tots els sentits. Ara  
bé, relacionar-se amb la natura no és l’objectiu principal de l’acció  
del ciutadà, sinó que la natura és l’escenari on té lloc una activitat  
social, per exemple passejar el gos, reunir-se amb amics i familiars, o practicar algun tipus d’esport.

 Relació interactiva: la relació és més directa i intensa. Genera un  
sentiment de proximitat i contacte amb la natura. Les vistes, els  
sons, les olors, els sabors... provoquen en el ciutadà respostes  
emocionals. La relació va més enllà d’una simple observació de  
la natura, per tal com el ciutadà interactua amb l’entorn per mitjà  
d’activitats com el cultiu d’aliments, fent de voluntari en tasques  
de gestió de la natura, o practicant activitats com l’ecoturisme.

 Relació transformadora: aquest tipus de relació transforma els  
participants. Genera records potents i augmenta la probabilitat  
que els canvis en el comportament del ciutadà es mantinguin a  
llarg termini.

Font: Esteban et al. (2009)

 

El paper de les  
Administracions  
públiques

A3

A3 El paper de les Administracions públiques 44-45

Explicar acuradament la tasca que han desenvolupat i desenvolupen les Administracions públiques per conservar els espais naturals  
requeriria d’un manual propi d’una extensió considerable. Per aquesta  
raó, l’objectiu d’aquest capítol és simplement introduir el lector a les diverses actuacions que les Administracions públiques, a diferents escales  
territorials –des de la internacional fins a la local–, han anat duent a terme des de ja fa anys per contribuir a conservar els espais naturals.

Els instruments emprats per les Administracions públiques són  
de diferents tipus, però a grans trets es poden classificar en normatius  
(és a dir, que s’aproven mitjançant una norma del tipus que sigui) i en  
aquells que orienten les polítiques i actuacions però que no tenen força normativa. En el primer grup s’inclourien tot l’ampli ventall de nor-

mes jurídiques (lleis, decrets, etc.) així com documents de planificació aprovats per un instrument legal, mentre que en el segon  
s’inclourien documents ben diversos com ara estratègies, plans  
d’acció o estratègics, llibres verds, agendes 21, etc. En aquest capítol únicament es tracten els instruments normatius.

El nombre de normes que afecten, directament o indirectament,  
i favorablement o desfavorablement, la conservació dels espais  
naturals i de la biodiversitat és amplíssim. De les que afecten el  
medi natural directament i favorablement, n’hi ha d’àmbit general –perquè regulen globalment la política i els instruments de  
conservació de la natura de l’àmbit territorial corresponent– i  
d’àmbit específic –perquè se centren en la flora, en la fauna o  
en espècies concretes, en un determinat àmbit geogràfic com  
els boscos o el litoral, o en activitats específiques com l’accés  
al medi natural, la caça o la pesca–. En aquest capítol només es  
tracten les normes d’àmbit general, tot i que en algun cas també  
se citen normes més específiques.

A més d’exposar breument els trets principals dels instruments  
normatius sobre conservació de la natura, també s’expliquen  
com algunes d’aquestes normes –especialment les autonòmiques– fomenten la implicació del sector privat i de la ciutadania en la  
conservació i gestió dels espais naturals.

Per últim, aquest capítol inclou breus referències a dos àmbits que  
també fan un paper clau en la conservació de la natura: l’ordenació del territori i l’urbanisme, d’una banda, i la política de paisatge, de l’altra.

El capítol estructura els instruments normatius segons cinc escales territorials, de la més extensa a la més propera: àmbit internacional,  
Unió Europea, Estat espanyol, comunitats autònomes i àmbit local.

Els instruments  
promoguts per les  
administracions  
públiques per conservar el patrimoni  
natural poden tenir

caràcter normatiu  
(lleis, plans, etc.) o  
no tenir-lo. Avui en  
dia el nombre de

normes que afecten, directament  
o indirectament,  
la conservació de

la biodiversitat és  
amplíssim.

 

A3 El paper de les Administracions públiques 46-47

3.1 Els convenis internacionals 
El fet que determinats problemes ambientals, com ara la pèrdua de biodiversitat i la destrucció i degradació d’espais naturals, presentin efectes i causes d’abast planetari o que afecten recursos naturals  
no subjectes a la jurisdicció dels Estats, unit al fet que algunes mesures  
només poden ser realment operatives a escala supranacional, han comportat l’aparició d’un conjunt de normes que configuren el que s’anomena el dret internacional del medi ambient. Les normes internacionals són  
acords entre estats, però perquè entrin en vigor cal que, a més de ser signats, siguin ratificats i publicats íntegrament en el butlletí oficial de cadascun dels estats.

La Comunitat internacional ha centrat la seva actuació en relació  
amb la protecció de la biodiversitat i els espais naturals en dos àmbits: el  
mundial i el regional. En el primer grup coexisteixen tractats o convenis  
que intenten protegir una part concreta de la biodiversitat, així com declaracions de principis o directrius. En el segon grup queda reflectida la  
tasca d’organitzacions com el Consell d’Europa, o la voluntat dels països  
riberencs de la Mediterrània per protegir aquest mar i les seves costes.

Per la seva rellevància, hi destaca el Conveni sobre la Diversitat Biològica (1992), considerat com el principal compromís històric de  
la comunitat internacional en favor de la conservació de la diversitat biològica i de l’ús sostenible dels seus components. Mentre que altres convenis solament cobreixen aspectes parcials de la diversitat biològica,  
aquest és el primer que cobreix tots els gens, espècies i ecosistemes,  
vetllant, alhora, per la seva conservació i ús sostenible. Entre moltes altres qüestions, el Conveni recull la necessitat de treballar a escala d’àrees protegides, creant xarxes nacionals i regionals d’espais naturals protegits gestionats de manera efectiva i sota els principis de la sostenibilitat.

El Conveni relatiu a les zones humides d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics (altrament dit «Conveni  
de Ramsar») és l’única norma internacional destinada directament i exclusivament a la protecció de les zones humides a escala planetària. En virtut d’aquest conveni, els Estats poden inscriure espais naturals en la «llista de zones humides d’importància internacional». La inclusió d’una zona  
humida a la llista no ha significat, en molts casos, una protecció nova per  
a l’àrea en qüestió, que ja gaudia amb anterioritat d’algun tipus de protecció des del dret intern, però li ha atorgat un reconeixement internacional.

El Protocol per a les zones especialment protegides i per a la diversitat biològica de la Mediterrània deriva del Conveni per a la protecció  
del medi marí i del litoral de la Mediterrània, signat a Barcelona el 1976.

Aquest protocol pretén protegir espais naturals mitjançant la creació de  
zones especialment protegides d’interès per a la Mediterrània (ZEPIM).

L’última norma a destacar des del punt de vista de la conservació d’espais naturals és el Conveni europeu del paisatge, que estimula els  
poders públics a adoptar polítiques i mesures a tots els nivells (local, regional, nacional i internacional) per protegir, planificar i gestionar aquells  
paisatges que contribueixen a una millor qualitat de vida de la població.  
Segons aquest conveni, és fonamental que tothom pugui reconèixer el  
seu propi paisatge i que la ciutadania i l’Administració participin de manera conjunta en les decisions que afecten la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Des del punt de vista de la implicació ciutadana en la conservació del medi ambient, cal destacar el Conveni d’Aarhus sobre accés a la  
informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquest conveni parteix del postulat següent: per tal que els ciutadans puguin gaudir del dret a un medi ambient  
saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo, cal que tinguin  
accés a la informació ambiental rellevant, han d’estar legitimats per participar en els processos de presa de decisions de caràcter ambiental i  
han de tenir accés a la justícia quan tals drets els siguin negats.

Taula 1. Principals normes internacionals relacionades amb la conser vació d’espais naturals

COnVEnI/PrOTOCOL DATA D’ADOPCIó DATA D’EnTrADA

En VIGOr A ESCALA  
InTErnACIOnAL

DATA DE rATIFICACIó  
PEr L’ESTAT ESPAnyOL

ZOnES hUMIDES (rAMSAr) 02-02-1971 21-12-1975 18-03-1982

ESPèCIES MIGrATòrIES (BOnn) 23-06-1979 01-11-1983 22-01-1985

VIDA SILVESTrE I MEDI  
nATUrAL D’EUrOPA (BErnA)
 
19-09-1979 06-06-1982 13-05-1986

DIVErSITAT BIOLòGICA  
(rIO DE JAnEIrO)

05-06-1992 29-12-1993 16-11-1993

ÀrEES PrOTEGIDES DE LA  
MEDITErrÀnIA (BArCELOnA)
 
10-06-1995 12-12-1999 23-12-1998

COnVEnI EUrOPEU SOBrE  
ACCéS A LA InFOrMACIó,  
PArTICIPACIó PúBLICA I ACCéS  
A LA JUSTíCIA En MATèrIA DE  
MEDI AMBIEnT (AArhUS)

25-06-1998 30-10-2001 29-12-2004

COnVEnI EUrOPEU DEL  
PAISATGE (FLOrènCIA)

20-10-2000 01-03-2004 26-11-2007

[FOnT: ELABORACIó PRòPIA]

 

A3 El paper de les Administracions públiques 48-49

Les figures de protecció d’espais naturals derivades d’instru ments internacionals 
En alguns casos, els convenis esmentats poden donar lloc a la  
catalogació d’espais naturals amb figures previstes en aquestes normes  
internacionals o regulades per organismes com la UNESCO. Les principals figures s’exposen tot seguit.

 Les zones humides d’importància internacional incloses a la  
Llista del Conveni de ramsar:
es declaren com a tals perquè  
compleixen els requisits establerts en la Convenció relativa als  
Aiguamolls d’Importància Internacional, especialment com hàbitat d’aus aquàtiques.

 Els llocs naturals de la Llista del patrimoni mundial: són aquells  
que compleixen els criteris de la Convenció sobre la Protecció del  
Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, i que per tant formen part  
de la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

 reserves de la biosfera: són territoris declarats com a tals per la  
UNESCO, dins del Programa Home i Biosfera (sigles MaB en anglès),  
com a espais per a la conservació del patrimoni natural i cultural, la  
investigació i la recerca de nous models d’ús racional dels recursos.

 Zones especialment protegides d’importància per al Mediterra ni (ZEPIM): espais naturals protegits litorals o marins que es declaren amb la finalitat de contribuir a l’assoliment dels objectius  
del Conveni de Barcelona de protecció de la Mediterrània.

 Geoparcs: espais declarats per la UNESCO i que presenten formes geològiques úniques d’especial importància científica, singularitat o bellesa.

3.2 La Unió Europea 
La incorporació d’Espanya a la Unió Europea (UE) l’any 1986 va  
comportar la subjecció a l’ampli entramat de normes ja dictades per la Comunitat sobre protecció del medi ambient. Des de llavors, la Comunitat ha  
continuat aprovant normes (directives en llenguatge jurídic) sobre protecció de la natura que han acabat essent d’una gran importància per a la conservació d’espais naturals arreu dels estats i les regions del vell continent.

I és que conservar la biodiversitat és una de les prioritats de la  
UE i per això és un dels objectius fonamentals de la seva Estratègia per  
a un desenvolupament sostenible i del sisè Programa d’acció en matèria  
de medi ambient. També es considera un objectiu important per fomentar el creixement i l’ocupació a la UE.

Les directives dels ocells i dels hàbitats 
Les principals normatives comunitàries que afavoreixen la conservació de la natura són la Directiva de les Aus (de l’any 1979) i la Directiva Hàbitats (de l’any 1992), totes dues ja transposades a la legislació espanyola des de fa anys.

La Directiva d’aus de 1979 (Directiva 79/409) va representar el  
primer instrument de la legislació comunitària orientat directament a la  
conservació de la biodiversitat. El seu objectiu és protegir, administrar i  
regular l’explotació de totes les espècies d’aus que viuen normalment en  
estat salvatge a la UE. Aquesta directiva ha estat recentment actualitzada i substituïda per la Directiva 2009/147/CE.

Una de les principals mesures que proposa la Directiva és protegir els hàbitats de les aus mitjançant la creació d’espais protegits. En  
aquest sentit, els Estats membres de la UE tenen l’obligació de declarar les anomenades
zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA),  
les quals han de tenir un nombre i una superfície suficient d’hàbitats per  
conservar les espècies previstes a la Directiva.

Però la gran fita europea per conservar la natura va arribar l’any  
1992, amb l’aprovació de la Directiva hàbitats. Aquesta norma representa, juntament amb la Directiva de les aus, l’instrument més important  
d’aplicació en tot el territori de la UE per aconseguir conservar els hàbitats, les espècies i la biodiversitat en general. Per assolir aquest objectiu,  
la Directiva planteja dos instruments principals: 1) Crear una xarxa d’espais protegits a escala de la Unió Europea anomenada Natura 2000. 2)  
Establir un sistema de protecció rigorosa d’unes determinades espècies.  
Aquest segon instrument, que no es tracta en aquest treball, implica una  
sèrie de mesures per garantir la protecció efectiva d’un conjunt d’espècies animals i vegetals.

Malgrat que la Directiva té l’esperit de conservar tots els hàbitats  
d’arreu del territori europeu, a la pràctica no proposa cap mecanisme  
per conservar aquells hàbitats que no són d’interès comunitari ni aquells  
hàbitats on viuen espècies que no són d’interès comunitari.

La xarxa d’espais protegits

natura 2000

A finals de 2008, la xarxa Natura 2000 estava formada per més  
de 25.000 espais –gairebé una cinquena part de la superfície terrestre  
de la UE, una superfície total més gran que la d’Espanya i Itàlia juntes– i  
més de 130.000 km

2 de medi marí.

La xarxa Natura 2000 pretén mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats considerats d’interès comunitari (entenent «hà-

 

bitat» com una zona natural o seminatural amb unes característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques particulars) i també aquells hàbitats on  
viuen les espècies considerades d’interès comunitari.  
Aquesta xarxa estarà integrada per les
zones especials de conservació (ZEC), que haurien d’incloure una mostra representativa dels  
dos tipus d’hàbitats esmentats, i per les
zones d’especial protecció per  
a les aus (ZEPA)
, designades a partir de la Directiva de les aus. Un espai  
inclòs a la xarxa Natura 2000 pot estar designat com a ZEC, com  
a ZEPA, o com a totes dues coses alhora.

Les ZEPA són designades directament pels estats membres (en el cas espanyol ho fan les comunitats autònomes a través  
del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus i sense necessitar la conformitat de la Comissió Europea. Tan bon punt es designen com a ZEPA, passen a formar part de la xarxa Natura 2000.

En el cas de les ZEC, són també els estats membres,  
mitjançant els òrgans competents de les comunitats autònomes, qui les designen d’acord amb el que estableix la Directiva d’hàbitats. A diferència de les ZEPA, abans de poder designar les ZEC, la Comissió Europea ha de classificar com a llocs  
d’importància comunitària (LIC) els espais que, en el cas de l’Estat espanyol, proposen els òrgans competents de les comunitats autònomes. En l’actualitat la Comissió Europea ja ha aprovat tots els LIC proposats per l’Estat espanyol i ara els governs  
autonòmics i de l’Estat tenen un màxim de sis anys (des que la Comissió  
va aprovar els LIC) per designar-los com a ZEC i establir-hi les mesures  
de gestió i protecció corresponents.

Taula 2. Llocs proposats d’Importància Comunitària (LIC) que forma ran part de la xarxa

natura 2000

ÀMBIT  
TErrITOrIAL

núM. DE LIC SUPErFíCIE  
TErrESTrE LIC  
(hA)

SUPErFíCIE  
MArInA LIC  
(hA)

SUPErFíCIE  
TOTAL LIC (hA) 
% TErrITOrI  
TErrESTrE

DESIGnAT COM  
A LIC

CATALUnyA 115 952.315 85.596 1.037.911 29,6

ILLES BALEArS 127 93.779 108.134 201.912 18,7

PAíS VALEnCIÀ 94 623.155 62.387 685.542 26,8

[FOnT: MInISTERI DE MEDI AMBIEnT I MEDI RURAL I MARí]

Taula 3. Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA que formen  
part de la xarxa natura 2000

ÀMBIT  
TErrITOrIAL

núM. DE ZEPA SUPErFíCIE  
TErrESTrE  
ZEPA (hA)

SUPErFíCIE  
MArInA ZEPA  
(hA)

SUPErFíCIE  
TOTAL ZEPA  
(hA)

% TErrITOrI  
TErrESTrE  
DESIGnAT COM  
A ZEPA

CATALUnyA 73 817.872 76.684 894.556 25,4

ILLES BALEArS 50 71.300 50.854 122.154 14,2

PAíS VALEnCIÀ 18 264.953 12.286 277.239 11,4

[FOnT: MInISTERI DE MEDI AMBIEnT I MEDI RURAL I MARí]

Un fons econòmic per conservar la natura 
El programa LIFE és el principal instrument financer de què disposa la UE per implantar la política comunitària en matèria de medi ambient i, en particular, per conservar la natura i la biodiversitat. Val a dir,  
però, que altres instruments, com els programes de desenvolupament  
rural o les mesures agroambientals, també poden incidir directament o  
indirectament en la conservació dels valors naturals del territori. El programa LIFE va ser creat l’any 1992 i des de llavors s’ha anat reformulant i  
actualitzant cada 3 o 4 anys. El programa vigent actualment és el LIFE+,  
que cobreix el període que va dels anys 2007 a 2013.  
La Comissió Europea selecciona cada any un cert nombre de  
projectes –amb una durada de 3 a 5 anys- i en subvenciona fins a un 50%  
dels costos a partir dels recursos assignats al programa LIFE. Els beneficiaris solen ser autoritats públiques locals i regionals o bé entitats sense ànim de lucre. Des d’aquest últim punt de vista, doncs, el programa  
LIFE obre la porta a la participació de la societat civil organitzada en la  
conservació del medi ambient. Les propostes de projectes es poden presentar per a un sol beneficiari o per a un conjunt de beneficiaris associats. L’any 2010 la quantitat prevista pel LIFE+ per finançar projectes és  
de 243,2 milions d’euros.

El programa LIFE+ té tres grans àmbits d’actuació: 1) Natura i biodiversitat. 2) Política i governança ambiental. 3) Informació i comunicació. El  
primer és el més directament relacionat amb la conservació d’espais naturals atès que pretén contribuir a l’aplicació de la política i la legislació comunitàries en matèria de natura i biodiversitat, en particular les Directives d’aus  
i d’hàbitats, i vol donar suport al desplegament de la xarxa Natura 2000.

Els altres dos àmbits d’actuació també tenen interès per a la conservació dels espais naturals, sobretot des del punt de vista de la impli-

A3 El paper de les Administracions públiques 50-51

El principal instrument de la Unió  
Europea per conservar la biodiversitat és la xarxa  
natura 2000, integrada a finals de  
2008 per més de  
25.000 espais  
–gairebé una cinquena part de la  
superfície terrestre  
de la UE.

 

cació ciutadana: l’àmbit de política i governança ambiental persegueix,  
entre altres coses, que la ciutadania i les entitats no governamentals participin en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques ambientals, mentre  
que l’àmbit d’informació i comunicació pretén dotar la ciutadania d’informació sobre la situació i les tendències del medi ambient.

3.3 L’Estat espanyol 
La legislació de l’Estat espanyol sobre espais naturals és de caràcter bàsic, és a dir, únicament fixa les bases generals sobre la matèria  
i són les comunitats autònomes les que han de concretar les mesures de  
conservació mitjançant lleis pròpies.

normes per conservar la natura i fomentar la implicació ciutadana 
En l’àmbit estatal, les mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat i conservar els espais naturals tenen la seva màxima expressió en la  
Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta llei estableix el règim jurídic bàsic de conservació, ús sostenible, millora i restauració del patrimoni natural i de la biodiversitat a l’Estat espanyol.

Des del punt de vista de la implicació del sector privat i la societat civil en la conservació dels espais naturals, un dels principis inspiradors de la Llei és, precisament, garantir la informació i la participació  
dels ciutadans en el disseny i l’execució de les polítiques públiques dirigides a assolir els objectius de la Llei mateixa. La Llei també determina que, per planificar i gestionar els espais naturals protegits  
i les espècies amenaçades, caldrà fomentar acords voluntaris  
amb els propietaris i usuaris dels recursos naturals.

El títol V de la Llei recull mesures més directes per assolir  
aquesta implicació ciutadana. En primer lloc, la Llei preveu que  
el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí concedeixi ajuts  
a entitats sense ànim de lucre d’àmbit estatal per tal que desenvolupin actuacions que afectin més d’una comunitat autònoma i  
que tinguin per objecte la conservació del patrimoni natural i la  
biodiversitat.

D’altra banda, aquesta Llei és la primera norma de conservació de la natura que reconeix formalment la custòdia del  
territori com «un conjunt d’estratègies o tècniques jurídiques a  
través de les quals s’impliquen els propietaris i usuaris del territori en la conservació i ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics». La Llei obliga les Administracions públiques a fomentar la custòdia del territori mitjançant acords entre

entitats de custòdia i propietaris de finques privades o públiques que tinguin com a objectiu principal conservar el patrimoni natural i la biodiversitat. A més a més, la Llei estableix que l’Administració general de l’Estat,  
quan sigui titular de terrenys situats en espais naturals, podrà establir  
acords amb entitats de custòdia per cedir-los la gestió, total o parcial,  
d’aquests terrenys.

A més d’aquesta llei general, l’Estat espanyol ha promulgat i  
aprovat altres lleis i instruments que regulen elements més específics  
de la biodiversitat com ara el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades  
o la Llei 43/2003 de monts –modificada posteriorment al 2006. I una altra llei que no es pot obviar és la Llei 45/2007 per al desenvolupament  
sostenible del medi rural, un medi ampli i difús on es circumscriuen gran  
part dels espais naturals. És per això que la Llei inclou entre els seus objectius la conservació i recuperació del patrimoni i dels recursos naturals  
i culturals del medi rural.

La implicació de la societat civil en afers d’interès públic com la  
conservació d’espais naturals és regulada mitjançant la Llei 27/2006,  
d’informació i participació pública, que té com a objecte regular els drets  
d’accés a la informació ambiental en poder de les autoritats públiques;  
a participar en els procediments per a la presa de decisions de les administracions públiques sobre assumptes que incideixen directament o indirectament en el medi ambient; i a garantir la difusió i posada a disposició del públic de la informació ambiental. Aquesta llei té el seu origen en  
el Conveni d’Aarhus (vegeu 3.1).

Espais naturals protegits de rellevància estatal: els parcs nacio-  
nals i les àrees marines protegides
 
La Llei 42/2007 preveu les següents figures d’espais naturals  
protegits: parcs (incloent els nacionals), reserves naturals, àrees marines  
protegides, monuments naturals i paisatges protegits. Aquesta distinció respon als tipus de valors a protegir i als objectius de gestió a assolir.

Des del punt de vista de l’Administració de l’Estat, la figura legal  
de protecció d’espais naturals més rellevant és la dels parcs nacionals.  
Els parcs nacionals són espais naturals protegits terrestres o marins,  
d’extensió relativament gran, no modificats essencialment per l’acció humana, que per la representativitat dels seus ecosistemes, la singularitat  
de la seva flora, fauna, gea o formacions geomorfològiques, o la bellesa  
dels seus paisatges, posseeixen uns valors ecològics i científics destacats, i complementàriament estètics, culturals i educatius, la conservació dels quals mereix una atenció preferent.

A3 El paper de les Administracions públiques 52-53

La Llei estatal del  
patrimoni natural i de la biodiversitat inclou mesures per implicar el  
sector privat i la  
societat civil en la  
conservació dels  
espais naturals. A  
més a més, reconeix la custòdia del  
territori com una  
via per implicar  
aquests col·lectius.

 

A3 El paper de les Administracions públiques 54-55

A l’Estat espanyol hi ha 14 parcs nacionals (any 2010), del quals  
un és a Catalunya (el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situat als Pirineus i declarat l’any 1955) i un altre a les Illes Balears  
(el Parc Nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera, situat al  
sud-est de l’illa de Mallorca i declarat l’any 1991). El primer va rebre, l’any  
2007, uns 322.000 visitants, mentre que el segon en va rebre 76.500.

La declaració i la gestió dels parcs nacionals són aspectes que  
regula la Llei 5/2007 de la xarxa de parcs nacionals. La declaració final  
correspon a les Corts Generals de l’Estat, si bé la iniciativa pot ser de les  
comunitats autònomes o del mateix Govern de l’Estat. En canvi, la gestió  
dels parcs nacionals és una competència exclusiva de les comunitats autònomes, llevat dels parcs nacionals declarats sobre aigües marines sota  
jurisdicció estatal que no tinguin continuïtat amb parts terrestres competència de les comunitats autònomes; en aquest cas, la gestió correspondria a l’Administració general de l’Estat.

D’acord amb la Llei 5/2007, a l’Administració general de l’Estat  
també li correspon la tutela general del sistema de parcs nacionals, l’establiment de les directrius bàsiques, i assegurar la coherència de la xarxa de  
parcs nacionals. Aquestes tasques les assumeix l’Organisme Autònom de  
Parcs Nacionals, adscrit al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Una altra figura legal on l’Administració de l’Estat pot tenir un paper rellevant és la de les àrees marines protegides (equivalents a les actuals reserves marines). Segons la Llei 42/2007, l’Estat, juntament amb  
les comunitats autònomes, fixa els criteris comuns mínims de gestió  
d’aquest tipus d’espais protegits.

3.4 Les Administracions autonòmiques 
Les administracions autonòmiques són les que tenen un paper  
més rellevant en la conservació dels espais naturals ja que els respectius  
estatuts d’autonomia els atorguen competències exclusives per regular,  
declarar, planificar i gestionar els espais naturals protegits. D’altra banda, també disposen de competències exclusives en matèria d’ordenació  
del territori i del paisatge, en urbanisme i en ordenació del litoral, respectant en aquest darrer cas el règim general del domini públic.

normes per conservar la natura 
Tot i que la tendència fixada per l’Estat espanyol és aprovar normes que regulin la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva global, a Catalunya, les Illes balears i el País Valencià es mantenen vigents normes que se centren en la protecció dels espais naturals, tot i

que en alguns casos també regulen aspectes concrets de l’ús de la biodiversitat i els recursos naturals.

A Catalunya, la principal norma és la Llei 12/1985 d’espais naturals. En el seu moment aquesta llei va representar una gran novetat en  
l’àmbit de la conservació de la natura, no només a Catalunya, sinó també  
a l’Estat espanyol. Va permetre ordenar molts aspectes relacionats amb  
la conservació del patrimoni natural, particularment pel que fa a l’establiment d’un sistema d’àrees protegides a través del Pla d’espais d’interès natural, que va ser aprovat l’any 1992 (Decret 328/1992).

Des del punt de vista del foment de la implicació del sector privat i la ciutadania en la conservació d’espais naturals, aquesta Llei, per la  
seva antiguitat, no inclou gaires mesures. No obstant això, permet als propietaris de terrenys i a les entitats conservacionistes que puguin proposar  
la creació de reserves naturals parcials i parcs naturals.Si aquests agents  
en són els promotors, la gestió de l’espai protegit també els correspondrà.

Posteriorment, diversos mandats de la Llei es van completar  
amb normes per a la protecció dels animals, actualment regulada en  
el Decret Legislatiu 2/2008, i altra legislació sectorial com la forestal  
(Llei 6/1988) o la de regulació de l’accés motoritzat al medi natural (Lleis  
9/1996 i 2/2006), entre d’altres. Així mateix, s’ha aprovat el catàleg de  
flora amenaçada (Decret 172/2008) i està en vies d’aprovar-se el catàleg  
de fauna amenaçada.

Des de ja fa més de cinc anys, l’Administració catalana ha iniciat els treballs per elaborar una nova llei de conservació de la natura i la  
biodiversitat que substitueixi la del 1985. L’avantprojecte de Llei de la bio-  
diversitat i el patrimoni natural va sortir a informació pública el mes de  
maig de 2010.

Un dels principals avenços que comportarà aquesta nova llei,  
si és aprovada sense canvis significatius, serà, precisament, en l’àmbit  
de la participació de la societat. L’avantprojecte reconeix la custòdia del  
territori i estableix determinats drets a favor de les entitats d’estudi i  
conservació de la natura, de les persones propietàries, arrendatàries o  
titulars de drets reals sobre finques rústiques, així com les seves associacions, i de les organitzacions d’explotacions agràries i forestals. Amb la  
finalitat d’afavorir la participació i col·laboració de la societat en la conservació de la biodiversitat, l’Avantprojecte preveu els Plans d’acció per  
a la biodiversitat, que poden ser formulats per entitats sense afany de lucre, empreses, universitats i altres institucions educatives.

Al llarg de tot l’articulat es preveuen altres mecanismes com ara  
el dret de les entitats científiques, econòmiques, culturals, socials i am-

 

A3 El paper de les Administracions públiques 56-57

bientals a ser consultades en l’elaboració dels diferents plans o programes previstos a la Llei; o la possibilitat, per part de les administracions  
públiques, de subscriure acords per delegar la gestió d’un espai natural protegit en una entitat sense afany de lucre o en persones titulars de  
drets reals.

A les Illes Balears, la norma més important és la Llei 5/2005 per  
la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). L’objectiu fonamental de la Llei és aconseguir compatibilitzar la protecció d’aquests  
espais i dels seus recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic sostenible.

Des del punt de vista de la implicació de la societat, cal  
destacar que la llei reconeix la col·laboració amb els propietaris i  
la resta de titulars de drets com una eina important i convenient  
per conservar els espais naturals. Específicament, atorga a l’Administració la tasca de promoure el paper de les entitats de custòdia del territori com una fórmula efectiva per aconseguir els  
objectius de la llei, així com estimular la creació i el funcionament  
d’entitats de custòdia del territori. D’altra banda, la Llei fomenta  
la cooperació de la població local, agricultors, propietaris i altres  
sectors interessats en la gestió dels espais protegits.

D’altra banda, el Decret 75/2005 del govern balear va  
crear el Catàleg balear d’espècies amenaçades i d’especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de  
Fauna i Flora de les Illes Balears. Aquests instruments pretenen  
recuperar o assegurar (segons el cas) un estat de conservació favorable  
de la biodiversitat de les Illes. També és rellevant la Llei 6/1991 de protecció dels arbres singulars, que preveu que qualsevol persona o entitat  
pugui sol·licitar la inclusió dins del Catàleg d’Arbres Singulars de les Illes  
Balears d’un arbre de característiques físiques extraordinàries, o interès  
científic i cultural rellevant.

Al País Valencià, la principal norma és la Llei 11/1994 d’espais  
naturals protegits. Aquesta llei se centra a regular el règim aplicable als  
espais naturals protegits. A més, estableix regulacions específiques per  
a les zones humides, les coves i els camins ramaders.

Des del punt de vista de la implicació de la societat, aquesta llei  
inclou poques mesures: insta la Generalitat Valenciana a donar suport  
o col·laboració tècnica als titulars privats dels drets afectats pel règim  
dels espais protegits, garanteix la formulació de processos de participació ciutadana durant el procés de declaració d’un espai protegit, i preveu  
la creació d’òrgans col·legiats de caràcter consultiu associats a cada es-

pai protegit perquè els propietaris i els agents socials puguin col·laborar  
en la gestió de l’espai.

A més d’aquesta llei de protecció d’espais naturals, el País Valencià disposa d’altres normes que regulen aspectes més específics de la biodiversitat. Es poden destacar, entre d’altres, normes relacionades amb  
l’àmbit forestal (com la Llei 3/1993 forestal o el Decret 183/1994 que regula la circulació de vehicles per terrenys forestals), amb la fauna (Decret  
32/2004 pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades) o amb la flora (Decret 218/1994 pel qual es creen les  
microreserves vegetals, vegeu 3.5).

Per últim, en l’àmbit de la implicació ciutadana, cal destacar el  
Decret 97/2010 que regula el dret d’accés a la informació ambiental i de  
participació pública en matèria de medi ambient, que adapta el Conveni d’Aarhus (vegeu 3.1) i la Llei estatal 27/2006 (vegeu 3.2). Entre d’altres  
aspectes, aquest decret preveu que s’elaborin informes periòdics sobre  
l’estat del medi ambient del País Valencià i garanteix que l’elaboració i revisió dels plans, programes, actes i disposicions de caràcter general ambientals promoguts per les autoritats públiques comptin amb una participació ciutadana real i efectiva.

Espais naturals protegits: figures legals 
Com s’ha explicat anteriorment, de figures legals per declarar espais naturals protegits, n’hi ha de molts tipus. Cada tipus comporta uns  
objectius i un grau de protecció que poden arribar a ser força variables,  
partint de la premissa que l’objectiu comú de tot espai natural protegit és  
el de conservar la natura a llarg termini.

Les lleis de conservació dels espais naturals de cada comunitat  
autònoma han establert diverses figures legals d’espais naturals protegits. En alguns casos coincideixen, com el parc natural, i, en altres casos,  
cada comunitat disposa de figures pròpies, com el paratge natural municipal del País Valencià, o l’espai d’interès natural de Catalunya.

La taula 4 presenta totes aquestes figures de protecció, sense incloure les establertes per la normativa internacional i europea, entre les  
quals destaquen, per la seva extensió i rellevància, les dues figures vinculades a la xarxa Natura 2000: les zones especials de conservació i les  
zones d’especial protecció per a les aus (vegeu 3.2). En aquest sentit, cal  
destacar que els espais inclosos a la xarxa Natura 2000 tenen unes peculiaritats derivades del seu caràcter i de les exigències de protecció i  
gestió que els diferencien dels espais protegits establerts per les lleis autonòmiques (per exemple, són l’únic cas en què les mesures contractu-

Les administra-  
cions autonòmiques són les que  
tenen un paper  
més rellevant en la  
conservació dels  
espais naturals ja  
que disposen de  
competències exclusives per declarar, planificar i gestionar els espais  
naturals protegits.

 

als estan específicament previstes en la gestió). Per acabar de complicar-ho, cal tenir en compte que les diverses figures legals es superposen  
en alguns casos, de manera que, per posar un exemple, un mateix indret  
pot estar declarat com a parc natural, com a reserva natural i, al mateix  
temps, formar part de la xarxa Natura 2000.

Taula 4. Figures de protecció d’espais naturals segons àmbit territorial

ÀMBIT TErrITOrIAL nOrMA PrInCIPAL FIGUrES DE PrOTECCIó

(SEnSE COnSIDErAr LES D’ÀMBIT  
InTErnACIOnAL I EUrOPEU)

CATALUnyA Llei 12/1985 d’espais natu-

rals (en procés de revisió i  
actualització)

Reserva natural (parcial, integral i de fauna salvatge) 
Parc nacional 
Parc natural 
Paratge natural d’interès nacional (monument natural) 
Espai d’interès natural (els  
inclosos al PEIN) 
Reserva marina

PAíS VALEnCIÀ Llei 11/1994 d’espais natu-

rals protegits

Parc nacional 
Parc natural 
Paratge natural 
Paratge natural municipal 
Reserva natural 
Monument natural  
Lloc d’interès 
Paisatge protegit 
Microreserva de flora 
Reserva marina 
Reserva de fauna silvestre

ILLES BALEArS Llei 5/2005 per a la conser-

vació dels espais de rellevància ambiental

Parc nacional 
Parc natural 
Paratge natural 
Reserva natural (integral i  
especial) 
Monument natural 
Paisatge protegit 
Lloc d’interès científic i microreserva 
Reserva marina

[FOnT: ELABORACIó PRòPIA/nOTA: PEIn = PLA D’ESPAIS D’InTERèS nATURAL]

El paper de l’ordenació del territori i l’urbanisme 
L’ordenació del territori i l’urbanisme són un conjunt de mesures i  
actuacions públiques sobre un territori tendents a harmonitzar el creixement demogràfic, socioeconòmic i urbanístic amb les necessitats de la po blació, i amb una protecció adequada del patrimoni natural i del cultural.

Quan es parla d’espais naturals, sovint s’associen només a  
aquells que estan protegits mitjançant alguna figura legal, de les diverses  
que preveuen les normes de conservació esmentades en l’apartat precedent. Tanmateix, d’espais naturals –estiguin o no protegits legalment–  
n’hi ha arreu del territori i és per aquest motiu que l’ordenació del territori i l’urbanisme –i tota la legislació i instruments associats– tenen una  
funció cabdal en la conservació de la natura.

A la pràctica, l’ordenació del territori i l’urbanisme es concreten  
en l’elaboració, aprovació i execució d’instruments de planificació que  
poden agrupar-se en dues grans famílies: els plans territorials, que estableixen les grans línies d’ordenació d’àmbits territorials normalment de  
gran extensió, i els plans urbanístics (vegeu apartat 3.5), que estableixen  
l’ordenació bàsica del territori municipal. La taula 5 recull la legislació i  
els instruments bàsics sobre ordenació del territori i urbanisme.

Els plans territorials poden ordenar des d’una perspectiva integral (tot el ventall d’usos i activitats possibles) un àmbit autonòmic o un  
àmbit subregional (vegueries, comarques, províncies, illes, àmbits supramunicipals), o bé poden ordenar tot un àmbit autonòmic o subregional però des d’una perspectiva sectorial, quan es centren en matèries de  
gran incidència territorial, com ara grans infraestructures, equipaments  
o fins i tot la conservació d’espais naturals.

Els plans urbanístics solen centrar-se en l’àmbit dels municipis  
(tot i que en alguns casos poden ser supramunicipals) i també tenen una gran transcendència per a la conservació d’espais naturals, tal com s’explica en l’apartat dedicat a les administracions  
locals (vegeu apartat 3.5).

Els plans territorials d’àmbit subregional poden tenir un paper  
clau a l’hora de conservar espais naturals que no estan protegits per figures legals específiques. En el cas de Catalunya, per  
exemple, els set plans territorials parcials (que abasten cadascuna de les set vegueries) configuren un sistema ampli d’espais  
naturals i seminaturals a partir de la classificació del territori  
en tres categories de sòl no urbanitzable: de protecció especial  
(que inclou els espais protegits amb figures legals específiques  
però també espais que actuen com a connectors ecològics), de protecció territorial i de protecció preventiva. El plans urbanístics municipals  
han de recollir aquestes categories i, en cas necessari, desenvolupar-les  
a una escala més precisa. Una funció similar acompleixen els plans territorials insulars de les Illes Balears, entre els quals destaca, per innovador, el de Menorca.

A3 El paper de les Administracions públiques 58-59

D’espais naturals  
–estiguin o no protegits– n’hi ha arreu del territori i

per això l’ordenació del territori i  
l’urbanisme tenen  
una funció cabdal

en la conservació  
de la natura.

 

A3 El paper de les Administracions públiques 60-61

Taula 5. Legislació i instruments bàsics sobre ordenació del territori i  
urbanisme (any 2010)

ÀMBIT  
TErrITOrIAL

OrDEnACIó DEL TErrITOrI UrBAnISME

Lleis Plans territorials Lleis Plans urbanístics

CATALUnyA Llei 23/1983

de política territorial

Pla territorial general 
Plans territorials  
parcials 
Plans directors  
territorials 
Plans territorials  
sectorials

Decret legislatiu  
1/2005 pel qual  
s'aprova el Text  
refós de la Llei  
d'urbanisme

Plans directors  
urbanístics 
Plans d'ordenació  
urbanística municipal 
Plans parcials urbanístics 
Plans especials  
urbanístics

PAíS VALEnCIÀ Llei 4/2004  
d’ordenació  
del territori i  
protecció del  
paisatge

Estratègia territorial 
Plans d’acció  
territorial integrats 
Plans d’acció  
territorial sectorials

Llei 10/2004 del  
sòl no urbanitzable 
Llei 16/2005 urbanística

Plans generals 
Plans parcials 
Plans especials

ILLES BALEArS Llei 14/2000  
d’ordenació  
territorial

Directrius d’ordenació territorial 
Plans territorials  
insulars 
Plans directors  
sectorials

Llei 1/1991 d’espais naturals i de  
règim urbanístic de les àrees  
d’especial protecció 
Llei 6/1997 de  
sòl rústic 
Llei 4/2008 de  
mesures urgents  
per a un desenvolupament 
territorial sostenible

Plans generals  
d’ordenació urbana 
Plans parcials 
Plans especials

[FOnT: ELABORACIó PRòPIA] 
[
nOTA: LES nORMES CITADES PODEn hAVER ESTAT SOTMESES A MODIFICACIOnS POSTERIORS QUE nO  
S’ESMEnTEn En AQUESTA TAULA A FI D’EVITAR-nE Un EXCESSIU GRAU DE COMPLEXITAT]

Pel que fa als plans territorials sectorials, destaca el Pla d’espais  
d’interès natural (PEIN) de Catalunya, aprovat l’any 1992. Aquest pla,  
previst a la Llei 12/1985 d’espais naturals, té caràcter de pla territorial  
sectorial des del punt de vista de l’ordenació del territori. El PEIN inclou  
tots els espais naturals protegits (inclosos els de la xarxa Natura 2000) i  
els atorga una protecció bàsica. En aquest sentit, en els espais del PEIN  
s’aplica de manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable previst a la  
legislació urbanística. Els instruments de planejament urbanístic i la pla-

nificació específica per a les zones de muntanya i del litoral s’han d’adequar al contingut del PEIN.

Pel que fa a l’àmbit de l’urbanisme, els governs autonòmics tenen competències per redactar i aprovar lleis urbanístiques, que especifiquen els criteris i el procediment a seguir pels ens locals a l’hora de  
desenvolupar un determinat pla urbanístic. Així mateix, els governs autonòmics, a través d’organismes com les comissions territorials d’urbanisme de Catalunya i el País Valencià o les comissions insulars d’urbanisme  
a les Illes Balears, són els responsables d’aprovar definitivament o rebutjar els plans urbanístics redactats per part dels ens locals.

Les Illes Balears no disposen encara d’una normativa autonòmica reguladora del règim del sòl, si bé hi ha tres lleis que ho aborden parcialment: Llei 1/1991 d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears, la Llei 6/1997 de sòl rústic i  
la Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible. La Llei 1/1991 va significar una fita transcendental per protegir els espais més valuosos de les Illes Balears i va establir el règim  
urbanístic de les àrees que, pels seus valors naturals i paisatgístics d’interès per a les Illes Balears, han de ser objecte de protecció especial. Es  
tracta de normativa urbanística, però va comportar la protecció contra  
la urbanització de la gran majoria d’espais naturals de les Illes Balears.  
Aquesta llei defineix dues categories principals: Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) i Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), i crea la  
figura Àrea d’Assentament en Paisatge d’Interès (AAPI). A més, exigeix  
elaborar plans especials o plans d’ordenació del medi natural per a tots  
els ANEI i preveu definir ANEI d’alt nivell de protecció, com per exemple  
cims i alzinars.

La consideració recent del paisatge 
Els nostres paisatges han sofert un acusat procés de transformació en les darreres dècades. Aquest fet no hauria de sorprendre ja que el  
paisatge és, precisament, el producte de la interacció entre l’activitat humana i el seu entorn, tal com és percebut per la comunitat. Per tant, la  
noció de canvi és consubstancial al mateix concepte de paisatge.  
No obstant això, hi ha canvis que afecten els paisatges tradicionals que atresoren una sèrie de valors naturals, culturals, simbòlics,  
identitaris, etc., i que formen part del patrimoni col·lectiu. D’altra banda, les transformacions paisatgístiques que es donen a una velocitat  
molt elevada solen ser poc acceptades per la societat, que no té temps  
d’adaptar-se a la nova realitat. Amb tot, més enllà de la percepció indivi-

 

A3 El paper de les Administracions públiques 62-63

dual i dels sentiments, s’ha constatat que els paisatges nascuts dels processos contemporanis de canvi són, en la majoria de casos, menys rics i  
més banals que els que ens han estat llegats per la història.  
Aquesta realitat va conduir el Consell d’Europa a promoure el  
Conveni Europeu del Paisatge, signat a Florència l’any 2000, per tal de  
regular la gestió del paisatge i preservar la qualitat de vida i el benestar  
dels ciutadans europeus tenint en compte els valors paisatgístics, naturals i culturals del territori. Aquest Conveni va representar un salt revolucionari en les polítiques de paisatge que s’estaven desenvolupant fins  
aleshores, ja que comportava la consideració de la percepció dels habitants com un factor elemental. De la mateixa manera, el fet de considerar el paisatge des d’una concepció integradora representava una novetat: el paisatge abasta no només els indrets naturals o rurals, sinó també  
els urbans i periurbans, i no sols paisatges singulars sinó també els quotidians o degradats.

El Conveni Europeu del Paisatge defineix un marc sobre el qual  
han d’actuar les polítiques de paisatge, però calen instruments que permetin la concreció efectiva dels seus principis. En aquesta línia, s’han  
aprovat lleis autonòmiques del paisatge a Catalunya i el País Valencià. La  
Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya in trodueix els catàlegs de paisatge com a instruments bàsics d’intervenció  
i les directrius de paisatge com a instruments de regulació territorial del  
paisatge. Per la seva part, la Llei 4/2004 d’ordenació del territori i protecció del paisatge del País Valencià, i el reglament que la desenvolupa  
en matèria de paisatge (Decret 120/2006) preveu la redacció d’unes guies de participació pública que hauran de definir la metodologia de consulta pública en matèria de paisatge, així com la concreció de les Juntes  
de Participació de Territori i Paisatge, que constitueixen una via directa  
d’intervenció per a les associacions vinculades al territori i al paisatge.

Finalment, cal destacar l’aproximació que des d’alguns àmbits  
acadèmics i de reflexió social s’està fent al voltant de l’ètica del paisatge  
i la seva relació amb el territori, que es pot emmarcar dins del que s’ha  
anomenat la nova cultura del territori (Cortina, 2010).

3.5 Les Administracions locals 
Tal com s’ha vist, la conservació dels espais naturals –ja sigui a  
través de la seva protecció mitjançant diverses figures legals com a través de l’ordenació del territori– és una competència que recau sobretot  
en les Administracions autonòmiques. Tot i això, les Administracions i els  
ens locals (ajuntaments, consorcis, mancomunitats, consells comarcals,

diputacions provincials, etc.) també tenen un paper destacat, tal com  
s’exposa en aquest apartat.

Espais naturals protegits i gestionats per diputacions, consor cis i ajuntaments 
La declaració de nous espais protegits mitjançant alguna de les  
diverses figures legals previstes és una competència que recau en les administracions i els governs autonòmics. Ara bé, en alguns casos les administracions locals també tenen la possibilitat de proposar nous espais  
naturals per tal que siguin declarats com a protegits, a més d’intervenir  
en la seva gestió.

En aquest àmbit, hi destaca el cas dels paratges naturals municipals, una figura legal de protecció prevista a la Llei 11/1994 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i regulada pel Decret  
161/2004. Aquests espais, que són zones incloses en un o més municipis i que presenten valors d’interès local, els declara el Govern valencià a proposta dels municipis interessats. La gestió d’aquests espais  
correspon a l’ajuntament o ajuntaments promotors, si bé cada paratge  
disposa d’un Consell de participació, que actua com a òrgan consultiu,  
col·laborador i assessor, on hi ha representats els ajuntaments, els propietaris dels terrenys (en cas que no siguin els ajuntaments mateixos), la  
Conselleria competent i altres agents socials o econòmics implicats. Fins  
ara s’han declarat 53 espais amb aquesta figura, que representen una  
superfície conjunta de 23.225 hectàrees (de les quals un 76% a la província de València, un 15% a la de Castelló i un 9% a la d’Alacant).

Una altra figura de protecció del País Valencià on poden intervenir els ajuntaments i altres ens locals són les microreserves de flora,  
zones de menys de 20 hectàrees d’extensió declarades per la Conselleria de Medi Ambient, a fi d’afavorir la conservació de les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades, o les unitats de vegetació que  
les contenen. Les microreserves es poden declarar per iniciativa de la  
Conselleria de Medi Ambient mateix, o bé per iniciativa del propietari del  
terreny, que pot ser privat o municipal. És en aquest darrer supòsit quan  
els ajuntaments o altres ens locals poden proposar la declaració de microreserves de flora.

En el cas de Catalunya, la Diputació de Barcelona ha fet ús d’un  
instrument urbanístic, el
pla especial, per proposar la declaració de nous  
espais naturals protegits (Soler, 2010). Així, des de l’any 1972 ha promogut plans especials de diversos espais naturals (que han estat aprovats  
pels successius governs autonòmics) fins a configurar una autèntica xar-

 

A3 El paper de les Administracions públiques 64-65

xa d’espais naturals de la província de Barcelona, que està integrada per  
12 espais i ocupa més de 100.000 hectàrees. A més de promoure’n la declaració, la Diputació de Barcelona també ha assumit directament (o formant part de consorcis) la gestió d’aquests espais protegits.

A més de les diputacions provincials, a Catalunya també tenen  
un paper destacat en la gestió d’espais naturals protegits els anomenats  
«consorcis de gestió». Aquests organismes són entitats públiques de caràcter associatiu promogudes sobretot des del món local i integrades  
per ens locals de rang diferent (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, diputacions), altres administracions (central o autonòmica) i  
fins i tot entitats privades sense ànim de lucre.

Aquests consorcis han assumit la gestió de diversos espais naturals protegits, com ara l’Alta Garrotxa, les Gavarres, l’estany de Banyoles, la serra de Llaberia, la serra de Marina, el massís de Collserola, o l’es tany d’Ivars-Vilasana, entre d’altres. En total, més de 100.000 hectàrees  
de zones protegides estan gestionades per consorcis d’aquest tipus. Sovint aquests consorcis reben el suport tècnic i econòmic de la Generalitat de Catalunya.

Des d’un punt de vista pràctic, aquests consorcis incrementen la  
capacitat de gestió i les fonts de finançament dels espais protegits, permeten executar nombroses actuacions de gestió, informen sobre actuacions de gestió que són competència directa de la Generalitat o dels  
ajuntaments, aporten el coneixement detallat del territori i de la seva  
gent (cosa que permet planificar i gestionar millor), i faciliten i milloren la  
coordinació entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals.

El planejament urbanístic municipal 
El municipi és l’àmbit per excel·lència de l’ordenació urbanística. I el principal instrument per abordar aquesta ordenació són els plans  
d’ordenació urbanística municipal, la denominació dels quals pot variar lleugerament segons el territori on ens trobem i la legislació autonòmica de referència. A falta d’un planejament territorial d’àmbit superior,  
que s’ha anat aprovant en anys recents, els plans d’ordenació municipal  
han esdevingut des dels anys vuitanta del segle passat l’instrument bàsic  
d’ordenació urbanística al nostre país.

Aquest tipus de plans poden arribar a tenir un paper cabdal en la  
conservació (o destrucció) d’espais naturals. De fet, un dels objectius (tot  
i que més aviat recent) d’aquests plans és l’adopció de mesures de protecció del medi ambient i de conservació de la natura. En aquest sentit,  
el planejament urbanístic municipal té la capacitat de preservar mostres

suficients i adequades de la varietat d’hàbitats existents en un municipi,  
de garantir la connectivitat entre aquests hàbitats, d’evitar que es fragmentin amb nous usos i d’articular mecanismes de gestió d’aquelles zones més valuoses, fràgils o amenaçades.

Una de les principals eines que utilitzen aquests plans és la diferenciació del sòl del municipi en tres classes o règims (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), que comporten l’atribució de diferents drets i  
deures als seus propietaris, i l’establiment de diferents tipus de

regulacions pel que fa als usos permesos i a les edificacions (Esteban, 2007).  
A grans trets, els dos principals motius per considerar un sòl com  
a no urbanitzable són que sigui inadequat per al desenvolupament urbanístic (ja sigui per les seves característiques físiques – 
topografia, geologia, riscs, microclima, etc.– o per la seva localització en relació amb les àrees urbanes existents o proposades),  
o que sigui mereixedor de protecció perquè calgui preservar els  
seus valors naturals, paisatgístics, culturals, productius, etc. I és  
en aquest segon supòsit que el planejament urbanístic municipal  
té la capacitat per conservar espais d’interès natural.

A més del sòl no urbanitzable de règim ordinari, l’únic objectiu  
del qual és preservar-lo de la urbanització, els plans han adoptat altres categories o tipologies en funció dels usos que, en cada  
cas, es volien prioritzar, limitar o protegir: agrícola, forestal, d’interès natural, d’interès paisatgístic, de protecció fluvial, etc.

Val a dir, però, que els espais d’interès natural sovint no segueixen la lògica de dividir el territori en termes municipals (ja que aquests  
termes poden ser de petites dimensions), per la qual cosa la definició de  
sòls no urbanitzables s’ha de fer a una escala més gran que la dels municipis (l’escala territorial) i mitjançant els instruments adients –plans territorials, plans directors, plans especials, etc. Sense perjudici d’aquestes  
limitacions que té l’àmbit municipal per tractar l’ordenació dels sòls no  
urbanitzables, el paper dels plans urbanístics municipals continuarà sent  
important en tant que tenen la facultat de classificar sòl.

En aquest sentit, cal mencionar especialment un instrument que  
emana de la legislació urbanística: els plans especials urbanístics. Si bé  
aquests plans poden tenir finalitats ben diverses, sovint s’utilitzen per  
proposar mesures de protecció d’espais naturals més afinades i concretes que les que hagi establert el pla d’ordenació urbanística municipal. A  
més a més, els plans especials poden abastar el sòl no urbanitzable d’un  
grup de municipis, si aquest instrument el promouen diferents ajunta-

Els plans urbanístics municipals poden tenir un paper  
cabdal en la con-

servació (o destrucció) d’espais  
naturals. De fet, un  
dels objectius que

tenen per llei és  
adoptar mesures  
per conservar la  
natura.

 

A3 El paper de les Administracions públiques 66-67

ments de manera mancomunada o el promou una administració d’àmbit  
superior amb competències urbanístiques. Ha estat aquest segon supòsit el que ha permès a diputacions provincials com la de Barcelona formular plans especials per protegir espais naturals tan emblemàtics com  
el Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac o el massís del Garraf, tot ells  
a Catalunya.

Ens locals i custòdia del territori  
Com s’ha exposat al capítol 2, la custòdia del territori és una estratègia que pretén implicar els propietaris i usuaris de terrenys en la  
conservació dels valors naturals i paisatgístics presents en aquests terrenys. En aquest context, el paper dels ajuntaments i la resta d’ens locals també és rellevant. De fet, a Catalunya cada vegada són més les administracions locals que coneixen la custòdia del territori i que impulsen  
iniciatives d’aquest tipus. A mitjan 2010, una quarantena d’ens locals formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), una organització  
de segon nivell constituïda el 2003 per promoure l’ús de la custòdia del  
territori. Entre els ens locals membres de la XCT, hi ha majoritàriament  
ajuntaments (25), però també consorcis de gestió del territori, consells  
comarcals i altres organismes locals, com fundacions municipals.

L’escala local i les administracions d’àmbit municipal i supramunicipal presenten característiques apropiades per desenvolupar amb èxit  
iniciatives de custòdia del territori: el bon coneixement del territori, la  
proximitat a les persones –especialment en municipis petits– i la capacitat de gestió integral que tenen, sobretot, els ajuntaments.

Des de la perspectiva de la custòdia del territori, els ens locals  
poden optar per tres tipus d’estratègies, que demanen més o menys implicació. A més, cal tenir en compte que l’ens local no necessàriament ha  
de centrar-se en una sola estratègia, sinó que pot utilitzar la que més li  
convingui en cada cas.

L’estratègia que demana més implicació és aquella en què l’ajuntament, el consorci o qualsevol altre ens local exerceix d’entitat de custòdia. Això vol dir que assoleix acords amb propietaris de terrenys per contribuir a la conservació de les seves finques.

L’ens local, però, pot estar «a l’altre bàndol» i exercir el paper  
de propietari de terrenys que tenen interès per a la seva conservació. I  
és que sovint els ens locals disposen de béns i propietats en sòl rústic  
que voldrien gestionar en benefici de la ciutadania, però que no saben  
com fer-ho o no disposen dels recursos necessaris. En aquest paper, els  
ens locals pacten acords amb entitats de custòdia per obtenir suport per

conservar o gestionar terrenys de propietat municipal que atresoren valors naturals o culturals.

El tercer paper és el que demana menys implicació a priori, tot i  
que també pot arribar a ser molt rellevant. En aquest cas, l’ens local actua com a promotor de la custòdia del territori. Això vol dir que en lloc  
d’assolir acords, l’ens local lidera i promou la custòdia del territori en el  
seu àmbit d’actuació, de manera que facilita que siguin altres entitats de  
custòdia les que assoleixin els acords.

Per a cadascun d’aquests tres papers, els ajuntaments i la resta d’ens locals disposen d’un ampli ventall d’eines i oportunitats al seu  
abast per implicar-se en la custòdia del territori i, en definitiva, per esdevenir agents actius en la conservació del patrimoni natural i cultural dels  
seus municipis. En el cas dels ens locals, els instruments de custòdia del  
territori que poden utilitzar són els habituals de les entitats de custòdia  
(és a dir, els diferents tipus d’acords, basats sobretot en el dret civil), però  
també instruments propis de l’àmbit administratiu, com ara els convenis  
o els diversos mecanismes derivats del planejament urbanístic.

Precisament, al juny de 2005 l’Obra Social de Caixa Catalunya  
i la Xarxa de Custòdia del Territori van publicar conjuntament, i en col

laboració amb les quatre diputacions provincials catalanes, la guia pràctica Oportunitats per a la custòdia del territori als municipis (Basora et  
al.
, 2005), dirigida a ajuntaments i entitats locals. Aquesta publicació  
presenta nombroses oportunitats que tenen els ens locals en els tres papers esmentats.

 

I nosaltres,  
què podem fer?

B

 

B1 Les estratègies d’actuació principals 70-71

Hi ha un gran ventall d’opcions al nostre abast per incidir en la  
conservació dels espais naturals de casa nostra, des de mantenir-nos informats sobre la riquesa natural del nostre país fins a intervenir en la millora d’un espai natural concret. Aquestes opcions o vies d'actuació les  
poden dur a terme tant entitats conservacionistes com empreses privades, propietaris i usuaris de terrenys, i la ciutadania en general, tal com es  
detalla en les fitxes que configuren aquest bloc B de la publicació.

Tot seguit es presenta una classificació de les 32 vies d’actuació  
que proposa aquest manual en 12 grans estratègies. Al final de l’explicació de cada estratègia hi ha una taula amb les vies d’actuació corresponents i el grau d’implicació de cada col·lectiu (en tres nivells diferents),  
mentre que al final del capítol hi ha una taula distribuïdora que recull i indexa totes les vies d’actuació.

Informació i educació sobre la natura del país 
L’any 1968, en un congrés de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) a l’Índia, Baba Dioum, líder conservacionista senegalès, va dir: «Al cap i a la fi, només conservarem allò que estimem. Estimarem només allò que entenguem. I només entendrem allò  
que se’ns ensenyi». Efectivament, la informació i l’educació sobre els valors naturals, el funcionament dels ecosistemes o les conseqüències negatives de segons quines activitats és un primer pas indispensable per  
conservar els espais naturals.

La informació i l’educació sobre la natura també ha de servir a  
les persones per replantejar-se el model de desenvolupament de la societat, l’escala de valors, els comportaments quotidians i els hàbits de  
consum. La tasca d’educar no correspon només a les escoles, sinó que  
tothom, en la mesura de les seves possibilitats, pot incidir en la sensibilització de la societat. A la vegada, tampoc és quelcom que només s’hagi  
de plantejar als infants, sinó que s’ha de projectar vers tots els estaments  
socials. D’altra banda, a mesura que la població en general assoleixi un  
nivell bàsic de sensibilització, caldrà desenvolupar activitats específiques per tal d’arribar a un determinat sector de població o per tractar un  
tema en concret.

Per exemple, les entitats conservacionistes poden divulgar els  
seus estudis i les seves línies d’actuació, les empreses poden incidir sobre els seus clients i els seus treballadors, i també abunden les publicacions, els programes de ràdio o televisió i els espais web dirigits a informar sobre l’estat de la biodiversitat i els espais naturals del nostre  
país. Molts ajuntaments, espais naturals protegits i altres administraci-
Les estratègies

d’actuació  
principals

B1

 

ons públiques també desenvolupen programes propis d’educació ambiental, a partir de tallers, exposicions i itineraris de natura. Els museus  
d’història natural també tenen un paper important en la sensibilització  
de la ciutadania.

Des del punt de vista d’aquesta estratègia, però també vàlid per  
a moltes altres, cal tenir en compte el fenomen social d’Internet, que ha  
passat de ser un mitjà de comunicació a una plataforma d’interacció,  
d’intercanvi d’informació i d’implicació social en moltes causes com les  
vinculades a la conservació de la natura. En aquest context destaquen  
les eines de l’anomenada web 2.0, entre les quals hi ha les xarxes socials (com ara Facebook), els blocs i els microblocs (com Twitter), les enquestes web i les pàgines que permeten als usuaris penjar fotos i vídeos. Aquestes eines ofereixen molt bones oportunitats, si bé cal tenir-ne  
un bon domini.

Taula 6. Vies d’implicació associades a l’estratègia d’informació i edu cació sobre la natura del país

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Elaborar propostes per afavorir els espais naturals 90

Organitzar activitats i campanyes d’educació i  
sensibilització ambiental 
102

Promoure i col·laborar en iniciatives d’ecoturisme  
i altres activitats per descobrir la natura 
108

EMPrESES • • Implicar els clients en la conservació de la natura 118

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • - -

CIUTADAnIA • • • Informar-se sobre l’estat dels espais naturals 146

Participar en debats i opinar sobre els espais naturals com un tema d'interès col·lectiu  
150

Visitar els espais naturals amb respecte i practicar l’ecoturisme  
152

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Estudis i recerques sobre el medi natural 
Malgrat que durant els darrers anys s’ha avançat molt en el coneixement del medi natural, i que les universitats han fet una gran tasca  
de recerca sobre els sistemes naturals, encara resten molts aspectes de

la nostra natura per explorar. D’altra banda, hi ha alguns coneixements  
–sobretot pel que fa a la fauna– que s’han d’anar actualitzant amb el  
temps. En són exemples clars el dels ocells, insectes com les papallones o alguns mamífers, tots ells molt bons indicadors de la salut dels  
ecosistemes.

Algunes entitats d’estudi i conservació de la natura desenvolupen programes de recerca propis, i cada vegada són més freqüents  
els estudis pluridisciplinars endegats per entitats sense ànim de lucre  
que compten amb el suport d’institucions i el món de la recerca. Alguns  
d’aquests estudis són puntuals (per exemple, per conèixer en profunditat els sistemes naturals d’un espai poc conegut) o poden ser continus  
en el temps (com el seguiment de l’estat dels nostres rius o de les pobla-  
cions d’alguns animals).

No cal ser una eminència científica o un centre de recerca per  
contribuir a aquests projectes. Hi podem contribuir amb recursos econòmics (patrocinant o fent algun donatiu als programes de recerca), o ens  
podem engrescar a col·laborar personalment en aquests estudis, cedint  
part del nostre temps. És una oportunitat per contribuir al coneixement  
de la natura del nostre país i, a la vegada, significa una bona ocasió per a  
l’aprenentatge.

Taula 7. Vies d’implicació associades a l’estratègia d’estudis i recerques sobre el medi natural

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó 
VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Organitzar o col·laborar en programes de recer-

ca sobre medi natural

92

EMPrESES • • Patrocinar projectes d’entitats no lucratives i al-

tres tipus de suport

122

PrOPIETArIS I  
USUArIS

• - -

CIUTADAnIA • • Col·laborar en estudis i recerques sobre el medi

natural

148

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Participació en l’elaboració de normes i plans 
El procediment d’elaboració de les lleis i els reglaments està regulat de forma molt estricta. Cal distingir entre el procés legislatiu parlamentari i el que té lloc fora de les cambres legislatives. Totes les lleis

B1 Les estratègies d’actuació principals 72-73

 

han de passar pels parlaments, mentre que els decrets, que són disposicions d’un rang inferior a les lleis i que les desenvolupen reglamentàriament, són competència o bé del govern estatal o bé dels governs autonòmics. Les Administracions locals també poden dictar reglaments o  
ordenances.

La participació ciutadana vinculada als processos parlamentaris  
es limita a la iniciativa legislativa popular, i a la possible compareixença  
en les comissions que s’encarreguen de redactar i discutir les lleis, sempre a petició dels grups parlamentaris.

En cas que estigui proposada pel govern i encara no hagi passat pel Parlament, la norma pren el nom d’avantprojecte i en la seva elaboració poden tenir lloc procediments participatius no reglats (jornades  
de debat, consultes ciutadanes, etc.). Un cop aprovat l’avantprojecte pel  
govern, i abans d’entrar al Parlament, és obligatori un procediment d’informació pública. La resta de normes que no passen per les cambres  
parlamentàries (reglaments i ordenances) també han de sotmetre’s a un  
procediment d’audiència pública.

La durada d’aquest període d’informació pública, que també  
es dóna en la majoria de plans promoguts per l’Administració pública,  
oscil·la entre poques setmanes i diversos mesos, i posa a disposició de  
qualsevol persona o institució interessada una versió del document que  
s’està tramitant, i a la qual es poden presentar al·legacions. Cal  
tenir present que el Conveni d’Aarhus (vegeu 3.1 del bloc A) distingeix entre el públic en general i el públic interessat. Aquest últim està format per les persones o associacions afectades o que  
tenen algun interès en la presa de decisions ambientals. En els  
períodes d’informació pública, l’òrgan de l’Administració promotora de la norma o pla està obligat a informar particularment al  
públic interessat.

En el cas d’un espai natural protegit, la societat civil i el  
sector privat poden intervenir en la fase de declaració de l’espai  
protegit, a través dels processos participatius vinculats a l’elaboració de la norma que establirà la seva protecció, o en l’elaboració del pla de gestió de l’espai. Aquests plans determinen els  
usos permesos en l’espai protegit i les actuacions que es preveuen executar per assolir els objectius de protecció previstos en la norma  
declaratòria de l’espai. La població local de la zona, com a coneixedora  
de primera mà del territori, pot aportar punts de vista interessants sobre  
quines són les accions més idònies que ha d’incorporar el pla de gestió i  
pot esdevenir una bona aliada per executar-ne algunes.

Taula 8. Vies d’implicació associades a l’estratègia de participació en  
l’elaboració de normes i plans

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Participar en l’elaboració de normes i plans 94

EMPrESES • • - -

PrOPIETArIS I  
USUArIS

• • • Participar en la planificació i gestió d’espais  
naturals protegits 
132

CIUTADAnIA • • Participar en debats i opinar sobre els espais

naturals com un tema d'interès col·lectiu  
150

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Creació o impuls de nous espais protegits 
Fins fa poc, la declaració d’un espai natural protegit era percebut,  
per la població local i la propietat privada, com una maledicció que posava  
en risc les expectatives econòmiques i de qualitat de vida del territori. No  
obstant això, a mesura que s’han comprovat els beneficis que comporta  
un espai protegit sobre el teixit social i econòmic d’un territori, les figures  
de protecció són cada vegada més ben vistes, fins al punt que alguns territoris han demanat crear nous espais protegits o ampliar-ne els existents.

Tradicionalment, la tasca de proposar i declarar nous espais naturals protegits ha recaigut en les administracions públiques, però això  
no significa que aquesta responsabilitat li correspongui en exclusiva.  
D’una banda, la legislació contempla en alguns casos la possibilitat de  
proposar la creació d’espais protegits d’iniciativa privada; d’altra banda,  
es pot exercir pressió per tal que l’administració declari nous espais protegits, constituint grups o a través de campanyes populars per a tal fi.

Efectivament, molts dels espais naturals protegits que coneixem  
han estat declarats gràcies a la pressió popular, especialment des del  
restabliment de la democràcia i la transferència de les competències sobre espais naturals protegits a les comunitats autònomes.

Una altra possibilitat, habitual en altres llocs del món però que  
no ha arrelat encara al nostre país, és que propietaris privats dotin les seves finques d’un règim de protecció legal a fi de garantir que els seus valors es transmeten de generació en generació.

Sigui com sigui, difícilment un espai natural protegit pot néixer i  
desenvolupar-se adequadament si no compta amb el suport explícit del  
teixit social del territori.

B1 Les estratègies d’actuació principals 74-75

La societat civil i el  
sector privat poden intervenir en el  
procés de declaració d’un espai natural protegit, així  
com en l’elaboració del pla de gestió que n’ordenarà  
els usos i les actuacions a executar.

 

Taula 9. Vies d’implicació associades a l’estratègia de creació o impuls  
de nous espais protegits

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó 
VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Organitzar campanyes per declarar nous es-

pais protegits i altres accions d’incidència política

112

EMPrESES • • Crear reserves naturals d’empresa i assolir

acords de custòdia del territori

126

PrOPIETArIS I  
USUArIS

• • Declarar espais protegits en finques privades 136

CIUTADAnIA • - -

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Col·laboració en la gestió d’espais naturals protegits 
Els espais naturals protegits han de comptar amb la complicitat  
de la població que viu al seu interior o als voltants, i amb el suport de persones que poden viure a molts quilòmetres de distància. La població local ja no es veu com un obstacle, ni tampoc com un destinatari passiu  
de les polítiques d’espais protegits, sinó com un agent actiu i responsable. Precisament, molts dels valors naturals dels quals gaudir en un espai natural protegit s’han mantingut gràcies al bon treball de la població  
que hi viu.

Aquesta nova concepció s’ha anat imposant progressivament  
durant les dues darreres dècades, i actualment la intervenció de la ciutadania, la propietat privada i les organitzacions cíviques en la promoció, la planificació i la gestió dels espais naturals protegits es considera  
un dels elements cabdals per assegurar l’èxit de les iniciatives de protecció de la natura. Les directrius internacionals de gestió d’espais naturals protegits coincideixen a atribuir un paper clau a la població local i  
als usuaris en el desenvolupament del projecte compartit que és un espai natural protegit. Val a dir que obrir la gestió d’un espai natural protegit a la participació pública és també un bon símptoma de la salut democràtica d’una societat.

La col·laboració en la gestió dels espais naturals protegits es  
pot concretar de diverses maneres, si bé destaquen els convenis entre  
els òrgans gestors dels espais i propietaris o entitats cíviques. A més,  
diversos espais naturals protegits tenen òrgans col·legials que perme-

ten un cert grau de participació estable en el temps. Aquests òrgans se  
solen anomenar, genèricament, òrgans consultius o de cooperació i cal  
diferenciar-los dels òrgans de govern, dels òrgans de gestió –que constitueixen una unitat tècnica– i, en alguns espais, dels òrgans assessors  
científics.

Taula 10. Vies d’implicació associades a l’estratègia de col·laboració  
en la gestió d’espais naturals protegits

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Formar part d’òrgans de govern i consultius d’espais protegits 
96

Assolir acords de custòdia del territori amb propietaris de terrenys d’interès natural 
98

Gestionar o col·laborar en la gestió d’espais naturals protegits 
100

EMPrESES • • Patrocinar projectes d’entitats no lucratives i al-

tres tipus de suport

122

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • • Participar en la planificació i gestió d’espais naturals protegits

132

CIUTADAnIA • • • Participar en activitats de voluntariat en espais

naturals

154

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Custòdia del territori 
La custòdia del territori és un conjunt d’instruments que utilitzen organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets i que requereix la col·laboració  
dels propietaris d’aquests indrets. I no només per conservar aquests valors, sinó també per garantir que els usos i les activitats –agrícoles, forestals, turístiques o d’altres tipus– que es duguin a terme en aquests indrets siguin respectuosos amb l’entorn i no en malmetin els recursos.

A diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu  
similar, com ara la classificació d’un terreny com a no urbanitzable per  
part d’un pla urbanístic, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil organitzada (associacions i fundacions),  
de la ciutadania i d’aquelles persones que són propietàries –o usuàries–  
de terrenys amb un interès especial per la fauna, la flora o els paisatges  
que acullen.

B1 Les estratègies d’actuació principals 76-77

 

Les organitzacions que utilitzen els instruments de custòdia  
del territori s’anomenen genèricament entitats de custòdia del territori i no tenen ànim de lucre. Poden ser privades (associacions i fundacions que representen la ciutadania compromesa amb la conservació  
de la natura i el paisatge), o públiques, normalment administracions  
locals (ajuntaments, consorcis, etc.) i òrgans de gestió d’espais naturals protegits.

A la pràctica, la custòdia del territori es concreta en pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys que es volen conservar. Aquests pactes, que es plasmen  
en els documents anomenats acords de custòdia del territori, estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el  
medi natural i el paisatge de les finques. Els acords de custòdia es concreten mitjançant diversos mecanismes jurídics previstos a la legislació,  
com ara contractes privats, arrendaments, cessions, compravendes, etc.  
Alguns d’aquests mecanismes legals són específics per a la custòdia del  
territori, mentre que altres són genèrics i llavors s’utilitzen amb les finalitats de la custòdia del territori.

Taula 11. Vies d’implicació associades a l’estratègia de custòdia del territori

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Assolir acords de custòdia del territori amb propietaris de terrenys d’interès natural 
98

EMPrESES • • Patrocinar projectes d’entitats no lucratives i altres tipus de suport 
122

Crear reserves naturals d’empresa i assolir acords  
de custòdia del territori 
126

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • • Assolir acords de custòdia del territori amb entitats de custòdia

134

CIUTADAnIA • • • Donar suport a entitats conservacionistes i de custòdia del territori 
158

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Col·laboració amb entitats i suport als seus projectes 
La societat civil té dos grans tipus de protagonistes: les persones  
i les entitats sense ànim de lucre. De vegades podem implicar-nos en la  
conservació de la natura a títol individual, i de vegades ens podem unir

a altres persones amb qui compartim inquietuds i objectius (en el marc  
d’una entitat).  
Associar-se a una entitat és un mitjà per sumar esforços i compartir ideals, i a través de les associacions moltes persones poden accedir a la vida pública. A més, col·laborar amb una entitat conservacionista  
permet conèixer millor els espais naturals del país i compartir l’experiència amb persones que tenen les mateixes inquietuds.

Les entitats conservacionistes solen col·laborar amb les Administracions públiques i la propietat privada per tal d’encarregar-se de la  
conservació, millora i gestió d’alguns espais naturals. Aquesta relació  
s’estableix a través de programes de col·laboració o acords de custòdia.  
A més, moltes entitats opten per aliar-se entre elles, sumar esforços i treballar en xarxa sobre la base d’uns interessos comuns.

D’altra banda, les empreses poden col·laborar amb les entitats i donar-los suport als seus projectes a través del voluntariat corporatiu, la custòdia corporativa o el patrocini de les seves actuacions.  
Aquest tipus de contribució permet a les empreses implicar-se en la  
conservació de la natura i la biodiversitat, i també es pot entendre com  
una inversió innovadora per reforçar la dimensió i la imatge social de  
les empreses.

Taula 12. Vies d’implicació associades a l’estratègia de col·laboració  
amb entitats i suport als seus projectes

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Treballar en xarxa amb altres entitats i

organitzacions

110

EMPrESES • • • Implicar els clients en la conservació de

la natura

118

Patrocinar projectes d'entitats no lucratives i altres tipus de suport 
122

PrOPIETArIS I USUArIS • • - -

CIUTADAnIA • • • Donar suport a entitats conservacionis-

tes i de custòdia del territori

158

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Voluntariat 
Un voluntari és una persona que lliurement efectua una acció  
que comporta un compromís per la millora de l’entorn, de la societat i de

B1 Les estratègies d’actuació principals 78-79

 

la persona en el marc d’una entitat organitzada. De voluntariat, n’hi ha de  
tipus diversos, entre els quals el voluntariat ambiental.

El voluntariat ambiental consisteix en la participació lliure, organitzada i altruista en la conservació dels recursos i espais naturals i en la  
millora de la qualitat ambiental, mitjançant activitats i programes, tant  
els que tenen un vessant d’acció social sobre el medi pròpiament dita  
com els que tenen un vessant de sensibilització i d’educació ambiental.  
Una de les variants més populars del voluntariat ambiental és precisament la que té lloc en espais naturals amb l’objectiu de contribuir a conservar-los o recuperar-los. Les tasques de conservació del medi natural  
més habituals són l’arranjament de camins, la plantació d’arbres, la recuperació de rius, el manteniment de pastures, la retirada de deixalles o  
qualsevol altra tasca de condicionament de l’espai natural. Sovint els voluntaris també duen a terme tasques d’informació i interpretació per als  
visitants dels espais naturals.

Una gran part d’aquest tipus de voluntariat té lloc en els espais  
naturals protegits. Les fórmules organitzatives més habituals són (Europarc-Espanya, 2002):

 Xarxa estable de voluntaris de l’espai protegit: els participants  
tenen la possibilitat de desenvolupar activitats amb una certa  
continuïtat al llarg de l’any.

 Treball centrat en accions o projectes concrets: els participants  
circumscriuen la seva activitat a un projecte específic.

Sobre la institució que té la responsabilitat d’organitzar iniciatives de voluntariat, hi ha tres situacions (Europarc-Espanya, 2002):

• Les activitats són organitzades directament des de l’òrgan gestor de l’espai protegit.

• Les activitats són organitzades mitjançant un acord o conveni  
entre l’òrgan gestor i una o més organitzacions (sense ànim de  
lucre o empreses privades).

• Les activitats són organitzades directament per una o més organitzacions (sense ànim de lucre o empreses privades).

Les estratègies en l’ús del temps també marquen diferències significatives entre tipus d’iniciatives de voluntariat. Es poden diferenciar activitats amb continuïtat al llarg de l’any, estades de llarga durada, camps  
de treball d’una a tres setmanes i jornades de treball (d’un o dos dies).

Taula 13. Vies d’implicació associades a l’estratègia de voluntariat

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Organitzar activitats de voluntariat en espais

naturals

104

EMPrESES • • • Organitzar activitats de voluntariat corporatiu 124

PrOPIETArIS I  
USUArIS

• - -

CIUTADAnIA • • • Col·laborar en estudis i recerques 148

 Participar en activitats de voluntariat 154

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Comerç de productes respectuosos amb el medi natural 
Una manera senzilla i a l’abast de tothom d’implicar-se en la conservació de la natura és consumint productes o serveis vinculats a indrets amb una sèrie de valors naturals o paisatgístics, o que respecten  
la natura quan es produeixen o mentre es presta el servei. En alguns casos, es tracta de productes de finques on hi ha un acord de custòdia entre el productor i una entitat de custòdia, o de serveis que es realitzen en  
un espai natural seguint uns criteris que contribueixen a mantenir la flora, la fauna i el paisatge de les finques. Sovint, una manera de distingir  
aquest tipus de productes i serveis és mitjançant certificacions, logotips  
i etiquetes degudament homologats. Cal estar atents, doncs, a la informació associada a cada producte i servei i, si no n’hi ha, interessar-se per  
tractar d’obtenir-la.

Aquesta estratègia permet la implicació de tots els col·lectius:  
tant les entitats, com les empreses, els propietaris i usuaris, i la ciutadania en general poden contribuir-hi a través de la producció o la compravenda –segons el cas– de productes respectuosos amb el medi natural.

Les entitats poden promoure de maneres diverses el comerç  
d’aquest tipus de productes i serveis. Les empreses, per la seva part, poden abastir-se de materials i recursos que garanteixin la conservació dels  
espais naturals d’on s’han extret, com és el cas de la fusta certificada. Els  
agricultors i ramaders també poden integrar pràctiques agràries sostenibles en les seves finques, de vegades amb el suport d’ajuts públics.

Per últim, els ciutadans, com a consumidors, tenen l’última paraula. En les seves mans es troba la clau perquè el mercat dels productes  
i serveis respectuosos amb el medi natural tingui èxit. Si els ciutadans

B1 Les estratègies d’actuació principals 80-81

 

els demanden, les empreses, els productors agraris i la pròpia Administració es veuran obligats a incentivar-los. D’aquesta manera, cada cop  
hi haurà més presència d’aquests productes i serveis en el mercat i, en  
conseqüència, la conservació dels espais naturals rebrà més suport.

Taula 14. Vies d’implicació associades a l’estratègia de comerç de productes respectuosos amb el medi natural

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Promoure el comerç de productes respectuosos

amb la natura

106

EMPrESES • • • Consumir productes i serveis respectuosos amb  
els espais naturals 
128

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • • Conrear i alhora conservar 138

CIUTADAnIA • • • Adquirir productes que conserven la natura 156

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

 

Ecoturisme 
L’ecoturisme és una modalitat turística equivalent a d’altres com  
ara el turisme de sol i platja, el turisme rural o el turisme actiu. Si bé a priori pot semblar que s’apunta a la moda verda dels termes precedits del  
prefix eco-, la realitat és ben diferent, ja que darrere seu hi ha uns fonaments desenvolupats per nombrosos estudis i informes, i a més compta  
amb el suport d’institucions públiques, entitats no governamentals i empreses privades d’arreu del món (Basora et al., 2009).

La definició adoptada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) descriu l’ecoturisme com «una forma ambientalment responsable de viatjar o visitar àrees naturals poc alterades amb  
l’objectiu de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius naturals i manifestacions culturals associades –presents i pretèrites–, a través d’un procés  
que promou la conservació, té un impacte ambiental baix i propicia una  
implicació social i econòmica beneficiosa per a les poblacions locals».

Una de les principals diferències de l’ecoturisme amb altres modalitats turístiques és la motivació central de l’ecoturista, que consisteix  
a contemplar, gaudir i conèixer el medi natural i el paisatge en les seves  
diverses manifestacions: espècies de fauna o flora emblemàtiques o difícils de veure, ecosistemes rars o amb algun interès especial, paisatges

sublims, singulars o de gran bellesa cromàtica, formes geològiques espectaculars o poc freqüents, etc.

Però en l’ecoturisme no sols és important la motivació principal que tenen les persones que el practiquen, sinó també la manera com  
planifiquen i duen a terme les activitats ecoturístiques les administracions públiques, les empreses privades i les organitzacions no governamentals. Aquests principis, que fan de l’ecoturisme una forma de turisme  
sostenible, es poden agrupar en quatre blocs:

 Contribueix a conservar el patrimoni natural i cultural dels indrets que es visiten.

• Contribueix a millorar la qualitat de vida de les poblacions locals, incloent-les en els processos de planificació de l’ecoturisme, i promou que siguin empreses petites i de propietat local les  
que es beneficiïn dels ingressos derivats de l’activitat.

 Procura reduir al màxim els impactes negatius sobre l’entorn natural i respecta la cultura i les tradicions locals.

• Inclou elements interpretatius i educatius per informar i conscienciar els turistes sobre la necessitat de conservar la natura, la  
biodiversitat i el patrimoni cultural associat.

Taula 15. Vies d’implicació associades a l’estratègia d’ecoturisme

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó

VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Promoure i col·laborar en iniciatives d’ecoturisme

i altres activitats per descobrir la natura 
108

EMPrESES • - -

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • - -

CIUTADAnIA • • • Visitar els espais naturals amb respecte i practicar l’ecoturisme  
152

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Integració de la biodiversitat en les activitats productives i eco nòmiques 
Les activitats productives i econòmiques comporten, en molts  
casos, efectes sobre els espais naturals i la biodiversitat. D'una banda, la  
vida de moltes espècies d’animals i plantes ha anat històricament lligada

B1 Les estratègies d’actuació principals 82-83

 

B1 Les estratègies d’actuació principals 84-85

a algunes activitats econòmiques com l’activitat agrària o l’explotació forestal. D’altra banda, l’activitat industrial, o econòmica en general, ocasiona impactes notables sobre diversos espais naturals i sobre la biodiversitat en general.

Per tal de revertir aquesta afectació, i fins i tot contribuir a la conservació de les espècies i els seus hàbitats, els pagesos, productors forestals i ramaders poden introduir una sèrie de bones pràctiques en la  
seva explotació que evitin o minimitzin l’afectació a les espècies o la destrucció dels seus hàbitats. D’aquesta manera, la rendibilitat econòmica  
de l’explotació es compagina amb la conservació de la biodiversitat.

La pesca (continental i marítima) i la caça són activitats que també ocasionen un gran impacte en la biodiversitat. Per això, resulta fonamental que es gestionin de manera que la seva afectació resulti mínima  
i assumible per les poblacions faunístiques, i que es respectin les aturades biològiques per tal que les poblacions es recuperin de manera natural. Val a dir que en alguns casos aquestes activitats permeten controlar  
les poblacions d’animals invasors que afecten a les espècies autòctones.

Per últim, les empreses poden incorporar mesures en la seva  
producció i gestió per tal de minimitzar l’impacte de la seva activitat sobre la biodiversitat i els espais naturals. Per planificar-ho es poden utilitzar instruments com el pla d’acció per la biodiversitat.

En tot cas, la incorporació d’aquestes mesures és un incentiu estratègic que pot reportar profits comercials ja que els productes i els serveis tindran un valor afegit pel fet de contribuir a conservar la natura.

Taula 16. Vies d’implicació associades a l’estratègia d’integració de la  
biodiversitat en les activitats productives i econòmiques

COL·LECTIU GrAU  
D’IMPLICACIó 
VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • - -

EMPrESES • • • Elaborar plans d'acció per la biodiversitat que incloguin mesures diverses i innovadores 
120

PrOPIETArIS  
I USUArIS
 
• • • Conrear i alhora conservar 138

Gestionar els boscos amb criteris conservacionistes 140

Caçar i pescar tenint en compte el medi 142

CIUTADAnIA • - -

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Denúncia d’agressions 
El fet que la darrera estratègia sigui la denúncia d’agressions  
no és casual. En principi, només s’hauria d’utilitzar quan totes les altres  
s’hagin esgotat o no permetin abordar determinades situacions (com un  
delicte ambiental o urbanístic), o quan els drets a participar de què gaudim no són respectats. Davant d’aquestes agressions i vulneracions del  
dret, hi ha l’opció d’accedir a la justícia.  
La justícia pot ser molt efectiva, però s’ha de tenir una certa preparació per afrontar un procés. En alguns casos, les gestions són senzilles, però en altres poden significar una batalla prolongada als tribunals i  
pot ser convenient comptar amb suport jurídic.

A més, per accedir a la justícia cal disposar d’una certa capacitat econòmica. Un judici pot ser força car, per exemple, pel principi d’imposició de costos a la part que perd un procés, per l’establiment de fiances per la personació en el procediment penal com a acció popular, o per  
l’adopció de mesures cautelars.

Sigui com sigui, cal pensar-s’ho bé abans d’accedir a la justícia, i  
de quina manera es vol fer. En tot cas, cal tenir en compte que potser hi  
ha altres vies igualment efectives.

Taula 17. Vies d’implicació associades a l’estratègia de denúncia  
d’agressions

COL·LECTIU GrAU

D’IMPLICACIó 
VIA D’IMPLICACIó (FITxA COrrESPOnEnT) PÀG.

EnTITATS • • • Denunciar agressions en espais naturals 114

EMPrESES • - -

PrOPIETArIS I  
USUArIS
 
• • - -

CIUTADAnIA • - -

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

Tot seguit es presenten, en forma de taula a doble pàgina, les 32  
vies d’implicació que proposa aquest manual. Per a cada via d’implicació s’indica la pàgina on es troba la fitxa que la desenvolupa, facilitant-ne  
així la cerca. Cada via d’actuació s’adreça, principalment, a un dels quatre col·lectius a qui es dirigeix el manual. No obstant això, en una mateixa  
via d’implicació hi pot participar més d’un col·lectiu; per això, per a cada  
via s’indiquen els col·lectius que s’hi poden implicar i en quin grau.

 

B1 Les estratègies d’actuació principals 86-87

VIA D’IMPLICACIó PÀG.

COL·LECTIU

Entitats Empreses Propietaris i usuaris Ciutadania

Elaborar propostes per afavorir els espais naturals 90 • • •

Organitzar o col·laborar en programes de recerca sobre medi natural 92 • • • • • • •

Participar en l’elaboració de normes i plans 94 • • • • •

Formar part d’òrgans de govern i consultius d’espais protegits 96 • • •

Assolir acords de custòdia del territori amb propietaris de terrenys d’interès natural 98 • • • • • • • •

Gestionar o col·laborar en la gestió d’espais naturals protegits 100 • • • • • • •

Organitzar activitats i campanyes d’educació i sensibilització ambiental 102 • • • • •

Organitzar activitats de voluntariat en espais naturals 104 • • • • • • •

Promoure el comerç de productes respectuosos amb la natura 106 • • • • •

Promoure i col·laborar en iniciatives d’ecoturisme i altres activitats per descobrir la natura 108 • • • • • • • •

Treballar en xarxa amb altres entitats i organitzacions 110 • • • • • •

Organitzar campanyes per declarar nous espais protegits i altres accions d’incidència política 112 • • • • •

Denunciar agressions en espais naturals 114 • • • • • • •

Implicar els clients en la conservació de la natura 118 • • •

Elaborar plans d’acció per la biodiversitat que incloguin mesures diverses i innovadores 120 • • •

Patrocinar projectes d’entitats no lucratives i altres tipus de suport 122 • • •

Organitzar activitats de voluntariat corporatiu en espais naturals 124 • • • • •

Crear reserves naturals d’empresa i assolir acords de custòdia del territori 126 • • •

Consumir productes i serveis respectuosos amb els espais naturals 128 • • •

Participar en la planificació i gestió d’espais naturals protegits 132 • • • • •

Assolir acords de custòdia del territori amb entitats de custòdia 134 • • •

Declarar espais protegits en finques privades 136 • • • • • • •

Conrear i alhora conservar 138 • • • • • •

Gestionar els boscos amb criteris conservacionistes 140 • • • • • • •

Caçar i pescar tenint en compte el medi 142 • • •

Informar-se sobre l’estat dels espais naturals 146 • • • • • • • • • •

Col·laborar en estudis i recerques sobre medi natural 148 • • • • • • • •

Participar en debats i opinar sobre els espais naturals com un tema d'interès col·lectiu 150 • • •

Visitar espais naturals amb respecte i practicar l’ecoturisme 152 • • • • • • •

Participar en activitats de voluntariat en espais naturals 154 • • • • • • • •

Adquirir productes que conserven la natura 156 • • • • • • • • •

Donar suport a entitats conservacionistes i de custòdia del territori 158 • • • • • • • • •

[nOTA: • • • GRAU D’IMPLICACIó alt; • • GRAU D’IMPLICACIó mitjà; • GRAU D’IMPLICACIó baix]

 

El tercer sector (el conjunt de les entitats sense ànim de lucre) ha  
tingut i continua tenint un paper molt important en la conservació dels  
espais naturals del nostre país. Aquesta publicació distingeix entre les  
entitats conservacionistes i les que desenvolupen estratègies de custòdia del territori, conegudes com a entitats de custòdia. Al capítol 2 del  
bloc A d’aquesta publicació trobareu més informació sobre les característiques d’aquests col·lectius.

Les vies d’actuació que es proposen per conservar els espais naturals des de les entitats conservacionistes i de custòdia del territori són  
les següents:

 Elaborarpropostes per afavorir els espais naturals; 
Organitzar o col·laborar en programes de recerca sobre medi natural; 
Participar en l’elaboració de normes i plans; 
Formar part d’òrgans de govern i consultius d’espais protegits; 
Assolir acords de custòdia del territori amb propietaris de ter-

renys d’interès natural; 
Gestionar o col·laborar en la gestió d’espais naturals protegits; 
Organitzar activitats i campanyes d’educació i sensibilització

ambiental; 
Organitzar activitats de voluntariat en espais naturals; 
Promoure el comerç de productes respectuosos amb la natura; 
Promoure i col·laborar en iniciatives d’ecoturisme i altres activi-

tats per descobrir la natura; 
Treballar en xarxa amb altres entitats i organitzacions; 
Organitzar campanyes per declarar nous espais protegits i altres

accions d’incidència política; 
Denunciar agressions en espais naturals.

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 88-89

Les entitats  
conservacionistes  
i de custòdia del  
territori

B2

 

COL·LECTIU

ENTITATS

ESTRATÈGIA

I

NFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

Elaborar propostes per afavorir  
els espais naturals

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 90-91

Descripció 
Les entitats, a més de coneixements i experiència, tenen moltes idees per millorar l’estat de conservació dels espais naturals. Aquestes idees les poden portar a  
la pràctica les Administracions, la mateixa entitat o altres, un col·lectiu determinat o el conjunt de la societat. Així, gràcies a aquestes propostes, l’entitat conservacionista arriba més enllà de la seva pròpia activitat directa i pot implicar altres  
organitzacions o el conjunt de la població en un àmbit –la conservació dels espais naturals– que és d’interès general.  
Les propostes que presenten les entitats poden abraçar un ventall ampli de temàtiques (des d’una acció concreta en un espai natural fins a les polítiques d’un  
país), tenir destinataris diversos i un àmbit d’actuació local o internacional, i ser  
complexes o més senzilles.

Cas 2 Com protegir un rapinyaire en  
perill d’extinció
 
A Mallorca, davant del perill d’extinció de les milanes (Milvus milvus), el  
GOB Mallorca va començar un seguiment de les parelles (localització, hàbits, reproducció, causes de  
defunció...). A partir dels resultats  
de l’estudi, el GOB va emprendre  
una sèrie d’accions per sensibilitzar la població i les administracions  
i salvar les milanes de l’extinció.

Cas 1 Un catàleg d’espais d’interès  
natural de les comarques de Girona
 
L’Associació de Naturalistes de Girona va presentar l’any 2009 el Catàleg d’espais d’interès natural de  
les comarques de Girona
. El catàleg, finançat i publicat per la Diputació de Girona, identifica 327.163  
hectàrees d’interès natural no incloses en espais protegits i suggereix  
mesures urbanístiques i ambientals  
per assegurar-ne la conservació.

Més informació

Catàleg d’espais d’interès natural de les comarques de Girona: www.ddgi.cat/mediambient/mediamb003.html // Programa de conservació de la milana del GOB: www.gobmallorca.com/milana

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Àmbit de la proposta. Primer de tot cal que l’entitat aclareixi quin és l’objectiu de  
la proposta, que pot ser ben divers. Alguns dels temes més habituals són propostes per millorar l’estat de conservació d’un espai natural concret, o sobre els espais naturals protegits en general, sobre polítiques o iniciatives que afecten sectors productius relacionats amb la natura, o l’ús que en fan els ciutadans.

Conformar un equip pluridisciplinar. Potser entre l’equip tècnic de l’entitat hi ha  
gent prou preparada per dur a terme segons quina investigació. Si no, convé buscar el suport extern d’experts per tal de constituir un equip pluridisciplinar i aconseguir que l’estudi i les propostes que se’n derivin tinguin rigor científic. Només  
així s’evitaran accions contraproduents, els esforços seran més productius i el  
conjunt de la societat i les administracions tindran més en compte els resultats  
de la proposta.

Buscar finançament. Un cop es disposi d’un plantejament inicial del projecte  
d’estudi, si convé es pot presentar en convocatòries de subvencions atorgades  
per administracions públiques, obres socials de caixes d’estalvis, fundacions o  
altres entitats, que poden contribuir a finançar l’estudi. Un cop enllestit, fins i tot  
es pot optar a algun premi econòmic.

Aplicar l’estudi i difondre’n els resultats. Dels resultats de l’estudi se’n despendran unes propostes d’actuacions per millorar o preservar l’estat de conservació d’uns determinats elements o ecosistemes. Caldrà valorar si l’entitat mateixa  
s’encarregarà de dur-les a terme o haurà de col·laborar amb alguna altra entitat  
o institució. D’altra banda, és fonamental donar a conèixer les propostes a la població i a les administracions per tal de sensibilitzar-los i fer que s’impliquin en les  
accions previstes.

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 92-93

Cas 2 Seguiment d’ocells a les Illes  
Balears
 
El Seguiment d’Aucells Comuns  
(SAC) és un programa de l’Institut  
Català d’Ornitologia i impulsat pel  
GOB que pretén conèixer les tendències temporals en l’abundància  
d’ocells comuns a les Illes Balears,  
a partir del recompte periòdic d’individus. Aquesta iniciativa és l’equivalent del SOCC a Catalunya o del  
SOCMe a Menorca.

Cas 1 Una entitat estudia les libèl

lules de Catalunya 
Un dels grups de treball de la Institució Catalana d’Història Natural és  
Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya. Experts i aficionats a les libèl·lules, espiadimonis o  
cavallets del diable han emprès diversos projectes de recerca, com  
l’elaboració d’un atles dels odonats  
catalans, o l’estudi de tres espècies  
d’odonats com a bioindicadors.

Més informació

Grup d’estudi dels odonats de Catalunya: www.oxygastra.org // Seguiment d’aucells a les Balears  
(SAC): www.gobmallorca.com/ornit/sac // Institut Català d’Ornitologia: www.ornitologia.org

Descripció  
Una part dels impactes ambientals que es produeixen són deguts al desconeixement dels valors naturals, del funcionament dels ecosistemes o de les conseqüències negatives de segons quines activitats. Si bé les universitats i les administracions cada cop promouen més estudis sobre temes ambientals, encara  
queden àmbits temàtics i zones per abordar. També convé fer seguiments continuats de determinades espècies que serveixen com a bioindicadors o que es troben en una situació de risc; és a dir, cal anar actualitzant la informació periòdicament per detectar qualsevol tendència de canvi destacada (positiva o negativa).

Per això és important que les entitats aportin els seus coneixements i el seu esforç per elaborar o col·laborar en estudis destinats a conèixer el medi (recerca  
bàsica) i el seu estat de conservació, o per fer el seguiment d’espècies i hàbitats  
en un indret al llarg del temps.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Decidir què es vol estudiar. Cal tenir en compte diverses consideracions a l’hora  
de valorar quin aspecte d’un ecosistema o d’una espècie en concret es vol estudiar. Cal preguntar-se i esbrinar què convé més investigar segons el seu valor natural, el seu estat de conservació, el grau de coneixement existent (estudis previs) i  
les possibilitats de l’entitat.

Participar en programes de recerca globals. Cada cop hi ha més projectes a escala internacional o nacional que busquen la col·laboració entre investigadors i  
entitats d’arreu per tal que cadascú, en el seu àmbit territorial, faci servir una mateixa metodologia que permeti comparar els resultats dels respectius estudis.  
Si es troba un programa de recerca adient, cal esbrinar bé quins són els protocols que estableix i quina metodologia utilitza. Per fer-ho, cal contactar i reunir-se  
(presencialment o via Internet) amb l’equip responsable del programa de recerca.

Investigadors preparats. Cal buscar persones adients, expertes o coneixedores  
del tema d’estudi, amb les habilitats i aptituds que requereixi. A part de l’equip  
tècnic de l’entitat, es pot fer una crida entre els socis, voluntaris i simpatitzants,  
per tal d’esbrinar si algú d’ells respon a les demandes. D’altra banda, segons la  
complexitat del projecte, és probable que encara que no es disposi de cap expert  
en la matèria es pugui rebre la formació pertinent i el suport per part dels equips  
responsables del projecte.

Col·laborar amb altres organitzacions. Sovint és molt important buscar la col

laboració amb altres entitats conservacionistes (per abastar un territori o uns coneixements majors), amb les institucions públiques, amb els propietaris o la ciutadania per tal de desenvolupar l’estudi, buscar recursos materials i econòmics i,  
si es creu convenient, publicar-lo i difondre’l.

COL·LECTIU

ENTITATS

CIUTADANIA

EMPRESES

ESTRATÈGIA

E

STUDIS I RECERQUES SOBRE EL MEDI NATURAL

Organitzar o col·laborar  
en programes de recerca  
sobre medi natural

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 94-95

Més informació

Participar (Sabaté et al., 2009) // Procés participatiu de la llei de biodiversitat catalana: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/proces_estrategia // Campanya «La  
Font Roja també és nostra. L’hotel fora del Parc Natural»: http://fontrojadetots.blogspot.com

Cas 2 Una plataforma s’oposa a un  
hotel en un parc natural
 
L’abril de 2010 es va sotmetre a informació pública la sol·licitud d’autorització ambiental d’un hotel que  
es pretenia construir en l’àrea del  
santuari de la Font Roja (l’Alcoià),  
declarada parc natural. Una plataforma d’entitats va presentar al

legacions per oposar-s’hi perquè  
considerava que tenia un fort impacte sobre els valors de l’espai.

Cas 1 Participació per a la llei de la  
biodiversitat de Catalunya
 
La Generalitat de Catalunya va impulsar l’any 2009 un procés de participació vinculat a la redacció de  
l’Avantprojecte de llei i l’Estratègia de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya per generar  
un debat social. Es van organitzar  
quatre sessions on van participar  
89 persones en representació de 53  
entitats diferents.

Descripció  
Entre les actuacions de les Administracions públiques per conservar el patrimoni natural i la biodiversitat destaquen la declaració i planificació d’espais naturals  
protegits. Les entitats locals de l’àmbit on es vol declarar l’espai protegit, com a  
coneixedores de primera mà del territori, poden aportar punts de vista interessants sobre quins aspectes caldrà regular o potenciar a través del pla d’ordenació  
dels recursos naturals (PORN) o sobre quines accions seran les més idònies per  
incorporar en el pla de gestió de l’espai natural.  
D’altra banda, també poden intervenir en els processos participatius que s’organitzin en relació amb les normes que regularan la protecció dels espais naturals  
i serviran de marc legislatiu de la futura declaració de nous espais protegits. Així  
mateix, poden incidir durant els períodes d’informació pública d’aquestes normes, a les quals poden presentar al·legacions.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Com participar. Les entitats poden intervenir en processos de participació ciutadana associats a l’elaboració de plans o normes, que són organitzats per l’Administració responsable, o en períodes d’informació pública establerts legalment.

Públic interessat. D’acord amb el Conveni d’Aarhus, les entitats sense ànim de  
lucre amb més de dos anys d’antiguitat, que tinguin com a finalitat acreditada  
en els seus estatuts la protecció del medi ambient i que exerceixin d’una manera  
activa les activitats necessàries per assolir aquesta finalitat, poden personar-se  
com a públic interessat en qualsevol procés de presa de decisions que afecti els  
espais naturals.

En quins plans i normes? Es pot participar en l’elaboració de diferents tipus de  
plans: plans d’ordenació o de gestió d’espais naturals protegits, plans urbanístics d’àmbit municipal o supramunicipal, plans especials urbanístics, etc. També es pot participar en l’elaboració de la normativa que afecta els espais naturals;  
aquestes normes poden ser d’àmbit general, per exemple, una llei de regulació  
del patrimoni natural, o normes declaratòries de nous espais naturals protegits.

Consultar un advocat en cas de dubte. Malgrat que per participar en l’elaboració de plans i normes no és necessari disposar de coneixements legals avançats,  
amb vista a la redacció d’al·legacions pot ser interessant disposar d’un cert assessorament legal. Algunes entitats, sobretot les que gaudeixen de més recursos, compten amb serveis jurídics propis. D’altra banda, cal tenir present que per  
construir les propostes no sols es necessita suport jurídic a l’hora de determinar  
la forma, el moment i el com, sinó que poden ser necessaris altres tipus de professionals i experts com ara ambientòlegs, geògrafs, sociòlegs o urbanistes. En  
tot cas, cal assegurar-se d’aconseguir el màxim d’informació possible sobre la temàtica en la qual es vol incidir.

COL·LECTIU

ENTITATS

CIUTADANIA

ESTRATÈGIA

P

ARTICIPACIó EN L’ELABORACIó DE NORMES I PLANS

Participar en l’elaboració  
de normes i plans

 

COL·LECTIU

ENTITATS

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 96-97

Cas 2 Excursionistes a la junta d'un  
parc natural
 
La Junta rectora del Parc natural de  
la Serra Calderona (Castelló i València) està composta per representants de diferents col·lectius i interessos socials i econòmics afectats  
pel parc natural. Entre aquests, hi  
ha entitats com el Centre Excursionista de València que representa els  
interessos de les entitats excursionistes i conservacionistes.

Cas 1 Ecologistes al Patronat del  
Parc nacional de Cabrera
 
El Patronat és l’òrgan consultiu del  
Parc nacional de Cabrera (un arxipèlag d’illetes i fons marins al sud de  
Mallorca) i està compost per diverses administracions i sectors relacionats, des de pescadors a ecologistes. És el cas de Greenpeace i del  
GOB-Mallorca, que procuren garantir la consideració de criteris conservacionistes en la gestió del Parc.

Més informació

Participar (Sabaté et al., 2009) // Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado  
español
(Europarc-Espanya, 2002) // Protegits, de fet o de dret? (Mallarach et al., 2008) // http:// 
reddeparquesnacionales.mma.es/parques/cabrera/index.htm // http://parquesnaturales.gva.es

Descripció  
Els òrgans col·legiats constitueixen un dels instruments per a la participació en espais protegits més estesos. Normalment es crea un únic òrgan col·legiat de partici pació pública, tot i que en alguns espais naturals protegits se n’han creat dos: l’un  
amb un caràcter més institucional i executiu (òrgan de govern) i l’altre més obert a tot  
tipus de col·lectius (òrgan consultiu). Les entitats poden tenir representació, sobre tot, en aquests òrgans consultius, cosa que els permetrà estar informades de les actuacions de gestió que es facin a l’espai, així com transmetre el seu parer sobre això.  
Els sectors representats en els òrgans col·legiats de participació pública són,  
principalment: Administracions públiques; sectors productius i propietaris; organitzacions conservacionistes; societats esportives; universitats i centres de  
recerca i persones de reconegut prestigi convidades a títol personal. Aquests  
òrgans poden rebre noms força diversos: Patronat, Junta Rectora, Consell de Cooperació o Comissió Consultiva, entre d’altres.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Participar en la gestió dels espais protegits. Els espais naturals protegits amb  
una gestió activa solen comptar amb òrgans col·legiats de participació on són  
presents les principals entitats relacionades amb la gestió d’aquell espai natural.  
El caràcter estable d’aquests òrgans permet aprofundir el tractament de les diverses actuacions. Per això, esdevenen bons instruments per construir consensos i compromisos compartits entre diferents agents socials amb interessos diversos.

Caràcter consultiu. Les opinions i mesures proposades pels òrgans col·legiats  
solen tenir un caràcter consultiu. Així, generalment, l’òrgan gestor de l’espai natural protegit serà lliure de tenir en compte o no les recomanacions que emanin  
d’aquests òrgans.

Constitució dels òrgans col·legiats. Solen estan integrats per un president, un  
secretari i una sèrie de membres representants de les entitats interessades, que  
exerceixen el seu dret a vot i poden formular precs i preguntes. En absència d’algun dels membres de l’òrgan, aquest pot ser substituït pel seu suplent (en cas  
que n’hi hagi) o per altres representants de la seva organització si les normes ho  
permeten. Per tal que les sessions, les deliberacions i la presa de decisions siguin  
vàlides, es requereix la presència del president i del secretari (o dels seus substituts) i, com a mínim, de la meitat dels membres de l’òrgan.

Com formar-ne part. La participació en aquests òrgans és limitada, ja que el  
nombre de membres no pot ser molt gran si es vol garantir l’eficàcia dels debats  
i les deliberacions. Per tant, cal sol·licitar-ne la participació quan es constitueixi  
l’òrgan, ja que, si ja està constituït, serà més difícil formar-ne part. En tot cas, en  
alguns casos és possible sol·licitar la incorporació un cop constituït.

ESTRATÈGIA

COL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS PROTEGITS

Formar part d’òrgans de govern  
i consultius d’espais protegits

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 98-99

Més informació

Protocol de seguiment i avaluació d’acords per a entitats de custòdia (Asensio i Collado, 2007) //  
Els acords de custòdia segons la XCT: www.xct.cat/ca/cdt/acords // Acord de custòdia del Mas de  
Vicenç: www.viulaterra.cat/news/2009/12/16/0001 // Acció ecologista Agró: www.accioecologista-agro.org

Cas 2 Custòdia del territori a la Mar jal d’Almenara 
Acció Ecologista Agró custodia la  
Marjal d’Almenara (Plana Baixa i  
Camp de Morvedre), que és un Lloc  
d’Interès Comunitari (LIC). El projecte, finançat per la Fundación Biodiversidad, contempla diversos treballs de restauració de la marjal,  
d’eliminació de la tortuga de Florida  
i també de participació ciutadana i  
divulgació ambiental.

Cas 1 Un acord de custòdia promo gut pel GEPEC 
Els propietaris de la finca Mas de  
Vicenç (Tarragonès) van signar un  
acord de custòdia amb l’associació  
GEPEC per transformar-la en una  
reserva natural voluntària i designar-la com a Refugi de Caça. Diversos tècnics van estudiar-ne els elements d’interès i van dissenyar les  
línies d’actuació principals, dutes a  
terme per voluntaris.

Descripció  
Les entitats poden fer servir la custòdia del territori com a estratègia de conservació de la natura. Com a entitats de custòdia poden establir acords de custòdia voluntaris amb propietaris de finques que continguin valors naturals, culturals o paisatgístics. El fet que els acords de custòdia siguin voluntaris és important ja que  
diferencia la custòdia del territori dels mecanismes tradicionals d’obligat compliment, com la declaració d’espais protegits i la classificació urbanística de sòls.

Cada acord comporta un conjunt de compromisos i pautes de col·laboració a  
mitjà i llarg termini que hauran d’assumir tant l’entitat de custòdia com el propietari o usuari dels terrenys i que habitualment es materialitzen per escrit en un document que pot prendre diferents formes. Per establir-lo, cal negociar-lo amb la  
propietat de tal manera que totes dues parts en surtin beneficiades.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Tipus d’acords. A grans trets, es donen tres tipus d’acords segons el grau d’implicació i compromís que vulguin assumir l’entitat i el propietari: acords en què el  
propietari manté la gestió de la finca i les entitats li ofereixen suport i assessorament per a la gestió; acords en què el propietari transfereix a l’entitat la gestió de  
la finca (via un arrendament o una cessió d’ús, per exemple); i acords que comporten la transmissió de la propietat a l’entitat.

El primer pas. Abans d’establir cap acord, cal seleccionar els espais que tinguin  
interès natural o paisatgístic. Per això, s’han de definir criteris clars que permetin  
identificar finques on cercar acords (o per valorar les propostes que arribin a les  
entitats) i assegurar la presència de valors significatius que encaixin amb els objectius de conservació de l’entitat. Abans de contactar amb el propietari, cal informar-se bé sobre la finca per saber si s’ajusta a les possibilitats d’actuació de  
l’entitat i per valorar-ne els riscos i les amenaces.

Contacte amb el propietari i primera trobada. Si és l’entitat qui contacta amb el  
propietari, es pot fer de diverses maneres: amb una carta de presentació de l’entitat i una trucada posterior per convocar-lo, mitjançant el contacte d’un intermediari que conegui el propietari, aprofitant algun acte públic, etc. Aquesta primera  
visita permetrà fer un primer intercanvi de postures, per més endavant negociar  
i concretar l’acord.

negociació de l’acord. L’entitat ha de ser capaç de guanyar-se la confiança del  
propietari i, a partir d’aquí, negociar l’opció de custòdia més apropiada per a les  
dues parts i per a la finca: arrendament, usdefruit, donació, compravenda, etc.

Seguiment de l’acord. Aquesta fase, consistent en visites periòdiques a la finca,  
és essencial per garantir que es compleixen els termes de l’acord. També és una  
eina imprescindible de reconeixement social, transparència i rendició de comptes de la tasca de l’entitat.

COL·LECTIU

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

C

USTòDIA DEL TERRITORI

COL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS NATURALS  
PROTEGITS

Assolir acords de custòdia  
del territori amb propietaris de  
terrenys d’interès natural

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 100-101

Més informació

Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado español (Europarc-Espanya,  
2002) // Protegits, de fet o de dret? (Mallarach et al., 2008) // Reserva Natural de Sebes: www.reservanaturalsebes.org // Projecte Canyet del FAPAS-Alcoi: www.fapas.es/canyet

Cas 2 La reintroducció de voltors a  
la serra de Mariola
 
L’any 2000, el Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPASAlcoi) va impulsar el Projecte Canyet per reintroduir el voltor al Parc  
natural de la Serra de Mariola (Alacant i València). En aquests anys  
s’ha consolidat una població de més  
de 80 exemplars i hi han nidificat 28  
parelles. S’ha aprofitat el projecte  
per divulgar els valors dels voltors.

Cas 1 El Grup de

natura Freixe i la

reserva natural de Sebes 
El Grup de Natura Freixe gestiona des  
de fa anys la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix (Ribera d’Ebre)  
amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge i  
altres organitzacions. Entre d’altres,  
porta a terme accions per conservar  
els hàbitats de bosc de ribera i el paisatge tradicional, així com nombroses activitats educatives.

Descripció  
A començament dels anys noranta del segle passat, algunes entitats conservacionistes van endegar programes de col·laboració amb les Administracions públiques i la propietat privada per assumir la gestió o la restauració d’alguns espais  
naturals protegits, normalment de dimensions reduïdes. Aquesta implicació directa va trencar amb el rol passiu que havien adoptat les entitats conservacionistes fins aleshores, i va marcar el pas a una estratègia més ofensiva en pro de la  
conservació dels espais naturals on les entitats tenien un paper important.

Les entitats tenen moltes possibilitats d’implicar-se en la gestió dels espais naturals protegits: des del desenvolupament d’activitats de conservació i recuperació  
d’hàbitats o espècies, fins a l’organització d’activitats de divulgació o la participació en projectes de recerca.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Graus de participació. El grau d’implicació de l’entitat en la gestió de l’espai natural protegit pot variar segons si es vol responsabilitzar completament de la gestió, cosa que requerirà que l’Administració competent la hi delegui; col·laborar en  
un àmbit específic de gestió o en un servei o aspecte concret; o participar en la  
gestió com a col·laboradora.

Tot un món de possibilitats. Les entitats poden col·laborar en un gran ventall  
d’activitats: neteja de camins, retirada de deixalles, plantacions d’arbres, activitats de divulgació i educació ambiental, vigilància contra els incendis forestals,  
seguiment d’espècies, projectes de conservació o recuperació d’espècies, atenció al públic, recerca, etc.

Aliances de col·laboració. Les entitats poden establir aliances amb els òrgans  
gestors dels espais protegits i amb altres ens privats per tal de col·laborar en la  
gestió. Les entitats poden liderar la iniciativa, tot i que sempre serà convenient  
arribar a un acord amb l’òrgan gestor per emmarcar el projecte en l’estratègia  
global de gestió de l’espai natural. D’altra banda, es pot demanar finançament a  
les Administracions públiques presentant el projecte a convocatòries d’ajuts que  
es creïn a tal efecte.

Assegurar-se de la capacitat de l’entitat. La gestió d’un espai natural és complicada i demana un gran esforç humà i econòmic, sobretot per a aquelles entitats de mida petita o mitjana. A més, comporta riscos tant per a l’espai, que  
pot patir una mala gestió deguda a la manca de capacitat tècnica o econòmica  
de l’entitat, com per a la mateixa entitat, la qual pot veure com la gestió de l’espai li absorbeix bona part dels recursos humans i econòmics, normalment limitats. Per això, abans d’implicar-se, cal assegurar-se que es té prou capacitat tècnica i econòmica.

COL·LECTIU

ENTITATS

CIUTADANIA

PROPIETARIS I  
USUARIS

ESTRATÈGIA

C

OL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS NATURALS  
PROTEGITS

Gestionar o col·laborar  
en la gestió d’espais naturals  
protegits

 

ESTRATÈGIA

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 102-103

Més informació

Societat Catalana d’Educació Ambiental: www.scea.cat // Servei d’educació ambiental del GOB  
Menorca: www.gobmenorca.com/educamb // Servei d’educació ambiental del GOB Mallorca: www. 
gobmallorca.com/ea/index.htm // Centre d’educació ambiental l’Ametla de Palla: www.cevalavall. 
org/ametla

Cas 2 Un centre educatiu promogut  
per una entitat ecologista
 
La Coordinadora Ecologista de la  
Vall d’Albaida va crear l’any 2006  
L’Ametla de Palla, un centre d’educació ambiental a les faldes de la  
serra de Benicadell (Vall d’Albaida).  
En aquest centre es mostra com viure de forma sostenible, es fan tallers  
d’agricultura biològica i sobre alimentació i salut, i es difonen valors  
del patrimoni natural de Benicadell.

Cas 1 Activitats per sensibilitzar els  
escolars i joves de Menorca
 
Des de l’any 1993 el GOB Menor ca fa una gran feina per difondre  
els objectius de l’entitat entre els  
menorquins. Disposa d’una àmplia  
oferta educativa amb activitats i recursos per a escolars i formadors;  
promou plans d’ambientalització de  
les escoles; realitza campanyes de  
sensibilització per a infants i adults;  
i edita materials didàctics.

Descripció  
Totes les accions de les entitats per conservar la natura, si es difonen adequadament, ja contribueixen a sensibilitzar la població respecte a la importància de  
preservar la natura. Però, de vegades, convé organitzar activitats educatives i  
campanyes de sensibilització específiques per transmetre un missatge determinat, quan es vol arribar a un cert sector de població, o quan es necessita la col

laboració de moltes persones per realitzar un projecte complex.

Actualment hi ha moltes persones formades en medi ambient i educació que es  
dediquen a l’educació ambiental, dirigida normalment a les escoles (a partir de  
tallers, exposicions i itineraris de natura) o a un públic adult i familiar (els caps de  
setmana). Tot i no ser tan freqüent, també es realitzen campanyes de sensibilització entre treballadors d’una empresa o veïns d’un barri.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Valorar en quin tema centrar les activitats. A partir del seu àmbit d’actuació,  
l’entitat ha de considerar quines són les mancances educatives més destacades  
de la població local o altres possibles destinataris, o bé quins temes requereixen  
més atenció i interès (sigui per la importància de cert valor natural o per la gravetat d’un problema determinat).

Seleccionar els col·lectius destinataris. És important pensar bé a qui es vol dirigir l’acció educativa o la campanya de sensibilització: infants i joves, adults o jubilats, empreses i treballadors, administracions i funcionaris, usuaris d’un determinat espai natural, etc.

Apostar per un o diversos tipus d’activitats. Segons el missatge que es vulgui  
transmetre i el col·lectiu al qual es vulgui adreçar, convé plantejar-se quina és  
l’activitat més adient. El ventall d’opcions és ampli: jocs senzills per a nens petits,  
jocs de rol per a adolescents, itineraris guiats, xerrades, tallers, pel·lícules, debats, actuacions teatrals, accions reivindicatives, campanyes de promoció d’un  
determinat producte o servei, festes i fires, jornades de voluntariat ambiental, etc.

Infraestructura i finançament. Segons l’activitat, es pot necessitar cert tipus de  
material o infraestructura: des de l’edició d’un tríptic informatiu fins a la construcció d’un centre d’educació ambiental. L’entitat ha de calcular costos, valorar quant  
pot invertir i buscar suport econòmic entre administracions, empreses patrocinadores, els socis i simpatitzants, o amb una campanya de donacions particulars.

Desenvolupar i avaluar l’activitat. Cal que l’entitat s’informi de si cap altra organització realitza activitats com les que vol dur a terme, si li pot deixar recursos o  
assessorar-la. Cal buscar l’equilibri entre la qualitat pedagògica, l’atractivitat i el  
rigor científic i, si és necessari, demanar suport extern a experts. Un cop realitzada l'activitat, és molt important avaluar com ha funcionat i quins resultats s’han  
obtingut i així poder-ho fer millor la pròxima vegada.

COL·LECTIU

ENTITATS

EMPRESES

Organitzar activitats i campanyes  
d’educació i sensibilització  
ambiental

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 104-105

Més informació

Manual de gestió del voluntariat (Observatori del Tercer Sector, 2009) // Servei català de voluntariat: www.voluntariat.org/ // Xarxa de voluntariat ambiental de Catalunya: www.xvac.cat // Voluntariat del GOB-Mallorca: www.gobmallorca.com/volunta/volunta.html // Societat d’Amics de la Serra  
Espadà: www.serra-espada.org

Cas 2 Voluntaris contra el foc a la  
serra Espadà
 
La Societat d’Amics de la Serra Espadà (Castelló) va impulsar el projecte «Voluntaris contra el foc» per  
dur a terme tasques de prevenció  
d’incendis en aquest parc natural.  
La tasca preventiva es realitza en  
col·laboració amb la Conselleria de  
Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i compta amb una mitjana  
de 170 voluntaris per any.

Cas 1 Estades de voluntariat a l’illa  
de sa Dragonera
 
Una de les activitats de voluntariat  
ambiental del GOB Mallorca consisteix en l’estada de joves durant quatre dies a sa Dragonera (a l’oest de  
Mallorca), declarada parc natural  
el 1995. Durant aquestes estades,  
que es repeteixen cada any, els joves aprenen i realitzen diverses tasques per mantenir el patrimoni natural i cultural de l’illa.

Descripció  
El voluntariat ambiental és una de les iniciatives més recurrents per millorar l’estat de conservació d’un espai natural, a causa dels beneficis múltiples que comporta. La feina desinteressada i gratuïta dels voluntaris permet abordar projectes complexos que, pel cost dels treballadors o la manca de personal, una entitat  
potser no podria assumir. Els voluntaris també poden aportar idees i propostes  
útils. Les jornades de voluntariat, amb una durada puntual, requereixen un grau  
d’implicació baix, cosa que facilita que moltes persones s’animin a participar-hi  
i descobreixin així el plaer de treballar per conservar la natura. Potser, després,  
decidiran implicar-s’hi més a fons.

A més, l’aprenentatge que els voluntaris obtenen a través de la participació en projectes de conservació de la natura és, sovint, una de les vies més útils per sensibilitzar-los respecte als valors de l’entitat. A través de l’acció directa, els voluntaris  
senten seu aquell espai natural i el voldran conservar i preservar de qualsevol mal.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Identificar la finalitat del projecte. L’entitat ha de tenir en compte com i on seran  
més útils els esforços per millorar l’estat de conservació d’un espai o espècie de terminats. A la vegada, ha de considerar si interessa utilitzar l’activitat per sensibilitzar els voluntaris, per aconseguir ressò als mitjans, per captar nous socis...

Planificar el projecte. Si cal, és bo recórrer a tècnics o científics a l’hora d’elaborar el projecte en qüestió. Cal pensar quin material es necessitarà, quines tasques s’hauran de realitzar i si els voluntaris requeriran formació prèvia. També  
cal preveure quants voluntaris convenen i si es té prou capacitat per convocar-los, com s’organitzaran, quina és la millor època de l’any per dur a terme l’activitat i quines responsabilitats assumiran els membres de l’entitat.

Captació de voluntaris. La peça clau d’aquesta iniciativa és trobar el nombre i el  
perfil adequats de voluntaris. Si en són pocs, potser no poden completar l’activitat mentre que, si en són massa, no hi haurà feina per a tots. A la vegada, cal  
identificar els requisits i capacitats esperades dels voluntaris segons la complexitat de les tasques que hagin d’assumir. Cal fer els esforços de difusió que facin  
falta, amb temps suficient i per la via més adequada per arribar als perfils desitjats (es pot recórrer també a xarxes de voluntaris).

realització de l’activitat. En alguns casos és una jornada puntual, mentre que en  
altres és un projecte de llarga durada. Sigui com sigui, cal que els membres de  
l’entitat s’esforcin perquè sigui un èxit: aportant un nombre mínim de persones,  
liderant i organitzant els grups de voluntaris, tenint cura que tinguin aigua i menjar, disposant de l’assegurança d’accidents i malalties derivades de l’activitat, filmant o fent fotos per publicar al butlletí de l’entitat o als mitjans de comunicació  
locals... En definitiva, cal vetllar per la bona execució de les tasques programades i perquè els voluntaris quedin satisfets, se sentin reconeguts i vulguin tornar  
a participar-hi.

COL·LECTIU

ENTITATS

EMPRESES

PROPIETARIS

 I

USUARIS

ESTRATÈGIA

V

OLUNTARIAT

Organitzar activitats de  
voluntariat en espais naturals

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 106-107

Més informació

El mercat de custòdia de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT): www.viulaterra.cat/ca/implicat/ 
mercatcustodia // L’agrobotiga del GOB Menorca: www.gobmenorca.com/agrobotiga // Rietvell:  
www.rietvell.com

Cas 2 rietvell, producció ecològica i  
conservació d’hàbitats d’aus
 
SEO/BirdLife va crear la companyia  
Riet Vell S.A. per promoure la producció i comercialització de cultius  
favorables a les aus i, així, demostrar la viabilitat dels cultius ecològics i fomentar una agricultura respectuosa amb l’entorn. El projecte,  
que es realitza en finques del delta  
de l’Ebre i vall de l’Ebre (Aragó), comercialitza arròs, pasta i vi.

Cas 1 Promoció conjunta de productes agraris sostenibles 
El GOB Menorca ha creat una agrobotiga i un catàleg per promoure i  
vendre els productes dels pagesos  
i ramaders menorquins que duen a  
terme pràctiques agràries sostenibles a través d’acords de custòdia.  
La iniciativa comprèn una gran varietat de productes agraris: llet, carn,  
formatges, pa, oli, ous i tomàquets,  
entre molts altres.

Descripció  
El sector agrari és un dels principals agents de configuració del paisatge i és fonamental per conservar el territori. A través de la seva activitat, els pagesos i propietaris poden decidir dur a terme pràctiques agràries sostenibles que contribueixin al manteniment de la flora, la fauna i el paisatge de les seves finques.  
Les entitats poden promoure el comerç dels productes derivats d’aquestes finques que han adquirit un compromís ambiental, en molts casos a través d’un  
acord de custòdia. Ho poden fer de diferents maneres: elaborant catàlegs de productes; comercialitzant-los directament a través d’Internet o en llocs de venda  
concrets; fent publicitat dels productes; facilitant el contacte entre els consumidors potencials i els productors, etc.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Identificar els productes i serveis que es volen promocionar. El primer que una  
entitat ha de fer si vol promocionar productes respectuosos amb la natura és  
identificar-los i triar-los. Per això, ha de definir un llistat de criteris mínims que  
consideri imprescindibles segons els seus objectius: bones pràctiques ambientals en la producció o prestació dels serveis; qualitat dels productes i serveis; res pecte per la tradició; etc. Per alguns, per exemple, la producció ecològica serà  
una requisit imprescindible mentre que per altres només serà una opció.

Posar-se en contacte amb els productors. Un cop definits els criteris i identificats els productes de la zona que es vol potenciar, cal posar-se en contacte amb  
els productors. És possible que no es trobi cap producte que compleixi estrictament amb tots els criteris però si amb alguns d’ells. Si s’estableix un acord de  
custòdia amb els productors se’ls pot assessorar perquè vagin introduint criteris  
ambientals en la seva producció de tal manera que cada cop siguin més respectuosos amb la natura i compleixin més els criteris de l’entitat.

Organitzar una plataforma de difusió i comercialització dels productes i ser veis. Un exemple d’una plataforma d’aquest tipus seria el «mercat de custòdia».  
Aquesta iniciativa, encara incipient, és un catàleg i un espai virtual creat per la  
Xarxa de Custòdia del Territori on entitats i propietaris amb iniciatives de custòdia comercialitzen productes i serveis associats a finques respectuoses amb  
l’entorn. En aquest mercat s’ofereixen aliments i productes d’artesania, alguns  
d’ells comercialitzats a través d’agrobotigues. I no només això: també es recullen  
propostes turístiques, de lleure i formació.

Aprofitar qualsevol esdeveniment per promocionar els productes. Un cop els  
productes estiguin a punt per ser comercialitzats, qualsevol acte que organitzi la  
pròpia entitat o fires especialitzades i actes organitzats per altres entitats, poden  
ser bons escenaris per promocionar-los.

ESTRATÈGIA

COMERç DE PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL  
MEDI NATURAL

COL·LECTIU

E

NTITATS

EMPRESES

Promoure el comerç de productes  
respectuosos amb la natura

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 108-109

Més informació

Ecoturisme a Catalunya (Basora et al., 2009) // Ecoturisme a Catalunya. Portal tècnic d’actualitat i  
recursos: www.ecoturcat.cat // Pronature Travel: http://promallorca-ecoturismo.es // Sortides naturalistes de la ICHN-Bages: http://ichn.iec.cat/Bages/Espai%20sortides%20ICHN%20Bages/ 
pagina_principal.htm

Cas 2 Un cicle anual de sortides na turalistes per tot Catalunya 
La delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural té,  
des de la seva fundació, l’objectiu de  
donar a conèixer els espais naturals  
de la comarca. Des del 2007, també organitza un cicle anual de deu  
excursions per tot el territori català,  
per tal de conèixer entorns de gran  
interès geològic, botànic i faunístic,  
amb l’ajut de naturalistes experts.

Cas 1 Una entitat promou l’ecoturis me a Mallorca 
Des de 2009, la Fundació per a la  
Conservació del Voltor Negre impulsa a Mallorca el projecte Pronature  
que involucra propietaris d’espais  
naturals i el sector turístic en la conservació de la xarxa Natura 2000,  
fomentant la divulgació dels valors  
naturals, la sensibilització dels turistes i el desenvolupament d’un negoci competitiu i responsable.

Descripció  
Des de fa temps és tradició que les entitats naturalistes de casa nostra organitzin, periòdicament, cicles d’excursions i sortides (normalment d’un o dos dies)  
que permeten als seus socis i simpatitzants conèixer un determinat espai natural  
i els seus valors (fauna, flora, etc.).

Més recentment, l’ecoturisme ofereix algunes activitats semblants, però dirigides a turistes. Per a les entitats conservacionistes o que desenvolupen activitats  
lúdiques a la natura, l’ecoturisme pot ser una fórmula per preservar un indret determinat, difondre els seus valors naturals, sensibilitzar el turista, contribuir al  
desenvolupament local i sostenible del territori, o finançar projectes de l’entitat.  
Les mateixes entitats poden desenvolupar les activitats ecoturístiques, o bé col

laborar amb una empresa que s’hi dediqui, assessorant-la sobre com conservar  
el recurs turístic o ajudant-la a difondre els productes que ofereix.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Valorar quin recurs natural es vol visitar i quins riscos té. Primer de tot és important que l’entitat valori quins espais naturals vol que es visitin o es promoguin  
turísticament, amb quina finalitat, quins riscos comporta i com es poden minimitzar. Cal que el recurs sigui prou atractiu i que, a la vegada, la seva visita no el  
perjudiqui. Per exemple, si es vol protegir l’àrea de nidificació d’uns ocells susceptibles a la presència humana, convé promoure un itinerari que no apropi els  
visitants a aquella zona.

Plantejar el projecte. És bo estudiar altres iniciatives naturalistes o ecoturístiques semblants i detallar tots aquells aspectes del projecte necessaris per oferir  
una visita de qualitat, que complagui el visitant i sigui respectuosa amb el medi.  
Cal buscar el personal (voluntari o remunerat), els recursos econòmics i la infraestructura necessaris. Convé esbrinar si a l’entorn hi ha negocis, institucions o  
altres entitats que ofereixin activitats (sempre que siguin sostenibles) amb les  
quals complementar-se. Fet tot això, ja es pot organitzar l’activitat.

Col·laborar amb empreses ecoturístiques. Una altra opció és contactar amb  
empreses que realitzin activitats ecoturístiques, oferir-los coneixements (amb la  
possibilitat de fer guiatges) i aconsellar-les sobre com realitzar l’activitat sense  
perjudicar els valors naturals. També es pot acordar que l’empresa destini una  
part dels seus beneficis a la gestió que l’entitat fa del recurs natural per tal de  
preservar-ne o millorar-ne l’estat de conservació. En el cas de les sortides naturalistes, és bo col·laborar amb entitats conservacionistes del lloc que es vol visitar.

Promoure l’ecoturisme i les sortides naturalistes entre la població. L’entitat  
també pot donar a conèixer les sortides naturalistes i les activitats ecoturístiques  
entre els seus col·laboradors i simpatitzants habituals, fer campanyes de difusió  
entre la població en general i programar visites i activitats.

COL·LECTIU

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

ECOTURISME

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

Promoure i col·laborar en  
iniciatives d’ecoturisme i altres  
activitats per descobrir la natura

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 110-111

Més informació

Cooperació entre entitats (Luna, 2006) // Xarxes associatives (De la Riba i Moreno, 2002) // Avinença: www.custodiaterritorivalencia.org // Impuls a la custòdia del territori a les illes Balears:  
http://ictib.org // Xarxa de Custòdia del Territori: www.xct.cat

Cas 2 El grup de treball d’espais na turals protegits d’Avinença 
Avinença, la xarxa de custòdia del  
territori del País Valencià, va signar  
un conveni amb la Generalitat Valenciana per incorporar els òrgans  
gestors dels espais naturals protegits valencians al grup de treball  
d’espais naturals protegits d’Avinença, de manera que es maximitzin les  
oportunitats de treball en xarxa entre tots els agents implicats.

Cas 1

xarxes de custòdia del territori 
La Xarxa de Custòdia del Territori  
(XCT) a Catalunya, Avinença al País  
Valencià i ICTIB a les Illes Balears,  
són xarxes d’entitats i altres agents  
que tenen l’objectiu comú d’impulsar la custòdia del territori en els  
respectius àmbits d’actuació. La  
XCT, a més, incorpora administracions, persones a títol individual i empreses, per augmentar les possibilitats de col·laboració.

Descripció  
Tothom està connectat d’alguna manera, i en plena societat de la informació,  
aquesta interconnexió va en augment. Les entitats tenen diferents capacitats i  
coneixements que poden ser útils per a altres organitzacions i altres col·lectius.  
Davant tal diversitat d’agents, cada vegada és més difícil sortir-se’n sense comptar amb el suport d’altres amb qui es comparteixen objectius. En això consisteix  
el treball en xarxa. Les xarxes estan formades per entitats, empreses i persones  
que actuen coordinadament per assolir objectius comuns.  
El treball en xarxa s’està consolidant en el tercer sector com una manera d’optimitzar processos i guanyar força i capacitat d’actuació. Aquest treball té sentit  
sobretot entre organitzacions amb capacitats complementàries, sigui entre entitats de diferents sectors o territoris. En molts casos, el treball en xarxa es plasma  
en forma de convenis i estructures organitzatives noves, però també es pot tractar de col·laboracions puntuals i espontànies.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

La xarxa es comença teixint per dins. Un primer pas per treballar en xarxa és incorporar la cultura de la col·laboració en el dia a dia de l’entitat, tant pel que fa  
a l’equip de treball com a la base social. Això significa fer un repartiment de tasques adequat segons la capacitat de cada membre de l’entitat.

Identificar les afinitats. Per poder col·laborar amb altres entitats i persones és  
indispensable detectar els objectius comuns que les vinculen. És convenient  
aprofitar espais de trobada per conèixer els interessos dels altres, així com les  
seves característiques i competències, i a partir d’aquí idear les possibles accions conjuntes que es poden desenvolupar.

Tipus d’aliances. Hi ha molts tipus de col·laboracions possibles, però es poden  
distingir entre les col·laboracions puntuals (per a un sol projecte o esdeveniment,  
com l’organització d’una jornada de voluntariat o un taller), les aliances estables  
(grups de treball, campanyes a llarg termini), crear espais web de treball en xarxa (portals web, llistes de distribució electrònica...), fins la creació d’entitats de  
coordinació (associacions d’associacions, també conegudes com entitats de segon nivell).

El treball en xarxa, una relació de confiança. El treball en xarxa es basa en el coneixement i la confiança mutus. Cal marcar unes tasques a desenvolupar i unes  
responsabilitats clares segons les capacitats de cada part, i executar-les amb  
transparència, imaginació i flexibilitat.

Una simbiosi beneficiosa. El treball en xarxa genera beneficis materials (intercanvi d’experiències, diversitat d’opinions, millora dels projectes i en definitiva un  
millor aprofitament dels recursos i mitjans disponibles) i beneficis immaterials  
(participació, voluntarietat, col·laboració...) però que donen consistència a les iniciatives de conservació de la natura.

ESTRATÈGIA

COL·LABORACIó AMB ENTITATS I SUPORT ALS SEUS  
PROJECTES

COL·LECTIU

E

NTITATS

EMPRESES

CIUTADANIA

Treballar en xarxa amb altres  
entitats i organitzacions

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 112-113

Més informació

Participar (Sabaté et al., 2009) // GEN-GOB Eivissa: www.gengob.org // Espais naturals de les Illes  
Balears: www.espaisnaturals.cat //Plataforma en Defensa de l’Ebre: http://ebre.net

Cas 2 La pressió popular atura el  
transvasament de l’Ebre
 
L’any 2002 el Govern espanyol va  
impulsar un transvasament d’aigua del riu Ebre cap a ciutats catalanes i valencianes, que hauria afectat  
greument el Delta de l’Ebre i les persones que hi viuen. Una gran campanya popular, amb una manifestació a Barcelona, va aconseguir que,  
amb el canvi de govern a Catalunya  
i a Espanya, s’aturés definitivament.

Cas 1 Cala d’

hort i la pressió del

GEn-GOB Eivissa 
Als anys noranta del segle xx, arran  
de la voluntat d’una promotora i del  
govern del PP de construir un camp  
de golf i altres equipaments a la  
zona de Cala d’Hort, el GEN-GOB Eivissa va encapçalar actes de protesta i una gran manifestació que van  
forçar el govern a aturar el projecte.  
Després d’un canvi de govern, l’any  
2002 es va declarar Parc Natural.

Descripció  
Des de les entitats es pot exercir de grup de pressió o organitzar campanyes populars per tal que les institucions i partits polítics emprenguin unes mesures determinades i considerin certes reclamacions. Els àmbits en els quals es pot influir  
són molt diversos: es pot reclamar la declaració d’un espai protegit, que s’aturi la  
construcció d’una determinada infraestructura o el transvasament d’un riu, que  
es modifiqui o s’aprovi una llei, que es compleixin els plans d’ordenació i gestió  
dels espais naturals protegits, etc.

La pressió popular, des del restabliment de la democràcia, ha tingut incidència i  
resultats molt diversos. L’èxit d’aquesta aposta dependrà de la capacitat de mobilització popular, de la qualitat i argumentació de les demandes de l’entitat, de  
la relació que es tingui amb els partits polítics i de l’aritmètica parlamentària i els  
resultats electorals.

 

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Estar informats. Cal que les entitats facin un bon seguiment de l’actualitat política, i de lleis i projectes que puguin afectar el seu àmbit d’actuació (tant de manera positiva com negativa). També és important que tinguin coneixements o un  
bon assessorament sobre qüestions legals i administratives per tal d’esbrinar  
quina és la via més adequada per canalitzar la seva demanda.

Jornades i campanyes informatives. Convé difondre la proposta o reclamació a  
tota la societat, però sobretot a aquells col·lectius que hi poden ser més receptius i als partits polítics. Es pot fer organitzant jornades i debats (amb la participació d'experts), repartint fulletons pel carrer, utilitzant les eines del web 2.0, etc.

Manifestos, signatures, manifestacions. Per demostrar que l’entitat compta  
amb suport popular, pot redactar un manifest, buscar persones de renom que  
el vulguin firmar i fer-lo extensiu al conjunt de la població de l’àmbit afectat, recollint tantes signatures com es pugui. S’ha de fer saber el resultat d’aquests esforços a la institució corresponent i als mitjans de comunicació. Si el tema és de  
gran transcendència i es compta amb prou suport popular, es pot organitzar una  
manifestació com a acte de força.

La iniciativa legislativa popular (ILP). Aquest instrument, regulat per lleis estatals i autonòmiques, és la petició voluntària d’un nombre determinat de ciutadans per tal que s’admeti una determinada proposició de llei per a la seva discus sió i aprovació pel Parlament o les Corts. Esdevé una eina útil contra la inactivitat  
dels govern en determinades matèries però seran els membres de la cambra legislativa els que decidiran si l’aproven o no. Per a presentar una ILP, depenent de  
cada comunitat autònoma, cal recollir un determinat nombre de signatures en un  
termini concret, cosa que comporta una gran feina per part dels membres i voluntaris de l’entitat. A escala local, la iniciativa ciutadana municipal té un funcionament semblant.

ESTRATÈGIA

CREACIó O IMPULS DE NOUS ESPAIS PROTEGITS

COL·LECTIU

E

NTITATS

CIUTADANIA

Organitzar campanyes per  
declarar nous espais protegits i  
altres accions d’incidència política

 

B2 Les entitats conservacionistes i de custòdia del territori 114-115

Més informació

Participar (Sabaté et al., 2009) // SEO/Birdlife: www.seo.org // GOB Mallorca: www.gobmallorca.com

Cas 2 Un recurs que va aturar una ur banització a Mallorca 
L’any 1994 el GOB Mallorca i el Partit  
Socialista de Mallorca van presentar un recurs contra l’Ajuntament de  
Campos per autoritzar una urbanització en un espai natural a ses Covetes. L’any següent la sentència del  
Tribunal va aturar les obres i el 2010  
es va desestimar el recurs contra  
aquesta sentència que havien presentat els promotors urbanístics.

Cas 1 Protegir les aus estepàries  
amb una denúncia a Europa
 
L’any 2001 l’entitat SEO-BirdLife va  
denunciar l’Estat al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees  
(TJCE) per incomplir la Directiva europea sobre les aus en la zona regable del nou canal Segarra-Garrigues  
(Lleida). El TJCE va donar-los raó i  
va instar l’Estat a protegir una representació més gran dels hàbitats  
esteparis de les terres de Lleida.

Descripció  
Una entitat pot utilitzar la denúncia quan detecti que s’ha comès un delicte ambiental o urbanístic, quan se li han denegat els drets de què gaudeix a participar  
en certs procediments o quan un determinat procés administratiu ha estat infringit (per exemple, si un ajuntament obvia el període d’informació pública d’un nou  
pla urbanístic).

En tots els casos hi ha un procediment molt estipulat i val la pena assessorar-se bé  
per saber quina de les moltes vies possibles és la més adient (amb més possibilitats d’èxit, més fàcil, ràpida i econòmica) i quins passos cal seguir per tramitar-la.  
La denúncia d’una agressió ambiental és una de les vies més eficaces per aturar-la, si és que la justícia o l’administració corresponent acaba donant la raó a  
l'entitat. Però, de vegades, no és així i cal buscar altres vies com la mobilització  
ciutadana, la divulgació del problema a través dels mitjans de comunicació, la  
pressió política, etc.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Procés complex. Abans de fer cap denúncia, cal tenir en compte que, de vegades, un procés judicial és complicat (cal un bon assessorament jurídic), lent (es  
pot allargar mesos i anys) i car (per exemple, per la imposició de costos a la part  
que perd). Així doncs, cal disposar de recursos humans i econòmics suficients,  
tot i que algunes entitats, com les d’utilitat pública, tenen dret a assistència jurídica gratuïta.

Via penal o administrativa. Cal distingir entre l’àmbit penal i l’administratiu.  
Quan s’infringeix una llei de l’Estat o de la Comunitat Autònoma, es tracta d’una  
infracció administrativa que es pot castigar amb sancions econòmiques; en canvi, si la infracció està tipificada al Codi Penal, es considera delicte i pot comportar multes i/o penes de presó.

Els recursos administratius. El recurs administratiu és la petició de revisió d’un  
acte o una resolució per part de la mateixa administració que l’ha emès. Es pot  
fer sempre que la resolució sigui susceptible de ser nul·la o anul·lable per haver  
infringit alguna llei o procediment legal. El recurs d’alçada s’adreça a l’òrgan superior jeràrquic al que va dictar la resolució, mentre que el recurs potestatiu de  
reposició s’adreça al mateix òrgan quan no n’hi ha de superiors o quan s’hagi aca bat la via administrativa. Si el recurs administratiu no prospera, es pot interposar  
un recurs contenciós administratiu davant el tribunal superior de justícia de la comunitat autònoma o l’Audiència Nacional, segons el cas.

Denúncies penals i querelles. Davant d’un delicte, es pot presentar una denúncia penal o una querella. En el primer cas cal posar en coneixement de la fiscalia  
de la comunitat autònoma o de l’Estat la comissió del delicte, i la fiscalia impulsarà tot el projecte, sense que l’entitat assumeixi cap despesa. Si es vol tenir un paper més actiu en el procés, es pot fer ús de la querella, que haurà de ser presenta da i tramitada per un advocat i un procurador designats especialment per al cas.

COL·LECTIU

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

CIUTADANIA

EMPRESES

ESTRATÈGIA

D

ENúNCIA D’AGRESSIONS

Denunciar agressions  
en espais naturals

 

Totes les empreses, de les més grans a les més petites, poden  
contribuir a conservar la natura i el paisatge, en el marc del que s’anomena la responsabilitat social corporativa o empresarial (RSC o RSE).  
De fet, ja fa anys que la RSE ha entrat a formar part de la realitat de moltes empreses.

Una empresa, quan participa en la conservació de la natura, demostra compromís social i ambiental envers els clients i els treballadors i  
les treballadores, i fa visible la seva voluntat de treballar per un món més  
sostenible. Aquest plantejament atorga un gran valor afegit a l’empresa,  
i és per això que la RSE, a més de significar una aportació al conjunt de  
la societat, és també una bona inversió empresarial. El capítol 2 del bloc  
A d’aquesta publicació detalla el paper de les empreses en la conservació de la natura.

Les vies d’actuació que es proposen per conservar els espais naturals des de les empreses privades són les següents:

 Implicarels clients en la conservació de la natura.

Elaborarplans d’acció per la biodiversitat que incloguin mesures  
diverses i innovadores.

Patrocinarprojectes d’entitats no lucratives i altres tipus de suport.

Organitzaractivitats de voluntariat corporatiu en espais naturals.

Crear reserves naturals d’empresa i assolir acords de custòdia  
del territori.

Consumirproductes i serveis respectuosos amb els espais naturals.

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 116-117

Les empreses  
privades i la seva  
responsabilitat  
social

B3

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 118-119

Més informació

Dia de la reforestació de Toyota: www.toyota.es/innovation/environment/dia-reforestacion // 
Cadena de distribució Bonpreu: www.bonpreu.cat

Cas 2 Cobrar per no utilitzar bosses  
de plàstic i conservar la natura
 
La cadena de supermercats catalana Bon Preu retorna 2 cèntims per  
cada 10 euros de compra a tots els  
clients que no utilitzin bosses de  
plàstic. L’objectiu és conscienciar els clients i reduir el consum de  
bosses. D’aquesta manera, es redueix l’impacte que ocasionen les  
bosses d’un sol ús sobre els ecosistemes naturals un cop es llancen.

Cas 1 Plantar arbres amb els clients i  
simpatitzants
 
El Dia de la Reforestació Toyota és  
una iniciativa de Toyota España que  
compta amb la col·laboració de la  
Fundación Félix Rodríguez de la Fuente i la Fundación Biodiversidad.  
Aquesta sembra d’arbres multitudinària va comptar, l’any 2008, amb  
la participació de més de 9.000 ciutadans i 67 concessionàries, en 62  
llocs de l’Estat espanyol.

Descripció  
En el marc de la responsabilitat social corporativa o empresarial (RSE), les empreses poden impulsar iniciatives que impliquin els seus clients, de manera que  
l’empresa no es limiti a millorar la seva actuació sinó que estengui el seu compromís per la conservació de la natura cap als seus clients i en general cap a tota la  
societat.

Les empreses disposen de diferents fórmules per implicar els clients: des de la  
integració de mesures de conservació de la natura en el mateix producte o servei,  
a animar els clients a participar en iniciatives i projectes de conservació del patrimoni natural. Ara bé, cal ser imaginatius a l’hora de trobar quina és la iniciativa més escaient als interessos de l’empresa i més atraient per als clients. No s’ha  
d’oblidar que, a més de ser una mesura per conservar la natura, pot convertir-se  
en una bona estratègia per captar nous clients.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Assesorar-se per experts del màrqueting i la conservació de la natura. Si una  
empresa vol impulsar una iniciativa efectiva per implicar els seus clients en la  
conservació de la natura, necessitarà tenir presents diferents aspectes relacionats amb el màrqueting: quin és el perfil del client a qui adreçar-se, amb quins va lors de l’empresa es vol que s’identifiqui, quin valor afegit es vol atorgar al producte o servei que se li ofereix, etc. D’altra banda, caldrà valorar en quin àmbit  
de la conservació de la natura es vol incidir (una espècie de fauna, una de flora,  
un grup d’espècies, un espai natural concret, el conjunt d’espais naturals d’una  
zona, etc.). Per això, l’empresa es pot assessorar per alguna entitat conservacionista o empresa especialitzada que l’orienti sobre els reptes i les necessitats del  
moment. A partir d’aquests dos assessoraments, ja es pot començar a dissenyar  
la iniciativa o campanya.

Triar una estratègia i apostar-hi fort. Hi ha diverses opcions per dissenyar una  
iniciativa efectiva. D’una banda, es pot coresponsabilitzar el client en la conservació del patrimoni natural, per exemple, destinant una petita part del preu que  
paga per un producte o servei a algun projecte de conservació de la natura (impulsat per la pròpia empresa o en col·laboració amb alguna entitat conservacionista). De l’altra, se’l pot seduir i fer-lo participar en iniciatives imaginatives i  
engrescadores com concursos o premis (de bones pràctiques ambientals, fotografia...), plantades d’arbres, actes públics de reintroducció d’animals, etc. En  
tots els casos, és indispensable garantir que la iniciativa té efectes reals sobre la  
conservació de la natura.

Difondre la iniciativa amb les eines del web 2.0. Les possibilitats que ofereix Internet per a la comunicació de les empreses amb els seus clients són molt grans.  
En aquest context, les eines web 2.0 (Facebook, Twitter, etc.) poden ser molt útils  
per estendre el missatge de l’empresa i per donar publicitat a la iniciativa que estigui promovent.

COL·LECTIU

EMPRESES

ESTRATÈGIA

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

COL·LABORACIó AMB ENTITATS I SUPORT ALS SEUS  
PROJECTES

Implicar els clients en  
la conservació de la natura

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 120-121

Més informació

Plan de acción para la biodiversidad (Fundació Natura, 2005) // Manual de la UICN per a l’acció corporativa en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat: http://biodiversityeconomics.org/ 
handbook // PAB de la Fundació Abertis: www.fundacioabertis.org/es/rsc // www.nfwf.org/acresforamerica

Cas 2 nous centres comercials, nous  
espais naturals protegits
 
L’any 2005 la cadena de grans magatzems Walmart va desenvolupar el programa Acres for America.  
Consisteix a compensar cada acre  
(0,4 hectàrees) que ocupin els seus  
centres comercials amb la protecció, com a mínim, d’una superfície  
equivalent d’hàbitats naturals prioritaris. A mitjan 2010, ja s’havien  
protegit unes 150.000 hectàrees.

Cas 1 Millora de la biodiversitat al  
voltant de les autopistes
 
L’entitat Acciónatura i la Fundació  
Abertis van elaborar un PAB per tal  
de millorar la biodiversitat al voltant  
de les autopistes catalanes d’ACESA (l’AP-2, AP-7 i C-32). El PAB va  
realitzar un inventari ecològic i un  
programa de gestió per conservar  
i/o recuperar els hàbitats naturals  
i les espècies animals que hi ha a  
l’entorn de les autopistes.

Descripció  
Un pla d’acció per la biodiversitat (PAB) d’una empresa és un document que demostra el seu compromís amb la conservació de la natura, ja sigui corregint els  
efectes nocius de la seva activitat sobre l’entorn immediat, o col·laborant en projectes de protecció de la biodiversitat (per exemple, en indrets de la seva propietat, o en d’altres). Fins i tot, les empreses de serveis poden contribuir de diverses  
maneres, ja sigui en l’àmbit local, nacional i internacional.

El PAB diagnostica la relació de l’empresa amb la biodiversitat i defineix quines accions haurà d’emprendre. D’aquesta manera, millorarà la seva relació amb  
l’entorn immediat, la qualitat de vida dels seus treballadors i dels habitants de les  
zones properes, demostrant a la societat, d’una manera visible, el seu compromís amb el medi ambient. És important que abans d’elaborar un PAB s’assigni  
un directiu encarregat dels assumptes de biodiversitat en l’empresa que compti  
amb el suport de la junta directiva.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Assessorament extern i continguts del pla. En molts casos, és convenient que  
l’empresa s’assessori amb alguna entitat o consultoria, que s’encarregarà de redactar el PAB amb la col·laboració de l’empresa. El PAB ha d’incloure un inventari ecològic que determini els hàbitats i les espècies afectades per l’activitat de  
l’empresa i que servirà per fixar els objectius del PAB. A partir dels objectius, es  
determinarà un Pla d’actuació amb les accions previstes per assolir-los. En molts  
casos, les accions podran executar-se directament a través del personal propi de  
l’empresa. És important que el pla d’actuació del PAB s’aprovi i s’assumeixi a tots  
els nivells (direcció, comitè d’empresa i treballadors). Quan es comenci a aplicar,  
caldrà fer-ne un seguiment periòdic a partir d’indicadors específics per a cada  
acció, i difondre els resultats als diferents agents socials relacionats amb l’empresa. El PAB pot integrar-se en els sistemes de gestió ambiental de les empreses (ISO 14001 o EMAS, o equivalents).

Minimitzar els impactes ambientals associats a la producció o servei ofert. El  
PAB pot preveure mesures per reduir les emissions a l’atmosfera, als rius o al  
mar, i també els residus generats. A més de minimitzar impactes, mesures com  
aquestes poden comportar un estalvi econòmic important.

Accions directes i innovadores per conservar la biodiversitat. El PAB pot promoure altres accions no relacionades directament amb el sistema de producció o  
de prestació dels serveis, com ara les que s’exposen en la resta d’aquest capítol.  
Un exemple innovador serien els bancs de biodiversitat, una espècie de mercat  
a través del qual es compensen els impactes causats als ecosistemes i les espècies d’un indret mitjançant el manteniment d’entorns similars en altres zones. En  
un àmbit semblant s’emmarquen iniciatives com CeroCO2 (www.ceroco2.org),  
que permeten compensar les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les empreses amb projectes que contribueixen a conservar o augmentar la biodiversitat d’un indret.

COL·LECTIU

EMPRESES

ESTRATÈGIA

INTEGRACIó DE LA BIODIVERSITAT EN LES ACTIVITATS  
PRODUCTIVES

Elaborar plans d’acció per la  
biodiversitat que incloguin  
mesures diverses i innovadores

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 122-123

Més informació

Dossier de projectes de custòdia: www.dpcxct.org // Acciónatura: www.accionatura.org // Fundació  
Emys: www.fundacioemys.com //Fundació Mar: www.fundaciomar.org

Cas 2 Diverses empreses en el patronat de la Fundació Mar 
La Fundació Mar es dedica a l’estudi  
i conservació dels ecosistemes marins i litorals del Mediterrani. El seu  
Patronat està format per entitats  
públiques i privades, persones físiques i empreses. És el cas de l’hotel  
Mas de Torrent, Habitat Grup Immobiliari, les Indústries Fita, l’empresa Marmorata, la corredoria Consellers, i els inversors Unial Grup.

Cas 1 Un centre comercial patrocina  
la recuperació de la tortuga d’estany
 
El centre comercial Espai Gironès  
patrocina el projecte de la Fundació Emys de recuperació de l’hàbitat de la tortuga d’estany i d’altres  
hàbitats d’interès comunitari a l’espai Esplet, a Riudarenes (la Selva).  
L’espai és propietat de l’Ajuntament  
de Riudarenes, però està gestionat  
per la Fundació Emys a través d’un  
acord de custòdia.

Descripció  
Les empreses poden donar el seu cop de mà a la conservació dels espais naturals col·laborant amb les entitats conservacionistes i participant directament o  
indirectament en els seus projectes. Aquestes col·laboracions poden ser puntuals o esdevenir estables. Igualment, les empreses poden col·laborar amb els òrgans que gestionen espais naturals protegits.

Hi ha moltes maneres d’oferir suport a entitats conservacionistes: a través de  
projectes d’inversió en la conservació de la natura, o en accions comercials associades; donant suport financer als projectes que executen les entitats, mitjançant  
avals, inversions i altres instruments financers; o donant suport tècnic i humà a  
la formació de les entitats conservacionistes. Aquestes actuacions comportaran  
un benefici directe a les empreses, ja que poden obtenir un estalvi fiscal en el cas  
de donacions a fundacions o associacions declarades d’utilitat pública, així com  
també d’altres més intangibles com la millora de la seva imatge social.

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Patrocinar projectes. La manera més directa i, probablement, més senzilla de  
donar suport a la conservació dels espais naturals és a través del patrocini de  
projectes. Per això, cal posar-se en contacte amb alguna entitat conservacionista que generi confiança a l’empresa (o que actuï en un àmbit de la biodiversitat  
que li interessa) i oferir-li de col·laborar. Per facilitar aquesta trobada, per exemple, la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) ha creat el Dossier de Projectes de  
Custòdia (DPC), que permet a les empreses col·laborar en projectes de conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics que estan portant a terme les  
entitats de custòdia que formen part de la XCT.

Participar en iniciatives globals de conservació de la biodiversitat. Les empreses també poden participar en iniciatives de conservació d’àmbit més general.  
N’és un exemple reeixit 1% for the planet (www.onepercentfortheplanet.org), una  
iniciativa on les empreses que s’hi vinculen es comprometen a donar l’1% dels  
seus beneficis a entitats conservacionistes.

Donar suport continuat a entitats conservacionistes. Aquest suport més estable es materialitza de maneres diverses: fent-se membre del patronat de fundacions dedicades a conservar la natura, o com a patrocinadors estables d’associacions i entitats conservacionistes. El cas del Consell d’Empreses per la Natura  
d’Acciónatura n’és un bon exemple, on les empreses col·laboren de manera estreta amb l’entitat a l’hora d’impulsar projectes de conservació.

Col·laboració en la gestió d’espais naturals protegits. Les empreses també poden col·laborar directament amb els òrgans de gestió dels espais protegits de  
maneres ben diverses: finançant actuacions emblemàtiques de conservació  
d’una espècie o un hàbitat, patrocinant estudis i projectes de recerca, esdevenint  
patrocinadors estables de l’espai protegit, etc.

COL·LECTIU

EMPRESES

ESTRATÈGIA

ESTUDIS I RECERQUES SOBRE EL MEDI NATURAL

COL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS PROTEGITS

CUSTòDIA DEL TERRITORI

COL·LABORACIó AMB ENTITATS I SUPORT ALS SEUS  
PROJECTES

Patrocinar projectes d’entitats no  
lucratives i altres tipus de suport

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 124-125

Organitzar activitats de voluntariat  
corporatiu en espais naturals

COL·LECTIU

EMPRESES

CIUTADANIA

ESTRATÈGIA

VOLUNTARIAT

Descripció  
La tendència de les empreses a promoure la seva responsabilitat social també es  
manifesta implicant la seva plantilla en objectius com ara la conservació dels espais naturals. Precisament, el voluntariat corporatiu consisteix a aprofitar, incentivar i canalitzar el potencial del personal d’una empresa a favor del desenvolupament ambiental. Aquest concepte neix als Estats Units a finals dels anys setanta  
del segle xx i actualment està plenament incorporat en molts països.

Una empresa pot motivar el seu personal perquè realitzi tasques de conservació de la biodiversitat. L’objectiu és sensibilitzar els treballadors sobre els valors  
ambientals i implicar-los activament en la realització d’un projecte de millora de  
l’entorn. Els programes de voluntariat corporatiu amb més èxit són els que incorporen en el seu plantejament les prioritats de l’empresa, els interessos dels empleats i les necessitats de la comunitat. Les actuacions de voluntariat corporatiu  
també són una bona ocasió per reforçar la cohesió d’equips humans.

Cas 2 El portal de voluntariat corpo ratiu de Fundación

hazloposible

Fundación Hazloposible és una entitat d’àmbit estatal dedicada a impulsar de manera innovadora la interacció i la implicació de la societat  
en causes solidàries. La fundació  
ofereix a les empreses la possibilitat de crear un portal de voluntariat  
per als treballadors de l’empresa, i  
així facilitar l’accés del personal als  
diversos programes de voluntariat.

Cas 1 Empreses compromeses amb  
els rius i els aiguamolls
 
L’entitat Acciónatura organitza projectes de voluntariat corporatiu en  
rius i zones humides. Consisteixen a  
recuperar el bosc de ribera, mantenir plantacions efectuades anteriorment i eliminar espècies invasores,  
en jornades d’un matí. En llocs com  
els estanys de Sils (la Selva) els treballadors fan tasques mensuals per  
mantenir els ecosistemes aquàtics.

Més informació

Acció social i empresa, el voluntariat silenciós (Vera, 2008) // Voluntariado corporativo en España  
y Latinoamérica (
Spoerer i Suárez, 2010) // Acciónatura: www.accionatura.org // Fundación Hazloposible: http://hazloposible.org // Portal de voluntariat corporatiu: www.hacesfalta.org/empresas/ 
portal-voluntariado-corporativo

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Una inversió en les persones. Una empresa pot incentivar el voluntariat de la  
seva plantilla oferint la possibilitat de dedicar hores laborals a una activitat solidària. Hi ha molts tipus de voluntariat corporatiu: dos dels més estesos són el vo luntariat professional i les experiències puntuals o «dies del voluntariat».

El voluntariat professional. Consisteix en el fet que els empleats realitzin la seva  
tasca habitual al seu lloc de treball però en benefici d’una ONG o associació.  
D’aquesta manera, l’empleat pot conèixer i participar en el treball d’una entitat de  
conservació de la natura tot exercint les seves habilitats professionals.

Dies de voluntariat. Es tracta d’experiències puntuals, durant les quals s’endeguen activitats de participació en benefici de l’entorn. Plantar arbres a les riberes d’un riu és una de les iniciatives més comunes. Per a aquestes actuacions, els  
treballadors no han de tenir uns coneixements específics sobre la qüestió, però  
s’hi promou la cultura de la col·laboració i del treball en equip.

Oportunitat, no obligació. Totes aquestes activitats han de ser sempre voluntàries, és a dir, l’empresa mai pot obligar un treballador a participar en una activitat d’aquest tipus si aquest no vol, ja que l’objectiu del voluntariat corporatiu és  
promoure una cultura de col·laboració, sensibilitzar la plantilla sobre les necessitats d’altres col·lectius i permetre’ls descobrir nous valors i poder posar en pràctica la solidaritat que permet un desenvolupament més integral de les persones.

Beneficis per a tots. El voluntariat corporatiu té molts avantatges: ajuda a millorar la imatge de l’empresa, i estreny els vincles amb la societat i les seves organitzacions; ajuda a millorar el clima laboral i afavoreix el treball en equip, ja que  
implica tots els departaments i empleats. A més, el voluntariat corporatiu també pot contribuir a millorar les habilitats i competències de les persones i, segons  
els especialistes en responsabilitat social empresarial, promou la lleialtat, la motivació, el sentiment d’orgull, i el grau de satisfacció en el treball.

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 126-127

Descripció 
Les empreses que disposen o gestionen terrenys naturals o seminaturals tenen  
la possibilitat de contribuir significativament a la conservació de la biodiversitat  
mitjançant mesures dirigides a recuperar o potenciar els hàbitats i les espècies  
presents. En aquest sentit, la custòdia del territori, adaptada a l’empresa, pot ser  
una bona estratègia. La custòdia corporativa o empresarial s’aplica en propietats  
de les empreses d’alt valor natural, o bé fomentant la conservació de la biodiversitat en altres indrets quan l’activitat empresarial porta associada un consum important de territori (constructores d’obres públiques, grans polígons comercials  
o industrials, explotació de recursos naturals, etc.).

Una manera de portar a terme la custòdia corporativa és amb la creació de reserves naturals d’empresa, un instrument innovador que s’està implantant a poc  
a poc al nostre país i que està possibilitant que les empreses s’impliquin directament en la conservació de la natura.

Cas 2 Un acord de custòdia en una  
finca propietat d’un hotel
 
L’Hotel Terradets i l’Estació Biològica del Pallars Jussà van signar l’any  
2010 un acord de custòdia amb  
l’objectiu de conservar els valors  
d’una finca de 2,8 hectàrees, propietat de l’hotel, i de promocionar-hi  
l’ús públic. L’acord va ser el primer  
de la comarca del Pallars Jussà signat entre una entitat de custòdia i  
una empresa.

Cas 1 Una reserva natural propietat  
d’una empresa immobiliària
 
Les Basses d’en Coll representen  
una cinquena part de l’Espai d’Interès Natural dels Aiguamolls del  
Baix Empordà. Aquest sector va ser  
objecte del primer conveni de col

laboració entre l’Administració (la  
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pals) i una empresa privada (Arenales del Mar, SA) per a la  
gestió d’un espai a Catalunya.

Més informació

Company reserves (Stolton i Dudley, 2007) // Empresas y custodia del territorio (Carrera i Pietx,  
2009) // Basses d’en Coll: www.bassesdencoll.com // Estació Biològica del Pallars Jussà: www. 
ebpallarsjussa.org // Hotel Terradets: www.hotelterradets.com

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Com crear una reserva natural d’empresa ( rnE). Hi ha quatre maneres principals: 1) Empreses que gestionen directament un terreny d’alt valor natural propietat de l’empresa com a RNE. 2) Empreses propietàries de terres d’alt valor  
natural que estableixen acords amb entitats de custòdia (cedint-los totalment o  
parcialment la gestió). 3) Empreses que utilitzen o gestionen terrenys dels quals  
no són propietàries amb finalitats de conservació de la natura. 4) Venda o donació de terres d’alt valor natural propietat de l’empresa a entitats de custòdia.

Passos a seguir per crear una

rnE. 1) Decidir la idoneïtat i efectivitat estratègica per a l’empresa. 2) Definir el procés i passos que caldrà seguir per establir la  
RNE. 3) Identificar els valors i reptes per a la conservació, així com l’opinió social i  
institucional. 4) Identificar possibles socis i aliances. 5) Decidir les finalitats a assolir en la RNE: protegir-ne els valors naturals sense fer-hi res, gestionar els valors  
existents per potenciar-los, o recuperar els valors perduts. 6) Definir el model de  
governança de la RNE: sols o en aliança? 7) Elaborar el pla de gestió i seguiment.

Assolir acords de custòdia del territori. Si una empresa és propietària d’uns terrenys d’interès natural i no vol gestionar-los directament, pot assolir un acord  
amb una entitat de custòdia que gestionarà l’espai per garantir-ne la conservació dels valors. Si, en canvi, una empresa és usuària i/o gestora d’una finca amb  
valors naturals però que no és de la seva propietat, té la possibilitat d’establir un  
acord amb la propietat de la finca (tant si és privada com pública) i una entitat de  
custòdia. Aquest darrer cas es pot donar en operadors turístics, explotacions ramaderes, empreses forestals, etc.

COL·LECTIU

EMPRESES

ESTRATÈGIA

CREACIó O IMPULS DE NOUS ESPAIS NATURALS  
PROTEGITS

CUSTòDIA DEL TERRITORI

Crear reserves naturals d’empresa  
i assolir acords de custòdia  
del territori

 

B3 Les empreses privades i la seva responsabilitat social 128-129

Descripció 
Les empreses consumeixen una gran quantitat de productes i serveis per poder  
exercir la seva activitat. L’origen i el sistema de producció d’aquestes entrades  
(inputs) poden ocasionar un greu impacte sobre la natura, de manera que l’empresa, adquirint-los, contribueix a perpetuar aquesta afectació.

Per tant, una via molt efectiva per contribuir a conservar els espais naturals és  
que l’empresa consumeixi productes i serveis respectuosos amb la biodiversitat, o bé que els departaments de compres instin els seus proveïdors a canviar  
els sistemes de producció perquè siguin menys impactants. Hi ha moltes certificacions i segells ambientals que ajuden a distingir aquests productes més respectuosos.

D’altra banda, les empreses, com a consumidores d’energia, també poden cercar  
fonts alternatives que siguin més respectuoses amb la biodiversitat i que no contribueixin al canvi climàtic.

Cas 2

restaurants ecològics a les  
Illes Balears
 
Cada cop proliferen més restaurants amb una carta basada en productes locals i ecològics. És el cas  
del restaurant Cas Ferrer, a Ciutadella (Menorca), que ofereix productes de l’illa i provinents d’agricultura  
ecològica, o del restaurant vegetarià Es Ginebró d’Inca (Mallorca). Els  
dos establiments tenen l’acreditació oficial de «restaurant ecològic».

Cas 1 Fusta i mobles certificats, res pecte pels boscos  
La compra de mobles i fustes pot  
contribuir a la desforestació il·legal  
d’àrees del sud-est asiàtic, de les  
selves d’Àfrica Central o de l’Amazones. La certificació de la fusta  
(amb sistemes com FSC o PEFC)  
permet identificar l’origen del producte i garantir que procedeix  
d’aprofitaments forestals legals i  
sostenibles.

Més informació

Portal de responsabilitat social de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat/portal/site/rscat // 
Certificacions forestals FSC i PEFC: www.fsc-spain.org / www.pefc.es // Restaurant ecològic Cas  
Ferrer: www.casferrer.com

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Què cal comprar? La primera cosa que haurà de tenir en compte una empresa a l’hora de consumir productes i serveis de manera responsable serà qüestionar-se la necessitat o no de consumir-los i analitzar si n’hi ha alternatives. Si es  
tracta d’un producte o servei necessari caldrà triar-lo atenent a criteris ambientals i de respecte a la natura.

Gestionar la cadena de subministraments. Controlar la cadena de subministraments des del punt de vista ambiental permetrà minimitzar els impactes  
d’aquesta en la biodiversitat derivats de l’origen o del procés de producció dels  
materials. Per això, cal prioritzar els processos ambientalment més eficients així  
com els proveïdors de productes respectuosos amb l’entorn.

Tipus de productes i serveis certificats. Les empreses poden exigir aquests distintius en els productes i serveis que consumeixin. Bàsicament, hi ha quatre tipus diferents de certificats per a productes i serveis: 1) Les etiquetes ecològiques, certificades per un organisme independent (no per la pròpia empresa); les  
més comunes són el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (atorgat pels Governs de les Comunitats Autònomes) i l’Ecoetiqueta Europea. 2) Les etiquetes  
oficials amb informació ambiental (l’Energy Star, els segells FSC i PEFC o les etiquetes energètiques). 3) Les autodeclaracions ambientals de les pròpies empreses (la TCF –totalment lliure de clor–, la ECF –lliure de clor elemental–, la CFC free  
–lliure de clorfluorcarburs–). 4) Altres etiquetes que no indiquen característiques  
pròpiament ambientals del material (punt verd, identificacions de materials, envàs retornable, etc.).

Manual de consum responsable. Es tracta d’un document que poden elaborar  
les empreses per tal d’orientar la seva política de compres cap a una estratègia  
de sostenibilitat i respecte per la conservació de la biodiversitat. En aquest manual es defineixen els productes i serveis que necessita adquirir l’empresa i quins  
criteris seguirà a l’hora de seleccionar-los.

COL·LECTIU

EMPRESES

ESTRATÈGIA

COMERç DE PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL  
MEDI NATURAL

Consumir productes i serveis  
respectuosos amb els espais  
naturals

 

Als Països Catalans i en molts altres llocs del món la major part  
de la biodiversitat es troba en territoris de propietat privada. Per tant, en  
molts casos els propietaris de terrenys rústics són els més apropiats per  
contribuir a mantenir els valors d’un indret determinat.

A més dels propietaris dels terrenys, també cal tenir en compte aquelles persones o col·lectius que fan ús o gestionen el territori, com  
ara pagesos, pastors i ramaders, caçadors, pescadors, silvicultors, etc.  
El capítol 2 del bloc A d’aquesta publicació detalla el paper dels propietaris i usuaris de terrenys en la conservació de la natura.

Les vies d’actuació que es proposen per conservar els espais naturals per part dels propietaris i usuaris de terrenys d’interès naturals  
són les següents:

 Participaren la planificació i gestió d’espais naturals protegits.

Assoliracords de custòdia del territori amb entitats de custòdia.

Declararespais protegits en finques privades.

Conreari alhora conservar.

Gestionarels boscos amb criteris conservacionistes.

Caçar i pescar tenint en compte el medi.

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 130-131

Els propietaris  
i usuaris de  
terrenys d’interès  
natural

B4

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 132-133

Descripció 
Els propietaris tenen molt a dir en la planificació i la gestió d’un espai natural protegit que inclogui terrenys de la seva titularitat. Igualment amb els usuaris que  
duen a terme activitats continuades dins d’espais protegits (pescadors, caçadors, pagesos, silvicultors, etc.). És important que ambdós col·lectius coneguin  
les implicacions que una determinada protecció pot significar per a la seva activitat, tant en sentit positiu com en el negatiu.

Cal distingir dos nivells de participació: en la planificació (quan s’elabora el pla  
d’ordenació o el pla de gestió de l’espai protegit) i en la gestió posterior. Per involucrar-se en la gestió d’aquests espais, cal començar fent-ho en l’etapa de planificació. D’altra banda, la gestió d’aquests espais es pot veure molt beneficiada gràcies als coneixements del terreny que tenen els propietaris i usuaris. A la vegada,  
tant propietaris com usuaris poden gaudir d’avantatges i ajuts a la seva activitat  
pel fet de trobar-se en l’àmbit d’un espai protegit.

Cas 2 El pes dels propietaris en la  
gestió d'un parc natural
 
Els propietaris privats tenen un pes  
important en la gestió del Parc natural de la Tinença de Benifassà  
(Baix Maestrat). D’una banda, dos  
representants dels propietaris formen part de la Junta Rectora, i de  
l’altra, el parc i els propietaris han  
endegat col·laboracions, com l’ordenació de la collida de bolets i la  
recuperació del patrimoni del parc.

Cas 1 Amics del barranc de Biniaraix  
El barranc de Biniaraix a Sóller (Mallorca) és un dels espais més singulars del Paratge natural de la Serra de Tramuntana, i consisteix en  
un mosaic de petites parcel·les agrícoles. Des de 2008, una part dels  
propietaris del barranc s’ha unit  
per formar una associació amb la  
qual pretenen incidir en la gestió  
d’aquest indret, d’acord amb l’òrgan gestor de l’espai.

Més informació

Participar (Sabaté et al., 2009) // Amics del Barranc de Biniaraix: http://barrancbiniaraix.blogspot. 
com // Parc natural de la Tinença de Benifassà: http://parquesnaturales.gva.es

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Obtenir informació de primera mà. Des del moment que un propietari o usuari  
tingui coneixement que es troba en l’àmbit d’un espai protegit (declarat o en procés de declaració), és convenient informar-se bé sobre què pot significar aquesta  
protecció per als respectius interessos. Si bé la protecció pot implicar limitacions  
en les finques (sovint menys de les que puguin semblar), també pot generar noves oportunitats que caldrà estudiar atentament. Cal posar-se en contacte amb  
l’Administració si es vol disposar de tota la informació rellevant, recordant que,  
segons el Conveni d’Aarhus, els propietaris i usuaris del territori són públic interessat davant l’Administració.

Participar en la planificació dels espais protegits. Tot i que no sigui un requeriment legal, a l’hora de planificar un espai natural protegit l’Administració acostuma a dur a terme un procés participatiu obert a la ciutadania i a la població interessada. Es pot intervenir en aquests processos a títol individual o en coordinació  
amb altres persones amb qui es comparteixen interessos (una associació de propietaris, un sindicat agrari, una comunitat de regants...). A més, també es pot  
participar en els períodes d’informació pública que s’estableixin. Per fer les al

legacions oportunes, és interessant comptar amb assessorament legal.

Participar en la gestió dels espais protegits. La gestió del dia a dia d’un espai natural protegit requereix la complicitat de les persones que hi viuen i treballen. En  
alguns casos, els propietaris i usuaris (individualment o associats) participen en  
els òrgans consultius d’aquests espais, i en molts d’altres acorden accions conjuntes amb els òrgans gestors. D’altra banda, l’Administració convoca periòdicament ajuts i subvencions dirigides a propietaris i usuaris per al desenvolupament  
d’activitats en espais protegits. Cal conèixer bé aquest tipus d’ajuts, ja que són un  
dels beneficis que propietaris i usuaris n’extreuen pel fet de formar part d’un espai protegit.

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

CIUTADANIA

ESTRATÈGIA

PARTICIPACIó EN L’ELABORACIó DE NORMES I PLANS

COL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS NATURALS  
PROTEGITS

Participar en la planificació  
i gestió d’espais naturals protegits  

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 134-135

Descripció 
Els propietaris de terrenys amb interès natural, cultural o paisatgístic, tenen en  
les seves mans una molt bona oportunitat de col·laborar en la conservació del  
territori. El seu paper i compromís és indispensable per facilitar la feina de les entitats conservacionistes i és una manera de fer visible la seva tasca com a gestors del territori i convertir-se en autèntics protagonistes en la conservació dels  
espais naturals.

Si un propietari o usuari decideix col·laborar amb una entitat de custòdia, obtindrà suport per conservar els valors i recursos de la seva finca, la qual cosa pot  
ser compatible amb una activitat econòmica rendible. Així mateix, li permetrà conèixer millor la natura i el patrimoni cultural de la finca, i entrar en contacte amb  
altres agents del territori (universitats, ajuntaments, empreses, etc.) que també  
podran oferir-li ajuda.

Cas 2 Vins, paisatge i custòdia del  
territori a Tarragona
 
Les finques de les Torres de Selma  
i la Manlleva (Alt Camp) són objecte des de l’any 2004 d’un acord de  
custòdia entre els seus propietaris,  
l’Obra Social de Caixa Catalunya  
i el Grup Ecologista Vendrell i Baix  
Penedès. Gràcies a l’acord s’està desenvolupant un pla de gestió  
orientat a conservar el mosaic agroforestal vitivinícola de les finques.

Cas 1 Sembrant custòdia, fomentant  
pràctiques agràries sostenibles
 
El GOB Menorca ha impulsat el projecte «Sembrant custòdia», que ha  
donat lloc a diversos acords de custòdia voluntaris entre els propietaris de finques agràries i les entitats  
de custòdia de l’illa, amb l’objectiu de fomentar pràctiques agràries  
sostenibles. Aquesta iniciativa pretén implantar actuacions exemplars  
de reciprocitat ambiental i agrària.

Més informació

Butlletí de custòdia del territori per a propietaris i usuaris: www.viulaterra.cat/ca/actualitat/butlletipropietaris // Custòdia agrària del GOB Menorca: www.gobmenorca.com/campanyes/custer //  
Obra Social Caixa Catalunya: http://obrasocial.caixacatalunya.cat // www.lestorresdeselma.com

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Informar-se sobre la custòdia del territori. La custòdia del territori pot semblar  
complicada en un principi. Això és normal, d’entrada, fins que hom es familiaritza amb el vocabulari i les eines que utilitza. Hi ha diferents llocs web on trobar informació senzilla per entendre millor en què consisteix aquesta estratègia  
innovadora per conservar la natura i el paisatge. El portal www.viulaterra.cat és  
un bon lloc per començar, en què es poden consultar mapes amb els indrets del  
territori on s’han establert col·laboracions (acords de custòdia) entre entitats i  
propietaris.

Preguntar a altres propietaris implicats. Parlar amb altres propietaris permetrà conèixer de primera mà l’experiència d’altres que ja han establert acords amb  
entitats de custòdia. D’altra banda, si un propietari o usuari contacta amb entitats de custòdia els informaran d’altres propietaris que ja tenen acords de custòdia signats.

Contactar amb una entitat de custòdia. Les entitats de custòdia són organitzacions sense ànim de lucre que poden ajudar propietaris i usuaris a conservar el patrimoni natural i el paisatge que atresora una finca. Es pot trobar un  
llistat de les principals entitats de custòdia als webs de les xarxes de custòdia  
de Catalunya (www.xct.cat), de les Illes Balears (http://ictib.org) i del País Valencià (www.custodiaterritorivalencia.org). És molt recomanable contactar-hi.  
En tot cas, sempre es tindrà l’última paraula per acceptar col·laborar-hi o no.

Pensar quina via de col·laboració convé més. Es pot triar diferents graus de  
compromís a l’hora d’establir l’acord de col·laboració amb l’entitat de custòdia  
del territori. En general, però, hi ha tres grans opcions: mantenir la gestió de la  
finca i rebre assessorament; transferir la gestió a l’entitat; o transmetre la propietat de la finca a l’entitat. Cal tenir present, també, que les xarxes de custòdia de  
cada territori poden donar un cop de mà.

ESTRATÈGIA

CUSTòDIA DEL TERRITORI

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

Assolir acords de custòdia del  
territori amb entitats de custòdia

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 136-137

Descripció 
Si el propietari d’una finca amb valors naturals destacables vol garantir-ne la  
protecció i aconseguir el suport i reconeixement de l’Administració, pot fer una  
proposta perquè sigui declarada com a espai protegit. Hi ha diverses figures de  
protecció que ho permeten, que varien segons el territori, el grau de protecció re querit i l’extensió de l’espai.  
Declarar un espai natural protegit comporta avaluar l’interès dels seus valors naturals, estudiar quina de les figures de protecció és la més escaient i quin procediment requereix; realitzar els tràmits pertinents i aplicar les mesures de gestió  
pactades (això ho pot fer l’Administració, el propietari o una entitat conservacionista, segons el cas). Per tot això, sovint convé cert assessorament legal per part  
d’un advocat, de l’Administració o dels tècnics d’una entitat conservacionista. Cal  
recordar, però, que sempre és el Govern autonòmic respectiu qui té la decisió final d’emetre la declaració.

Cas 2 Microreserves privades de flo ra al País Valencià 
Al País Valencià, a mitjan 2010, hi  
havia 296 microreserves de flora,  
amb una extensió total de 2.203 ha.  
D’aquestes reserves, 32 (un 11%)  
eren privades i ocupaven unes 165  
ha (un 7’5% del total). N’hi ha d’extensions ben diverses, des de 20 ha  
(el màxim) a tan sols 98 m

2. Les al-

tres reserves solen ser propietat del  
Govern valencià i d’ajuntaments.

Cas 1 Els refugis de fauna salvatge a  
Catalunya
 
Segons el decret 2/2008 que refon la Llei 3/1988 de protecció dels  
animals, els propietaris d’una finca  
poden sol·licitar la seva declaració  
com a Refugi de fauna salvatge, on  
la caça passarà a ser prohibida. A  
mitjan 2010 hi havia 84 refugis de  
fauna salvatge que ocupaven una  
superfície de 10.976 ha. Al País Valencià n’hi ha una figura equivalent.

Més informació

Secció sobre espais naturals. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya:  
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura // Llei per a la conservació dels Espais de Rellevància Ambiental: www.caib.es/govern/sac // Microreserves privades de flora: www.cma.gva.es

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Catalunya. La Llei 12/1985 d’espais naturals preveu que els propietaris (i les entitats conservacionistes) puguin proposar la creació de reserves naturals i parcs  
naturals. Els propietaris ho poden fer de manera individual o col·lectiva, o en collaboració amb entitats conservacionistes. La Generalitat estudiarà la proposta i,  
en cas favorable, emetrà la declaració i, en principi, els promotors seran els responsables de la seva gestió. L’avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, que a mitjan 2010 s’estava tramitant, detalla i amplia els col·lectius que  
poden proposar la declaració d’un espai natural protegit.

País Valencià. Les microreserves de flora són zones de menys de 20 ha que declara la Conselleria de Medi Ambient a proposta pròpia o dels propietaris del  
terreny, per tal de conservar els individus i les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades, o els hàbitats que les contenen. No impliquen necessàriament la protecció de la fauna, excepte que s’especifiqui en l’ordre de declaració. Finalment, els propietaris de finques privades poden recórrer a la figura de  
les Reserves de Fauna Silvestre, espais d’extensió relativament petita que contenen poblacions excepcionals d’espècies de fauna silvestre o que acullen temporalment fases vitals per a la seva supervivència.

Illes Balears. Segons la Llei 6/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, és el Parlament qui declara tots els tipus d’espais naturals protegits. Tot i així, també es pot fer per acord del Consell de Govern quan els terrenys  
siguin de titularitat privada i siguin aportats voluntàriament pels propietaris que  
representin més de la meitat de la superfície de l’espai.

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

ENTITATS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

CREACIó O IMPULS DE NOUS ESPAIS NATURALS  
PROTEGITS

Declarar espais protegits  
en finques privades

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 138-139

Descripció 
Històricament, la vida de moltes espècies d’animals i plantes ha anat estretament lligada a l’activitat agrària. Tot i així, des de la mecanització dels conreus  
i altres canvis recents del món agrari, algunes espècies han vist amenaçada la  
seva supervivència. Per tal de revertir aquesta tendència i a la vegada mantenir la  
viabilitat de l’explotació, els pagesos i ramaders poden incorporar algunes pràctiques que evitin la mort de certes espècies o que els facilitin l’alimentació i la reproducció.

Alguns d’aquests canvis, a part de ser positius per al medi ambient i la pròpia satisfacció personal, poden ser beneficiosos per a l’explotació, bé sigui perquè ajuden a controlar plagues, o perquè afegeixen qualitat i valor al producte. Per a dur  
a terme aquestes bones pràctiques, es pot rebre el suport d’entitats conservacionistes, administracions, científics i tècnics en forma de coneixements, recursos  
econòmics, voluntariat o promoció dels respectius productes.

Cas 2 Vinyes per recuperar paisat ges tradicionals valencians 
El Celler la Muntanya es va crear a  
Muro (Comtat) l’any 2004 i promou  
la recuperació de petites vinyes i  
oliverars i el desenvolupament de  
noves plantacions en diverses comarques al voltant d’Alacant. Totes  
aquestes explotacions busquen un  
rendiment múltiple (econòmic, social, cultural i ambiental), amb l’elaboració de vins i olis d’alta qualitat.

Cas 1 Prova pilot per preservar els  
ocells estèpics de Lleida
 
L’any 2005, diversos propietaris de  
camps de secà inclosos a la ZEPA  
de Bellmunt-Almenara (la Noguera i  
l’Urgell), amb la col·laboració d’una  
empresa i dos centres de recerca,  
van implementar una sèrie de mesures que van servir per millorar la  
població d’aus estepàries com ara  
el sisó i l’esparver cendrós, tot mantenint la producció de les finques.

Més informació

Conservant tot conreant (Mañosa et al., 2007) // Manual de conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris (Direcció General de Medi Natural, 2009) // http://ruralnaturaleza.com // www.regsega.cat/segarra-garrigues/proteccio-medi-ambiental/pla-pilot-mac //www.cellerlamuntanya.com

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

rehabilitar i mantenir els refugis de la fauna. És bo rehabilitar o adaptar les  
construccions tradicionals on solen refugiar-se o niar alguns animals (com les parets de pedra seca, cabanes o teulades) i, si cal, construir-ne de noves.

Deixar alguns espais sense conrear. Algunes mesures per afavorir la biodiversitat en terrenys agraris són mantenir petites parcel·les sense conrear, en forma de guaret, deixar una coberta vegetal sota els conreus de llenyosos i que les  
parcel·les de conreu tinguin dimensions petites i es trobin separades per franges  
de vegetació natural. Si es permet que el marge assoleixi una estructura i riquesa  
suficient, les plantes arvenses seran substituïdes per plantes de marges menys  
invasives. És important deixar una faixa ampla (d’uns 20 m) sense conrear al voltant dels rius i les basses, per evitar-ne la contaminació o eutrofització, i evitar  
que els ramats s’hi concentrin instal·lant abeuradors a certa distància.

Adaptar les tasques agrícoles al cicle biològic dels animals. Primer de tot, cal  
comprovar si a la finca hi ha espècies d’animals que mereixin ser preservades i,  
aleshores, decidir quines accions s’han d’emprendre. Per exemple, ajornant uns  
dies la sega, es permet que alguns ocells que nien en els camps puguin volar del  
niu. Si es sega de dia i a una velocitat moderada, es facilita que els animals puguin fugir de les màquines. Un cop segat, es pot deixar el rostoll intacte o, fins i  
tot, sembrar llavors perquè hi neixin plantes útils per la fauna.

racionalitzar l’ús de productes químics. Si se n’utilitzen, cal fer servir només els  
pesticides i herbicides realment necessaris, evitant ruixar els marges dels camps  
o fer-ho en dies de vent. Cal utilitzar productes de màxima qualitat i combinar les  
tècniques químiques amb processos mecànics i biològics. Pel que fa als adobs,  
s’han d’utilitzar els estrictament necessaris, en el moment oportú, i mai si hi ha  
previsió de pluges o vora masses d’aigua.

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

ENTITATS

CIUTADANIA

ESTRATÈGIA

INTEGRACIó DE LA BIODIVERSITAT EN LES ACTIVITATS  
PRODUCTIVES

COMERç DE PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL  
MEDI NATURAL

Conrear i alhora conservar

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 140-141

Descripció 
Històricament els boscos han sigut una font de recursos molt important. Se’n pot  
obtenir fusta per elaborar mobles o fer paper, o combustible per a llars de foc i  
calderes. També se’n pot obtenir plantes aromàtiques i medicinals, així com aliments diversos: animals de caça, fruits i bolets. A la vegada, els boscos ofereixen  
una sèrie de serveis ambientals que sovint s’ignoren però que són cabdals: protecció dels sòls contra l’erosió, regulació de la temperatura i del cicle de l’aigua,  
captació de diòxid de carboni, etc. A més a més, els boscos madurs són llar d’una  
gran biodiversitat, un refugi de fauna i flora, i és un plaer contemplar-los des de  
fora o passejar-hi per dins.  
Per tot això, tant si es gestionen les finques forestals de forma productiva com si  
no, és necessari tenir presents certs criteris i recomanacions per mantenir l’estat  
de salut i la biodiversitat dels boscos.

Cas 2 Una fundació valenciana restaura boscos autòctons 
La Fundació Victoria Laporta Carbonell és propietària d’una finca de  
la serra de Mariola (Alacant i València), on s’està dedicant a restaurar  
els boscos autòctons i la seva diversitat de fauna, ja que s’havien degradat perillosament en les darreres  
dècades. A la vegada han recuperat construccions i usos tradicionals com la ramaderia i l’apicultura.

Cas 1 Propietaris forestals que recuperen la biodiversitat perduda 
Diversos ramats de vaques i cavalls  
pasturen el sotabosc de 29 finques  
privades de l’Associació de Propietaris Boscos Bages-Anoia (Barcelona). Ho fan de manera rotatòria per  
tal de reduir el risc d’incendi d’uns  
boscos espessos que ja es van cremar els anys 1994 i 1998, i doncs  
contribueixen a preservar-ne la biodiversitat.

Més informació

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Àrea de Biodiversitat: www.ctfc.cat // Certificació forestal FSC: www.fsc-spain.org // Certificació forestal PEFC: www.pefc.es // Fundació Victoria Laporta  
Carbonell: www.scribd.com/doc/287283

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Protegir els hàbitats, les espècies i els arbres d’especial interès. Cal identificar,  
si convé amb ajuda d’un expert, si la finca acull cap hàbitat de gran valor, espècies protegides o algun exemplar d’arbre que calgui preservar per les seves dimensions monumentals, la seva edat o la fauna que hi nia. En general, quan es tala un  
bosc, sempre és bo deixar arbres vells i alguns boscos illa als fons de les valls. Cal  
preveure com garantir el manteniment de funcions com la pol·linització o la dispersió de llavors. En alguns casos caldrà utilitzar mètodes d’extracció selectius.

Coordinar-se amb altres propietaris. És bo coordinar les accions amb els pro-  
pietaris veïns per tal d’assegurar el manteniment de prou hàbitats d’espècies  
d’interès i la connectivitat entre els diversos boscos. Fins i tot, es pot plantejar  
la creació d’una associació de propietaris forestals d’un mateix àmbit geogràfic.

Minimitzar el risc d’espècies invasores. Cal prioritzar la plantació d’espècies autòctones que incrementin la productivitat i la capacitat de resistència del bosc a  
les pertorbacions. S’ha d’evitar plantar-hi espècies invasores i cal eradicar-ne les  
que ja s’hagin establert.

Potenciar la biodiversitat del bosc. La biodiversitat comprèn la diversitat d’ecosistemes, d’espècies, d’individus, d’estructura (estrat arbori, arbustiu i herbaci) i  
de funcions (successió i descomposició). Per tant, cal evitar les grans extensions  
homogènies i procurar que el bosc tingui el màxim de característiques naturals.

La certificació forestal. Per certificació forestal s’entén la comprovació per part  
d’un organisme independent que els boscos examinats són objecte d’una gestió  
sostenible. Aquests sistemes ajuden a millorar la informació del consumidor sobre la qualitat del producte que adquireixen. Dues de les etiquetes que més s’implanten a casa nostra són la PEFC (Programme for the Endorsement of Forest  
Certificacation
) i l’FSC (Forest Stewardship Council), a més dels distintius de garantia de qualitat ambiental que s’atorguen als productes ecològics.

 

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

ENTITATS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

I

NTEGRACIó DE LA BIODIVERSITAT EN LES ACTIVITATS  
PRODUCTIVES

Gestionar els boscos amb criteris  
conservacionistes

 

B4 Els propietaris i usuaris de terrenys d’interès natural 142-143

Descripció 
Els pescadors i els caçadors són uns dels col·lectius més interessats a conservar  
la natura, ja que només un bon estat dels ecosistemes on practiquen la seva activitat (boscos, camps, rius, llacs i mar) els permetrà accedir a una bona varietat,  
quantitat i qualitat de preses.

Per aconseguir-ho, han de procurar reduir el màxim possible els impactes ambientals directament relacionats amb la seva activitat, vigilant quines espècies capturen, en quins períodes i en quines condicions, evitant alliberar espècies exòtiques o, si l’estat de les poblacions no és òptim, abstenint-se de caçar o  
pescar fins que es recuperin. També poden minimitzar impactes indirectes de la  
seva activitat, com l’accés motoritzat i els residus. A la vegada, poden contribuir  
a millorar els hàbitats i les fonts d’aliment de les preses, controlar espècies massa abundants i aportar coneixements per a estudis científics que es realitzin sobre certes espècies.

Cas 2 Caçadors i ecologistes protegeixen un espai natural 
El 2009, la Societat de Caçadors Benatell i el grup Acció Ecologista-Agró  
van arribar a un acord per tal que  
els caçadors traslladessin el vedat  
de caça al mateix espai que el grup  
ecologista té en custòdia a la Finca  
de Penya, a Sagunt (Camp de Morvedre). Així, les dues entitats contribueixen a millorar l’estada i la reproducció de les aus en aquesta zona.

Cas 1 Pescadors que ajuden a captu rar tortugues exòtiques 
Des de l’any 2006, les societats de  
pescadors d’Olesa de Montserrat i  
d’Esparreguera (Baix Llobregat, Barcelona) col·laboren amb voluntaris  
del Projecte Rius, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una escola i un grup  
ecologista local per tal de retirar d’un  
tram del riu Llobregat totes les tortugues que no siguin autòctones.

Més informació

Manual de bones pràctiques per a la caça a Catalunya (Departament de Medi Ambient, 2003) // 
Carta europea sobre caça i biodiversitat: http://ruralnaturaleza.com/files/cazaybiodiversidad.pdf  
// http://revolucioverda.wordpress.com/que-estem-fent/projecte-rius // www.accioecologistaagro.org/spip.php?article1640

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

no alterar l’equilibri de l’ecosistema. Quan es circula pel bosc, sempre cal fer-ho  
per camins habilitats per al trànsit rodat, mai per fora de les pistes forestals i a  
una velocitat màxima de 30 km/h. No es pot alliberar cap espècie sense autorització, ja que pot comportar greus riscos ecològics. Cal no llençar cap residu i evi tar utilitzar munició de plom, especialment en zones humides, ja que és molt perjudicial per a la fauna en conjunt i, sobretot, per als ocells aquàtics. En el cas de  
la pesca marítima, s’han d’evitar mètodes de pesca que destrueixin el fons marí.

respectar la fauna. Si la densitat d’animals d’una espècie no és òptima, és bo  
avançar el final de la temporada per facilitar-ne la reproducció. Cal respectar la  
fauna no cinegètica, els períodes de vedes i el cicle de reproducció de les espècies autòctones. És important conèixer quins són els mètodes de caça i pesca autoritzats i quines espècies són protegides. Cal ajornar la caça o la pesca quan les  
condicions ambientals o meteorològiques posen la vida de la fauna en perill. No  
s’han d’utilitzar mètodes de captura massius o no selectius.

Col·laborar amb l’administració i la ciència. Cal avisar els agents rurals, guardacostes o guardes de les reserves de fauna en el cas de trobar una espècie protegida ferida o morta, o en el cas de detectar una epidèmia o qualsevol agressió al  
medi ambient (reducció del cabal d’un riu per sota del mínim ecològic, ús de verí  
en la caça, furtivisme...). També es pot col·laborar amb estudis científics, especialment sobre aus migratòries, facilitant les anelles trobades.

Contribuir a millorar els hàbitats i l’alimentació de les preses. Els caçadors poden promoure contractes de guaret faunístic amb pagesos per tal que deixin algunes parcel·les sense conrear i així facilitar el refugi i la reproducció d’algunes  
espècies cinegètiques i la proliferació d’insectes vitals per a l’alimentació de moltes aus. Els pescadors poden contribuir a conservar o millorar la qualitat ecològica dels rius i del mar, amb accions com la pesca d’animals invasors, la retirada de  
deixalles o el suport a la creació de reserves marines i de pesca.

COL·LECTIU

PROPIETARIS I  
USUARIS

ESTRATÈGIA

I

NTEGRACIó DE LA BIODIVERSITAT EN LES ACTIVITATS  
PRODUCTIVES

Caçar i pescar tenint  
en compte el medi

 

B5 La ciutadania en general 144-145

La conservació de la biodiversitat i els espais naturals beneficia  
directament o indirectament tota la ciutadania. Per tant, els ciutadans  
també han d’exercir la seva responsabilitat a l’hora de conservar el nostre entorn. Al capítol 2 del bloc A d’aquesta publicació trobareu més informació sobre les característiques d’aquest col·lectiu.

Les vies d’actuació que es proposen per conservar els espais naturals per part de la ciutadania són les següents:

Informar-sesobre l’estat dels espais naturals.

Col·laboraren estudis i recerques sobre medi natural.

Participaren debats i opinar sobre els espais naturals com un  
tema d’interès col·lectiu.

Visitarespais naturals amb respecte i practicar l’ecoturisme.

Participaren activitats de voluntariat en espais naturals.

Adquirirproductes que conserven la natura.

Donar suport a entitats conservacionistes i de custòdia del territori. La ciutadania

en general

B5

 

ESTRATÈGIA

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

B5 La ciutadania en general 146-147

Descripció 
Per contribuir a conservar la natura, un primer pas necessari és estar ben informats sobre l’estat i les necessitats dels espais naturals i de les espècies que hi  
ha al nostre país. Per tal que les pròpies accions siguin fructíferes i vagin ben encaminades, cal tenir alguns coneixements bàsics i un bon criteri sobre certs temes ambientals.  
El funcionament de la natura i els ecosistemes és complex i integra moltes variables, així que cal dubtar dels missatges simplistes en defensa o en contra d’una  
qüestió determinada. És bo contrastar les informacions que es reben per part  
d’uns i altres i, si és necessari, recórrer a llibres i articles científics o assessorar-se bé abans de prendre partit. Cada cop hi ha més investigadors i experts en  
espais naturals, publicacions i pàgines web a l’abast de qualsevol persona interessada, i entitats que poden ajudar. Però, sobretot, quan es passa per un espai  
natural, cal tenir els ulls oberts i curiositat per observar i entendre la seva riquesa.

Cas 2 Els butlletins d’història natural  
a Catalunya i Balears
 
La Societat d’Història Natural de  
les Balears i la Institució Catalana  
d’Història Natural són dues entitats  
amb una llarga trajectòria en la recerca sobre espais naturals. A més  
de ser responsables de nombrosos  
llibres, publiquen periòdicament  
uns butlletins per divulgar els resultats dels seus projectes i reportatges sobre temes d’actualitat.

Cas 1 El programa «El medi ambient» de Televisió de Catalunya 
Des de l’any 1992, Televisió de Catalunya emet cada dia, de dilluns  
a divendres, el programa «El medi  
ambient». Més de quatre mil reportatges d’actualitat sobre espais naturals i temes ambientals locals,  
nacionals i internacionals li han permès obtenir nombrosos premis i reconeixements a la seva tasca de divulgació ambiental.

Més informació

Programa «El medi ambient» de TV3: www.tv3.cat/elmediambient // Butlletins de la Institució Catalana d’Història Natural: http://ichn.iec.cat/publicacions.htm // Butlletí de la Societat d’Història  
Natural de les Balears: www.shnb.org/SHN_bolleti.html

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Els webs de les administracions públiques. Cal conèixer les iniciatives de les administracions públiques que afecten (en sentit positiu i negatiu) els espais naturals: des de la construcció d’infraestructures fins a noves lleis i projectes per protegir espais naturals o espècies determinades. Consultar les pàgines web i els  
butlletins electrònics dels departaments de medi ambient permet trobar informació sobre espais naturals protegits, mapes, legislació, etc.

Els butlletins i els webs de les entitats conservacionistes. Igualment, resulta enriquidor conèixer els projectes i campanyes de les entitats conservacionistes, i  
què opinen sobre temes d’actualitat ambiental. Moltes entitats publiquen butlletins periòdics: de vegades es troben en format paper o només són accessibles a  
subscriptors, però sovint es poden consultar obertament a la pàgina web de l’entitat. També és recomanable consultar els webs de les entitats més importants a  
escala internacional, per conèixer projectes innovadors i reflexions interessants.

Conferències i jornades. Les entitats conservacionistes, les institucions, els centres de recerca i les universitats organitzen activitats formatives per a públics  
amb diferents nivells de coneixement. Cal estar atents a les agendes culturals de  
la pròpia localitat o municipis propers, així com als webs de les organitzacions.

revistes i llibres. Als quioscos, llibreries i biblioteques es poden trobar revistes  
i llibres especialitzats en espais naturals. A casa nostra la revista Nat, que es va  
distribuir entre els anys 2005 i 2008, n’és un exemple. També hi ha gran quantitat de guies de camp per reconèixer espècies de flora i fauna, així com llibres més  
teòrics o reflexius sobre la seva gestió i conservació.

Actualitat ambiental. Una altra manera d’informar-se és a través dels mitjans de  
comunicació, ja sigui seguint programes especialitzats en natura, com notícies i  
reportatges sobre espais naturals en programes informatius més generalistes, o  
en portals web com Sostenible.cat.

 

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

Informar-se sobre l’estat  
dels espais naturals

 

B5 La ciutadania en general 148-149

Descripció 
Les persones que estan interessades en la ciència i el coneixement de la natura,  
i que volen aportar el seu granet de sorra, poden participar en projectes, viatges  
o sortides de caire científic que pretenen estudiar o adquirir coneixements sobre  
un determinat valor natural o un conjunt d’espais naturals. Aquests estudis i recerques oberts a la població solen estar promoguts per entitats conservacionistes, institucions científiques, museus, jardins botànics o centres de recerca.  
Segons el cas, es necessiten certs coneixements o habilitats específiques per poder-hi participar. Sovint, però, els mateixos organitzadors ofereixen la formació  
necessària. En algunes ocasions aquesta activitat està relacionada amb certs tipus d’ecoturisme (com l’ecoturisme científic, el turisme ornitològic o l’observació  
de cetacis) o amb les estades de voluntariat i camps de treball, ja que és una de  
les seves dedicacions habituals.

Cas 2 Una base de dades de biodiversitat amb fotos de ciutadans 
L’associació Fotografía y Biodiversidad, amb seu a Barcelona, ha creat el projecte «Biodiversidad virtual». La iniciativa busca la implicació  
de la ciutadania per crear una gran  
base de dades sobre espècies de  
flora i fauna, hàbitats i elements geològics, sobretot d’àmbit ibèric, mitjançant les fotografies que cadascú  
pot fer i penjar al web del projecte.

Cas 1 Ciutadans que diagnostiquen  
l’estat del litoral mediterrani
 
El projecte SILMAR pretén diagnosticar la qualitat ambiental i la biodiversitat de diverses zones de control  
repartides pel litoral mediterrani.  
Els participants, seguint el protocol  
establert per la Fundació Mar, recullen dades periòdicament i les introdueixen al web SILMAR. Actualment  
hi ha estacions repartides al llarg  
del litoral català i a les Pitiüses.

Més informació

Manual d’inspecció de rius (Campos, 2010) // Projecte Silmar: www.silmar.org // Base de dades de  
Biodiversitat participada per la ciutadania: www.biodiversidadvirtual.org

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Temàtiques i escales diverses. Cal esbrinar quins projectes de recerca amb participació ciutadana es realitzen prop de casa, però consultar també els projectes  
d’abast internacional, ja que gràcies a Internet es pot col·laborar amb gent d’arreu del món. Els objectes d’estudi també poden variar molt, però alguns dels més  
recurrents són el seguiment de fauna (anellaments d’ocells migratoris, albiraments de cetacis, recomptes d’individus d’una determinada espècie...) i la diagnosi o control de l’estat de conservació d’un ecosistema o hàbitat (des del litoral  
marí fins a rius i prats d’alta muntanya).

Coneixements i aptituds. En alguns casos no es necessita cap coneixement previ i només cal seguir al peu de la lletra el protocol (i, segons el cas, també el codi  
ètic) que faciliten els organitzadors. En altres casos convindrà assistir a jornades  
de formació prèvia, llegir amb atenció uns documents o practicar segons quina  
habilitat (com aprendre a agafar espècies d’aus sense fer-los ni fer-se mal).

Durades i implicacions variables. Segons la disponibilitat de temps i les ganes  
de participar en un projecte de recerca, es pot assistir a jornades puntuals, ferse responsable d’un projecte a llarg termini (com els controls periòdics d’una determinada variable) o buscar projectes flexibles per aportar-hi el temps i l’esforç  
que es desitgi.

Altres maneres de donar suport. A part de participar directament en l’obtenció  
de dades, i depenent de quina sigui la pròpia formació, es pot col·laborar estretament amb els responsables del projecte de recerca en la interpretació de dades,  
la revisió de textos, el disseny d’una publicació divulgativa, etc. També es pot donar suport econòmic per cobrir les despeses del projecte.

 

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

E

STUDIS I RECERQUES SOBRE EL MEDI NATURAL

VOLUNTARIAT

Col·laborar en estudis i recerques  
sobre el medi natural

 

B5 La ciutadania en general 150-151

Descripció 
Malgrat que hi ha aspectes de la conservació de la natura que tenen un important component científic, això no significa que el debat al voltant de la biodiversitat estigui restringit a les esferes tècniques. La conservació dels espais naturals  
és una qüestió d’interès col·lectiu, que implica diversos agents socials i que en el  
fons té un elevat component polític: es tracta de quin model de societat es desitja per a l’actualitat i per a les generacions futures. Per això, debatre i opinar sobre  
el futur dels espais naturals és un acte de salut democràtica a l’abast de tothom, i  
contribueix a generar interès social per la temàtica.

En la majoria dels processos participatius que es duen a terme en relació amb la  
gestió d’espais protegits es pot participar per lliure, a títol individual, fins i tot si  
s’és membre d’alguna entitat. La pròpia opinió també es pot donar a conèixer en  
fòrums d’Internet, amb cartes als mitjans de comunicació i en la vida quotidiana  
(a familiars i amics).

Cas 2 La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la

humanitat

El Consell de Mallorca ha impulsat  
la candidatura de la Serra de Tramuntana per ser declarada per la  
UNESCO paisatge cultural. Durant  
l’elaboració de la candidatura va tenir lloc un procés participatiu que  
posteriorment es va obrir a la ciutadania a través d’un portal web i un  
espai al Facebook, on la candidatura ja té més de 10.000 seguidors.

Cas 1 Debat sobre el futur de la mun tanya de Sant Miquel 
El maig de 2010 va tenir lloc a Setcases (Ripollès) un debat sobre el futur del bosc de la muntanya de Sant  
Miquel. Una tercera part dels participants eren persones a títol individual, i la conclusió va ser apostar  
per convertir el conjunt de l’espai en  
un parc natural després que anteriorment, la tala d’un dels seus boscos, hagués generat rebuig social.

Més informació

Procés participatiu la muntanya de Sant Miquel: http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/ 
participacio_publica/setcases/inici // Candidatura de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de  
la Humanitat: www.serradetramuntana.net

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Sense por de participar. No cal tenir cap títol acadèmic ni representar cap entitat important per poder participar de forma enriquidora en qualsevol debat. Tothom té dret a donar el seu punt de vista sobre un tema del seu interès, i la por que  
el propi punt de vista no es tingui en compte no ha de fer que ningú es tiri enrere.  
Tanmateix, abans de formular una intervenció, cal valorar si aquesta contribueix  
al debat, en el sentit que aporta algun punt de vista nou, o reforça altres posicionaments ja formulats. Cal escoltar abans de parlar.

Participar amb l’actitud adequada. Cal acompanyar la participació amb una dosi  
equilibrada de sentit de la responsabilitat i d’il·lusió, i estar disposats a raonar els  
propis punts de vista i comprendre els de la resta de persones, com un exercici  
de respecte mutu i d’aprenentatge.

Internet com a altaveu. Moltes persones fan servir la plataforma web per donar a  
conèixer i compartir els seus punts de vista. Des de blocs personals fins a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.), són espais idonis per comunicar-se amb altres persones interessades en la natura. També es pot formar part de fòrums de  
debat i llistes de distribució electrònica relacionades amb la temàtica, on es té  
ocasió d’intercanviar opinions amb altres cibernautes.

Les cartes als mitjans. Una eina que continua sent molt vàlida per donar a conèixer les pròpies opinions són les cartes als mitjans de comunicació, especialment  
diaris. Aquestes cartes es poden trametre per via postal i per correu electrònic.  
Molts mitjans de comunicació també disposen d’espais de debat i de participació  
en els quals es pot opinar sobre la conservació de la natura.

La col·laboració multiplica els resultats. Cal aprofitar l’oportunitat de cercar afinitats amb altres persones i entitats per tal d’endegar accions conjuntes.  
D’aquesta forma, la pròpia opinió tindrà més força i podrà tenir un impacte més  
rellevant sobre l’entorn.

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ESTRATÈGIA

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

PARTICIPACIó EN L’ELABORACIó DE NORMES I PLANS

Participar en debats i opinar sobre  
els espais naturals com un tema  
d’interès col·lectiu

 

B5 La ciutadania en general 152-153

Descripció 
Visitant espais naturals es viuen experiències molt gratificants, es gaudeix de la  
natura, se la coneix millor i s’aprèn a estimar-la. Però, a la vegada, convé reduir l’impacte sobre l’entorn i contribuir a conservar els espais naturals que es visiten, aportant recursos econòmics que serveixin per realitzar tasques de millora  
de l’espai, o implicant-se directament en estudis i projectes científics.  
Una de les vies per fer-ho és mitjançant la pràctica de l’ecoturisme, una alternativa econòmica sostenible en espais naturals on, sovint, les activitats tradicionals perden pes. En aquest sentit, l’ecoturisme contribueix a evitar el despoblament d’àrees rurals o la implantació d’activitats poc sostenibles. Es pot practicar  
a qualsevol espai que gaudeixi de valors naturals remarcables, des de la costa a  
l’alta muntanya, dins un bosc espès, sota l’aigua o en un herbassar. Sovint, però,  
és en espais protegits com els parcs naturals on es troben les activitats ecoturístiques més consolidades.

Cas 2 Caiac i busseig per descobrir  
la biodiversitat del cap de Creus
 
L’empresa SK Kayak, entre altres  
activitats, ofereix sortides amb caiac per accedir amb la força dels  
propis braços fins a indrets remots  
del cap de Creus (Alt Empordà) on,  
amb l’ajuda d’unes ulleres de busseig i les explicacions del guia, es  
pot contemplar una gran diversitat  
de flora i fauna i la bellesa dels paisatges submarins.

Cas 1 Practicar turisme ornitològic a  
Formentera
 
El Consell d’Eivissa i Formentera  
ha creat un web per donar a conèixer els espais naturals de l’illa, amb  
especial atenció al Parc Natural de  
les Salines i a l’observació d’ocells.  
Aquesta iniciativa intenta unir turisme i ambient, promoure activitats  
ecoturístiques alternatives al turisme massificat i desestacionalitzar  
la temporada turística.

Més informació

Ecoturisme a Catalunya (Basora, 2010) // Portal tècnic sobre ecoturisme a Catalunya: www.ecoturcat.cat // Observació d’aus a Formentera: www.formenterabirding.com // Caiac al Cap de Creus:  
www.skkayak.com

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Conèixer bé el medi natural. Abans d’arribar al destí, cal informar-se sobre els  
atractius naturals que s’hi poden observar, els itineraris, l’oferta de guies, etc. Si  
es va a veure animals, cal identificar els millors indrets i horaris per observar-los.  
Les guies de camp ajuden a identificar les espècies, i el mapa o el GPS redueixen  
el risc de perdre’s. Molts espais naturals protegits disposen de centres d’interpretació amb exposicions interessants i informació sobre activitats que milloraran  
l’experiència turística.

Cal ser respectuosos. Quan es veuen animals, s’ha de guardar silenci absolut. Si  
són petits, no s’han de tocar ni molestar, i tampoc s’han d’agafar flors ni roques.  
Cal informar-se de les regulacions específiques de cada espai protegit i respectar-les. Si n’hi ha, és millor optar pel transport públic i provar de desplaçar-se a  
peu, en bicicleta o a cavall. Convé no desviar-se dels camins marcats i emportar-se totes les escombraries que es generin.

Ajudar a conservar. És bo assabentar-se de projectes locals que ajudin a conservar l’espai natural que es visita i, si es pot, contribuir-hi d’alguna manera, sigui  
econòmicament sigui fent de voluntaris ambientals. Igualment, durant qualsevol  
visita a un espai natural es pot dur una bossa per recollir les deixalles que es trobin pel camí.

Una gran gamma d’activitats. L'ecoturisme permet practicar moltes activitats.  
Es pot observar grans mamífers terrestres, balenes i dofins, nombrosos ocells,  
papallones i libèl·lules i peixos, entre molts altres animals. Es pot passejar per  
boscos singulars, amb arbres gegants, o admirar flors curioses i atractives. Es  
poden visitar meravelles geològiques i paleontològiques o contemplar l’univers  
des d’un observatori astronòmic. Per conèixer els espais naturals, també es poden seguir itineraris senyalitzats a peu, anar amb bicicleta, a cavall, amb globus,  
amb caiac, amb telefèric o amb barca o, si algú s’hi atreveix, es pot submergir  
dins el mar o en llacs interiors per contemplar un món desconegut.

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

E

COTURISME

INFORMACIó I EDUCACIó SOBRE LA NATURA DEL PAÍS

Visitar els espais naturals amb  
respecte i practicar l’ecoturisme

 

B5 La ciutadania en general 154-155

Descripció 
Una de les maneres més efectives per conservar la natura és a través d’activitats  
de voluntariat ambiental. Normalment les organitzen entitats conservacionistes i  
de custòdia del territori, però algunes empreses i institucions també n’ofereixen.  
La tasca dels voluntaris ambientals és bàsica per a dur a terme alguns dels projectes de les entitats conservacionistes, ja que sovint no disposen de prou recursos humans i econòmics i necessiten l’esforç i les idees de la gent.

Quan algú fa de voluntari ambiental, se sent útil i satisfet d’estar contribuint a  
millorar l’estat de conservació d’un espai natural, se’l sent seu, aprèn coneixements i habilitats, pot aportar esforç, idees i propostes, i coneix llocs nous i persones amb interessos semblants. Hi ha activitats de durada diversa: des de jornades de voluntariat d’un matí fins a camps de treball de dues setmanes o la  
participació estable en un grup de voluntaris per realitzar tasques periòdiques  
al llarg de l’any.

Cas 2 Centenars de voluntaris parti cipen en el Projecte

rius

L’any 2009 el Projecte Rius, de l’Associació Hàbitats, comptava amb  
més de 800 grups de voluntaris (des d’escoles fins a empreses,  
ajuntaments, entitats, pescadors,  
particulars, etc.) per fer el seguiment de l’estat dels rius catalans.  
També organitzen, amb campanyes  
com «Fem dissabte», jornades de  
voluntariat per netejar els rius.

Cas 1 Universitaris participen en  
projectes de voluntariat
 
L’Observatori socioambiental de  
Menorca organitza cada estiu campanyes de voluntariat ambiental a  
l’illa. Amb el patrocini de l’alacantina Caja de Ahorros Mediterráneo,  
l’any 2009, un grup d’estudiants  
universitaris va prendre dades per  
a un sistema d’indicadors del Camí  
de Cavalls desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més informació

Servei català de voluntariat: www.voluntariat.org // Xarxa de voluntariat ambiental de Catalunya:  
www.xvac.cat // Observatori socioambiental de Menorca: www.obsam.cat // Projecte Rius: www. 
projecterius.org // Manual d'inspecció de rius (Campos, 2010)

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Jornades de voluntariat sobre el terreny. Aquest tipus d’activitats són les més  
habituals i poden ser una bona manera d’estrenar-se en el món del voluntariat  
ambiental, per raó de la seva curta durada. Hi ha una gran varietat de tasques en  
les quals es pot participar: retirar deixalles de rius, boscos o platges, plantar arbres, mantenir camins i elements arquitectònics, eliminar espècies invasores,  
etc. En molts casos són obertes a tothom, hi pot participar gent de totes les edats  
i no es requereix cap habilitat o coneixement en particular.

Camps de treball. Acostumen a realitzar-se durant les vacances d’estiu i en la  
majoria de casos (tot i que no sempre) hi participen persones joves d’entre 15 i 30  
anys, aproximadament. És freqüent l’organització de camps internacionals amb  
presència d’estrangers. Tenen una durada variable, des de 2 dies a un mes, tot  
i que solen durar una o dues setmanes. Les temàtiques poden ser les mateixes  
que en les jornades de voluntariat, però la durada del camp permet enfocar projectes de major abast.

Voluntariat especialitzat. En alguns casos es requereixen habilitats específiques, com saber submarinisme per participar en la neteja de fons marins o tenir  
experiència en alpinisme per participar en projectes a l’alta muntanya. En altres  
casos calen coneixements bàsics per participar en estudis científics sobre flora,  
seguiments de fauna, manipulació de màquines, cura d’animals, seguiment de la  
qualitat de les aigües d’un tram de riu...

Projectes repartits pel territori. És probable que a prop de casa hi hagi alguna  
entitat conservacionista que realitzi activitats de voluntariat ambiental al llarg  
de l’any. Però també es poden aprofitar les vacances a la muntanya o a la platja  
per dedicar el temps lliure i les energies a conservar la natura que es visita. Convé consultar els webs de les entitats o els específics sobre voluntariat ambiental i  
buscar quin projecte sembla més interessant.

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

V

OLUNTARIAT

COL·LABORACIó EN LA GESTIó D’ESPAIS PROTEGITS

Participar en activitats  
de voluntariat en espais naturals

 

B5 La ciutadania en general 156-157

Descripció 
Els ciutadans tenen molt de poder i poden influir en les empreses i les administracions públiques perquè apostin per la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. Com a consumidors, tenen l’oportunitat d’apostar per un model de  
consum diferent, que contribueixi a reduir l’impacte de l’economia en l’entorn així  
com a reduir la pobresa i els conflictes, o la gran concentració de poder econòmic en unes poques mans.  
Actualment es poden trobar en mercats i botigues especialitzades productes ben  
diversos que s’han elaborat respectant l’entorn on s’han produït i, en alguns casos, ajudant a conservar-lo. És el cas, per exemple, dels productes que s’elaboren  
en les finques agràries que tenen acords amb alguna entitat de custòdia. Adquirint aquests productes s’està contribuint a conservar els valors naturals i paisatgístics dels llocs on s’han produït.

Cas 2 Productes dels parcs naturals  
del País Valencià
 
La Conselleria de Medi Ambient de  
la Generalitat Valenciana ha creat  
la marca Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana per promoure  
els productes i serveis que s’obtinguin en l’àmbit dels espais naturals  
protegits. L’objectiu és dinamitzar  
aquests territoris compatibilitzant  
la conservació de la natura amb el  
desenvolupament socioeconòmic.

Cas 1 Cooperatives de consumidors 
Són grups de persones que s’organitzen col·lectivament per comprar  
determinats productes alimentaris  
–normalment ecològics– que provenen directament del pagès que  
els ha produït. D’aquesta manera  
es redueix la cadena d’intermediaris i permet que el productor rebi un  
preu just. És una bona fórmula per  
adquirir productes que conserven  
la natura.

Més informació

Mercat de custòdia: www.viulaterra.cat/ca/implicat/mercatcustodia // Xarxa de consum solidari: www.xarxaconsum.net // www.gobmenorca.com/agrobotiga // Venda per Internet de productes de la terra: www.canperol.cat, www.pachamama.cat, www.bioiris.com // Slow Food: http://slowfood.es

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Consultar les etiquetes dels productes. Mirar l’etiqueta dels productes que es  
consumeixen s’ha de convertir en un bon costum. L’etiquetatge pot informar sobre el lloc de procedència del producte o les tècniques de producció. Avui dia  
existeixen diverses ecoetiquetes que certifiquen que un producte s’ha elaborat (o  
s’ha extret) respectant l’entorn. Si ha seguit criteris de l’agricultura ecològica, per  
exemple, estarà degudament segellat pel consell regulador de la Comunitat Autònoma corresponent.

Consumir productes ecològics i de temporada. Els productes ecològics i de temporada requereixen menys despesa energètica i d’aigua en la seva producció,  
i menys emmagatzematge i manteniment (refrigeració) ja que es consumeixen  
més ràpidament. D’altra banda, comprar productes de temporada assegura que  
no estan produïts en hivernacles, un sistema de producció artificial amb un impacte paisatgístic notable.

Consumir «local». Comprar productes procedents de zones pròximes al lloc de  
residència comporta uns beneficis no sols ambientals, sinó també socials i econòmics. El concepte food miles mesura la petjada de carboni que deixen els aliments a causa del transport utilitzat des de la seva recol·lecció fins al punt de  
venda. A partir d’aquest concepte han aparegut iniciatives en diversos països que  
promouen el consum local: el segell «Chilometri zero» a Itàlia o els «locavores»  
d’EUA en són uns exemples. L’associació Slow Food també defensa aquest tipus  
de consum.

Informar-se dels productes que comercialitzen les entitats conservacionistes.  
Diverses entitats conservacionistes tenen acords de custòdia en finques que  
es troben en espais d’interès natural. Consumint productes d’aquestes finques  
s’està col·laborant en la conservació d’aquests espais. Les agrobotigues de Gallecs (Mollet del Vallès) i del GOB Menorca, per exemple, ofereixen productes que  
aposten per una agricultura sostenible en favor de la conservació de la natura.

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

Adquirir productes  
que conserven la natura

ESTRATÈGIA

C

OMERç DE PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL  
MEDI NATURAL

 

B5 La ciutadania en general 158-159

Descripció 
Les entitats que es dediquen a conservar la natura i a la custòdia del territori només poden tirar endavant els seus projectes amb l’esforç de moltes persones  
que hi dediquen el seu temps i energia, i amb el suport econòmic dels socis i sim patitzants. Cada cop hi ha més gent que els dóna suport, però encara en poden  
rebre –i en necessiten– molt més.

Si un ciutadà s’anima a col·laborar amb una entitat conservacionista tindrà  
l’oportunitat de conèixer millor la natura que l’envolta, sentir-se útil fent una tasca altruista pel bé del medi ambient i la societat i sentir-se part d’un col·lectiu  
de persones amb les quals els uneix una mateixa il·lusió. La varietat d’entitats i de  
tasques que es poden realitzar dins de cadascuna és molt gran, així que és fàcil  
trobar-ne una d’escaient, on aprendre allò que més interessa i a la vegada aportar  
les pròpies idees, reflexions i aptituds.

Cas 2 La Fundació Limne apropa els  
rius valencians a la gent
 
Des de l’any 2007 la Fundació Limne, en col·laboració amb el Projecte  
Rius, actua en les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Es dedica a l’educació ambiental, fomenta  
la participació ciutadana, organitza  
jornades de voluntariat ambiental  
per retirar deixalles dels rius, fa seguiments de l’estat de qualitat dels  
rius, i promou la custòdia fluvial.

Cas 1 El GOB Menorca, més de mil  
socis i centenars de voluntaris
 
El GOB és una entitat conservacionista de les Illes Balears. La secció  
de Menorca es va crear l’any 1977  
i actualment compta amb més de  
1.200 socis, i molts més voluntaris i simpatitzants, en una illa amb  
poc més de 90.000 habitants. És,  
doncs, una de les entitats dels Països Catalans amb més suport i influència en el seu àmbit territorial.

Més informació

Medi Ambient. Anuari d’entitats catalanes: http://84.88.11.2/anuari/ // Mapa d’entitats de custòdia de la XCT: http://www.xct.cat/ca/xct/membres.html // GOB Menorca: www.gobmenorca.com  
// Fundació Limne: www.limne.org

Com fer-ho: idees i passos que cal seguir

Entitats per a tots els gustos. És recomanable consultar els objectius, els àmbits d’actuació i els projectes de cada entitat. Algunes són d’àmbit internacional i tenen milers de socis mentre altres s’encarreguen de projectes d’àmbit local o supramunicipal i tenen un grup petit de col·laboradors. Totes comparteixen  
la voluntat de preservar la natura però tenen idees i maneres de fer diferents, o  
centren els seus esforços en espècies, hàbitats o problemàtiques diverses. Hi ha  
diverses entitats de segon nivell que agrupen multitud d’entitats i que poden ser  
útils a l’hora de trobar l’entitat adequada. I, si no se’n trobés cap que s’adeqüés  
a les pròpies expectatives o quedés lluny de casa, sempre se’n pot crear una de  
nova (cal esperit emprenedor llavors) o obrir una delegació d’una entitat existent.

Diferents graus de compromís i suport. Si es vol col·laborar amb una entitat, es  
pot fer amb més o menys intensitat: fent-se’n simpatitzant, fent donacions econòmiques o materials a projectes concrets (per exemple, apadrinaments d’espècies), o fent-se’n membre i pagant la quota anual. Accions amb un grau d’implicació més elevats poden ser difondre entre amics i familiars la feina de l’entitat  
(i així captar nous socis), assistir a les diverses activitats i jornades de volunta-  
riat que organitzen, formar part d’un equip de treball, ajudar a buscar patrocinadors i finançament, participar activament a les assemblees o, fins i tot, incorporar-se a l’equip directiu.

Compatibilitat entre entitats. Depenent de quin sigui el grau de compromís que  
es vulgui adquirir, no és incompatible formar part o participar en més d’una entitat. Ben al contrari, és molt positiu veure com funcionen diverses entitats i fomentar l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre elles.

COL·LECTIU

CIUTADANIA

ENTITATS

PROPIETARIS I  
USUARIS

EMPRESES

ESTRATÈGIA

C

OL·LABORACIó AMB ENTITATS I SUPORT ALS SEUS  
PROJECTES

CUSTòDIA DEL TERRITORI

Donar suport a entitats  
conservacionistes i de custòdia  
del territori

 

Fonts bibliogràfiques i informació addicional 160-161

Tot seguit es recullen totes les fonts bibliogràfiques citades al llarg de la publicació, així com  
altres referències i pàgines web que aporten informació addicional.

Publicacions de referència o citades

 · Asensio, N.; Collado, H. (2007). Protocol de  
seguiment i avaluació d’acords per a entitats  
de custòdia
. Documents ocasionals de la Xarxa de Custòdia del Territori, 16. XCT.

 · Barreira, A.; Rodríguez-Guerra, M.; Puig, I.;  
Brufao, P. (2010). Estudio jurídico sobre la  
custodia del territorio
. Plataforma de Custodia del Territorio. Fundación Biodiversidad.

 · Basora, X.; Gordi, J.; Sabaté, X.; Vicente, E.  
(2005). Oportunitats per a la custòdia del territori als municipis. Guia pràctica per a ajuntaments i entitats locals. Xarxa de Custòdia  
del Territori i Fundació Territori i Paisatge.

 · Basora, X.; Sabaté. X. (2006). Custodia del  
territorio en la práctica. Manual de introducción a una nueva estrategia participativa de  
conservación de la naturaleza y el paisaje
.  
Xarxa de Custòdia del Territori, i Fundació  
Territori i Paisatge.

 · Basora, X.; Romero-Lengua, J.; Huguet, P.; Sabaté, X. (2009). Ecoturisme a Catalunya. Una

alternativa de turisme sostenible a la natura.  
Consell Assessor per al Desenvolupament  
Sostenible. Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

 · Basora, X. (2009). La custòdia del territori, a  
l’abast de tothom
. Xarxa de Custòdia del Territori.

 · Basora, X. (2010). Ecoturisme a Catalunya.  
Guia per descobrir i conservar la natura
. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Descobrir Catalunya.

 · Campos, D. (coord.) (2010). Manual d’inspecció de rius. Associació Hàbitats – Projecte  
Rius (4a edició).

 · Carpenter, S.; Mooney, H. A.; Agard, J.; Capistrano, D.; DeFries, R. S.; Díaz, S.; Dietz, T.; Duraiappah, A.K.; Oteng-Yeboah, A.; Pereira, H. M.;

Perrings, C.; Reid, W.V.; Sarukhan, J.; Scholes,  
R.J.; Whyte, A. (2009). “Science for managing  
ecosystem services: Beyond the Millennium  
Ecosystem Assessment”. Proceedings of the  
National Academy of Sciences
106(5): 13051312.

 · Carpenter, S. R.; DeFries, R.; Dietz, T.; Mooney, H. A.; Polasky, S.; Reid, W.V.; Scholes, R.J.

(2006). “Millennium Ecosystem Assessment:  
Research Needs”. Science 314:257-258.

 · Carrera, S.; Pietx, J. (2009). “Empresas y custodia del territorio. Una alianza de futuro para  
la conservación de la biodiversidad”. Ecosostenible, núm. 49. Pàgs. 13-49.

 · Comissió Europea (2006). Aturar la pèrdua  
de biodiversitat abans del 2010 i més enllà  
d’aquesta data. Sostenir els serveis dels ecosistemes per al benestar humà
. Comunicació  
de la Comissió.

 · Comissió Europea (2010). Opciones para una  
meta y una visión de la UE en materia de biodiversidad más allá de 2010
. Comunicació de  
la Comissió al Parlament Europeu, al Consell,  
al Comitè Econòmic i social europeu i al Comitè de les Regions.

 · Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears (2005). La caça i les espècies protegides  
a les Illes Balears
.

 · Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears (2009). Estat del Medi Ambient a les Illes  
Balears 2006-2007
. Govern Balear.

 · Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos, COAG (2010). Guia de la  
compatibilización de la gestión agraria y la  
fauna salvaje
. Fondo Social Europeo. Fundación Bioidversidad. Fundación Félix Rodríguez de la Fuente.

 · Cortina, A. (2010). Nova cultura del territori i

ètica del paisatge. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Departament de la  
Vicepresidència. Generalitat de Catalunya.

 · De la Riba, F.; Moreno, A. (2002). Xarxes associatives. Sumar forces per multiplicar resultats. Fundació Esplai.

 · Departament de Medi Ambient (2003). Ma-

Fonts

bibliogràfiques  
i informació  
addicional

 

Fonts bibliogràfiques i informació addicional 162-163

nual de bones pràctiques per a la caça a Catalunya. Generalitat de Catalunya.

 · Departament de Medi Ambient i Habitatge  
(2010). Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya.

 · Direcció General de Medi Natural (2009). Manual de conservació de la biodiversitat en els  
hàbitats agraris
. Generalitat de Catalunya.

 · Dudley, N. (ed.) (2008). Directrices para la  
aplicación de las categorías de gestión de  
áreas protegidas
. Unió Mundial per a la Conservació de la Natura.

 · Esteban, A. (2009). “La implicació ciutadana en el medi natural: una perspectiva britànica”. VI reunió de la Xarxa de Custòdia del  
Territori.

 · Esteban, J. (2007). L’ordenació urbanística:  
conceptes, eines i pràctiques
. Diputació de  
Barcelona (2a edició).

 · Esteban, A.; Marks, N.; Michaelson, J.; Lorentz,  
M. (2009). Engagement with the Natural Environment. nef (the new economics foundation). [informe intern].

 · Europarc-Espanya (2002). Plan de acción para los espacios naturales protegidos  
del Estado español
. Fundación Fernando  
González Bernáldez.

 · Europarc-España (2005). Integración de  
los espacios naturales protegidos en la ordenación del territorio
. Fundación Fernando  
González Bernáldez.

 · Forum CSR International (2010). The Business case for biodiversity.

 · Fundació Natura (2005). Plan de acción para  
la biodiversidad. Cómo mejorar el impacto de  
la actividad empresarial en la biodiversidad
.

 · Gellis Communications (2007). Scoping  
study for an EU wide communications campaign on biodiversity and nature
. European  
Commission. DG Environment.

 · Giró, F. (2009). “El Consejo de Empresas para

la Naturaleza. 10 años de colaboración con el  
sector privado en la protección de la naturaleza”. Ecosostenible, núm. 49. pàgs. 28-32.

 · GOB Menorca (2004). Custòdia del territori.  
L’acord de Pràctiques Agràries Sostenibles a  
Menorca
.

 · Jonkers, I.; Lambooy, T.; Simons, H.; Gussenhoven, S. (2010). “Pro-biodiversity business: a

new landscape of opportunity”. Forum CSR  
International. The business case for biodiversity
. Pàgs. 37-40.

 · Leopold, A. (1949). A Sand County Almanac.  
And Sketches Here and There
. Baltimore  
Books.

 · Luna, L. M. (2006). Cooperació entre entitats.  
Experiències d’interrelació i treball en xarxa.  
Col·lecció Útils Pràctics
. Torre Jussana.

 · Mallarach, J. M.; Germain, J.; Sabaté, X.; Basora, X. (2008). Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals  
protegits de Catalunya
. Institució Catalana  
d’Història Natural.

 · Mañosa, S.; Giralt, D.; Pietx, J. (2007). Conservant tot conreant. Bases per a la custòdia  
del territori en finques agràries productives
.  
Xarxa de Custòdia del Territori. Institució Catalana d’Història Natural.  
··

Naess,·a. (2002). Life’s Philosophy: Reason  
and Feeling in a Deeper World
. The University  
of Georgia Press.

 · Observatori del Paisatge (2010). Paisatge i  
participació ciutadana
.  
· Observatori del Tercer Sector (2009). Manual  
de gestió del voluntariat
. Fundació “la Caixa”.

 · Palau, J.M. (2010). “Economia i ecologia estan  
condemnades a entendre’s”. Sostenible.cat.  
·· Russi,·D.
(coord.) (2010). El Pagament per serveis ambientals: una eina per a la conservació

dels recursos naturals a Catalunya. Consell  
Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

 · Sabaté, X.; Romero-Lengua, J.; Huguet, P. i Basora, X. (2009). Participar. Com incidir en les

decisions que afecten el territori. Institut del  
Territori. Edicions Tres i Quatre.

 · Sánchez Cabrera, J. V. (2008). “L’ús del sòl i  
l’ordenació del territori: els casos de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”. Observatori del Territori i del Medi Ambient Núm. 1 .

 · Soler, J. (2010). La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona.  
Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència.

 · Spoerer, M.; Suárez, A. (2010). Voluntariado  
corporativo en España y Latinoamérica. Rasgos comunes y distintivos
. Fundar i Forum  
Empresa.

 · Stolton, S.; Dudley, N. (2007). Company reserves. Integration biological reserves owned  
and managed by commercial companies into  
the global protected areas network – a review  
of options
. WWF White Paper.

 · The Gallup Organization (2010). Attitudes of  
Europeans towards the issue of biodiversity.  
Wave 2. Flash Eurobarometer 290
. Comissió  
Europea.

 · Vera, A. (2008). Acció social i empresa, el voluntariat silenciós. Federació Catalana de Voluntariat Social i Ajuntament de Barcelona,  
Participació i Associacionisme.

Pàgines web

Serveis dels ecosistemes

 · Programa per a l’avaluació dels ecosistemes  
del mil·lenni (Nacions Unides) 
http://www.millenniumassessment.org

 · The Economics of Ecosystems and Biodiversity (TEEB) 
http://www.teebweb.org/

 · Evaluación de los Ecosistemas del Milenio de  
España (EME) 
http://www.ecomilenio.es/

 · Projecte Racionalitzar la conservació de la biodiversitat en ecosistemes dinàmics (RUBICODE) 
http://www.rubicode.net

Informació general sobre espais naturals  
protegits

 · Anuario EUROPARC-España del estado de  
los espacios naturales protegidos 2009 
http://www.redeuroparc.org

 · Red de Parques Nacionales de l’Estat espanyol 
http://reddeparquesnacionales.mma.es

 · Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya 
http://www.gencat.cat/parcs  
· Xarxa de Parcs Naturals de Barcelona 
http://www.diba.cat/parcsn

 · Espais naturals protegits de les illes Balears 
http://www.espaisnaturals.cat/ 
· Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana 
http://parquesnaturales.gva.es/v/espnatu

rales.htm

 · Xarxa Natura 2000 a Catalunya 
http://mediambient.gencat.net/cat/el_ 
medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/ 
xarxa_natura_2000_catalunya.jsp

 · Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears 
http://www.xarxanatura.es/ 
· Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana 
http://www.cma.gva.es/web/indice.

aspx?nodo=911&idioma=V

Custòdia del territori

 · Avinença · Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori 
http://www.custodiaterritorivalencia.org

 · ICTIB · Impulsors de la Custòdia del Territori  
a les Illes Balears 
http://ictib.org/

 · Xarxa de Custòdia del Territori 
http://www.xct.cat 
http://www.custodiaterritori.org

 · Portal ciutadà de custòdia del territori 
http://www.viulaterra.cat

Voluntariat ambiental 
· Secció sobre medi ambient del portal de  
d’entitats i voluntaris xarxanet.org 
http://xarxanet.org/ambiental

 · Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya 
http://www.xvac.cat/ 
· Servei Català del Voluntariat 
http://www.voluntariat.org/

 · Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat de la  
Comunitat Valenciana 
http://www.fundar.es

 · Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears 
http://www.plataformavoluntariat.org