[B@77e44b98 Memòria de la intervenció arqueològica i estudi de l'afectació sobre el patrimoni cultural (elements Guerra Civil). Projecte constructiu dels Molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d'Ebre (Terra Alta) 

Memòria de la intervenció arqueològica i estudi  
de l'afectació sobre el patrimoni cultural (elements  
Guerra Civil). Projecte constructiu dels Molins  
C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d'Ebre (Terra  
Alta)

Jordi Ramos Ruiz

Generalitat de Catalunya 
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Biblioteca del Patrimoni Cultural

Direcció General del Patrimoni Cultural 
Servei d'Arqueologia i Paleontologia

7247

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

1

ÍNDEX

1.  
Introducció, metodologia i antecedents..................................................................................2

2.  
Marc històric i geofísic............................................................................................................4  
3.
 
Context històric de la Batalla de l’Ebre..................................................................................5

4.  
Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Batalla de l’Ebre.........................................................7  
5.
 
Localització del patrimoni cultural..........................................................................................8

5.1.  
Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.........................8  
5.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional.......................................................................8

5.1.2. El patrimoni arqueològic.....................................................................................8  
5.1.3. El patrimoni arquitectònic....................................................................................8
 
5.1.4. Edificis rellevants no catalogats (E.D.) elements de la Guerra Civil...................8

5.1.5. Elements de la Guerra Civil................................................................................8  
5.2.
 
Intervenció arqueològica preventiva.............................................................................9
 
5.2.1. Mètode emprat en el treball de camp.................................................................9

5.2.2. Conclusions del treball de camp.........................................................................9  
5.2.3. Conclusions històriques a partir de l’estudi arqueològic...................................13
 
6.
 
Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural.................................................15

7.  
Documentació gràfica..........................................................................................................17  
7.1.
 
Mapa esquemàtic sobre la Batalla de l’Ebre..............................................................17

7.2.  
Fotografies de l’àmbit de l’Aerogenerador 12............................................................18  
7.3.
 
Fotografies de l’àmbit de l’Aerogenerador 16............................................................20

8.  
Bibliografia...........................................................................................................................25  
Annex 1: Documentació cartogràfica / planimètrica  
Annex 2: Legislació patrimoni cultural i autoritzacions administratives

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

2

1.  
Introducció, metodologia i antecedents.
 
Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la Modificació del Projecte Tècnic de

Parc Eòlic de Corbera d’Ebre, l’empresa COPCISA ELÉCTRICASL ha encarregat a l’empresa  
ATICS, S.L. la redacció d’un estudi de detall, la prospecció i documentació arqueològica dels  
elements EGC 1 i EGC 2 (Elements de la Guerra Civil) que es poden veure afectat per la instal·lació

del molí C12 i molí C16, respectivament.  
Aquesta proposta d’estudi i d’excavació es basa en lesmesures correctores dels impactes sobre el  
Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic) realitzats. Per tal de realitzar un  
estudi tant a nivell històric i arqueològic, com per la realització de propostes d’afectació del patrimoni

cultural de la Guerra Civil al terme de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), des de l’empresa ATICS es  
proposa dur a terme un seguit de tasques d’estudi, prospecció arqueològica i excavació, per poder  
fer una valoració concreta de l’afectació dels molins als elements de la Guerra Civil.

Amb data 15 de maig de 2002 l’empresa CODEMA, SA sol·licita informació al Departament de  
Cultura referent al Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que pogués quedar afectat per l’execució  
del projecte en motiu d’estar realitzant la redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental per a la tramitació

del parc eòlic “Corbera”.  
Amb data 23 de maig de 2002 l’empresa ATICS SL sol·licita al Servei d’Arqueologia d’aquesta  
Direcció General permís per consultar l’Inventari del Patrimoni Arqueològic per a l’estudi d’impacte

ambiental de diversos parcs eòlics, entre els quals el Parc Eòlic de Corbera. El mateix dia es porta a  
terme la consulta.  
Amb data 10 d’octubre de 2003 l’empresa CODEMA, SA sol·licita informació al Departament

referent al Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que pogués quedar afectat per l’execució del  
projecte en motiu d’estar realitzant la redacció de l’Estudi d’ImpacteAmbiental per a la tramitació del  
parc eòlic “Corbera”.

Amb data 14 de gener 2005 els Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de  
Treball i Indústria tramet als SSTT a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura un escrit junt  
amb la Separata per al Servei Territorial de Cultura a Terres de l’Ebre, Memòria descriptiva de

l’activitat del Parc Eòlic de Corbera, tal de realitzar l’informe pertinent segons estableix l’article 127.2  
del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre.  

Amb data 25 de febrer de 2005 la Secció d’Informació i Estudis del Patrimoni Cultural tramet a la  
Secció d’Energia i mines del Departament de Treball i Indústria de les Terres de l’Ebre dóna  
resposta a la seva petició, però sol·licita unes planimetries més detallades per poder valorar l’abast

de les noves pistes d’accés als aerogeneradors així com la modificació de les ja existents.  
Amb data 3 de febrer de 2005 el Departament de Treball i Indústria de les Terres de l’Ebre tramet al  
Departament de Cultura de les terres de l’Ebre el plànol núm. 3 –Planta de traçat: Ubicació

d’aerogeneradors.  
Amb data 9 de febrer de 2006 Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Treball  
i Indústria tramet a la Direcció General del Patrimoni Cultural la tramesa resposta del promotor

sobre aprovació del projecte d’execució del Parc Eòlic de Corbera. Adjunten còpia de l’escrit que els  
hi ha fet arribar el promotor.  
Amb data 18 de juliol de 2006 l’empresa COPCISA Elèctrica tramet a l’Àrea de Coneixement i

Recerca d’aquesta Direcció General la “Memòria de la prospecció superficial i estudi de l’impacte  
sobre el patrimoni cultural. Projecte parc eòlic La Fatarella (nous sectors) i parc eòlic Corbera d’Ebre  
(AE12)” sol·licita que s’emeti l’informe pertinent.

Amb data 9 d’agost de 2006 l’empresa Bon Vent de Corbera, SL tramet a l’Àrea de Coneixement i  
Recerca d’aquesta Direcció General dos exemplars de la informació complementària: Separata  
para el “Servei Territorial de Cultura de les Terres de l’Ebre” Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya. Información complementaria del Parque Eólico de Corbera. Sol·liciten que  
s’incorpori a l’expedient la informació aportada i s’emeti el corresponent informe.  
Amb data 21 de setembre de 2006 la Secció d’Informació i Estudis del patrimoni Cultural tramet a

l’empresa Bon Vent de Corbera, SL l’informe corresponent a l’afectació del molí AE 12 del Parc  
Eòlic Corbera, per tal de respondre la seva sol·licitud.  
Amb data 10 d’octubre de 2006 l’empresa COPCISA Elèctrica tramet a l’Àrea de Coneixement i

recerca l’Adenda al Proyecto Ejecutivo Parque Eólico de Corbera, per tal d’incorporar les  
modificacions que es sol·licitaven l’informe d’afectació emès per aquesta Secció.  
Amb data 31 d’octubre de 2006 l’Àrea de Coneixement i Recerca dóna resposta a l’escrit presentat

per l’empresa COPCISA i emet informe favorable relatiu al Parc Eòlic de Corbera.  
Amb data 6 de novembre de 2006 els Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de  
Treball i Indústria tramet als Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura

l’Aprovació projecte executiu del parc eòlic “Corbera”. Tramesa addenda projecte executiu en la que  
s’especifiquen d’una banda les modificacions dutes a terme per donar compliment als condicionants

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

3

imposats per cers organismes afectats i d’altra el canvi de tensió de les línies d’interconnexió dels  
aerogeneradors de 20 Kv a 30
.  
Amb data 23 de novembre els Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de

Cultura i mitjans de Comunicació tramet a l’Àrea de Coneixement i Recerca d’aquesta Direcció  
General la documentació tramesa pel Departament de Treball i Indústria.  
Amb data 8 de gener de 2007 l’Àrea de Coneixement i Recerca d’aquesta Direcció General tramet a

la Secció d’Energia. Activitat Radioactives i Extractives dels Serveis Territorials de les Terres de  
l’Ebre del Departament de Treball i Indústria, l’informe relatiu al Projecte Executiu del Parc Eòlic de  
Corbera
.

La modificació tècnica de reubicar els diferents aerogeneradors del parc eòlic de Corbera (C01,  
C02, C12, C14 i C16) va comportar noves intervencions arqueològiques. Amb data 18 de juny de  
2007 la Direcció General de Patrimoni Cultural resol autoritzar a l’empresa ATICS, SL per tal de

porta a terme una prospecció arqueològica superficial entre els dies 25 al 30 de juny de 2007 i per  
encàrrec de l’empresa COPCISA.  
Amb data 6 de novembre de 2007 la Direcció General del Patrimoni Cultural resol autoritzar a

l’empresa ATICS , SL per tal de portar a terme una prospecció arqueològica superficial entre els  
dies 15 al 16 de novembre de 2007 i per encàrrec de l’empresa COPCISA.  
Amb data 17 de desembre de 2007 l’empresa COPCISA Elèctrica tramet al Servei d’Arqueologia i

Paleontologia d’aquesta Direcció General un escrit informant de la nova reubicació dels  
aerogeneradors C01, C02, C12, C14 i C16. Adjunten la següent documentació per tal que la Secció  
d’informació i Estudis emeti l’informe corresponent:

- Memòria de la prospecció superficial i Estudi de l’afectació sobre el patrimoni cultural. Projecte de  
Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Juny 2007). ATICS, SL. 
- Memòria de la prospecció superficial i Estudi de l’afectació sobre el patrimoni cultural. Projecte de

Parc Eòlic de Corbera d’Ebre(Novembre 2007). ATICS, SL.  
- Estudi de l’afectació sobre el Patrimoni Cultural. Modificació del projecte tècnic de Parc Eòlic de  
Corbera d¡Ebre (Terra Alta). Document de síntesis afectaciói mesures correctores. (Desembre de

2007). ATICS, SL.  

Tanmateix, cal tenir present, que en el moment que es va portar a terme les dues prospeccions  
arqueològiques sobre els diferents àmbits d’afectació del futur parc eòlic, encara no estaven definits  
ni els emplaçaments concrets dels aerogeneradors ni els traçats dels vials interns del parc ni la

xarxa subterrània de línies elèctriques. És per aquest motiu, que es presenta l’últim document.  
Estudi de l’afectació sobre el Patrimoni Cultural. Modificació del projecte tècnic de Parc Eòlic de  
Corbera d’Ebre (Terra Alta). Document de síntesis afectació i mesures correctores
, al desembre de

2007, on es reflecteixen els impactes reals del parc als béns culturals documentats.  
Amb data de 17 de març de 2.008 la Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i  
Paleontologia emet un informe de l’afectació sobre el Patrimoni Cultural de la Modificació del Parc

Eòlic de Corbera d’Ebre. 
En les conclusions d’aquest informe s’especifica que els molins C12 i C16 afectaran dos elements  
de la Guerra Civil (EGC 2=C16 / EGC 1=C12).

Per tant, s’ha de portar a terme una intervenció arqueològica de neteja, documentació gràfica per tal  
de documentar exhaustivament cada una d’aquestes estructures i identificar els possibles béns  
mobles i immobles que formen part de les mateixes.

Per tot això, la Secció d’Informació i Estudis resta a l’espera de rebre els resultats dels anteriors  
treballs en l’EGC 1 i l’EGC 2, per tal d’informar definitivament sobre la compatibilitat o  
incompatibilitat del Projecte de Modificació del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (molins C12 i C16)

Així, per tal de valorar l’afectació dels molins C12 i C16 sobre EGC 1 i EGC 2, respectivament,  
l’empresa ATICS ha desenvolupat un seguit de tasques a realitzar per garantir la documentació dels  
elements de la Guerra Civil.

L’estudi que presentem es basa en el desenvolupament de les següents tasques:  
-  
estudi històric que permeti conèixer el desenvolupament de l’episodi de la Batalla de  
l’Ebre en la zona de Corbera d’Ebre - Vilalbadels Arcs on es localitzen aquestes

estructures defensives.  
-  
neteja dels diferents elements i documentació gràfica dels mateixos (planimètrica i  
fotogràfica).

-  
realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament cada una  
d’aquestes estructures i identificar els possibles béns mobles i immobles que formen part

de les mateixes.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

4

2.  
Marc històric i geofísic.
 
La comarca de la Terra Alta

La Terra Alta fou antiga ruta de pas entre Catalunya i Castella, travessant Aragó pel sud. Se li  
dóna aquest nom per contraposar-la a les terres baixes del Baix Ebre i de la Ribera.  
A la comarca es poden distingir tres sectors: un fragment de la Serralada Pre-litoral, amb altituds

força considerables; una conca d'erosió, la de Gandesa, que desguassa a l'Ebre pels rius de la  
Canaleta i Sec; i la Terra Alta típica, que baixa cap al nord-est des de les serres de Pessells i de  
la Fatarella. Les conques dels rius estan enllaçades i han de superar un relleu abrupte.

La vegetació natural característica de la zona és el carrascar, però per l'acció de l'home només  
n'ocupa una petita part. Ha estat substituït per pinedes de pi blanc amb claps de garriga. A les  
parts altes i obagues domina la pinassa. El poblament hi és molt antic. A l'època ibèrica ja n'hi

havia a Gandesa i a les valls fluvials. Amb els nuclis mossàrabs i aràbics va adquirir la fesomia  
actual.  
L'agricultura és el sector més destacat de l'economia. La vinya, que antigament havia estat

important, es fa a la rodalia de Gandesa, i produeix un vi -ja esmentat pels poetes romans Virgili i  
Marcial- d'alta graduació, blanc o negre, que té la denominació d'origen"Terra Alta". La  
ramaderia i la indústria s'han centrat respectivament en la cria d'aviram, i en el sector de la

construcció, la confecció i el paperer.  
La comarca presenta vestigis abundants d'antigues civilitzacions. Al Tossal del Moro de  
Pinyeres, a Batea, es conserven habitacles i tot un sistema defensiu amb una torre, dels ibers; i

al Coll del Moro, de Gandesa, s'han trobat necròpolis i diverses fortificacions. Els monuments  
d'època posterior es troben sobretot a Gandesa.  
Corbera d’Ebre

Corbera d'Ebre està situadaa la zona de llevant de la comarca, la connectada amb la Ribera  
d’Ebre, a la vall del riu Sec, entre Gandesa i Móra d’Ebre,a peu de la serra de Cavalls. L’origen  
de la població se situa al castrum de Corbera, una fortalesa d’origenibèric. Apareix citada per

primer cop en un document de 1153, la carta de donació del castell de Miravet a l’orde del  
Temple. El 1317 passa a ser propietat de l’orde de l’Hospital. Va compartir amb la resta de la  
comarca les tribulacions de la guerra dels Segadors i, durant la guerra de Successió, les tropes

francocastellanes van ocupar la vila. Durant els tràgics dies de la batalla de l’Ebre el poble es va  
veure afectat fins al punt de quedar totalment destruït i haver-ne de construir un de nou al costat.  
Les ruïnes encara es conserven com a testimoni d’aquells fets sagnants.  
A l’antiga població hi ha l’església parroquial de Sant Pere, un gran edifici barroc del segle XVIII

que compta amb una interessant portalada i un campanar de torre que va resultar molt afectat  
durant la batalla de l’Ebre. A la part nord-oest de Corbera, en una petita elevació, es troba la  
capella del Calvari. Als peus de la serra de Cavalls trobem l’ermita de Santa Madrona, del segle

XVIII, formada per una capella i un habitatge. Al costat hi ha una font d’aigua bona i fresca. A  
l’antic poble destaca també l’Abecedari de la Llibertat, un monument en contra de la guerra que  
s’articula al voltant de les 28 lletres de l’abecedari situades en diferents racons.

 Vilalba dels Arcs

Vilalba dels Arcs pertany a la comarca de la Terra Alta. Té una població prop de 800 habitants.  
El poble es troba situat a la part més meridional del terme, a 442m. d'altitud. Tot el territori és  
molt accidentat, ja que és solcat pels barrancs que porten les seves aigües a l'Ebre. El terme es

troba al sector septentrional de la comarca, entre la vall de Voravall i algunes elevacions que  
formen part de les muntanyes de La Fatarella.  
Es va poblar en temps dels templers i el segle XIV va passar a formar part de l’ordre de

l’Hospital. El 1224 va obtenir la carta de població. Cap al final del segle XV es va crear la  
comanda de Vilalba dels Arcs. Durant la guerra dels Segadors, la població va ser assaltada per  
mercenaris de l’exèrcit castellà. En temps de les guerres carlines es va fortificar la vila. El 1938,

el front republicà es va estabilitzar a Vilalba, a l’indret conegut com a Quatre Camins. L’església  
de Sant Llorenç, finalitzada l’any 1705, combina elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Com a  
trets barrocs destaquen la façana principal i l’esvelt campanar de 40 metres d’alçada.

Antigament, el carrer Major estava travessat per porxos, sobre els quals s’alçaven habitatges;  
actualment són una mostra de la interessant arquitectura popular la Casa Martell i la Casa Coll,  
entre d’altres. La capella de la Mare de Déu de Gràcia era l’església primigènia i va ser  
construïda en l’època dels templers. Originàriament era d’estil romànic, de transició al gòtic, tot i

que va patir modificacions. Avui dia no s’utilitza per al culte. Un altre dels llocs que es pot visitar  
és el Calvari, al qual s’accedeix per un camí sinuós i costerut. Envoltat de xiprers altius, acull la  
capella de la Mare de Déu dels Dolors, d’estil barroc, i la capella de la Mare de Déu de

Montserrat. No gaire lluny hi ha els antics safareigs públics, anomenats La Font, un bon exemple  
d’arquitectura popular.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

5

3.  
Context històric de la Batalla de l’Ebre
 
La Batalla de l'Ebre fou una operació militar insòlita entre les forces republicanes i l’exèrcit

franquista ben posicionat. L'operació fou preparada mesos enrere, el dia 25 de juliol de 1938  
s’inicià el que es convertiria en l’últim enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del  
Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulació de

forces combatents de la història de Catalunya, on l’Ebre es converteix en primera línia de foc.  
En aquest context de la Guerra Civil Espanyola, per la zona central l'operació republicana, en la  
seva fase inicial, fou un èxit. El pas del riu entre Riba-roja i Benifallet va agafar per sorpresa les  
forces franquistes i el front s'enfonsà a favor dels republicans: Ascó i Fix foren ocupats, i

progressivament caigueren també en poder dels republicans Móra d'Ebre i l'ermita de Sant  
Geroni, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Bot, Prat de Comte, el riu Canaletes, l'ermita de la  
Fontcalda, la Fatarella, les Camposines, Corbera d'Ebre,l'ermita de Santa Madrona i les serres

de la Fatarella, Perles, la Picossa, Cavalls i Pàndols. Les forces republicanes van arribar als  
afores de la Pobla de Massaluca.

 

A Vilalba dels Arcs van arribar a ocupar el cementiri; a Gandesa van arribar també a les parets  
del cementiri, la cooperativa agrícola i les primeres cases de la població, doncs es tractava d'un  
important nus de comunicacions entre Aragó i València. En 48 hores s'havia obert una bossa de

50 quilòmetres de fondària. Les operacions inicials havien estat un èxit, però ja no es passaria de  
Gandesa. El comandament franquista va ordenar la màxima resistència i començà a enviar  
reforços.

La Batalla de l'Ebre entrava en una nova fase, la més dura, amb l'atac constant de l'aviació  
alemanya durant els quatre primers dies de l'ofensiva, amb terribles accions aèries al damunt de  
les mateixes concentracions d'efectius (els ponts i passeres republicanes, que es destruïen

durant el dia i es tornaven a refer al llarg de la nit), amb bombardeigs des del matí fins a la nit  
(300 avions cadena i caces van arribar a realitzar fins a tres serveis diaris). Va haver-hi jornades  
en què l'aviació va tirar unes mil tones d'explosius, el que suposa un foc completament

devastador. La quantitat de bombes d'aviació i de granades d'artilleria que van caure a la riba i al  
mig del riu Ebre va ser d'unes 60.000.  
L'obertura dels embassaments de Tremp, Camarassa i Terradets, que va fer pujar molt el nivell

de les aigües, dificultava l'arribada de reforços i subministraments als republicans, que a més  
rebien un suport aeri insuficient. L'exèrcit republicà es va veure obligat a posar-se a la defensiva,  
però amb el riu a l'esquena. Els combats van ser molt durs i la pressió no va minvar fins a

primers d'agost.  
L'exèrcit franquista, amb l'arribada d'importants reforços, va iniciar les seves contraofensives per  
recuperar el terreny perdut. Aleshores es van produir les batalles més dures i aferrissades, els

enfrontaments més sagnants i cruels, frontals, amb una gran concentració d'artilleria i intensos  
atacs aeris. Fam, set, molta set i una calor sufocant que podria els cadàvers, provocant un  
ambient irrespirable. Punta Targa, Puig de l'Àliga, Gaeta, Quatre Camins, Vall de Canyelles,

Santa Magdalena, Santa Madrona, serra de la Vall de la Torre, Cavalls, Cota 705 o Punta Alta,  
els Gironesos, el turó de les Forques, Pàndols ... noms que avui romanen en la memòria popular  
foren testimonis directes d'uns fets que van anar molt més enllà de la lluita armada i que gairebé

han assolit ressonància mítica.  
El dia 19 d'agost es produí una altra gran ofensiva franquista: en aquesta ocasió l'escenari  
estava comprés aproximadament entre Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebrei el Puig Gaeta, un dels

punts més elevats d'aquell sector. Les baixes de soldats van ser molt elevades. Un dels punts on  
la lluita va ser més ferotge va ser l'indret conegut com a Quatre Camins, situat a uns dos  
quilòmetres de Vilalba dels Arcs i on hi conflueixen les carreteres cap a la Fatarella, la Pobla de

Massaluca, Batea i Gandesa. Passa, també per aquest punt, el camí que porta a Corbera d'Ebre 
per la Vall de Canyelles. Damunt d'aquest encreuament destaquen dos turonets de poca  
importància però que dominen totes aquestes rutes. L'un, dit Quatre Camins, i l'altre, anomenat

Punta Targa. Entre una i altra posició la distància és mínima, d'uns 300 metres escassos.  
Va ser en aquest lloc precisament on van patir més pèrdues humanes els components del Terç  
de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i on es va produir un dels fets més dramàtics

d'aquesta batalla: A les 12 hores el terç va sortir de les seves posicions per a dirigir-se a la cota  
481 (la punta Targa que defensaven tropes republicanes de la 3ª Divisió). Havien de coadjuvar  
en l'operació de ruptura els batallons B, de Ceuta i Bailén, mitjançant un moviment

d'encerclament, però aquestes dues unitats van continuar a les trinxeres deixant sol al Terç quan  
aquest ja havia començat l'atac.  
Els republicans, molt ben fortificats, van defensar-se violentament i els del Terç, immobilitzats,

sense poder avançar ni retrocedir, van suportar pràcticament enganxats a terra, l'atac continu de

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

6

les armes republicanes des de les dotze del migdia fins a les nou del vespre. En fer-se fosc, els  
defensors de la posició Targa, sabedors del gran nombre de baixes ocasionades al Terç, els van  
manifestar de viva veu que no serien hostilitzats durant la recollida i retirada dels seus morts

ferits, i així els atacants van poder dur a terme la pietosa tasca. La punta Targa, tanmateix, va  
ser ocupada l'endemà. Conquerir la resta d'aquest escenari entre Vilalba dels Arcs i el puig  
Gaeta va durar fins a finals d'agost.

Terribles mesos, els de setembre i octubre de 1938. No hi va haver dia ni nit sense combat; es  
va anar reconquerint el terreny pam a pam; el rendiment que van donar les tropes no pot ser  
superat, des del punt de vista del cruelment anomenat en altres països material humà. Dotzenes

de milers de tones de bombes van caure sobre el martiritzat camp de Gandesa, Corbera d'Ebrei  
Vilalba dels Arcs.  
Les serres de Cavalls i Pàndols van ser somogudes per esclats estremidors, com si una enorme

convulsió subterrània amenacés amb destruir aquell bocí de terra catalana. Masses d'homes van  
xocar entre elles durant vuit setmanes: solament els dies 29 i 30 d'octubre es calcula que van  
tirar-se 9.000 tones en projectils d'artilleria i 8.000 tones de bombes d'aviació. L'acció d'artilleria

que va precedir l'atac franquista va durar quatre hores. El foc, intensíssim, va anar a càrrec de 76  
bateries ajudades per l'acció de 30 bombarders. El front es va rompre aviat i l'endemà ja queia  
Corbera d'Ebre, però les Camposines van resistir, doncsles tropes franquistes van tardar 36 dies

per avançar set quilòmetres. Progressivament, l'exèrcit franquista recuperà totes les poblacions  
que havia perdut al juliol.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

7

4.  
Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Batalla de l’Ebre
 
Corbera d’Ebre va ser conquistada per l’exèrcit franquistaa l’abril de 1938, abans de la Batalla

de l’Ebre. En aquests moments, els ponts sobre el riu havien estat volats, amb motiu pel qual  
molts republicans que fugien davant l’avançament rebel es varen trobar arraconats a les  
immediacions de Corbera i van morir en combats o varen ser empresonats.

A la jornada del 25 de juliol de 1938, la infanteria republicana va reconquistar la vila, situada a la  
cota 337, sense grans dificultats. Cap cosa feia presagiar als habitants que durant els següents  
mesos la població quedaria arrasada pels bombardejos del 3 de setembre, quan l’exèrcit  
franquista va iniciar una devastadora contraofensiva en aquest front. A la cota 343, punt

estratègic tant pels plans franquistes com pels republicans, situat al nord de Corbera, es varen  
donar els més intensos combats.  
Per això, el fracàs de l’ofensiva de finals d’agost de 1938 va obligar a Franco a replantejar

l’estratègia front a la zona republicana de l’Ebre. Les ofensives evolvents llançades sobre els  
francs nord –àrea Vilalba- i sud –serra Pàndols- no havia donat els seus fruits.  
Vilalba dels Arcs és una població situada al sud-oest de la serra de la Fatarella. La localitat va

sofrir greus destrosses durant els tres mesos que va durar la batalla. El casc urbà, ocupat  
repel·lia els atacs republicans per part de les tropes franquistes i pel Terç de Requetès catalans  
de Nostra Senyora de Montserrat, on va ser durament bombardejat per l’artilleria republicana i

moltes vivendes varen quedar totalment o parcialment arrasades.  
Al terme municipal de Vilalba dels Arcs la germandat carlista de voluntaris del Terç de Nostra  
Senyora de Montserrat va erigir dos monuments en memòria dels Requetès caiguts. El primer es

troba a la cota de Punta Targa, posició defensada pels republicans i assaltada posteriorment per  
les tropes rebels arribant a un gran nombre de baixes, i consta d’una creu de pedra sobre  
pedestal. Al creuament elevat de Quatre Camins, prop de la Posició Targa, s’erigeix a l’altre

monument, una ossera senyalat per un monòlit de marbre gravat amb una creu i una inscripció  
que diu:  
La hermandad del Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat a los que aquí

murieron. Años 1936-1939. Aquest escenari bèl·lic a més, ha estat afectat recentment per  
l’establiment d’una via crucis que uneix les dos posicions i per la replantació de vinyes en una  
zona on existien antigament trinxeres construïdes pels Requetès durant la batalla.

La memòria del combat es pot resseguir al propi camp de batalla. A la zona coneguda com Els  
Faristols, petit promontori proper al creuament de Quatre Camins, encara hi ha restes del  
sistema de trinxeres franquistes. El seu estat de conservació és acceptable malgrat l’accés a peu

presenta certes dificultats per la configuració del terreny.  
A la partida dels Barrancs, distant 5 kilòmetres del nucli de Vilalba, també es pot visitar algunes  
fortificacions republicanes i més de mig kilòmetre de trinxeres, pous de tirador i parapets, que

formen part de la línia defensiva construïda entre Vilalba i la Pobla de Massaluca. A més de les  
estructures militars, també es conserven algunes vies de subministrament i d’evacuació de ferits  
que van ser operatives fins que l’exèrcit republicà va abandonar la posició per replegar-se fins

Ascó i creuar el riu en retirada.  
Vilalba dels Arcs estava a mans franquistes quan es va iniciar l’ofensiva de l’Ebre. Al caure la  
veïna localitat de La Fatarella en poder dels internacionals de la Brigada Lincoln, la guarnició

comandada pel tinent coronel rebel Capablanca es va replegar i va es va fer fort a Vilalba  
aprofitant que la població s’enclava en un promontori rodejat per un barranc.  
El 26 de juny per la matinada els republicans van arribar a l’altre costat del barranc, es van

atrinxerar a les proximitats del cementiri i a les posiciones de Punta Targa (cota 481) i el  
creuament de Quatre Camins –que permetia controlar les comunicacions amb les poblacions de  
Gandesa, La Fatarella, la Pobla de Massaluca i Corbera d’Ebre-i varen atacar infructuosament

les posicions franquistes. La configuració a l’alçada del terreny oferia una millor estratègia als  
setiats, que no tant sols van repelar l’atac sinó que inclús varen aconseguir avançar fins al  
cementiri, on es trobaven els intensos combats, i fins la posició de Quatre Camins. Vilalba va

quedar molt destruïda durant la Batalla de l’Ebre, però mai va estat conquistada pels republicans  
malgrat les reiterades incursions. (Veure punt 7.1. Mapa esquemàtic sobre la Batalla de l’Ebre)

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

8

5.  
Localització del patrimoni cultural.
 
5.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.

5.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional  
Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels  
entorns de l’àrea afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic

de Corbera d’Ebre (Terra Alta).  
No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea  
afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre

(Terra Alta).  
5.1.2. El patrimoni arqueològic.

Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns de  
l’àrea afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera  
d’Ebre (Terra Alta).

No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea  
afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre  
(Terra Alta).

 5.1.3. El patrimoni arquitectònic.

Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels  
entorns de l’àrea afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic  
de Corbera d’Ebre (Terra Alta).

No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea  
afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre  
(Terra Alta).

 5.1.4. Edificis rellevants no catalogats (E.D.) elements de la Guerra Civil

ED 1: Mas de l’Aruc, caseta de pedra seca de grans dimensions i planta quadrada amb una  
paret mitjanera, es presenta abandonada i molt enderrocada, té un pou de pedra i una porta de  
fusta en el seu interior. (Fotos 1 i 2)

 5.1.5. Elements de la Guerra Civil

Sobre la localització dels Elements de la Guerra Civil (EGC 1 i 2), l’àrea marcada corresponen  
principalment a trinxeres. Sobre aquestes, els arqueòlegs no disposem de gaires referents quant  
als resultats que se’n poden obtenir de l’excavació de les trinxeres i és per aquest motiu que és

força interessant la documentació escrita i gràfica sobre la construcció d’aquests elements.  

â 
 
E.G.C. 1
: Trinxera de la Guerra Civil Espanyola, en forma de ziga-zaga, en alguns trams  
es presenta obrada, pedres situades en les parets fent de contrafort, presenta zones mes

enxampades que d’altres.  

â 
 
E.G.C. 2
: Trinxera de la Guerra Civil que es localitza en la zona boscosa. Entre la  
vegetació es poden observar el que semblen petites línies de trinxera excavades al terra.

Les trinxeres es troben en gran part colmatades de sediment.  

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

9

5.2. Intervenció arqueològica preventiva.  
5.2.1. Mètode emprat en el treball de camp.
 
Entre els dies 28 d’abril i 4 de maig de maig de 2008 s’ha dut a terme una Intervenció

Arqueològica Preventiva a l’àrea afectada per la Projecte Constructiu dels molins C12 i C16  
del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)
. Aquesta intervenció anava encaminada a poder  
realitzar un estudi de detall de les dues zones amb elements de la Guerra Civil, amb l’objectiu de

poder fer una valoració sobre la possible afectació del projecte sobre els mateixos. (Veure  
documentació gràfica)  
La intervenció arqueològica s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Ramos juntament

amb els arqueòlegs Damià Griñó i Rony Castillo, i el geògraf i fotògraf José Ignacio Moreno, de  
l’empresa ATICS SL, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002,  
del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel projecte i el seu entorn immediat, que  
corresponen als molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.Amb aquesta finalitat es va  
procedir a la prospecció arqueològica, a partir de l’orografia i ús del sòl. (Veure documentació

gràfica)  
La prospecció arqueològica ha permès localitzar, documentar i situar topogràficament el Mas de  
l’Aruc (identificat com E.D.1), molt a prop de la l’aerogenerador 12. Aquesta caseta es troba

abandonada i mig enderrocada.  
A la vegada, s’han netejat els diferents elements de la Guerra Civil i s’ha realitzat la seva  
documentació gràfica (planimètrica i fotogràfica).

També s’han documentat exhaustivament cada una d’aquestes estructures i identificar els possibles  
béns mobles i immobles que formen part de les mateixes.  
Per dur a terme aquesta actuació, els tres arqueòlegs i el geògraf han inspeccionat sobre el

terreny les zones que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar.  
S’han identificat individualment i exhaustivament (neteja...) tots els elements que configuren  
l’EGC 1 i l’EGC 2. A la vegada, s’han documentat gràficament (topografia georeferenciada,  
planimetria de detall, fotografies ...).

5.2.2. Conclusions del treball de camp  
Els àmbits estudiats dels aerogeneradors C12 i C16 de Corbera d’Ebre,a tocar amb el límit de  
Vilalba dels Arcs, s’emmarcarien dins del context de la Batalla de l’Ebre.

A més, també, s’ha portat a terme de la documentació i georeferenciació de l’E.D. 1  
(Aerogenerador C12), dintre del context geogràfic i cronològic de la construcció de casetes de  
pedra seca. Es tracta d’una caseta de pagès de grans dimensions de planta quadrada aprofitant

una terrassa de pedra seca. Amb aquesta tècnica està bastida l’edificació, situada  
cronològicament a partir de les explotacions agrícoles en terrasses de finals del segle XIX i inicis  
del segle XX. Actualment es troba abandonada i mig enderrocada. En el seu interior s’han

identificat un pou de pedra i una porta de fusta i un seguit d’elements agrícoles abandonats.  
Totes les demés estructures documentades corresponen a elements de patrimoni de la Guerra

Civil Espanyola, emmarcada dins de la Batalla de l’Ebre. És en aquest sector, que correspon a  
un objectiu militar destacat, on es varen enfrontar els dos bàndols. Per una part l’exèrcit nacional  
de Vilalba dels Arcs i per l’altra els militars republicans del front de la Fatarella i Corbera d’Ebre.

Així, amb aquesta intervenció, ha estat possible documentar un seguit d’estructures militars, com  
trinxeres, pous de tirador i aixoplucs.  
Els aixoplucs són pous circulars que amb un sostre periple (no conservat), on els militars es  
podien resguardar. La vegetació baixa i la modificació del terreny fa difícil atribuir-li aquesta

classificació, per la qual cosa, no s’ha de descartar que molts fossin pous de tiradors. És en  
aquesta àrea on hi ha gran quantitat de llaunes de conserva, pròpies de l’estança dels militars.  
La zona ha estat modificada per la presència d’un tallafoc que s’ha realitzat, però les estructures

són visibles.  
Les trinxeres documentades presenten les següents característiques comunes:  
1.- La profunditat de les trinxeres estarien al voltant del 1,50 m de profunditat, malgrat hi ha gran  
quantitat de vegetació. És aquesta la mida necessària perquè un home pugui disposar de visió

de l’entorn i disparar.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

10

2.- Les parets laterals haurien d’estar inclinades, la tècnica constructiva va ser d’aprofitament de  
la terra extreta acumulada en un cantó, i en la banda de tir es varen col·locar pedra seca  
(parapet), o potser varen estar protegides amb fustes o sacs de terra.

3.- L’amplada de la base mesura uns 0,80 metres aproximadament, ja que és la mida d’un sol  
rengle d’homes, malgrat moltes no arriben a percebre.  
4.- El traçat de la trinxera són en ziga-zaga, sinuós o en cremallera, però mai en línia recta, per

protegir-se millor del foc enemic.  
6.- Les trinxeres principals, vers el front, tenen trinxeres transversals d’evacuació comunicades  
amb camins per poder fugir en cas d’atac.

 A banda d’aquestes característiques comunes, hi ha altres qüestions que també cal mencionar:

- Les trinxeres estan vinculades a petits caus excavats a la paret frontal de la trinxera per  
a protegir-se en cas de pluja i poder dormir per torns, són els anomenats aixoplucs.  
- S’han documentat els pous de tirador, més profunds que les trinxeres, coberts amb

camuflatge i amb un orifici per on disparar.  

Les trinxeres estan vinculades al seu enfortiment a partir de barreres de filferro, que separaven la  
terra "de ningú" del terreny propi; era molt difícil d'assaltar ja que el terreny d'acostament era en  
descobert, i les tropes assaltants eren un blanc fàcil per a les defensores. Darrera de les

trinxeres de primera línia es trobaven les trinxeres cobertes, que proporcionaven una segona  
línia defensiva. Les tropes que no estaven de servei vivien en els refugis subterranis de les  
trinxeres de suport. Els subministraments, aliments i les tropes de reemplaçament eren

traslladats al capdavant a través d'una xarxa de trinxeres de reserva i comunicacions. Cal dir,  
que els filferros emprats durant la Guerra Civil, va ésser un sistema defensiu de primer ordre,  
que intentava frenar l’avançament de la infanteria. Sempre el traçat estava adaptat al pla de foc i  
vigilància de la defensa.

 Els pous de tirador són l’estructures o llocs des d’on el defensor pot disparar des de qualsevol  
direcció. És per això, que sempre que el terreny ho permetia es construïen els pous circulars i

amb el fons pla per no perjudicar l’ús de l’arma. Majoritàriament, els pous deurien haver estat  
amb murs com parapets i petites fornícules a l’interior per dipositar les municions o granades de  
mà.

 En tots els casos, cal tenir en compte que l’excavació de trinxeres, aixoplucs o pous de tirador es

realitzaven en molts casos de forma precipitada i sota l’amenaça del foc enemic. Per aquest  
motiu la construcció més simple es realitzava de nit i posteriorment es produïa la millora de  
l’element.

 Dins d’aquests sectors dels aerogeneradors C12 i C16 es localitzen gran quantitat de llaunes i

bombes de mà tipus Laffite mod. 1921. Són aquestes bombes de mà, les més utilitzada per les  
tropes nacionals durant la Guerra Civil, i de menor utilització per les tropes republicanes, ja que  
era reglamentària a l’Exèrcit Espanyol a l’iniciar-se la guerra. Els nacionals van continuar la seva

fabricació de la Laffite, fundamentalment a la Fábrica de Artillería y Pirotecnia de Sevilla (es van  
construir uns total de 2.306.174, amb un ritme d’unes 3.400 diàries), facilitades per la utilització  
de fàbriques gaditanes de llauna de conserves per produir el cos. La indústria de guerra de

Catalunya va fabricar aquestes bombes de mà a la Fàbrica Parés i Massana de Barcelona.  

 

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

11

La intervenció arqueològica ha permès localitzar, documentar en detall i situar topogràficament  
els següents elements:  
ELEMENTS DE LA GUERRA CIVIL (E.G.C. 1) ZONES TRINXERES A L’ÀMBIT DE  
L’AEROGENERADOR C12

Durant els treballs d’estudi del patrimoni cultural a l’any 2007 es va identificar l’E.G.C. 1, que  
corresponia a una zona de trinxeres de la Guerra Civil Espanyola. És per aquest motiu què pels  
entorns immediats de la futura ubicació de l’Aerogenerador C12 es va realitzar una prospecció

arqueològica de detall de l’àrea marcada com a estructures defensives E.G.C. 1. Per la qual  
cosa, en aquest estudi presentem la documentació d’aquest indret, consistent en 2 trinxeres  
relacionades entre sí (T1 i T2).

L’estudi de la trinxera va consistir en la documentació gràfica de les estructures de la Guerra  
Civil, mitjançant el treball d’una topografia georeferenciada, planimetria de detall, i el seu  
posterior treball de digitalització, a més de la documentació fotogràfica de totes les estructures

existents. S’han agafat les mides de les trinxeres i georefenciat amb GPS.  
Situada al Camí de la Bassa de la Pastora, hi ha la trinxera 1, T1, en direcció nord- sud amb una  
inclinació quasi paral·lela al camí. Presenta forma en ziga-zaga, per evitar reduir l’efecte dels

obusos enemics i facilitar la defensa. Generalment, les seves mides corresponen a una amplada  
de 0,90-1 m excavada al subsòl natural, compost per la capa vegetal o humus, la roca calcària  
exfoliada, la sorra natural i finalment la roca mare composta per calcària. S’ha realitzat una

secció de trinxera (A-A’, veure Documentació planimètrica).  
La seva alçada presenta uns 0,70-1,20 m, com a norma general, però les activitats  
meteorològiques i antròpiques del terreny han desvirtuat la construcció original. Les terres

extretes de les trinxeres es troben ubicades al sector sud de la trinxera 1 i trinxera 2. Per aquesta  
raó es considera que possiblement hi havien sacs omplerts de terra, o com en la majoria de les  
zones de trinxeres de la comarca de la Terra Alta, sobreaixecat amb pedra seca.

Cal dir que, la T1 es troba segmentada per la construcció d’un corriol o tallafoc, que no hauria  
existit durant la Guerra Civil, per la qual cosa es trobarien unides entre sí; ja que no tindria sentit  
la partició d’un sistema defensiu. Aquesta presenta una longitud de 34,95 metres.

Al sector més sud hi ha una trinxera d’evacuació, T2, de 17,81 metres de llargària, que  
s’accedeix des del camí. Aquesta també presenta una forma en ziga-zaga, però només s’han  
documentat dos revolts fent la característica ziga-zaga, i per ser menys sinuós que la T1,

possiblement correspon a una trinxera d’entrada al foc directe o d’evacuació, ja que es trobaa  
peu del camí.  
Les mides de la T2, són idèntiques a la documentació T1, que consisteixen en una amplada

d’uns 0,90-1 m i una profunditat d’uns0,70-1,20 m. Com hem comentat anteriorment, el terreny  
es troba modificat per l’acció antròpica, ja que cal pensar en que les trinxeres presentarien una  
major alçada, amb la pèrdua del material que les sobreelevarien, possiblement pedra seca o

sacs de terra.  

 

Detall de la Trinxera 1, fent ziga-zaga

 

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

12

ELEMENTS DE LA GUERRA CIVIL (E.G.C.2) ZONES TRINXERES A L’ÀMBIT DE  
L’AEROGENERADOR C16
 
Pels entorns immediats de la futura ubicació de l’aerogenerador C16 s’han localitzat 6 trinxeres

(algunes amb aixoplucs), aixoplucs aïllats i pous de tirador. Tot correspon a un petit enclavament  
militar de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un sistema de xarxes defensives on els militars  
podien dissenyar un atac des d’aquesta zona, a més de la seva defensa. El coneixement del

terreny per part dels militars i el fet que correspon a un entramat de línies d’atac i de recolzament  
indicarien la bona disposició d’aquestes dins del marc de la Guerra Civil.  
Aquest paisatge modificat antròpicament, a causa de la Guerra Civil, ens marcaria un punt clau

dins del contenciós bèl·lic dels dos fronts. La trinxera 1, T1, es troba a llevant del petit monticle  
que formà la carretera de la Fatarella i el camí afectat, formant una mena d’arc. Originàriament  
tenia prop de 180 cm de profunditat, encara que els efectes de la sedimentació n’han reduït la

fondària a les mides actuals que són 1,50 m com a màxim. La seva longitud total és de 31,24  
metres.  
La trinxera T2 està orientada en direcció nord-sud, amb una llargària de 17,81 m, on s’ha

realitzat una secció (B-B’, Veure Documentació Planimètrica), controlant el revolt de la carretera  
TV-7333, que actualment s’ha estat construït en tram recte. Segurament, formaria part d’una  
trinxera amb algun pou de tirador proper que no s’ha conservat, ja que per sí sola no presentaria

una línia de foc directe.  
La T3 de 7,35 metres, correspon a una trinxera molt curta, possiblement d’evacuació, vinculada  
a la T4, mitjançant un pou de tirador (PT1-T4). Segurament, la trinxera està controlant el pas de

la Fatarella a Quatre Camins, si les primeres línies de foc, com la T1 feien front efectiu a  
l’enemic. Lògicament, per les magnituds del complex, la T3 podia ser una trinxera d’evacuació o  
recolzament.

La T4 en direcció nord-sud presenta una disposició en ziga-zaga amb tres aixoplucs vinculats a  
la trinxera, amb una llargària de 87,35 metres. En la part més septentrional i tocant a la carretera  
TV-7333 ens trobem amb el pou de tirador, PT1-T4, on la trinxera baixa en direcció sud fent ziga-

zaga. Els tres aixoplucs dintre de les trinxeres es troben ubicats a la banda oest, A1-T4, A2-T4 i  
A3-T4, per la qual cosa indicarien que el front seria cap a l’est, on es troben les posicions  
republicanes.

Es tractaria doncs, que les trinxeres T1 i T2 serien d’un primer control de l’enemic, però la  
veritable fortalesa i línia defensiva estaria a la T4, per les seves magnituds i dimensions. La T5,  
en direcció oest-est en ziga-zaga i de longitud 115,45 m, podia defensar la carretera i el sector  
sud, però la principal tasca seria d’evacuació i de subministrament.

La T6, està situada al sector nord-oest, amb una longitud de 11,5 metres, on a cada extrem hi ha  
un aixopluc, A3 i A4. La seva tasca militar seria controla la carretera en direcció a la Fatarella.  
Al sector més meridional hi ha la documentació d’un pou tirador aïllat, PT2, i dos aixoplucs també

aïllats, A6 i A7. S’han nombrat a aixoplucs als pous per la seva fondària, ja que no arriben als  
1,20 m, i els pous de tirador estarien entorn a 1,80 m com a mínim. Però per les possibilitats de  
les guerres i la dificultat de construir veritables pous de tirador, no s’ha de descartar que fossin

emprats com a tal, els aixoplucs, però les possibilitats de defensar-se dintre del pou serien  
mínimes, no aptes per plans específics militars.  
Els dos aixoplucs aïllats, A6 i A7, s’emmarcaria dins dels habitacles individuals per descansar,

de control del territori i utilitzat com a possible parapet, malgrat les dimensions reduïdes, ja que  
el tirador estaria obert al perill de ser objectiu.  

 

Vista panoràmica del sector est de l’E.G.C. 2  

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

13

5.2.3. Conclusions històriques a partir de l’estudi arqueològic.  
A partir de l’estudi arqueològic, presentem les conclusions dels elements de la Guerra Civil  
documentats, dins del seu context històric i cronològic.

Dins de la Batalla de l’Ebre, el disseny de l’ofensiva militar del general republicà Vicente Rojo era  
la protecció de la línia defensiva de València, coneguda com la línia XYZ. Dels fracassos  
franquistes en trencar la barrera defensiva de l’Ebre, els alts càrrecs republicans sabien que la

contraofensiva franquista seria imminent. El V Cos escapçava la línia de front, partint de  
Benifallet, Benissanet i Móra. El seu objectiu era avançar l’eix Corbera-Gandesa-Calaceit, ja que  
al juliol de 1938 estava a mans franquistes. Simultàniament es volia avançar perpendicularment

al mar per l’eix Gandesa-Tortosa, amb la intenció d’arribar a Vinaròs i si era possible a Castelló  
de la Plana.  
En canvi, el XV Cos d’exèrcit republicà, partiria des de Riba-roja, Flix i Ascó i avançaria fins a

Vilalba dels Arcs, per després continuar fins a Maella. Ambdós exèrcits amenaçarien la  
reraguarda de les tropes franquistes desplegades al Maestrat.  
Quan l’exèrcit republicà XV Cos va començar a avançar l’objectiu era ocupar Camposines, per

assegurar la comunicació amb les tropes que deurien assaltar Vilalba dels Arcs i avançar fins a  
Gandesa. Després de l’ocupació de Camposines, les tropes republicanes varen entrar a Corbera  
el 25 de juliol de 1938. (veure apartat 7.1)

Del sector del V Cos d’Exèrcit l’ofensiva també va avançar fins als seus límits. Des de la nit del  
25 de juliol algunes tropes republicanes de la 11a. Divisió es trobaven a pocs kilòmetres de  
Gandesa. Durant la matinada del 26, les tropes de la 11a. Divisió van llençar un atac contra el

Puig Cavaller, que era una important fortificació del front a Pàndols, però van fracassar per no  
disposar d’artilleria.  
Al comprovar el fracàs de l’atac, Líster va ordenar que des dels punts de recolzament

aconseguits a Pàndols s’avancessin fins a Bot, rodejant Gandesa pel sud. Va ser la 84a. Divisió  
franquista que procedia del llevant la que va detenir l’avançament republicà prop de l’ermita de  
Sant Josep, a un kilòmetre de Bot. Per altre costat, Barrón va ordenar a Rubio que fortifiqués

Gandesa aixecant parapets a la carretera que unia Gandesa amb Corbera, a la vegada que  
s’excavaven distintes trinxeres a les afores de la població.  
En l’esforç per mantenir Gandesa, la guàrdia civil va impedir als civils abandonar la ciutat, i les va

ordenar, en contra de les normes i usos de la guerra, a excavar trinxeres i construir els parapets  
defensius.

De les tropes de Tagüeña, la 3a. Divisió, va quedar frenada per la fort defensa de Vilalba. Tots  
els intents d’assalt van fracassar, mostrant als franquistes com posicions establertes. Es des  
d’aquest moment que la Legión Cóndor va atacar les posicions republicanes de Vilalba i Corbera

d’Ebre.  
La línia defensiva republicana oferia debilitat davant l’ofensiva franquista, on la 4a. Divisió de  
Navarra va aconseguir avançar amb decisió al llarg del camí que uneix Vilalba i Corbera. És en

aquest panorama desolador, que es troba l’EGC 2, quan l’exèrcit franquista s’inserta dins del  
camp de batalla republicà. Arran la caiguda de Punta Targa, la 27a. Divisió defenia les trinxeres  
que havia al nord de Corbera, fins al cim dels Gironesos, en les immediacions de la carretera de

Gandesa-Pinell. Al llarg de la resta del front es trobaven les restants divisions republicanes,  
algunes d’elles molt danyades.  
Les trinxeres de l’E.G.C. 2 es troben a la carretera de la Fatarella, orientades cap a l’est, mirant a

la Fatarella, recordem que el front republicà mantenia les posicions de les Devees i la Fatarella,  
enclavaments importantíssims republicans. Seria en les campanyes de finals de l’estiu de 1938,  
quan l’avançament franquista per les posicions de la Gaeta, que anirien atrinxerant els sectors

conquistats. L’orientació de la T1 i T2 marcarien el control sobre els accessos de la carretera de  
la Fatarella. A més, la T3 correspon a una trinxera amb aixoplucs al cantó oest, per ho tant, la  
línia de foc és cap a l’est. La T5 estaria dins la concepció d’una trinxera de recolzament o

d’evacuació.  
Dins d’aquesta paratge militar de l’E.G.C 2, no trobem refugis per dormir conjuntament, o llocs de  
resguard de posicions estables, ni tampoc llocs de comandaments, com passà a les Devees

(cota 536). És per això, que ens trobem dins de la primera línia defensiva nacional en el seu  
avançament per territori republicà, que abans de l’estiu de 1938 estaven enclavats principalment  
al cantó nord de la carretera de la Fatarella, a l’indret conegut com cota Gaeta.

Per cobrir i controlar la carretera, els generals franquistes, possiblement, varen fer construir la T3  
amb un pou de tirador, en cas de que els militars passessin per la carretera, a l’igual que la T6.  
El PT2 controlaria l’accés pel sud, i l’A6 i A7 s’emmarcaria dins dels aixoplucs individuals per

resguardar als militars.  
L’evolució de la batalla, orientada per les forces franquistes cap al nus de les Camposines i cap a  
Pàndols i Cavalls, va allunyar la present posició de la primera línia de combat. És a partir de l’11

de novembre, durant la retirada de l’Exèrcit de la República, que les posicions de les Devees i  
les trinxeres de l’E.G.C 1, i altres de properes, que serveixen per frenar l’avenç franquista i per  
possibilitar la retirada. Per la qual cosa, les trinxeres de l’E.G.C. 1 o de l’àmbit de l’aerogenerador

12, serien construïdes per ordenances de l’exèrcit republicà, per fer front als atacs nacionals.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

14

Al 12 de setembre de 1938 el comandament franquista va decidir donar per acabada la batalla  
de Corbera i Camposines, malgrat aquesta última no havia estat conquistada, la intenció era  
descansar per atacar els camins entre Corbera i Ascó.

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

15

6.  
Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural.
 
Tots els elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del grau de

protecció de l’element patrimonial (BCIN/ J.A. / P. A.) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni  
Cultural Català). Per tant cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta  
protecció. La divisió és la següent:

 
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé  
Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els

elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada  
legislació.  
Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua

permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures  
protectores o correctores.  
No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada per la

Modificació del Projecte Tècnic de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits

segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció,  
cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un  
nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o

protectores severes.  
No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada per la  
Modificació del Projecte Tècnic de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.

  
 
Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits  
segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció,

cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicarse mesures correctores o protectores severes.  
No existeix cap element amb aquesta catalogació a les proximitats de l’àrea afectada per la

Modificació del Projecte Tècnic de Parc Eòlic de Corbera d’Ebre.  
Aquells elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no  
catalogades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva  
(segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de

protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).  
Edificis rellevants no catalogats (ED.)  
S’ha documentat i situat topogràficament el Mas de l’Aruc (identificat com E.D.1), en l’àmbit  
de l’aerogenerador C12.

Aquesta construcció es pot veu per les obres de construcció del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre, 
ja que es troba a tocar a la construcció de l’aerogenerador C12.  
El sector sud de la plataforma i la mateixa ubicació de l’aerogenerador C12 afectarà

directament la meitat nord (encara dempeus) de la ED 1: Mas de l’Aruc. Per tant, serà  
necessària l’eliminació d’aquesta edificació.  
Ara bé, si es tenen en compte les seves característiques constructives, el seu estat de

conservació (es troba abandonada i mig enderrocada) i la seva cronologia, el Projecte de  
Modificació del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (aerogeneradorC12 ) és compatible amb la seva  
eliminació si es porten a terme les següents mesures correctores intensives que consistiran

en:  
    
9 En fase de Execució de l’obra, però amb anterioritat a l’inici del decapatge del terreny  
vegetal i dels moviments de terres:

-  
Realització d’una documentació fotogràfica d’aquest element.  
-  
Descripció detallada de tots els seus elements arquitectònics i de les restes mobles

que es troben al seu interior  
-  
Seguiment i control arqueològic de l’eliminació i deconstrucció de les restes de  
l’ ED 1: Mas de l’Aruc

 

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

16

Elements de la Guerra Civil (E.G.C.)  
E.G.C.1
 
A l’entorn més immediat de l’aerogenerador C12 s’han documentat en detall 2 trinxeres (T1 i  
T2) relacionades entre sí. Com hem comentat, aquestes trinxeres estarien realitzades amb

quasi tota probabilitat per l’exèrcit republicà dins de la línia defensiva d’avançament de la  
Fatarella.  
Ara bé, la distància que existeix entre la ubicació de la plataforma de l’aerogenerador C12, els

camins d’accés i la línia d’evacuaciódel futur Parc Eòlic i aquestes trinxeres, fa que l’afectació  
sobre aquests elements de la Guerra Civil sigui totalment nul·la.  
Per tant, el Projecte de Modificació del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre(aerogenerador C12 ) és

del tot compatible amb la conservació de l’E.G.C.1, no fent-se necessari l’aplicació de  
mesures correctores més enllà de les d’abast general per tot el nou Projecte que dictamini la  
Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologiai Paleontologia.

 E.G.C.2  
Pels entorns immediats de la futura ubicació de l’aerogenerador C16 s’han localitzat 6

trinxeres (de T1 a T6), algunes amb aixoplucs (T4: d’A1 a A3 / T6: A4-A5), aixoplucs aïllats  
(A6 i A7) i pous de tirador (PT1 i PT2).  
El sector nord de la plataforma de l’aerogenerador C16 afectarà directament la meitat sud de

la Trinxera 1 (T1). Possiblement, construïda per ordenances de l’exèrcit nacional arran de  
l’avançament dins del sector republicà de cota Gaeta a finals de l’estiu de 1938. El seu  
objectiu era el control i atac sobre les posicions republicanes si tornaven a conquerir el sector

de la Gaeta.  
També, el sector sud de la plataforma i la mateixa ubicació de l’aerogenerador C16 afectaran  
totalment l’aixopluc aïllat 7 (A7).

És a dir, que el conjunt d’elements de la Guerra Civil (E.G.C. 2) només quedarà parcialment  
afectat pel seu costat més oriental, conservant la quasi totalitat d’estructures que formen  
aquest conjunt (un sistema defensiu de les posicions d’avançament nacional cap al front

republicà de la Fatarella.).

La trinxera afectada és, doncs, una petita part d’aquest complex entramat de línies  
defensives, de recolzament i d’evacuació.  
L’aixopluc afectat es tracta d’un pou per a la salvaguarda o descans d’un militar. El seu estat

de conservació es bastant precari, ja que només en resten uns 60 cm d’alçada.  
Per tant, el Projecte de Modificació del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre(aerogenerador C16 ) és  
compatible amb la conservació de la major part de l’E.GC.2
, si es porten a terme les

següents mesures correctores intensives que consistiran en:  
 
    
9 En fase de Execució de l’obra, però amb anterioritat a l’inici del decapatge del terreny

vegetal i dels moviments de terres:  
   
Trinxera 1 (T1)  

-  
Excavació arqueològica exhaustiva de la Trinxera T1  
-  
Documentació planimètrica i topogràfica final

-  
Eliminació sota control arqueològic, del tram de Trinxera afectat pel nou Projecte  
   

Aixopluc 7 (A7)  
-  
Excavació arqueològica exhaustiva de l’aixopluc 7 (A7)

-  
Documentació planimètrica i topogràfica final  
-  
Desmuntatge i eliminació total, sota control arqueològic, de l’estructura que forma

aquest aixopluc afectat pel nou Projecte.  

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

25

8. Bibliografia  
ALONSO BAQUER, M., El Ebro. La batalla decisiva de los 100 días, La Esfera de los Libros,  
Madrid, 2003.

AMOR I SAGUÉS, K., La última batalla. Derrota de la República en el Ebro, Oberón, Madrid,  
2004.  
BESOLÍ, A.; GESALÍ, D.; HERNÁNDEZ, X.; ÍÑIGUEZ, D.;LUQUE, J. C., Ebro 1938, Inédita

Editores, Barcelona, 2005.  
BESOLÍ, A.; HERNÁNDEZ, F. X.; ÍÑIGUEZ, D.; SANTACANA, J.; SERRAT, N., “El patrimonio  
arqueológico de la Guerra Civil española en Cataluña”, Apuntes de Arqueología, 10. pàg. 2-4.

Madrid, 2002.  
CABRERA, F., Del Ebro a Gandesa. La Batalla del Ebro. Julio-noviembre 1938, Almena  
Ediciones, Madrid, 2002.

CARDONA, G., La batalla del Ebro, Historia 16, Madrid, 1986.  
Carta Arqueològica de la comarca de la Terra Alta, Corbera d’Ebre,
Inventari i Documentaciódel  
Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 7

d’abril de 2006).  
CASTELL, E.; FALCÓ, L.; HERNÁNDEZ, F. X.; JUNQUERAS, O.; LUQUE, J. C.; SANTACANA,  
J., La batalla de l’Ebre. Història, paisatge i patrimoni, Pòrtic, Barcelona, 1999.

CASTELL, E.; FALCÓ, L.; HERNÁNDEZ, F. X.; JUNQUERAS, O.; LUQUE, J. C.; SANTACANA,  
J., “Interpretar la Batalla del Ebro. Los campos de batalla como recurso didáctico”, Iber. Didàctica  
de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia
, 19, Barcelona, pàg. 85-97, 1999.

DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.  
DD.AA (1990), Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artísdtics de Catalunya, Generalitat  
de Catalunya, Departament de Cultura.

DD.AA. (1979), Els Castells Catalans, a Dalmau R. (Eds), Barcelona.  
DD.AA. (1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica, Barcelona.  
HENRÍQUEZ CAUBIN, J., La Batalla del Ebro. Maniobra de una División, Imprenta Unda y  
García, Mèxic D. F., 1944.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la comarca de la Terra Alta, Corbera d’Ebre. Inventari del  
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 7 d’abril de 2006).  
JEREZ, J. M., Ruta de la Pau, Terra Alta: Itinerari pel punts més significatius de la batalla de

l’Ebre, Consell Comarcal de la Terra Alta, Gandesa, 1999.  
MARTÍNEZ REVERTE, J., La Batalla del Ebro, Crítica, Barcelona, 2003.  
MEZQUIDA I GENÉ, L. M., La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos

militar, económico, demográfico y urbanístico, 3a. Ed., Diputació de Tarragona, Tarragona, 1997.  
NONELL, S., El Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat, Domingo Savio,  
Barcelona, 1964.

PÉREZ-JUEZ, A.; MORÍN, J.; BARROSO, R.; ESCOLÁ, M.; AGUSTÍ, E., “Arqueología de la  
Guerra Civil: excavaciones arqueológicas en las trincheras”, Revista de Arqueología, 250, pàg.  
22-31, Madrid, 1999.

ROMERO, E. “La Guerra Civil en Cataluña y los caminos de la memoria”, Ebre 38. Revista  
Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), núm. 1, pàg. 77-92. Barcelona, 2003.  
TALLER DE PROYECTOS, PATRIMONIO Y MUSEOLOGÍA, Pla d’Ordenació dels Espais

Històrics i Jaciments Arqueològics de la Batalla de l’Ebre, Universitat de Barcelona, Barcelona,  
2000.  
TORRES, E., La Batalla del Ebro, Nova Terra, Barcelona, 1971.

 

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)

 

 

 

Annex 2: Legislació Patrimoni Cultural i Autoritzacions Administratives  
LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català   
(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) 

  DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i  
paleontològic.

  (DOGC núm. 3594, de 13.3.2002)  
(Correcció d’errades DOGC núm. 3915, d’ 1.7.2003)

 

 

 

Estudi Patrimoni Cultural: Elements Guerra Civil

 

Projecte Constructiu dels molins C12 i C16 del Parc Eòlic de Corbera d’Ebre (Terra Alta)